ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:19:28Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:19 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:


	Els '''escolopácidos''' ('''Scolopacidae''') són una [[família (biologia)\|família]] d'[[aus]] [[caradriformes]]. És una família gran i diversa de menudes i mijanes aus costeres, incloent [[Tringa\|archibebes]], [[Numenius\|zarapitos]], [[Agulla (au)\|agulles]], [[Limnodromus\|agujetas]], [[Arenaria (au)\|vuelvepiedras]], [[andarrío]]s, [[falaropo]]s, i [[Calidris\|correlimos]], entre uns atres. La majoria de les espècies mengen menuts invertebrats arreplegats del fanc o de la terra. La variació en la llongitut de les pates i els picos permet que diferents espècies poden buscar aliment en el mateix hàbitat, particularment en la costa, sense competència directa per a l'alimentació.		Els '''escolopácidos''' ('''Scolopacidae''') són una [[família (biologia)\|família]] d'[[aus]] [[caradriformes]]. És una família gran i diversa de menudes i mijanes aus costeres, incloent [[Tringa\|archibebes]], [[Numenius\|zarapitos]], [[Agulla (au)\|agulles]], [[Limnodromus\|agujetas]], [[Arenaria (au)\|vuelvepiedras]], [[andarrío]]s, [[falaropo]]s, i [[Calidris\|correlimos]], entre uns atres. La majoria de les espècies mengen menuts invertebrats arreplegats del fanc o de la terra. La variació en la llongitut de les pates i els picos permet que diferents espècies poden buscar aliment en el mateix hàbitat, particularment en la costa, sense competència directa per a l'alimentació.

Llínea 18:		Llínea 16:
	A grans traces, existixen quatre estils d'alimentació amprats pels correlimos, encara que moltes espècies són flexibles i poden utilisar més d'un estil. El primer és el picoteo en sondeig ocasional, que solen realisar les espècies d'hàbitats més secs que no tenen sols blans o fanc. El segon método, i el més freqüent, és el sondeig de sols blans, fancs i arenes en busca d'assuts. El tercer, utilisat per les "Tringas", consistix en córrer en aigües poc profundes en el pico baix l'aigua perseguint als peixos, un método que utilisa la vista ademés dels sentits tàctils. L'últim método, amprat pels falaropos i alguns andarríos ''Calidris'', consistix en picotear l'aigua en busca de menuts assuts.<ref name = "HBW"/> Unes poques espècies de escolopácidos són omnívoras fins a cert punt, prenent llavors i brots ademés d'invertebrats.		A grans traces, existixen quatre estils d'alimentació amprats pels correlimos, encara que moltes espècies són flexibles i poden utilisar més d'un estil. El primer és el picoteo en sondeig ocasional, que solen realisar les espècies d'hàbitats més secs que no tenen sols blans o fanc. El segon método, i el més freqüent, és el sondeig de sols blans, fancs i arenes en busca d'assuts. El tercer, utilisat per les "Tringas", consistix en córrer en aigües poc profundes en el pico baix l'aigua perseguint als peixos, un método que utilisa la vista ademés dels sentits tàctils. L'últim método, amprat pels falaropos i alguns andarríos ''Calidris'', consistix en picotear l'aigua en busca de menuts assuts.<ref name = "HBW"/> Unes poques espècies de escolopácidos són omnívoras fins a cert punt, prenent llavors i brots ademés d'invertebrats.

			[[Categoria:Famílies d'aus]]
			[[Categoria:Scolopacidae]]
	[[Categoria:~~Categories~~ per ~~revisar~~]]		[[Categoria:Taxons descrits per Constantine Samuel Rafinesque]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:32:24Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

Els '''escolopácidos''' ('''Scolopacidae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[caradriformes]]. És una família gran i diversa de menudes i mijanes aus costeres, incloent [[Tringa|archibebes]], [[Numenius|zarapitos]], [[Agulla (au)|agulles]], [[Limnodromus|agujetas]], [[Arenaria (au)|vuelvepiedras]], [[andarrío]]s, [[falaropo]]s, i [[Calidris|correlimos]], entre uns atres. La majoria de les espècies mengen menuts invertebrats arreplegats del fanc o de la terra. La variació en la llongitut de les pates i els picos permet que diferents espècies poden buscar aliment en el mateix hàbitat, particularment en la costa, sense competència directa per a l'alimentació.

