Se7en - Historial de revisions

Jose2 en 19:21 29 nov 2025

2025-11-29T19:21:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 29 nov 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{ortografia}}~~		'''Seven (SE7EN)''' és una pelicula [[USA\|estatunidenca]] de suspens estrenada en l'any [[1995]], protagonisada per [[Brad Pitt]] i [[Morgan Freeman]]. Escrita per Andrew Kevin Walker (qui rebe una nominació al Bafta al millor guió original), la pelicula és una barreja de cine negre, Psycho Thriller i de les Buddy Movies. A arrel la seua estrena, se rodaren una série de pelicules sobre Psicopates metòdics en un fi «intelectual» en el seu parlament, encara que ningú d'estos films conseguí l'impacte que causà esta pelicula.
	'''Seven (SE7EN)''' és una pelicula [[USA\|estatunidenca]] de suspens estrenada en l'any [[1995]], protagonisada per [[Brad Pitt]] i [[Morgan Freeman]]. Escrita per Andrew Kevin Walker(qui rebe una nominació al Bafta al millor guió original), la pelicula és una barreja de cine negre, Psycho Thriller i de les Buddy Movies. A arrel la seua estrena, se rodaren una série de pelicules sobre Psicopates metòdics en un fi «intelectual» en el seu parlament, encara que ningú d'estos films conseguí l'impacte que causà esta pelicula.

	=Sinopsis=		= Sinopsis =

	El detectiu Somerset (Morgan Freeman) està a punt de jubilar-se i sera reemplaçat pel detectiu Davit Mills (Brad Pitt). Pero, abans de que això ocorra, abdós tindran que resoldre una série d'assessinats basats en els set pecats capitals.		El detectiu Somerset (Morgan Freeman) està a punt de jubilar-se i sera reemplaçat pel detectiu Davit Mills (Brad Pitt). Pero, abans de que això ocorra, abdós tindran que resoldre una série d'assessinats basats en els set pecats capitals.
Llínea 23:		Llínea 22:
	= Producció =		= Producció =

	En una entrevista en la revista Cinefantastique, el guioniste Andrew Kevin Walker digué que la major ~~influencia~~ que te el guió ~~prove~~ de la seua estància en la ciutat de [[Nova York]], temps que dedicà a escriure. «No m'agradà la meua estància en Nova York, pero és veritat que si no haguera vixcut alli provablement no hauria escrit Seven».		En una entrevista en la revista Cinefantastique, el guioniste Andrew Kevin Walker digué que la major influència que te el guió prové de la seua estància en la ciutat de [[Nova York]], temps que dedicà a escriure. «No m'agradà la meua estància en Nova York, pero és veritat que si no haguera vixcut alli provablement no hauria escrit Seven».

	Els carrers plens de gent, habitants sorollosos i una opressiva pluja que sembla interminable foren part fonamental de la película. Fincher volia mostrar una ciutat que fora «bruta, violenta, contaminada i sovint depriment. Visualment i estilísticament eixa fon la forma en que volguerem retratar este mon. Tot lo necessari per a ser tan autentica i crua com fora possible».		Els carrers plens de gent, habitants sorollosos i una opressiva [[pluja]] que sembla interminable foren part fonamental de la película. Fincher volia mostrar una ciutat que fora «bruta, violenta, contaminada i a sovint depriment. Visualment i estilísticament eixa fon la forma en que volguerem retratar este mon. Tot lo necessari per a ser tan autentica i crua com fora possible».

