Sedaví - Historial de revisions

Caro de Segeda en 22:19 12 nov 2024

2024-11-12T22:19:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:19 12 nov 2024
Llínea 120:		Llínea 120:

	{{Municipis de L'Horta Sur}}		{{Municipis de L'Horta Sur}}
			{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

	[[Categoria:Sedaví\| ]]		[[Categoria:Sedaví\| ]]

Caro de Segeda en 10:02 4 nov 2024

2024-11-04T10:02:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 4 nov 2024
Llínea 124:		Llínea 124:
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
			[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Jose2 en 12:05 20 gin 2024

2024-01-20T12:05:34Z

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 En l'any [[1739]], el senyor autorisà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va nomenar Sant Climent i que actualment forma part del núcleu urbà: pero no és fins a l'any [[1750]] que se li otorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.
 == Demografia ==
@@ Llínea 35: / Llínea 66: @@
 L'indústria és el sector econòmic més important i factor clau per a l'aument de la població basat en la immigració de mà d'obra. El moble és l'especialitat que dona renom al poble i en eixa indústria treballa més d'un terç de la població activa. La producció es realisa en chicotets tallers d'orige artesanal i familiar, ampliats a empreses miges en els últims anys. S'exporta a països europeus, a més de donar eixida als productes en el mercat espanyol.
 ==Monuments==

Jose2: /* Demografia */

2024-01-20T12:01:40Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 20 gin 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	Segons el cens del [[INE]] de l'any [[~~2021~~]], conta en una població de 10.~~344~~ habitants.		Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 10.349 habitants.
	El botànic [[Antoni Josep Cavanilles]] aporta la sifra de 185 veïns en l'any [[1784]]; la població que dona Madoz, a mitan [[sigle XIX]], és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.		El botànic [[Antoni Josep Cavanilles]] aporta la sifra de 185 veïns en l'any [[1784]]; la població que dona Madoz, a mitan [[sigle XIX]], és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.

Llínea 25:		Llínea 25:
	![[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2022]]		![[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2022]]
	\|-		\|-
	\| align=center\| 1.827 \|\| align=center\| 2.009 \|\| align=center\| 2.767 \|\| align=center\| 2.987 \|\| align=center\| 3.544 \|\| align=center\| 5.450 \|\| align=center\| 8.213 \|\| align=center\| 8.069 \|\| align=center\| 8.353 \|\| align=center\| 8.991 \|\| align=center\| 9.750 \|\| align=center\| 10.186 \|\| align=center\| 10.180 \|\| align=center\| 10.245 \|\| align=center\| 10.344 \|\| align=center\| 10.~~180~~		\| align=center\| 1.827 \|\| align=center\| 2.009 \|\| align=center\| 2.767 \|\| align=center\| 2.987 \|\| align=center\| 3.544 \|\| align=center\| 5.450 \|\| align=center\| 8.213 \|\| align=center\| 8.069 \|\| align=center\| 8.353 \|\| align=center\| 8.991 \|\| align=center\| 9.750 \|\| align=center\| 10.186 \|\| align=center\| 10.180 \|\| align=center\| 10.245 \|\| align=center\| 10.344 \|\| align=center\| 10.349

	\|}		\|}

Jose2: /* Demografia */

2024-01-20T12:00:50Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 gin 2024
Llínea 18:		Llínea 18:
	Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 10.344 habitants.		Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 10.344 habitants.
	El botànic [[Antoni Josep Cavanilles]] aporta la sifra de 185 veïns en l'any [[1784]]; la població que dona Madoz, a mitan [[sigle XIX]], és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.		El botànic [[Antoni Josep Cavanilles]] aporta la sifra de 185 veïns en l'any [[1784]]; la població que dona Madoz, a mitan [[sigle XIX]], és de 835 habitants i Sanchis Sivera, en l'any 1922, ne conta 1.887.
	~~{\| rules="all" style="margin:auto; border:1px solid #999; border-right:2px solid #999; border-bottom:2px solid #999;" cellspacing="0" cellpadding="4"~~
	~~\|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em" \|Evolució demogràfica~~