==Descripció==
[[File:Least Sandpiper Don Edwards WR 1.jpg|thumb|La [[Calidris minutilla|menudilla]] és l'espècie més menuda de correlimos.]]
Els correlimos mostren una considerable varietat de tamanys i apariència, l'àmplia gama de formes corporals reflectix una àmplia gama de casetes ecològiques. Els correlimos varien en tamany des de la [[Calidris minutilla|menudilla]], en solament {{convertir|18|g|lb|abbr=off}} i {{convertir|11|cm|in|abbr=on}} de llongitut, fins al [[Numenius madagascariensis|zarapito de Siberia]], en fins a {{convertir|66|cm|in|abbr=on}} de llongitut, i el [[Numenius arquata|zarapito real]], en fins a {{convertir|1. 3|kg|lb|abbr=on}}. Dins de les espècies existix una considerable variació en els patrons de [[dimorfisme sexual]]. Els machos són més grans que les femelles en els [[Calidris pugnax|combatents]] i en varis correlimos, pero són més menuts que les femelles en els [[Calidris|correlimos]], [[Numenius|zarapitos]], [[Phalaropus|falaropos]] i [[Limosa|agulles]]. Els sexes són de tamany similar en les [[Gallinago gallinago|agachadizas]], [[Scolopax|chochas]] i els correlimos trinitarios. En comparació a l'atra gran família d'aus zancudas, els [[Charadriinae|chorlitos]] ([[Charadriidae]]), solen tindre els ulls més menuts, el cap més prim i el pico més llarc i fi. Algunes tenen les pates prou llargues, i la majoria de les espècies tenen tres dits cap a davant en un dit atrasser més menut (l'excepció és el [[correlimos]], que carix de dit atrasser).<ref name = "HBW"/>

Els correlimos estan més orientats als métodos de busca d'aliments tàctils que els chorlitos, que favorixen els métodos de busca d'aliments més visuals, i açò es reflectix en l'alta densitat de receptors tàctils en les puntes de les seues [[Pico (zoologia)|picos]]. Estos receptors estan estajats en un llauger unflament còrnea en la punta del pico (llevat para el [[Calidris virgata|correlimo de rompedors]] i els dos [[Arenaria (au)|vuelvepiedras]]). La forma del pico és molt variable dins de la família, #lo que reflectix les diferències en l'ecologia de l'alimentació. La llongitut del pico en relació en la llongitut del cap varia des de tres voltes la llongitut del cap en el [[Numenius americanus|zarapito americà]] fins a alguna cosa menys de la mitat de la llongitut del cap en el [[correlimos de Tuamotu]]. Els picos poden ser rectes, llaugerament curvats cap a dalt o fortament curvats cap a avall.<ref name = "HBW">{{cite book | author=T.Piersma, Josep del Clot, Andrew Elliott, Sargatal Jordi | chapter= Family Scolopacidae (Snipes, Sandpipers and Phalaropes) | title = Handbook of the Birds of the World. Volume 3, Hoatzin to Auks | year = 1996 | pages=444-487 | plau = Barcelona | publisher = Lynx Edicions | isbn =978-84-87334-20-7 | url = https://archive. org/details/handbookofbirdso0003unse/page/444/mode/1up }}</ref> Com totes les aus, els picos dels correlimos són capaços de [[cinesis craneal]], lliteralment, ser capaç de moure els ossos del cràneu (aparte del moviment obvi de la mandíbula inferior) i específicament doblar la mandíbula superior sense obrir tota la mandíbula, un acte conegut com [[cinesis craneal|rinocinesis]]. S'ha plantejat l'hipòtesis de que açò ajuda a l'hora de sondejar, ya que permet obrir parcialment el pico en menys força i millora la manipulació dels assuts en el substrat. La rinocinesis també és utilisada pels correlimos que s'alimenten d'assuts en l'aigua per a atrapar i manipular-les.<ref>{{cite journal|last=Estrela|first=Sora|author2=Masero, José A. |title=L'us de la rinocinesis distal per part de les aus que s'alimenten en l'aigua|journal=Journal of Experimental Biology|year=2007|volume=210|pages=3757-3762|doi=10.1242/jeb.007690 |issue=21|pmid=17951416}}</ref>

==Distribució geogràfica, hàbitat i moviments==

Els correlimos tenen una [[distribució cosmopolita]], i apareixen en la major part de les superfícies terrestres del món, llevat en l'Antàrtida i en els deserts més secs. La majoria de la família es reproduïx en #latitut moderades i altes del [[hemisferi nort]], sent de fet les aus reproductores més septentrionals del món. Només unes poques espècies es reproduïxen en regions tropicals, dèu de les quals són agachadizas i becades i l'espècie restant és l'insòlit correlimos de Tuamotu, que es reproduïx en la [[Polinèsia Francesa]] (encara que abans de l'arribada dels humans al Pacífic hi havia vàries atres espècies de [[Prosobonia|correlimos polinesios]]).<ref name = "HBW"/>

==Dieta i alimentació==
A grans traces, existixen quatre estils d'alimentació amprats pels correlimos, encara que moltes espècies són flexibles i poden utilisar més d'un estil. El primer és el picoteo en sondeig ocasional, que solen realisar les espècies d'hàbitats més secs que no tenen sols blans o fanc. El segon método, i el més freqüent, és el sondeig de sols blans, fancs i arenes en busca d'assuts. El tercer, utilisat per les "Tringas", consistix en córrer en aigües poc profundes en el pico baix l'aigua perseguint als peixos, un método que utilisa la vista ademés dels sentits tàctils. L'últim método, amprat pels falaropos i alguns andarríos ''Calidris'', consistix en picotear l'aigua en busca de menuts assuts.<ref name = "HBW"/> Unes poques espècies de escolopácidos són omnívoras fins a cert punt, prenent llavors i brots ademés d'invertebrats.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Scolopacidae - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat