Santuari dels Grans Deus de Samotràcia - Historial de revisions

Lluísm en 12:47 9 feb 2026

2026-02-09T12:47:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 9 feb 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].		Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].

	Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.		Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.

	[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]		[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]

Reval en 17:32 21 abr 2025

2025-04-21T17:32:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 21 abr 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].		Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].

	Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.		Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.

	[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]		[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]

Lluísm en 18:34 22 gin 2025

2025-01-22T18:34:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 22 gin 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].		Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].

	Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.		Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.

	[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]		[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-05-23T18:29:45Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 23 maig 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].		Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].

	Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i ~~fins i tot~~ l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.		Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.

	[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]		[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]

Jose2 en 10:19 13 set 2018

2018-09-13T10:19:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 13 set 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''' és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de [[Samotràcia]], en [[Tràcia]]. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.		El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''' és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de [[Samotràcia]], en [[Tràcia]]. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.

	Era célebre en el conjunt del món grec des de la [[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].		Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles\|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica\|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].

	Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en la [[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i fins i tot l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.		Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic\|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia\|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i fins i tot l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.

	[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]		[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Localisació de Samotràcia, junt en atres santuaris grecs. El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''...»

2016-10-05T14:43:58Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Localisació de Samotràcia, junt en atres santuaris grecs. El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''...»

Pàgina nova

[[Archiu:Map greek sanctuaries-es.svg|thumb|350px|Localisació de Samotràcia, junt en atres santuaris grecs.]]

El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''' és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de [[Samotràcia]], en [[Tràcia]]. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.

Era célebre en el conjunt del món grec des de la [[Sigle de Pèricles|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].

Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en la [[periodo helenístic|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i fins i tot l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.

[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]
[[Categoria:Temples grecs]]
[[Categoria:Arquitectura en Grècia del sigle III a. C.]]
[[Categoria:Misteris grecorromans]]
[[Categoria:Arquitectura en Grècia del sigle IV a. C.]]
[[Categoria:Llocs del cult de Demèter]]
[[Categoria:Llocs del cult d'Afrodita]]
[[Categoria:Llocs del cult d'Hermes]]
[[Categoria:Cult d'Hades]]
[[Categoria:Llocs del cult de Dionís]]