Servicis financers en la Comunitat Valenciana - Historial de revisions

Reval en 07:59 11 set 2025

2025-09-11T07:59:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:59 11 set 2025
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Innovació financera ==		== Innovació financera ==
	L'Institut Valencià de Finances (IVF) impulsa finançació alternativa i innovació: promou préstams subordinats de fins a 1.000.000 € per a empreses innovadores, aixina com llínees participatives en colaboració en inversors privats.		L'Institut Valencià de Finances (IVF) impulsa finançació alternativa i innovació: promou préstams subordinats de fins a 1.000.000 € per a empreses innovadores, aixina com llínees participatives en colaboració en inversors privats.

	[[Categoria:Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Comunitat Valenciana]]

Valencian: Text reemplaça - 'Alquerieta de Guardamar' a 'Guardamar de la Safor'

2025-08-15T23:56:25Z

Text reemplaça - 'Alquerieta de Guardamar' a 'Guardamar de la Safor'

← Revisió anterior		Revisió de 23:56 15 ago 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Inclusió i exclusió financera ==		== Inclusió i exclusió financera ==
	En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[~~Alquerieta~~ de ~~Guardamar~~]], [[La Venta d'Emperador]] i [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.		En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]] i [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.

	== Canals financers i digitalisació ==		== Canals financers i digitalisació ==

Valencian: /* Inclusió i exclusió financera */

2025-08-15T01:38:26Z

Inclusió i exclusió financera

← Revisió anterior		Revisió de 01:38 15 ago 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Inclusió i exclusió financera ==		== Inclusió i exclusió financera ==
	En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar ~~de la Safor~~]], [[La Venta d'Emperador]] i [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.		En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Alquerieta de Guardamar]], [[La Venta d'Emperador]] i [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.

	== Canals financers i digitalisació ==		== Canals financers i digitalisació ==

Valencian: /* Entitats financeres destacades */

2025-08-15T01:36:39Z

Entitats financeres destacades

← Revisió anterior		Revisió de 01:36 15 ago 2025
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Entitats financeres destacades ==		== Entitats financeres destacades ==
	CaixaBank ostenta una àmplia presència: 404 centres en total (369 oficines minoristes, centres d'empresa, banca privada i institucions) i cobertura en 230 municipis. Ademés, opera dos oficines mòvils que atenen a poblacions en risc d'exclusió. En l'any 2024, va finançar a empreses en 3 532 millons d'euros (+10 %) en 15 728 operacions, i en el primer semestre de 2025 va otorgar 1 515 millons a particulars (+39,4 %), en un creiximent del 34,7 % en hipoteques. També va registrar més de 675 000 nòmines domiciliades en juliol 2024.		[[CaixaBank]] ostenta una àmplia presència: 404 centres en total (369 oficines minoristes, centres d'empresa, banca privada i institucions) i cobertura en 230 municipis. Ademés, opera dos oficines mòvils que atenen a poblacions en risc d'exclusió. En l'any 2024, va finançar a empreses en 3 532 millons d'euros (+10 %) en 15 728 operacions, i en el primer semestre de 2025 va otorgar 1 515 millons a particulars (+39,4 %), en un creiximent del 34,7 % en hipoteques. També va registrar més de 675 000 nòmines domiciliades en juliol 2024.

	Banc Sabadell, en sèu en [[Alacant]] des de 2017, conta en 211 oficines distribuïdes en 112 municipis valencians; atén a 923.641 clients i ampra a 1.160 persones.		[[Banc de Sabadell]], en sèu en [[Alacant]] des de 2017, conta en 211 oficines distribuïdes en 112 municipis valencians; atén a 923.641 clients i ampra a 1.160 persones.

	BBVA dispon de 192 oficines i 1.406 empleats en la regió, que varen finançar a particulars i empreses per 6 000 millons d'[[Euro\|euros]], creixent un 14 % en crèdit a famílies.		[[BBVA]] dispon de 192 oficines i 1.406 empleats en la regió, que varen finançar a particulars i empreses per 6 000 millons d'[[Euro\|euros]], creixent un 14 % en crèdit a famílies.

	Caixa Popular, cooperativa de crèdit naixcuda en 1978, dispon d'unes 80 oficines estratègicament distribuïdes per la regió, en 226 000 clients i beneficis de 30,5 millons € en 2023 (+42 %).		[[Caixa Popular]], cooperativa de crèdit naixcuda en 1978, dispon d'unes 80 oficines estratègicament distribuïdes per la regió, en 226 000 clients i beneficis de 30,5 millons € en 2023 (+42 %).

	Caixa Ontinyent, caixa d'aforros històrica fundada en [[1884]], tenia 43 oficines en la Comunitat Valenciana a finals de 2023, en 181 empleats.		[[Caixa Ontinyent]], caixa d'aforros històrica fundada en [[1884]], tenia 43 oficines en la Comunitat Valenciana a finals de 2023, en 181 empleats.

	== Polítiques públiques i finançació autonòmica ==		== Polítiques públiques i finançació autonòmica ==

Valencian: /* Canals financers i digitalisació */

2025-08-15T01:35:32Z

Canals financers i digitalisació

← Revisió anterior		Revisió de 01:35 15 ago 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	* Les visites físiques a sucursals varen baixar al 21 %.		* Les visites físiques a sucursals varen baixar al 21 %.

	La Comunitat lidera l'interés en banca digital: entre [[2018]] i [[2020]], les busques relacionades varen aumentar un 40 %, front al 32 % en [[Catalunya]] o el 23 % en [[Madrit]].		La Comunitat Valenciana lidera l'interés en banca digital: entre [[2018]] i [[2020]], les busques relacionades varen aumentar un 40 %, front al 32 % en [[Catalunya]] o el 23 % en [[Madrit]].

	== Entitats financeres destacades ==		== Entitats financeres destacades ==

Valencian: /* Inclusió i exclusió financera */

2025-08-15T01:35:04Z

Inclusió i exclusió financera

← Revisió anterior		Revisió de 01:35 15 ago 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Inclusió i exclusió financera ==		== Inclusió i exclusió financera ==
	En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]], [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.		En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]] i [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.

	== Canals financers i digitalisació ==		== Canals financers i digitalisació ==

Valencian: /* Inclusió i exclusió financera */

2025-08-15T01:34:33Z

Inclusió i exclusió financera

← Revisió anterior		Revisió de 01:34 15 ago 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Inclusió i exclusió financera ==		== Inclusió i exclusió financera ==
	En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]], [[~~Gaianes~~]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.		En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]], [[Gayanes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.

	== Canals financers i digitalisació ==		== Canals financers i digitalisació ==

Valencian: Text reemplaça - 'Emperador (Valéncia)|Emperador' a 'La Venta d'Emperador'

2025-08-15T01:33:11Z

Text reemplaça - 'Emperador (Valéncia)|Emperador' a 'La Venta d'Emperador'

← Revisió anterior		Revisió de 01:33 15 ago 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Inclusió i exclusió financera ==		== Inclusió i exclusió financera ==
	En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[~~Emperador (Valéncia)\|~~Emperador]], [[Gaianes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.		En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[La Venta d'Emperador]], [[Gaianes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.

	== Canals financers i digitalisació ==		== Canals financers i digitalisació ==

Lluísm en 11:17 14 ago 2025

2025-08-14T11:17:50Z

Caro de Segeda en 13:21 13 ago 2025

2025-08-13T13:21:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 13 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{~~en desenroll~~}}		{{Economia de la Comunitat Valenciana}}
	Els '''servicis financers en la Comunitat Valenciana''' comprenen un conjunt ampli d'activitats relacionades en la banca, el crèdit, els segurs, les cooperatives d'aforro i la finançació pública. Este sector constituïx un pilar essencial en l'economia regional, tant pel seu volum de negoci com pel seu paper en la cohesió territorial, la digitalisació i l'impuls al teixit empresarial. En els últims anys, el sistema financer valencià ha experimentat una transformació significativa marcada per la reducció d'oficines físiques, l'auge dels canals digitals i una creixent preocupació per l'inclusió financera en àrees rurals. Junt a la presència de grans entitats nacionals com CaixaBank, BBVA o Sabadell, destaquen entitats valencianes en models cooperatius com Caixa Popular i Caixa Ontinyent, aixina com organismes públics com l'Institut Valencià de Finances (IVF), que promou l'accés a finançació alternativa.		Els '''servicis financers en la Comunitat Valenciana''' comprenen un conjunt ampli d'activitats relacionades en la banca, el crèdit, els segurs, les cooperatives d'aforro i la finançació pública. Este sector constituïx un pilar essencial en l'economia regional, tant pel seu volum de negoci com pel seu paper en la cohesió territorial, la digitalisació i l'impuls al teixit empresarial. En els últims anys, el sistema financer valencià ha experimentat una transformació significativa marcada per la reducció d'oficines físiques, l'auge dels canals digitals i una creixent preocupació per l'inclusió financera en àrees rurals. Junt a la presència de grans entitats nacionals com CaixaBank, BBVA o Sabadell, destaquen entitats valencianes en models cooperatius com Caixa Popular i Caixa Ontinyent, aixina com organismes públics com l'Institut Valencià de Finances (IVF), que promou l'accés a finançació alternativa.

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 14 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Panorama general i accés ==		== Panorama general i accés ==
	La Comunitat Valenciana ha experimentat una reducció significativa de sucursals bancàries: entre juny de 2021 i juny de 2023, la seua ret va caure un 27,2 %, una de les majors caigudes en [[Espanya]]. A finals de 2023 operaven aproximadament 1.707 oficines. Esta sifra va registrar un llauger repunt en setembre de 2024, alcançant 1.699 sucursals (+4,2 % interanual).		La [[Comunitat Valenciana]] ha experimentat una reducció significativa de sucursals bancàries: entre [[juny]] de [[2021]] i [[juny]] de [[2023]], la seua ret va caure un 27,2 %, una de les majors caigudes en [[Espanya]]. A finals de 2023 operaven aproximadament 1.707 oficines. Esta sifra va registrar un llauger repunt en [[setembre]] de [[2024]], alcançant 1.699 sucursals (+4,2 % interanual).

	== Inclusió i exclusió financera ==		== Inclusió i exclusió financera ==
	En 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres (Guardamar de la Safor, Emperador, Gaianes). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.		En l'any 2023 hi havia 60 municipis valencians sense accés físic a servicis financers—oficina, caixer, agent o oficina mòvil—el percentage més alt de totes les comunitats autònomes. No obstant, l'exclusió ha disminuït marcadament: en 2021 existien 22 municipis de més de 500 habitants sense servicis, mentres que a mitan de 2024 eixa sifra es va reduir a només tres ([[Guardamar de la Safor]], [[Emperador (Valéncia)\|Emperador]], [[Gaianes]]). En 2021, 128 municipis sense accés representaven 36.636 residents afectats, encara que despuix d'introduir caixers, oficines mòvils i agents, el 99,3 % de la població té a lo manco un punt d'accés.

	== Canals financers i digitalisació ==		== Canals financers i digitalisació ==
Llínea 14:		Llínea 14:
	* Les visites físiques a sucursals varen baixar al 21 %.		* Les visites físiques a sucursals varen baixar al 21 %.

	La Comunitat lidera l'interés en banca digital: entre 2018 i 2020, les busques relacionades varen aumentar un 40 %, front al 32 % en Catalunya o el 23 % en Madrit.		La Comunitat lidera l'interés en banca digital: entre [[2018]] i [[2020]], les busques relacionades varen aumentar un 40 %, front al 32 % en [[Catalunya]] o el 23 % en [[Madrit]].

