Segona Germania - Historial de revisions

Valencian: /* L'alçament popular */

2025-08-15T23:04:14Z

L'alçament popular

← Revisió anterior		Revisió de 23:04 15 ago 2025
Llínea 9:		Llínea 9:

	== L'alçament popular ==		== L'alçament popular ==
	A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta ~~del~~ [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.		A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta d'[[El Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

	Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador d'[[El Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.		Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador d'[[El Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

Valencian: /* L'alçament popular */

2025-08-15T23:03:53Z

L'alçament popular

← Revisió anterior		Revisió de 23:03 15 ago 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.		A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

	Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador ~~del~~ [[El Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.		Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador d'[[El Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

	En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.		En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

Valencian: /* L'alçament popular */

2025-08-15T23:03:15Z

L'alçament popular

← Revisió anterior		Revisió de 23:03 15 ago 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.		A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

	Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El ~~Ràfol d'Almúnia\|~~Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.		Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

	En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.		En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

	En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detinguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].		En [[Vilallonga]], dins del [[Ducat de Gandia]], quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detinguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].

	El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].		El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].

Reval en 12:21 1 jun 2024

2024-06-01T12:21:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 1 jun 2024
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Germanies]]		* [[Germanies]]

	[[Categoria:Revolta de les Germanies]]		[[Categoria:Revolta de les Germanies]]

Valencian: Text reemplaça - 'detenguts' a 'detinguts'

2022-10-19T15:04:27Z

Text reemplaça - 'detenguts' a 'detinguts'

← Revisió anterior		Revisió de 15:04 19 oct 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.		En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

	En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren ~~detenguts~~ per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre ~~detenguts~~ foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].		En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detinguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].

	El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].		El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].

Valencian: Text reemplaça - 'camperols' a 'llauradors'

2022-06-29T20:22:28Z

Text reemplaça - 'camperols' a 'llauradors'

← Revisió anterior		Revisió de 20:22 29 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].		El virrei es va alvançar i havia ordenat al Governador de [[Xàtiva]] que reunira en Gandia un eixèrcit de quatre-cents hòmens a [[cavall]], quatre-cents més a peu i dos peces d'artilleria; al qual se li uniren en [[Albaida]], per a on havien fugit els rebels, les milícies de Xàtiva, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]].

	El combat entre les dos forces (1397 hòmens armats i en artilleria, front a 1500 ~~camperols~~ pràcticament desarmats) tingué lloc el [[15 de juliol]] a [[Setla de Nunyes]], prop de Muro d'Alcoy. La batalla durà dos hores i finalizà en no més de 15 hòmens morts, tots de la banda dels "agermanats".		El combat entre les dos forces (1397 hòmens armats i en artilleria, front a 1500 llauradors pràcticament desarmats) tingué lloc el [[15 de juliol]] a [[Setla de Nunyes]], prop de Muro d'Alcoy. La batalla durà dos hores i finalizà en no més de 15 hòmens morts, tots de la banda dels "agermanats".

	== Conseqüències i repressions ==		== Conseqüències i repressions ==

Valencian: Text reemplaça - 'fins i tot' a 'inclús'

2022-06-07T18:14:05Z

Text reemplaça - 'fins i tot' a 'inclús'

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 7 jun 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia\|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.		Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia\|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

	En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, ~~fins i tot~~, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.		En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, inclús, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

	En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detenguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detenguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].		En [[Vilallonga]], dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detenguts per negar-se a partir la collita en el seu senyor, i este fon l'últim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia següent, un avalot de tres mil hòmens prengué la ciutat de [[Gandia]], i sense cap violència, els quatre detenguts foren lliberats. La lliberació, segurament inesperada, encorajà als rebels a continuar les movilisacions i desplaçar-se cap a [[Valéncia]], a on demanarien justícia al virrei. Per a tal efecte, s'improvisà un eixèrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador de [[Muro d'Alcoy]], [[Josep Navarro]].

Jose2: /* Conseqüències i repressions */

2021-08-03T21:40:28Z

Conseqüències i repressions

← Revisió anterior		Revisió de 21:40 3 ago 2021
Llínea 26:		Llínea 26:
	La Segona Germania, fon un pas més per a la centralisació de l'estat en un marc monàrquic autoritari. Els nobles veïen cada volta més clar que necessitaven l'ajuda i protecció de les forces reals, que poc a poc anava traent-los poder.		La Segona Germania, fon un pas més per a la centralisació de l'estat en un marc monàrquic autoritari. Els nobles veïen cada volta més clar que necessitaven l'ajuda i protecció de les forces reals, que poc a poc anava traent-los poder.

