Serapis - Historial de revisions

Reval en 19:12 11 març 2025

2025-03-11T19:12:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 11 març 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	El deu patró d'Aleixandria va obtindre ràpidament un lloc destacat en el món grec. Les representacions humanes d'[[Isis]] i [[Horus]] varen ser fàcilment adaptades a l'imagineria grega, mentres que [[Anubis]] va ser acceptat gràcies a l'image clàssica grega del Porter. El cult de Serapis —junt en Isis, Horus i Anubis— es va propagar a lo llarc del món helenístic, alcançant també a [[Antiga Roma\|Roma]]. A la seua volta, l'eixèrcit romà d'Alejandro Severo (qui apareix en algunes [[Moneda\|monedes]] front a una image de Serapis) va dur el cult d'esta deitat fins als últims confines de l'Imperi. El cult de Serapis es va convertir aixina en un dels principals d'Occident, conservant popularitat fins als temps de Juliano l'apóstata. La destrucció del Serapeo d'Aleixandria i de la seua famosa image en l'any [[391]] d. C. o [[392]] d. C., despuix del decret de Teodosio, va marcar el decliu final del paganisme en tot l'Imperi.		El deu patró d'Aleixandria va obtindre ràpidament un lloc destacat en el món grec. Les representacions humanes d'[[Isis]] i [[Horus]] varen ser fàcilment adaptades a l'imagineria grega, mentres que [[Anubis]] va ser acceptat gràcies a l'image clàssica grega del Porter. El cult de Serapis —junt en Isis, Horus i Anubis— es va propagar a lo llarc del món helenístic, alcançant també a [[Antiga Roma\|Roma]]. A la seua volta, l'eixèrcit romà d'Alejandro Severo (qui apareix en algunes [[Moneda\|monedes]] front a una image de Serapis) va dur el cult d'esta deitat fins als últims confines de l'Imperi. El cult de Serapis es va convertir aixina en un dels principals d'Occident, conservant popularitat fins als temps de Juliano l'apóstata. La destrucció del Serapeo d'Aleixandria i de la seua famosa image en l'any [[391]] d. C. o [[392]] d. C., despuix del decret de Teodosio, va marcar el decliu final del paganisme en tot l'Imperi.

	Serapis va ser adorat, principalment, com a deu de la curació. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oràculs que interpretaven els somis.		Serapis va ser adorat, principalment, com a deu de la curació. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oràculs que interpretaven els somis.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:38 25 jun 2024

2024-06-25T18:38:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 25 jun 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146		* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3		* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
	* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.		* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.

Reval en 15:43 9 maig 2024

2024-05-09T15:43:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 9 maig 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	El deu patró d'Aleixandria va obtindre ràpidament un lloc destacat en el món grec. Les representacions humanes d'[[Isis]] i [[Horus]] varen ser fàcilment adaptades a l'imagineria grega, mentres que [[Anubis]] va ser acceptat gràcies a l'image clàssica grega del Porter. El cult de Serapis —junt en Isis, Horus i Anubis— es va propagar a lo llarc del món helenístic, alcançant també a [[Antiga Roma\|Roma]]. A la seua volta, l'eixèrcit romà d'Alejandro Severo (qui apareix en algunes [[Moneda\|monedes]] front a una image de Serapis) va dur el cult d'esta deitat fins als últims confines de l'Imperi. El cult de Serapis es va convertir aixina en un dels principals d'Occident, conservant popularitat fins als temps de Juliano l'apóstata. La destrucció del Serapeo d'Aleixandria i de la seua famosa image en l'any [[391]] d. C. o [[392]] d. C., despuix del decret de Teodosio, va marcar el decliu final del paganisme en tot l'Imperi.		El deu patró d'Aleixandria va obtindre ràpidament un lloc destacat en el món grec. Les representacions humanes d'[[Isis]] i [[Horus]] varen ser fàcilment adaptades a l'imagineria grega, mentres que [[Anubis]] va ser acceptat gràcies a l'image clàssica grega del Porter. El cult de Serapis —junt en Isis, Horus i Anubis— es va propagar a lo llarc del món helenístic, alcançant també a [[Antiga Roma\|Roma]]. A la seua volta, l'eixèrcit romà d'Alejandro Severo (qui apareix en algunes [[Moneda\|monedes]] front a una image de Serapis) va dur el cult d'esta deitat fins als últims confines de l'Imperi. El cult de Serapis es va convertir aixina en un dels principals d'Occident, conservant popularitat fins als temps de Juliano l'apóstata. La destrucció del Serapeo d'Aleixandria i de la seua famosa image en l'any [[391]] d. C. o [[392]] d. C., despuix del decret de Teodosio, va marcar el decliu final del paganisme en tot l'Imperi.