	A este fi, Fincher treballà en Arthur Max per a crear un món ombriu. «Cregam un escenari que reflexa el decaïment moral dels seus habitants», diu Max. «Tot s'està caent a pentols i res està funcionant adequadament». La melancolia de la película, fosca, fon creada mediant un procés nomenat Bleach Bypass, a través del qual la cantitat de lluentor en la película se vincula depenent de la foscor, imàgens ombroses en la película i increment global de calitat tonal.		A este fi, Fincher treballà en Arthur Max per a crear un món ombriu. «Cregam un escenari que reflexa el decaïment moral dels seus habitants», diu Max. «Tot s'està caent a pentols i res està funcionant adequadament». La melancolia de la película, fosca, fon creada mediant un procés nomenat Bleach Bypass, a través del qual la cantitat de lluentor en la película se vincula depenent de la foscor, imàgens ombroses en la película i increment global de calitat tonal.
Llínea 31:		Llínea 30:
	= Pecats =		= Pecats =

	Durant la pelicula, se dona conte de que John Doe utilisa la guia de pecats que ~~Dant~~ Alighieri feu en la seua famosa obra La divina ~~comedia~~. Començant per la ~~gola~~, fins l'enveja i ira.		Durant la pelicula, se dona conte de que John Doe utilisa la guia de pecats que [[Dante Alighieri]] feu en la seua famosa obra La divina comèdia. Començant per la gula, fins l'enveja i ira.

	~~Gola~~: l'home obés que troben assessinat fon obligat a menjar i seguir menjant, ya que John li apuntava en una pistola i una volta ho colpejà en esta. També parà la tortura dos voltes per a anar a comprar dinar. Tenia un balde per a la bossada. La ~~gola~~ s'ablamà i hagué hemorràgia interna, lo que causà la seua mort.		Gula: l'home obés que troben assessinat fon obligat a menjar i seguir menjant, ya que John li apuntava en una pistola i una volta ho colpejà en esta. També parà la tortura dos voltes per a anar a comprar dinar. Tenia un balde per a la bossada. La gula s'ablamà i hagué hemorràgia interna, lo que causà la seua mort.

	Avarícia: un advocat que en paraules de John Doe era «un pocavergonya que se passà la vida lliberant assessins, violadors i seqüestradors». Se basà en l'obra de Shakespeare El mercader de Venècia, que en un text dia «un quilo de carn, sense os ni nervis», referint-se a un quilo de carn que hauria d'arrancar-se, decidí que la carn sobrava de la seua ventresca i provocà un desangrant-se fins la mort.		Avarícia: un advocat que en paraules de John Doe era «un pocavergonya que se passà la vida lliberant assessins, violadors i seqüestradors». Se basà en l'obra de [[Shakespeare]] ''El mercader de Venècia'', que en un text dia «un quilo de carn, sense os ni nervis», referint-se a un quilo de carn que hauria d'arrancar-se, decidí que la carn sobrava de la seua ventresca i provocà un desangrant-se fins la mort.

	Gossera: un tipo que se fea cridar Victor. Troben les seues calcigades en l'escena del crim de «l'avaricia», per lo que van a investigar. En el seu apartament descobrixen el seu cos, amarrat a un llit i en fotos, la primera d'un any abans exactament. Li falta una ma que havia segut amprada en l'escena del crim per a inculpar-ho. Un policia, al acostar-se molt, se porta un esglai, puix Victor no està mort sino en coma. El mege diu que no pot parlar, puix la capacitat cerebral s'ha vist danyada per culpa de la tortura; ademés, s'ha arrebaçat la [[llengua]] a mossos i els seus músculs estan atrofiats.		Gossera: un tipo que se fea cridar Victor. Troben les seues calcigades en l'escena del crim de «l'avaricia», per lo que van a investigar. En el seu apartament descobrixen el seu cos, amarrat a un llit i en fotos, la primera d'un any abans exactament. Li falta una ma que havia segut amprada en l'escena del crim per a inculpar-ho. Un policia, al acostar-se molt, se porta un esglai, puix Victor no està mort sino en coma. El mege diu que no pot parlar, puix la capacitat cerebral s'ha vist danyada per culpa de la tortura; ademés, s'ha arrebaçat la [[llengua]] a mossos i els seus músculs estan atrofiats.