	Les mateixes reivindicacions continuaren dirimint-se per la via judicial, fins que en [[1705]], i dins del marc de la [[Guerra de Successió]], tornà a esclatar una nova revolta violenta en les mateixes exigències.		Les mateixes reivindicacions continuaren dirimint-se per la via judicial, fins que en l'any [[1705]], i dins del marc de la [[Guerra de Successió]], tornà a esclatar una nova revolta violenta en les mateixes exigències.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:08:09Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 3 jul 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.		A principis de l'any [[1693]] el duc de [[Gandia]] i atres nobles foren a queixar-se al [[Consell d'Aragó]], en [[Madrit]], per les reticències dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. Ademés, per atra banda, el virrei informà de l'actuació d'un notari, [[Fèlix Vilanova]], que ya havia participat com a instigador de la revolta del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]], i que ara anava provocant als llauradors de [[La Marina]] dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

	~~Després~~ del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia\|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.		Despuix del primer intent militarisat d'acabar en la protesta, en [[Pedreguer]], el virrei propongué crear una junta d'advocats en [[Ciutat de Valéncia\|Valéncia]] a on els representants dels demandants podien expondre els seus arguments. En esta junta els demandants alegaren certs drets concedits per [[Jaume I]] i els seus successors, pero no foren acceptats per falta de proves documentals. Llavors, els demandants recorreren la sentència arbitral directament al Consell d'Aragó i demanaren la completa supressió de les càrregues senyorials. La demanda fon presentada per [[Francesc Garcia]], un llaurador del [[El Ràfol d'Almúnia\|Ràfol d'Almúnia]] i un dels principals caps del moviment, llavors junt en Feliu Rubio i Bertomeu Pelegrí.

	En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, fins i tot, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.		En arribar [[maig]], l'época de la recolecció de la [[Morera]], els llauradors es negaren a pagar les rendes i, fins i tot, en [[Carlet]] els vassalls del [[Comte de Carlet]] es negaren a pagar els [[cens]]os. Per segona volta, les tropes del virrei hagueren d'intervindre per a sometre als insumissos. Pero en l'entrada de l'[[estiu]] i l'arribada de les collites majors, les folgues de rendes es reproduïren i generalisaren.

Jose2: /* Antecedents */

2019-04-16T11:23:17Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 16 abr 2019
Llínea 6:		Llínea 6:
	La progressiva recuperació econòmica en l'últim terç del [[sigle XVII]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], coincidí en una época de certa agitació social en el camp. Les causes, més estructurals que conjunturals, estaven ubicades en les reivindicacions anti-fiscals i anti-senyorials de la classe llauradora. La protesta venia de llunt i anava resolvent-se de manera pacífica en els tribunals. La classe llauradora pretenia eliminar la pressió senyorial com a intermediaris entre ells i la corona. És per això que, entre atres coses, es reivindicava l'incorporació de les respectives poblacions al patrimoni real.		La progressiva recuperació econòmica en l'últim terç del [[sigle XVII]], despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], coincidí en una época de certa agitació social en el camp. Les causes, més estructurals que conjunturals, estaven ubicades en les reivindicacions anti-fiscals i anti-senyorials de la classe llauradora. La protesta venia de llunt i anava resolvent-se de manera pacífica en els tribunals. La classe llauradora pretenia eliminar la pressió senyorial com a intermediaris entre ells i la corona. És per això que, entre atres coses, es reivindicava l'incorporació de les respectives poblacions al patrimoni real.

	La llenta acció judicial no era compatible en atres classes socials tensionades per la fam o l'exasperació fiscal, i que de tant en tant anaren esclatant: revoltes de l'[[Horta de Valéncia]] de [[1663]], de la [[Valldigna]] en [[1672]], i del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]]. El punt màxim d'estes revoltes és lo que es coneix com Segona Germania, en l'any [[1693]]. Cal remarcar que les revoltes a soles tingueren lloc en aquells territoris que no pertanyien al territori real, com per eixemple el [[Ducat de Gandia]].		La llenta acció judicial no era compatible en atres classes socials tensionades per la fam o l'exasperació fiscal, i que de tant en tant anaren esclatant: revoltes de l'[[Horta de Valéncia]] de l'any [[1663]], de la [[Valldigna]] en [[1672]], i del [[Camp de Morvedre]] en [[1689]]. El punt màxim d'estes revoltes és lo que es coneix com Segona Germania, en l'any [[1693]]. Cal remarcar que les revoltes a soles tingueren lloc en aquells territoris que no pertanyien al territori real, com per eixemple el [[Ducat de Gandia]].

	== L'alçament popular ==		== L'alçament popular ==