	Serapis va ser adorat, principalment, com a deu de la curació. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oràculs que interpretaven els somis.		Serapis va ser adorat, principalment, com a deu de la curació. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oràculs que interpretaven els somis.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:47 16 feb 2024

2024-02-16T18:47:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 16 feb 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Segons un text de Tácito, Sarapis va ser el deu de la propenca població de Racotis ans que formara part de la gran capital d'Aleixandria; pero és improvable que es construïren temples dedicats als Apis morts, llevat en la seua tomba menfita, el Serapeum de Saqqara.		Segons un text de Tácito, Sarapis va ser el deu de la propenca població de Racotis ans que formara part de la gran capital d'Aleixandria; pero és improvable que es construïren temples dedicats als Apis morts, llevat en la seua tomba menfita, el Serapeum de Saqqara.

	La més antiga menció de Sarapis es troba en la narració de la mort d'Alejandro, presa dels diaris reals (Arriano, Anábasis, VII. 26). Segons ella, Sarapis té un temple en Babilonia i és de tal importància que només ho nomena a ell en ser consultat el rei agonisant.		La més antiga menció de Sarapis es troba en la narració de la mort d'Alejandro, presa dels diaris reals (Arriano, Anábasis, VII. 26). Segons ella, Sarapis té un temple en Babilonia i és de tal importància que només ho nomena a ell en ser consultat el rei agonisant.

	== Cult ==		== Cult ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Estàtua de Serapis '''Serapis''' (també '''Sérapis''', '''Sarapis''' i '''Sárapis'''; en grec…»

2023-05-22T18:06:51Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estàtua de Serapis '''Serapis''' (també '''Sérapis''', '''Sarapis''' i '''Sárapis'''; en grec…»

Pàgina nova

[[File:Serapis Pio-Clementino Inv689 n2.jpg|thumb|250px|Estàtua de Serapis]]

'''Serapis''' (també '''Sérapis''', '''Sarapis''' i '''Sárapis'''; en [[grec]] Σέραπις; nom egipcíac '''User-Hep''') era una deitat sincrètica greco-egipcíaca a la que Ptolomeo I va declarar patró d'Aleixandria i [[deu]] oficial d'[[Egipte]] i [[Antiga Grècia|Grècia]] en el propòsit de vincular culturalment als dos pobles.

Segons un text de Tácito, Sarapis va ser el deu de la propenca població de Racotis ans que formara part de la gran capital d'Aleixandria; pero és improvable que es construïren temples dedicats als Apis morts, llevat en la seua tomba menfita, el Serapeum de Saqqara.

La més antiga menció de Sarapis es troba en la narració de la mort d'Alejandro, presa dels diaris reals (Arriano, Anábasis, VII. 26). Segons ella, Sarapis té un temple en Babilonia i és de tal importància que només ho nomena a ell en ser consultat el rei agonisant.

== Cult ==

El deu patró d'Aleixandria va obtindre ràpidament un lloc destacat en el món grec. Les representacions humanes d'[[Isis]] i [[Horus]] varen ser fàcilment adaptades a l'imagineria grega, mentres que [[Anubis]] va ser acceptat gràcies a l'image clàssica grega del Porter. El cult de Serapis —junt en Isis, Horus i Anubis— es va propagar a lo llarc del món helenístic, alcançant també a [[Antiga Roma|Roma]]. A la seua volta, l'eixèrcit romà d'Alejandro Severo (qui apareix en algunes [[Moneda|monedes]] front a una image de Serapis) va dur el cult d'esta deitat fins als últims confines de l'Imperi. El cult de Serapis es va convertir aixina en un dels principals d'Occident, conservant popularitat fins als temps de Juliano l'apóstata. La destrucció del Serapeo d'Aleixandria i de la seua famosa image en l'any [[391]] d. C. o [[392]] d. C., despuix del decret de Teodosio, va marcar el decliu final del paganisme en tot l'Imperi.

Serapis va ser adorat, principalment, com a deu de la curació. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oràculs que interpretaven els somis.

== Referències ==

* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* [https://webs.ucm.es/centros/cont/descargas/documento4781.pdf Isis i Serapis. UCM]
* «The Gods of Ancient Egypt». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]