	== Entitats financeres destacades ==		== Entitats financeres destacades ==
	CaixaBank ostenta una àmplia presència: 404 centres en total (369 oficines minoristes, centres d'empresa, banca privada i institucions) i cobertura en 230 municipis. Ademés, opera dos oficines mòvils que atenen a poblacions en risc d'exclusió. En 2024, va finançar a empreses en 3 532 millons d'euros (+10 %) en 15 728 operacions, i en el primer semestre de 2025 va otorgar 1 515 millons a particulars (+39,4 %), en un creiximent del 34,7 % en hipoteques. També va registrar més de 675 000 nòmines domiciliades en juliol 2024.		CaixaBank ostenta una àmplia presència: 404 centres en total (369 oficines minoristes, centres d'empresa, banca privada i institucions) i cobertura en 230 municipis. Ademés, opera dos oficines mòvils que atenen a poblacions en risc d'exclusió. En l'any 2024, va finançar a empreses en 3 532 millons d'euros (+10 %) en 15 728 operacions, i en el primer semestre de 2025 va otorgar 1 515 millons a particulars (+39,4 %), en un creiximent del 34,7 % en hipoteques. També va registrar més de 675 000 nòmines domiciliades en juliol 2024.

	Banc Sabadell, en sèu en Alacant des de 2017, conta en 211 oficines distribuïdes en 112 municipis valencians; atén a ~~923 641~~ clients i ampra a ~~1 160~~ persones.		Banc Sabadell, en sèu en [[Alacant]] des de 2017, conta en 211 oficines distribuïdes en 112 municipis valencians; atén a 923.641 clients i ampra a 1.160 persones.

	BBVA dispon de 192 oficines i ~~1 406~~ empleats en la regió, que varen finançar a particulars i empreses per 6 000 millons d'euros, creixent un 14 % en crèdit a famílies.		BBVA dispon de 192 oficines i 1.406 empleats en la regió, que varen finançar a particulars i empreses per 6 000 millons d'[[Euro\|euros]], creixent un 14 % en crèdit a famílies.

	Caixa Popular, cooperativa de crèdit naixcuda en 1978, dispon d'unes 80 oficines estratègicament distribuïdes per la regió, en 226 000 clients i beneficis de 30,5 millons € en 2023 (+42 %).		Caixa Popular, cooperativa de crèdit naixcuda en 1978, dispon d'unes 80 oficines estratègicament distribuïdes per la regió, en 226 000 clients i beneficis de 30,5 millons € en 2023 (+42 %).

	Caixa Ontinyent, caixa d'aforros històrica fundada en 1884, tenia 43 oficines en la Comunitat Valenciana a finals de 2023, en 181 empleats.		Caixa Ontinyent, caixa d'aforros històrica fundada en [[1884]], tenia 43 oficines en la Comunitat Valenciana a finals de 2023, en 181 empleats.

	== Polítiques públiques i finançació autonòmica ==		== Polítiques públiques i finançació autonòmica ==
	La Comunitat Valenciana sofrix una infrafinanciació estructural des de décades, en una brecha que es va ampliar en 2023: va rebre ~~3 141 €~~ per habitant, llunt dels ~~4 077 €~~ que va rebre Cantàbria. Ademés, la Generalitat ha alertat d'una greu falta de liquidea despuix de la no concessió del FLA extraordinari per primera volta des de 2012, #lo que ha generat un deute comercial de ~~1 455~~ millons d'euros.		La Comunitat Valenciana sofrix una infrafinanciació estructural des de décades, en una brecha que es va ampliar en 2023: va rebre 3.141 € per habitant, llunt dels 4.077 € que va rebre [[Cantàbria]]. Ademés, la [[Generalitat Valenciana]] ha alertat d'una greu falta de liquidea despuix de la no concessió del FLA extraordinari per primera volta des de 2012, lo que ha generat un deute comercial de 1.455 millons d'euros.

	== Innovació financera ==		== Innovació financera ==
	L'Institut Valencià de Finances (IVF) impulsa finançació alternativa i innovació: promou préstams subordinats de fins a ~~1 000 000 €~~ per a empreses innovadores, aixina com llínees participatives en colaboració en inversors privats.		L'Institut Valencià de Finances (IVF) impulsa finançació alternativa i innovació: promou préstams subordinats de fins a 1.000.000 € per a empreses innovadores, aixina com llínees participatives en colaboració en inversors privats.

	[[Categoria:Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Comunitat Valenciana]]