Seth - Historial de revisions

Jose2 en 09:47 5 feb 2026

2026-02-05T09:47:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:47 5 feb 2026
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Noms teòfors ==		== Noms teòfors ==
	Varis [[Faraó\|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.		Varis [[Faraó\|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9		* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

Jose2 en 07:12 8 set 2025

2025-09-08T07:12:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:12 8 set 2025
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Noms teòfors ==		== Noms teòfors ==
	Varis [[Faraó\|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.		Varis [[Faraó\|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:39 25 jun 2024

2024-06-25T18:39:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 25 jun 2024
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com		* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:57:42Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 28 ago 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].		El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].

	Seth va ser germà del deu de la mort, ~~cridat~~ Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.		Seth va ser germà del deu de la mort, nomenat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.

	== Iconografia ==		== Iconografia ==

Xavi Dengra: /* Noms teóforos */

2023-06-05T11:41:02Z

Noms teóforos

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 5 jun 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.		Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.

	== Noms ~~teóforos~~ ==		== Noms teòfors ==
	Varis [[Faraó\|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.		Varis [[Faraó\|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.

Xavi Dengra: /* Cult */

2023-06-05T11:40:15Z

Cult

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 5 jun 2023
Llínea 22:		Llínea 22:
	Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII\|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.		Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII\|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.

	Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-*Ramsés.		Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-Ramsés.

	Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.		Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.

Xavi Dengra en 11:38 5 jun 2023

2023-06-05T11:38:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 5 jun 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Seth''' o '''Set''' és un [[deu]] ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del [[desert]] en la [[mitologia egipcíaca]]. També és el germà d'[[Osiris]].		'''Seth''' o '''Set''' és un [[deu]] ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del [[desert]] en la [[mitologia egipcíaca]]. També és el germà d'[[Osiris]].

	El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La ~~deitT~~ grega associada va ser [[Tifó]].		El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitat grega associada va ser [[Tifó]].

	Seth va ser germà del deu de la mort, cridat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.		Seth va ser germà del deu de la mort, cridat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Seth '''Seth''' o '''Set''' és un deu ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible…»

2023-06-04T18:30:49Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Seth '''Seth''' o '''Set''' és un deu ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible…»

Pàgina nova

[[File:Set.svg|thumb|250px|Representació de Seth]]

'''Seth''' o '''Set''' és un [[deu]] ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del [[desert]] en la [[mitologia egipcíaca]]. També és el germà d'[[Osiris]].

El seu nom egipcíac és '''Suty''' o '''Sutej''' ('''Setesh''', '''Seteh'''), i el [[grec]], Set (Seth). La deitT grega associada va ser [[Tifó]].

Seth va ser germà del deu de la mort, cridat Osiris. Osiris es va casar en [[Isis]], i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons [[Manetó]], va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'[[Egipte]]. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.

== Iconografia ==
És un ser animalesc cuadrúpet (o bípet) que resistix de tota classificació zoològica, indici d'haver-se tornado estrany per als egipcíacs des dels primers temps. Posseïx morro curvat, orelles rectangulars i coa alçada, o forma humana en cap de llebrer o [[gos]]. La primera representació coneguda es troba en el cap de maza del rei Horus Escorpió, un monarca de la dinastia 0 o periodo predinàstic tardà.

Apareix com a [[porc]], lebrel, [[ase]], órix, [[cocodril]], [[hipopótam]], [[serp]] i [[peix]], els seus animals sagrats. A voltes, portava ceptre uas i [[anj]].

S'ha interpretat la béstia que va representar a Seth de moltes formes i, encara que no s'ha pogut determinar en exactitut, lo més provable és que siga un ser imaginari.

== Mitologia ==
És un antiquíssim deu, originari de Nubt (Ombos), que posteriorment va ser considerat deitat del desert, un dels dos ambients que constituïxen Egipte, que va rebre com a herència de Geb. Venerat, temut i odiat per la seua qualitat de protector-destructor, Seth va eixercitar el paper de germà envejós representant del mal, en integrar-se en el mit d'Osiris, i incrementar-se la devoció i popularitat al deu Osiris.

Durant l'Imperi Nou se li va considerar benévol, sent patró de les armes, la guerra i de la producció dels oasis, fent-se popular perque podia sembrar la confusió i la discòrdia entre els enemics d'Egipte.

== Cult ==
Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com [[Horus]] en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos ([[Dinastia XV]]), és un deu nacional i se li identifica en [[Baal]] i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la [[Dinastia XVII]] i part de la [[Dinastia XVIII|XVIII]], com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la [[Dinastia XIX]]. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.

Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-*Ramsés.

Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.

== Noms teóforos ==
Varis [[Faraó|faraons]] varen dur el seu nom, com [[Seti I]] (pare de [[Ramsés II]]), [[Seti II]] i [[Sethnajt]], durant l'Imperi Nou.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Las divas del norte (2004), en Ediciones del Signo, Una Lectura de la Contienda Entre Horus Y Seth. ISBN 987-1074-14-X [1]
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Seth}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]