	Lluxuria: John Doe havia enviat fabricar un cinturó en ~~una gavineta~~ per davant. Un home i una prostituta són obligats a copular usant ~~la gavineta~~, lo que provoca ferides fatals en la vagina i òrguens interns. El cos de la prostituta no se mostra, pero l'home que fon obligat a tindre sexe en ella està sériament guillat i no pot parlar, ademés de que la ~~policia~~ te be cuidada l'escena del crim.		Lluxuria: John Doe havia enviat fabricar un cinturó en un [[gavinet]] per davant. Un home i una prostituta són obligats a copular usant el gavinet, lo que provoca ferides fatals en la [[vagina]] i òrguens interns. El cos de la prostituta no se mostra, pero l'home que fon obligat a tindre sexe en ella està sériament guillat i no pot parlar, ademés de que la polícia te be cuidada l'escena del crim.

	Superbiosa: l'assessí li talla la cara a una dona que era reconeguda pel seu rostre i te dos opcions: cridar a emergències i viure, pero sense el seu rostre, o prendre unes pastilles que te en l'atra ma i morir. La dona ~~presa~~ les pastilles. (encara te la cara desfigurada).		Superbiosa: l'assessí li talla la cara a una dona que era reconeguda pel seu rostre i te dos opcions: cridar a emergències i viure, pero sense el seu rostre, o prendre unes pastilles que te en l'atra ma i morir. La dona pren les pastilles. (Encara te la cara desfigurada).

	Enveja: John Doe és el penúltim pecat i l'esposa de Mills l'última víctima que han de trobar. Despuix de que una camioneta de servicis postals s'acosta al lloc a on es supon que trobaran els cossos, Mills se queda en John. Quan Somerset se dona conte de lo que te la caixa, corre cap a Mills. John, a base d'indirectes, li fa saber a Mills que fon a visitar a la seua esposa, puix envejava la seua vida. Volgué jugar a ser un espós eixemplar, pero no ho conseguí, i se portà de recort el seu cap, matant-la i també matant al bebé que haguera aplegat a nàixer.		Enveja: John Doe és el penúltim pecat i l'esposa de Mills l'última víctima que han de trobar. Despuix de que una camioneta de servicis postals s'acosta al lloc a on es supon que trobaran els cossos, Mills se queda en John. Quan Somerset se dona conte de lo que te la caixa, corre cap a Mills. John, a base d'indirectes, li fa saber a Mills que fon a visitar a la seua esposa, puix envejava la seua vida. Volgué jugar a ser un espós eixemplar, pero no ho conseguí, i se portà de recort el seu cap, matant-la i també matant al bebé que haguera aplegat a nàixer.

	Ira: Davit Mills és l'ultim pecat despuix de fer de John Doe la victima. Despuix de comunicar-li a Mills l'assessinat de la seua dona, està començament a balbucejar, mentres Somerset, que està tornant de la furgoneta a on acaba de vore el cap de l'esposa de Mills en una caixa rebuda per mensager (l'espectador no ve el cap), no per a de cridar-li que tire la pistola en la que apunta a Doe. Somerset tracte de convencer-ho de que, si ~~dispar~~ a John, este haurà guanyat. Mills, cegat per «l'ira», li dispar vàries voltes. És arrestat i ~~comportat~~ en un coche de policia, sériament perjudicat mentalment, a la presó.		Ira: Davit Mills és l'ultim pecat despuix de fer de John Doe la victima. Despuix de comunicar-li a Mills l'assessinat de la seua dona, està començament a balbucejar, mentres Somerset, que està tornant de la furgoneta a on acaba de vore el cap de l'esposa de Mills en una caixa rebuda per mensager (l'espectador no ve el cap), no per a de cridar-li que tire la pistola en la que apunta a Doe. Somerset tracte de convencer-ho de que, si dispara a John, este haurà guanyat. Mills, cegat per «l'ira», li dispar vàries voltes. És arrestat i portat en un coche de policia, sériament perjudicat mentalment, a la presó.

	= Recepció =		= Recepció =

	Seven fon estrenada el 22 de setembre de 1995 en 2.441 cines, a on recaptà 13,9 millons de dolars en la seua semana d'~~estreno~~. Continuà recaptant 100,1 millons en ~~Nortamerica~~ i 227,1 millons en el restant del mon, per a arribar a un total de 327,3 millons de dolars recaptats.		Seven fon estrenada el [[22 de setembre]] de 1995 en 2.441 cines, a on recaptà 13,9 millons de [[Dolar\|dolars]] en la seua semana d'estreny. Continuà recaptant 100,1 millons en [[Nortamèrica]] i 227,1 millons en el restant del mon, per a arribar a un total de 327,3 millons de dolars recaptats.
	La película rebé critiques negatives per part de molts periòdics pero fon generalment be rebuda pels crítics. Actualment te una puntuació del 85% en Rotten Tomatoes i se troba en el número 28 en el ranking de les 250 películes votades pels usuaris d'Imdb.		La película rebé critiques negatives per part de molts periòdics pero fon generalment be rebuda pels crítics. Actualment te una puntuació del 85% en Rotten Tomatoes i se troba en el número 28 en el ranking de les 250 películes votades pels usuaris d'Imdb.

Llínea 56:		Llínea 55:
	New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, Califòrnia en [[nadal]] i en Nova York el [[29 de decembre]] de [[1996]], per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.		New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, Califòrnia en [[nadal]] i en Nova York el [[29 de decembre]] de [[1996]], per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.

	Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran ~~influencia~~ per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.		Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als [[premis Òscar]] pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influència per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la [[Anys 1990\|década dels 90]]. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.

	= DVD =		= DVD =

	Per ~~a el~~ llançament del DVD, Seven fon remasterisada i presentada en format Widescreen, preservant l'aspecte de la seua exhibició original en els cines. Les opcions d'audio inclouen «Dolby ex 5.1», «DTS es discrete 6.1», i «Stereo surround sound».		Per al llançament del DVD, Seven fon remasterisada i presentada en format Widescreen, preservant l'aspecte de la seua exhibició original en els cines. Les opcions d'audio inclouen «Dolby ex 5.1», «DTS es discrete 6.1», i «Stereo surround sound».

	= Banda sonora =		= Banda sonora =

Jose2: /* Repartiment */

2025-11-29T19:12:16Z

Repartiment

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 29 nov 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	= Repartiment =		= Repartiment =

	~~MORGAN FREEMAN~~ - Detectiu ~~WILLIAM SOMERSET~~		* Morgan Freeman - Detectiu William Somerset
			* Brad Pitt - Detectiu David Mills
	~~BRAD PITT~~ - Detectiu ~~DAVID MILLS~~		* Gwyneth Paltrow - Tracy Mills
			* Kevin Spacey - John Doe
	~~GWYNETH PALTROW~~ - ~~TRACY MILLS~~		* R. Llig Ermey - Capità de policia
			* John C. Mcginley - Oficial de SWAT
	~~KEVIN SPACEY~~ - ~~JOHN DOE~~		* Daniel Zacapa - Detectiu Taylor
			* John Cassini - Oficial Davids
	R. Llig ~~ERMEY~~ - Capità de policia		* Mark Boone Junior - Grease FBI Man
			* Leland Orser - Home del Massage Parlour
	~~JOHN~~ C. ~~MCGINLEY~~ - Oficial de SWAT		* Charrades S. Dutton - Policia
			* Richard Portnow - Dr. Beardsley
	Daniel ~~ZACAPA~~ - Detectiu ~~TAYLOR~~

