Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament - Historial de revisions

Jose2: /* Enllaços externs */

2025-09-28T15:38:10Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 28 set 2025
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|María Micaela del Santísimo Sacramento}}

	* [http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]		* [http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]

Jose2 en 15:37 28 set 2025

2025-09-28T15:37:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 28 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Micaela Desmaisières.jpg\|thumb\|250px\|Santa Maria Micaela]]

	'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'', ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).		'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'', ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).

Jose2 en 15:36 28 set 2025

2025-09-28T15:36:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 28 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'', ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).		'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'', ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).

	==Biografia==		== Biografia ==

	===Infància i joventut===		=== Infància i joventut ===

	Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.		Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.

	===Fundadora de les Adoratrius===		=== Fundadora de les Adoratrius ===

	Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.		Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.

	==Apostolat social==		== Apostolat social ==
	La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del [[sigle XIX]]. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen.		La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del [[sigle XIX]]. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen.

Llínea 18:		Llínea 18:
	Aixina mateix, les Escoles Dominicals d'[[Espanya]] li deuen la seua existència.		Aixina mateix, les Escoles Dominicals d'[[Espanya]] li deuen la seua existència.

	==Elevació als altars==		== Elevació als altars ==

	En l'any [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.		En l'any [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.
	En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.		En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]		* [http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 15:39 7 gin 2023

2023-01-07T15:39:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 7 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'', ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] – [[Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).		'''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'', ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius).

	==Biografia==		==Biografia==

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:07:27Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 3 jul 2021
Llínea 9:		Llínea 9:
	===Fundadora de les Adoratrius===		===Fundadora de les Adoratrius===

	~~Després~~ d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. ~~Després~~ de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.		Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.

	==Apostolat social==		==Apostolat social==

Jose2: /* Fundadora de les Adoratrius */

2018-03-08T20:20:39Z

Fundadora de les Adoratrius

← Revisió anterior		Revisió de 20:20 8 març 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	===Fundadora de les Adoratrius===		===Fundadora de les Adoratrius===

	Després d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Després de grans dificultats, per a [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ([[1865]]). En l'~~agost de~~ 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.		Després d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Després de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)\|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any.

	==Apostolat social==		==Apostolat social==

Jose2: /* Infància i joventut */

2018-03-08T20:19:42Z

Infància i joventut

← Revisió anterior		Revisió de 20:19 8 març 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	===Infància i joventut===		===Infància i joventut===

	Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer a Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.		Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.

	===Fundadora de les Adoratrius===		===Fundadora de les Adoratrius===

Jose2: /* Infància i joventut */

2017-11-07T10:48:44Z

Infància i joventut

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 7 nov 2017
Llínea 5:		Llínea 5:
	===Infància i joventut===		===Infància i joventut===

	Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer a Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.		Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer a Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.

	===Fundadora de les Adoratrius===		===Fundadora de les Adoratrius===

Jose2: /* Elevació als altars */

2017-11-07T10:48:23Z

Elevació als altars

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 7 nov 2017
Llínea 20:		Llínea 20:
	==Elevació als altars==		==Elevació als altars==

	En [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.		En l'any [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants.
	En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.		En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Jose2 en 15:52 1 maig 2017

2017-05-01T15:52:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 1 maig 2017
Llínea 26:		Llínea 26:
	*[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]		*[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Religió]]
			[[Categoria:Catolicisme]]
			[[Categoria:Sants]]
			[[categoria:Sants catòlics]]
			[[Categoria:Sants d'Espanya]]
	[[Categoria:Vescomtes d'Espanya]]		[[Categoria:Vescomtes d'Espanya]]
	~~[[Categoria:Sants d'Espanya]]~~
	~~[[categoria:Sants catòlics]]~~
	[[Categoria:Fundadors d'una orde o congregació catòlica romana]]		[[Categoria:Fundadors d'una orde o congregació catòlica romana]]
	~~[[Categoria:Madrilenys]]~~
	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]
	~~[[categoría:Religió]]~~