ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:30:34Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:30 8 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:


	El '''chotacabras guayanés''' o '''chotacabra motejada''' ('''''Setopagis maculosa''''')<ref>{{Noms aus SEO 5\|consultat=7 d'abril de 2016}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Caprimulgiformes\|caprimulgiforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Caprimulgidae]] [[Endemisme\|endèmica]] de la [[Guayana Francesa]]. Es coneix a partir d'un sol espècimen en seguritat, un macho recolectat en Fleuve Mana, Guayana Francesa, en 1917. Encara que podria haver-se capturat una femella en la pista de l'aeroport de [[Saül]] en 1982.~~<ref name = "BirdLife">~~		El '''chotacabras guayanés''' o '''chotacabra motejada''' ('''''Setopagis maculosa''''')<ref>{{Noms aus SEO 5\|consultat=7 d'abril de 2016}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Caprimulgiformes\|caprimulgiforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Caprimulgidae]] [[Endemisme\|endèmica]] de la [[Guayana Francesa]]. Es coneix a partir d'un sol espècimen en seguritat, un macho recolectat en Fleuve Mana, Guayana Francesa, en 1917. Encara que podria haver-se capturat una femella en la pista de l'aeroport de [[Saül]] en 1982.

			Es tracta d'un chotacabras menut en plomall de tons pardos veteados, que medix 22,5 cm. Les seues parts superiors són de color pardo grisáceo, i el seu [[píleo]] i nuca estan densament veteados en pardo negruzco. Presenta una llista fina crema al voltant del coll casi indistinguible, llevat en la part posterior del coll. Les coberteras de les ales són pardo grisáceas motejades en crema. Les seues zona [[Escàpula\|escapular]] és pardo negruzca i no un contorn crema. Presenta una gran taca blanca a cada costat de la part baixa de la gola. Les seues parts inferiors són anteanas en un dens llistat pardo.

	~~</ref>~~

	Es tracta d'un chotacabras menut en plomall de tons pardos veteados, que medix 22,5 cm. Les seues parts superiors són de color pardo grisáceo, i el seu [[píleo]] i nuca estan densament veteados en pardo negruzco. Presenta una llista fina crema al voltant del coll casi indistinguible, llevat en la part posterior del coll. Les coberteras de les ales són pardo grisáceas motejades en crema. Les seues zona [[Escàpula\|escapular]] és pardo negruzca i no un contorn crema. Presenta una gran taca blanca a cada costat de la part baixa de la gola. Les seues parts inferiors són anteanas en un dens llistat pardo.


			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-08T00:07:56Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

El '''chotacabras guayanés''' o '''chotacabra motejada''' ('''''Setopagis maculosa''''')<ref>{{Noms aus SEO 5|consultat=7 d'abril de 2016}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Caprimulgiformes|caprimulgiforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Caprimulgidae]] [[Endemisme|endèmica]] de la [[Guayana Francesa]]. Es coneix a partir d'un sol espècimen en seguritat, un macho recolectat en Fleuve Mana, Guayana Francesa, en 1917. Encara que podria haver-se capturat una femella en la pista de l'aeroport de [[Saül]] en 1982.<ref name = "BirdLife">

</ref>

Es tracta d'un chotacabras menut en plomall de tons pardos veteados, que medix 22,5 cm. Les seues parts superiors són de color pardo grisáceo, i el seu [[píleo]] i nuca estan densament veteados en pardo negruzco. Presenta una llista fina crema al voltant del coll casi indistinguible, llevat en la part posterior del coll. Les coberteras de les ales són pardo grisáceas motejades en crema. Les seues zona [[Escàpula|escapular]] és pardo negruzca i no un contorn crema. Presenta una gran taca blanca a cada costat de la part baixa de la gola. Les seues parts inferiors són anteanas en un dens llistat pardo.

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Setopagis maculosa - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au