	~~JOHN CASSINI~~ - Oficial ~~DAVIDS~~

	~~MARK BOONE~~ Junior - ~~GREASY~~ FBI ~~MAN~~

	~~LELAND ORSER~~ - Home del ~~MASSAGE PARLOUR~~

	Charrades S. ~~DUTTON~~ - Policia

	~~RICHARD PORTNOW~~ - DR. ~~BEARDSLEY~~

	= Producció =		= Producció =

Reval en 19:45 22 nov 2025

2025-11-22T19:45:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:45 22 nov 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{ortografia}}		{{ortografia}}
	'''Seven (SE7EN)''' és una pelicula [[USA\|estatunidenca]] de suspens estrenada en l'any [[1995]], protagonisada per [[Brad Pitt]] i [[Morgan Freeman]]. Escrita per Andrew Kevin Walker(qui rebe una ~~nominaciÓ~~ al Bafta al millor ~~guiÓ~~ original), la pelicula és una barreja de cine negre, Psycho Thriller i de les Buddy Movies. A arrel la seua estrena, se rodaren una série de pelicules sobre Psicopates ~~metodics~~ en un fi «intelectual» en el seu parlament, encara que ~~ningÚ~~ d'estos films ~~conseguÍ~~ l'impacte que causà esta pelicula.		'''Seven (SE7EN)''' és una pelicula [[USA\|estatunidenca]] de suspens estrenada en l'any [[1995]], protagonisada per [[Brad Pitt]] i [[Morgan Freeman]]. Escrita per Andrew Kevin Walker(qui rebe una nominació al Bafta al millor guió original), la pelicula és una barreja de cine negre, Psycho Thriller i de les Buddy Movies. A arrel la seua estrena, se rodaren una série de pelicules sobre Psicopates metòdics en un fi «intelectual» en el seu parlament, encara que ningú d'estos films conseguí l'impacte que causà esta pelicula.

	=Sinopsis=		=Sinopsis=
Llínea 6:		Llínea 6:
	El detectiu Somerset (Morgan Freeman) està a punt de jubilar-se i sera reemplaçat pel detectiu Davit Mills (Brad Pitt). Pero, abans de que això ocorra, abdós tindran que resoldre una série d'assessinats basats en els set pecats capitals.		El detectiu Somerset (Morgan Freeman) està a punt de jubilar-se i sera reemplaçat pel detectiu Davit Mills (Brad Pitt). Pero, abans de que això ocorra, abdós tindran que resoldre una série d'assessinats basats en els set pecats capitals.

	=Repartiment=		= Repartiment =

	MORGAN FREEMAN - Detectiu WILLIAM SOMERSET		MORGAN FREEMAN - Detectiu WILLIAM SOMERSET

Lluísm en 17:27 22 set 2024

2024-09-22T17:27:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 22 set 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	RICHARD PORTNOW - DR. BEARDSLEY		RICHARD PORTNOW - DR. BEARDSLEY

	=Producció=		= Producció =

	En una entrevista en la revista Cinefantastique, el guioniste Andrew Kevin Walker digué que la major influencia que te el guió prove de la seua estància en la ciutat de [[Nova York]], temps que dedicà a escriure. «No m'agradà la meua estància en Nova York, pero és veritat que si no haguera vixcut alli provablement no hauria escrit Seven».		En una entrevista en la revista Cinefantastique, el guioniste Andrew Kevin Walker digué que la major influencia que te el guió prove de la seua estància en la ciutat de [[Nova York]], temps que dedicà a escriure. «No m'agradà la meua estància en Nova York, pero és veritat que si no haguera vixcut alli provablement no hauria escrit Seven».
Llínea 40:		Llínea 40:
	A este fi, Fincher treballà en Arthur Max per a crear un món ombriu. «Cregam un escenari que reflexa el decaïment moral dels seus habitants», diu Max. «Tot s'està caent a pentols i res està funcionant adequadament». La melancolia de la película, fosca, fon creada mediant un procés nomenat Bleach Bypass, a través del qual la cantitat de lluentor en la película se vincula depenent de la foscor, imàgens ombroses en la película i increment global de calitat tonal.		A este fi, Fincher treballà en Arthur Max per a crear un món ombriu. «Cregam un escenari que reflexa el decaïment moral dels seus habitants», diu Max. «Tot s'està caent a pentols i res està funcionant adequadament». La melancolia de la película, fosca, fon creada mediant un procés nomenat Bleach Bypass, a través del qual la cantitat de lluentor en la película se vincula depenent de la foscor, imàgens ombroses en la película i increment global de calitat tonal.