	~~![[1900]]!![[1910]]!![[1920]]!![[1930]]!![[1940]]!![[1950]]!![[1960]]!![[1970]]!![[1981]]!![[1991]]!![[2000]]!![[2005]]!![[2007]]~~		<center>
	~~!'''[[2008]]'''~~		{\| align="center" {{tablabonita}}
	~~!'''[[2009]]'''~~		!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica
	~~!'''[[2011]]'''~~
	~~!'''[[2014]]'''~~
	~~!'''[[2015]]'''~~
	~~!'''[[2016]]'''~~
	~~!'''[[2017]]'''~~
	~~!'''[[2018]]'''~~
	~~!'''[[2019]]'''~~
	!~~'''[[2021]]'''~~
	\|-		\|-
	\| align="center" \|1.827\|\| align="center~~" \|1.988\|\| align="center"~~ \|2.009\|\| align="center~~" \|2.550\|\| align="center"~~ \|2.767\|\| align="center" \|2.987\|\| align="center" \|3.544\|\| align="center" \|5.450\|\| align="center" \|8.213\|\| align="center" \|8.069\|\| align="center" \|8.353\|\| align="center" \|8.991\|\| align="center" \|9.~~575~~		![[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2015]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2022]]
	\|~~9.750~~		\|-
	\|~~9.971~~		\| align=center\| 1.827 \|\| align=center\| 2.009 \|\| align=center\| 2.767 \|\| align=center\| 2.987 \|\| align=center\| 3.544 \|\| align=center\| 5.450 \|\| align=center\| 8.213 \|\| align=center\| 8.069 \|\| align=center\| 8.353 \|\| align=center\| 8.991 \|\| align=center\| 9.750 \|\| align=center\| 10.186 \|\| align=center\| 10.180 \|\| align=center\| 10.245 \|\| align=center\| 10.344 \|\| align=center\| 10.180
	\|10.186
	\|~~10.183~~
	\|10.180
	\|~~10.172~~
	\|~~10.179~~
	\|10.245
	\|10.~~333~~
	\|10.~~344~~
	\|}		\|}

			</center>

	==Economia==		==Economia==

Jose2: /* Monuments */

2024-01-20T11:51:42Z

Monuments

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 20 gin 2024
Llínea 59:		Llínea 59:

	==Monuments==		==Monuments==
	*El centre històric tradicional de Sedaví està declarat Bé Immoble de Rellevància Local.~~<ref>{{Ref-web\|url=http://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=652&lang=ca\|títol=Dirección General de Patrimonio Cultural\|consulta=2017-01-06\|editor=eduwp.edu.gva.es}}</ref>~~		* El centre històric tradicional de Sedaví està declarat Bé Immoble de Rellevància Local.
	*Iglésia de la mare de Déu del Roser.		* Iglésia de la mare de Déu del Roser.

	==Festes i celebracions==		==Festes i celebracions==
	Les '''festes populars i patronals''' de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del més de [[setembre]] (encara que comencen sempre a finals de la primera). Tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i deportives, com ara una competició de [[fútbol]], a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.		Les '''festes populars i patronals''' de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del més de [[setembre]] (encara que comencen sempre a finals de la primera). Tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i deportives, com ara una competició de [[fútbol]], a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.

Jose2 en 11:50 20 gin 2024

2024-01-20T11:50:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:50 20 gin 2024
Llínea 84:		Llínea 84:
	*'''Francisco Ángel Blanco Nieto "Latino Blanco"''' ([[Córdova]], [[1966]]) és un músic de [[jazz]], director i cofundador de [[Sedajazz]].		*'''Francisco Ángel Blanco Nieto "Latino Blanco"''' ([[Córdova]], [[1966]]) és un músic de [[jazz]], director i cofundador de [[Sedajazz]].
	*'''David Pastor''' (Sedaví, [[1974]]) és un músic [[Trompeta\|trompetiste]] de jazz.		*'''David Pastor''' (Sedaví, [[1974]]) és un músic [[Trompeta\|trompetiste]] de jazz.