	=Pecats=		= Pecats =

	Durant la pelicula, se dona conte de que John Doe utilisa la guia de pecats que Dant Alighieri feu en la seua famosa obra La divina comedia. Començant per la gola, fins l'enveja i ira.		Durant la pelicula, se dona conte de que John Doe utilisa la guia de pecats que Dant Alighieri feu en la seua famosa obra La divina comedia. Començant per la gola, fins l'enveja i ira.
Llínea 58:		Llínea 58:
	Ira: Davit Mills és l'ultim pecat despuix de fer de John Doe la victima. Despuix de comunicar-li a Mills l'assessinat de la seua dona, està començament a balbucejar, mentres Somerset, que està tornant de la furgoneta a on acaba de vore el cap de l'esposa de Mills en una caixa rebuda per mensager (l'espectador no ve el cap), no per a de cridar-li que tire la pistola en la que apunta a Doe. Somerset tracte de convencer-ho de que, si dispar a John, este haurà guanyat. Mills, cegat per «l'ira», li dispar vàries voltes. És arrestat i comportat en un coche de policia, sériament perjudicat mentalment, a la presó.		Ira: Davit Mills és l'ultim pecat despuix de fer de John Doe la victima. Despuix de comunicar-li a Mills l'assessinat de la seua dona, està començament a balbucejar, mentres Somerset, que està tornant de la furgoneta a on acaba de vore el cap de l'esposa de Mills en una caixa rebuda per mensager (l'espectador no ve el cap), no per a de cridar-li que tire la pistola en la que apunta a Doe. Somerset tracte de convencer-ho de que, si dispar a John, este haurà guanyat. Mills, cegat per «l'ira», li dispar vàries voltes. És arrestat i comportat en un coche de policia, sériament perjudicat mentalment, a la presó.

	=Recepció=		= Recepció =

	Seven fon estrenada el 22 de setembre de 1995 en 2.441 cines, a on recaptà 13,9 millons de dolars en la seua semana d'estreno. Continuà recaptant 100,1 millons en Nortamerica i 227,1 millons en el restant del mon, per a arribar a un total de 327,3 millons de dolars recaptats.		Seven fon estrenada el 22 de setembre de 1995 en 2.441 cines, a on recaptà 13,9 millons de dolars en la seua semana d'estreno. Continuà recaptant 100,1 millons en Nortamerica i 227,1 millons en el restant del mon, per a arribar a un total de 327,3 millons de dolars recaptats.
	La película rebé critiques negatives per part de molts periòdics pero fon generalment be rebuda pels crítics. Actualment te una puntuació del 85% en Rotten Tomatoes i se troba en el número 28 en el ranking de les 250 películes votades pels usuaris d'Imdb.		La película rebé critiques negatives per part de molts periòdics pero fon generalment be rebuda pels crítics. Actualment te una puntuació del 85% en Rotten Tomatoes i se troba en el número 28 en el ranking de les 250 películes votades pels usuaris d'Imdb.

	=Premis=		= Premis =

	New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, Califòrnia en [[nadal]] i en Nova York el [[29 de decembre]] de [[1996]], per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.		New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, Califòrnia en [[nadal]] i en Nova York el [[29 de decembre]] de [[1996]], per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.
Llínea 69:		Llínea 69:
	Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.		Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.

	=DVD=		= DVD =

	Per a el llançament del DVD, Seven fon remasterisada i presentada en format Widescreen, preservant l'aspecte de la seua exhibició original en els cines. Les opcions d'audio inclouen «Dolby ex 5.1», «DTS es discrete 6.1», i «Stereo surround sound».		Per a el llançament del DVD, Seven fon remasterisada i presentada en format Widescreen, preservant l'aspecte de la seua exhibició original en els cines. Les opcions d'audio inclouen «Dolby ex 5.1», «DTS es discrete 6.1», i «Stereo surround sound».

	=Banda sonora=		= Banda sonora =

	La música de l'introducció és un remix fet per Coil de la canço “Closer” de Nine Inch Nails. La cançó que s'escolta durant els credits finals es “The Hearts Filthy Lesson” de [[David Bowie]]. La música original de la pelicula fon escrita per Howard Shore.		La música de l'introducció és un remix fet per Coil de la canço “Closer” de Nine Inch Nails. La cançó que s'escolta durant els credits finals es “The Hearts Filthy Lesson” de [[David Bowie]]. La música original de la pelicula fon escrita per Howard Shore.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:59:22Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 28 ago 2023
Llínea 38:		Llínea 38:
	Els carrers plens de gent, habitants sorollosos i una opressiva pluja que sembla interminable foren part fonamental de la película. Fincher volia mostrar una ciutat que fora «bruta, violenta, contaminada i sovint depriment. Visualment i estilísticament eixa fon la forma en que volguerem retratar este mon. Tot lo necessari per a ser tan autentica i crua com fora possible».		Els carrers plens de gent, habitants sorollosos i una opressiva pluja que sembla interminable foren part fonamental de la película. Fincher volia mostrar una ciutat que fora «bruta, violenta, contaminada i sovint depriment. Visualment i estilísticament eixa fon la forma en que volguerem retratar este mon. Tot lo necessari per a ser tan autentica i crua com fora possible».

	A este fi, Fincher treballà en Arthur Max per a crear un món ombriu. «Cregam un escenari que reflexa el decaïment moral dels seus habitants», diu Max. «Tot s'està caent a pentols i res està funcionant adequadament». La melancolia de la película, fosca, fon creada mediant un procés ~~cridat~~ Bleach Bypass, a través del qual la cantitat de lluentor en la película se vincula depenent de la foscor, imàgens ombroses en la película i increment global de calitat tonal.		A este fi, Fincher treballà en Arthur Max per a crear un món ombriu. «Cregam un escenari que reflexa el decaïment moral dels seus habitants», diu Max. «Tot s'està caent a pentols i res està funcionant adequadament». La melancolia de la película, fosca, fon creada mediant un procés nomenat Bleach Bypass, a través del qual la cantitat de lluentor en la película se vincula depenent de la foscor, imàgens ombroses en la película i increment global de calitat tonal.

	=Pecats=		=Pecats=

Valencian: Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

2022-10-19T13:03:15Z

Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

← Revisió anterior		Revisió de 13:03 19 oct 2022
Llínea 65:		Llínea 65:
	=Premis=		=Premis=

	New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, ~~California~~ en [[nadal]] i en Nova York el [[29 de decembre]] de [[1996]], per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.		New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, Califòrnia en [[nadal]] i en Nova York el [[29 de decembre]] de [[1996]], per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.

	Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.		Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.