			== Vore també ==
			* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

	==Referències==		==Referències==
	{{referències}}		{{referències}}

			* [https://www.sedavi.es/ Ajuntament de Sedaví]
			* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
			* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
			* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sedaví INE. Població de Sedaví]
			* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

			== Bibliografia ==
			* [[Ampar Cabanes\|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso\|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro\|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
			* [[Antoni Josep Cavanilles\|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
			* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
			* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
			* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
			* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
			* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	{{commonscat\|Sedaví}}		{{commonscat\|Sedaví}}
	*[https://www.sedavi.es/ Ajuntament de Sedaví]

	{{Municipis de L'Horta Sur}}		{{Municipis de L'Horta Sur}}

Valencian: Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

2023-09-05T11:32:55Z

Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 5 set 2023
Llínea 75:		Llínea 75:
	En l'any [[1980]] es va traslladar a [[Madrid]] com a diputada per Valéncia en les Corts Generals. Allí va viure fins a l'any [[1993]], durant quatre legislatures, sent una atra vegada la primera dòna diputada per Valéncia durant les dos primeres llegislatures. En el seu treball en el grup socialiste en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assunts Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.		En l'any [[1980]] es va traslladar a [[Madrid]] com a diputada per Valéncia en les Corts Generals. Allí va viure fins a l'any [[1993]], durant quatre legislatures, sent una atra vegada la primera dòna diputada per Valéncia durant les dos primeres llegislatures. En el seu treball en el grup socialiste en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assunts Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

	Des de l'any [[1982]] i fins a l'any [[1987]] va formar part de la delegació espanyola en el [[Consell d'Europa]]. En esta ocasió també va ser pionera, ya que en l'assamblea d'eixe consell va ser la primera dòna que va formar part de la delegació de les Corts. Ademés, Adela Pla ha representat Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades en [[Mèxic]], [[~~Sidney~~]] i [[Nairobi]].		Des de l'any [[1982]] i fins a l'any [[1987]] va formar part de la delegació espanyola en el [[Consell d'Europa]]. En esta ocasió també va ser pionera, ya que en l'assamblea d'eixe consell va ser la primera dòna que va formar part de la delegació de les Corts. Ademés, Adela Pla ha representat Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades en [[Mèxic]], [[Sydney]] i [[Nairobi]].

	Dins de l'eixecutiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que la va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en [[1993]]. Va ser nomenada juge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort en l'any [[2005]]. Eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.		Dins de l'eixecutiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que la va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en [[1993]]. Va ser nomenada juge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort en l'any [[2005]]. Eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.

Valencian: /* Història */

2022-07-18T21:22:21Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 21:22 18 jul 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Iglesiarosario.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Iglésia del ~~Rosari~~, en Sedaví.]]		[[Archiu:Iglesiarosario.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Iglésia de la Mare de Deu del Roser, en Sedaví.]]
	Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda\|''seda'']] i [[Vi\|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de [[Xàtiva]] (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de [[1237]] a [[1252]]. En l'any [[1239]], despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei [[Jaume I]] a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.		Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda\|''seda'']] i [[Vi\|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de [[Xàtiva]] (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de [[1237]] a [[1252]]. En l'any [[1239]], despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei [[Jaume I]] a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.

Valencian: /* Història */

2022-07-18T21:21:19Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 21:21 18 jul 2022
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Iglesiarosario.jpg\|~~300px~~\|miniaturadeimagen\|Iglésia del Rosari, en Sedaví.]]		[[Archiu:Iglesiarosario.jpg\|250px\|miniaturadeimagen\|Iglésia del Rosari, en Sedaví.]]
	Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda\|''seda'']] i [[Vi\|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de [[Xàtiva]] (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de [[1237]] a [[1252]]. En l'any [[1239]], despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei [[Jaume I]] a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.		Sobre el topònim existix l'hipòtesis errònea que provindria de la suma dels noms [[Seda\|''seda'']] i [[Vi\|''vi'']], pero la teoria més verosímil és que el topònim és [[àrap]]: ''Beniçidavi'', degut a la procedència d'una família de [[Xàtiva]] (d'ací: "cidaví") que va establir ací l'alqueria que passat el temps degué donar lloc al poble. En eixa paraula apareix en el ''Llibre de Repartiment'' de [[1237]] a [[1252]]. En l'any [[1239]], despuix de l'ocupació cristiana, va ser otorgada pel rei [[Jaume I]] a un cavaller de Lleida que es dia Octavià.