Valencian: Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

2022-07-05T21:51:34Z

Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

← Revisió anterior		Revisió de 21:51 5 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{ortografia}}		{{ortografia}}
	'''Seven (SE7EN)''' és una pelicula [[USA\|~~estadounidenca~~]] de suspens estrenada en l'any [[1995]], protagonisada per [[Brad Pitt]] i [[Morgan Freeman]]. Escrita per Andrew Kevin Walker(qui rebe una nominaciÓ al Bafta al millor guiÓ original), la pelicula és una barreja de cine negre, Psycho Thriller i de les Buddy Movies. A arrel la seua estrena, se rodaren una série de pelicules sobre Psicopates metodics en un fi «intelectual» en el seu parlament, encara que ningÚ d'estos films conseguÍ l'impacte que causà esta pelicula.		'''Seven (SE7EN)''' és una pelicula [[USA\|estatunidenca]] de suspens estrenada en l'any [[1995]], protagonisada per [[Brad Pitt]] i [[Morgan Freeman]]. Escrita per Andrew Kevin Walker(qui rebe una nominaciÓ al Bafta al millor guiÓ original), la pelicula és una barreja de cine negre, Psycho Thriller i de les Buddy Movies. A arrel la seua estrena, se rodaren una série de pelicules sobre Psicopates metodics en un fi «intelectual» en el seu parlament, encara que ningÚ d'estos films conseguÍ l'impacte que causà esta pelicula.

	=Sinopsis=		=Sinopsis=

Jose2: /* Premis */

2022-02-14T22:01:40Z

Premis

← Revisió anterior		Revisió de 22:01 14 feb 2022
Llínea 65:		Llínea 65:
	=Premis=		=Premis=

	New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, California en nadal i en Nova York el 29 de decembre de 1996, per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.		New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, California en [[nadal]] i en Nova York el [[29 de decembre]] de [[1996]], per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.

	Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.		Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.

Jose2: /* Producció */

2022-02-14T22:00:48Z

Producció

← Revisió anterior		Revisió de 22:00 14 feb 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	RICHARD PORTNOW - DR. BEARDSLEY		RICHARD PORTNOW - DR. BEARDSLEY

	=~~Produccio~~=		=Producció=

	En una entrevista en la revista Cinefantastique, el guioniste Andrew Kevin Walker ~~diguÉ~~ que la major influencia que te el ~~guiÓ~~ prove de la seua estància en la ciutat de [[Nova York]], temps que dedicà a escriure. «No m'agradà la meua estància en Nova York, pero és veritat que si no haguera vixcut alli provablement no hauria escrit Seven».		En una entrevista en la revista Cinefantastique, el guioniste Andrew Kevin Walker digué que la major influencia que te el guió prove de la seua estància en la ciutat de [[Nova York]], temps que dedicà a escriure. «No m'agradà la meua estància en Nova York, pero és veritat que si no haguera vixcut alli provablement no hauria escrit Seven».

	Els carrers plens de gent, habitants sorollosos i una opressiva pluja que sembla interminable foren part fonamental de la película. Fincher volia mostrar una ciutat que fora «bruta, violenta, contaminada i sovint depriment. Visualment i estilísticament eixa fon la forma en que volguerem retratar este mon. Tot lo necessari per a ser tan autentica i crua com fora possible».		Els carrers plens de gent, habitants sorollosos i una opressiva pluja que sembla interminable foren part fonamental de la película. Fincher volia mostrar una ciutat que fora «bruta, violenta, contaminada i sovint depriment. Visualment i estilísticament eixa fon la forma en que volguerem retratar este mon. Tot lo necessari per a ser tan autentica i crua com fora possible».

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:47:59Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:47 29 nov 2021
Llínea 67:		Llínea 67:
	New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, California en nadal i en Nova York el 29 de decembre de 1996, per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.		New Line Cinema reestrenà SEVEN en Westwood, California en nadal i en Nova York el 29 de decembre de 1996, per a intentar generar possibles nominacions en els Premis Óscar per a Freeman, Pitt, Fincher i Walker.

	Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per ~~a els~~ premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.		Walker rebé una nominació pels premis Bafta al millor guió original. Richard Francis-Bruce fon nominat per als premis Òscar pel seu montage. I l'extensiu us del Bleach Bypass realisat en la pelicula pel director de fotografia Darius Khondji ha segut destacat com una gran influencia per a les tècniques fotografiques del cine contemporaneu, especialment a finals de la década dels 90. La pelicula guanyà un MTV Movie Award com millor pelicula.

	=DVD=		=DVD=