Sant Jordi (sant) - Historial de revisions

Xavier: /* La Corona d'Aragó */

2025-04-23T11:57:16Z

La Corona d'Aragó

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 23 abr 2025
Llínea 116:		Llínea 116:

	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	:Sant Jordi fon patró de la [[Corona d'Aragó]] i antic patró del [[Regne de Valéncia]]. El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]] i del poble de [[Sant Jordi]] en el [[Baix Maestrat]], a on se celebren, en els primers, en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril, dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy, es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.		:Sant Jordi fon patró de la [[Corona d'Aragó]] i antic patró del [[Regne de Valéncia]]. És patró del [[Centenar de la Ploma]]. El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]] i del poble de [[Sant Jordi]] en el [[Baix Maestrat]], a on se celebren, en els primers, en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril, dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy, es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.

	:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per l'''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.		:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per l'''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.

Xavier: /* La Corona d'Aragó */

2025-04-23T11:44:51Z

La Corona d'Aragó

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 23 abr 2025
Llínea 116:		Llínea 116:

	* [[Regne de Valéncia]]		* [[Regne de Valéncia]]
	:El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]], a on se celebren en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.		:Sant Jordi fon patró de la [[Corona d'Aragó]] i antic patró del [[Regne de Valéncia]]. El sant és molt venerat en [[Alcoy]] i [[Banyeres de Mariola]] i del poble de [[Sant Jordi]] en el [[Baix Maestrat]], a on se celebren, en els primers, en el seu honor les festes patronals de «[[moros i cristians]]» ([[Moros i Cristians d'Alcoy]], i [[Moros i Cristians de Banyeres de Mariola]]) les festes de moros i cristians d'Alcoy són reconegudes en tot el món puix són de tal espectacularitat que els dies 22, 23 i 24 d'abril, dies en que se celebra les dites festes la ciutat d'Alcoy, es guarnix i els carrers del centre d'Alcoy s'abarroten per a vore els diferents actes plens d'història i bellea que convertixen a esta ciutat en un important reclam turístic.

	:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.		:En Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa ''Llegenda del dragó i la princesa'', organisada per l'''Associació de la llegenda de Sant Jordi''.

	* [[Aragó]]		* [[Aragó]]

Jose2 en 18:24 29 jul 2024

2024-07-29T18:24:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 29 jul 2024
Llínea 2:		Llínea 2:

	'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis\|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia\|Nina]].		'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis\|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre l'any [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia\|Nina]].

			Segons la llegenda àurea, era «del llinaje dels capadocios», per lo que a voltes se li identifica erròneament en el bisbe arriano Jorge de Capadocia, ya que abdós procedien de Capadocia.

	La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme\|musulmà]] i en les religions afroamericanes.		La seua popularitat en l'[[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— en el món [[islamisme\|musulmà]] i en les religions afroamericanes.
Llínea 218:		Llínea 220:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* Barragán, Juan José (2015). Alfambra en la Edad Media y Moderna. Sarrión: Muñoz Moya Editores. ISBN 978-84-8010-264-3
	* Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]].		* Belèze, Guillaume, ''Dictionnaire dónes noms de baptème'' ('Diccionari de noms de baptisme'). A disposició en llínea en [http://gallica.bnf.fr/ Gallica.bnf.fr], servici gratuït de la [[Biblioteca Nacional de França]].
	* ~~{{cita llibre \|apellidos=~~Millà i Reig ~~\|nombre=~~Lluís ~~\|título=~~Sant Jordi ~~patró~~ de Catalunya ~~\|año=1982 \|editorial=~~Editorial Millà ~~\|ubicación=Barcelona \|idioma=catalán \|isbn=~~84-7304-080-5}}		* Millà i Reig, Lluís (1982). Sant Jordi Patró de Catalunya (en catalán). Barcelona: Editorial Millà. ISBN 84-7304-080-5

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-11-06T18:05:03Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 6 nov 2023
Llínea 236:		Llínea 236:
	[[Categoria:Sants]]		[[Categoria:Sants]]
	[[Categoria:Sants catòlics\|Jordi]]		[[Categoria:Sants catòlics\|Jordi]]
	[[Categoria:Sants de l'~~Església~~ ortodoxa]]		[[Categoria:Sants de l'Iglésia ortodoxa]]
	[[Categoria:Màrtirs cristians]]		[[Categoria:Màrtirs cristians]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-11-06T18:04:42Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 6 nov 2023
Llínea 232:		Llínea 232:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[categoria:Religió]]		[[categoria:Religió]]
			[[Categoria:Cristianisme]]
			[[Categoria:Catolicisme]]
	[[Categoria:Sants]]		[[Categoria:Sants]]
	[[Categoria:Sants catòlics\|Jordi]]		[[Categoria:Sants catòlics\|Jordi]]
	[[Categoria:Sants de l'Església ortodoxa]]		[[Categoria:Sants de l'Església ortodoxa]]
	[[Categoria:Màrtirs cristians]]		[[Categoria:Màrtirs cristians]]

Valencian: /* Malta */

2023-09-15T22:34:42Z

Malta

← Revisió anterior		Revisió de 22:34 15 set 2023
Llínea 161:		Llínea 161:

	=== [[Malta]] ===		=== [[Malta]] ===
	En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[~~Gozo (illa)\|~~Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].		En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].

	== Sant Jordi en el món ==		== Sant Jordi en el món ==

Valencian: Text reemplaça - 'Goig' a 'Gozo'

2023-09-15T22:32:20Z

Text reemplaça - 'Goig' a 'Gozo'

← Revisió anterior		Revisió de 22:32 15 set 2023
Llínea 161:		Llínea 161:

	=== [[Malta]] ===		=== [[Malta]] ===
	En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[~~Goig~~ (illa)\|Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].		En l'illa de [[Malta]] se celebra la festa el Quart dumenge de [[juny]] i en [[Gozo (illa)\|Gozo]] el tercer dumenge de [[juliol]].

	== Sant Jordi en el món ==		== Sant Jordi en el món ==

Valencian: Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

2023-09-05T01:36:21Z

Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:36 5 set 2023
Llínea 121:		Llínea 121:
	:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]].		:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]].

	:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz\|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón\|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i a on 40.000 hòmens varen lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón\|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i us de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón\|Alfonso II el Cast]]. Les barres varen ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat ~~Mijana~~]], varen ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).		:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz\|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón\|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i a on 40.000 hòmens varen lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón\|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i us de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón\|Alfonso II el Cast]]. Les barres varen ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mija]], varen ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).

	:[[Pere IV d'Aragón\|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón\|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus\|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].		:[[Pere IV d'Aragón\|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón\|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus\|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].
Llínea 155:		Llínea 155:
	La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rússia\|russos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.		La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rússia\|russos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.

	L'[[Iglésia ortodoxa russa]] celebra la seua festa com a patró de Rússia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat ~~Mijana~~. La galeria d'icons de [[Nóvgorod]] de l'Universitat Estatal de la ciutat posseïx una colecció d'icons del sant dels sigles [[sigle XII\|XII]] al [[sigle XVI\|XVI]].		L'[[Iglésia ortodoxa russa]] celebra la seua festa com a patró de Rússia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mija. La galeria d'icons de [[Nóvgorod]] de l'Universitat Estatal de la ciutat posseïx una colecció d'icons del sant dels sigles [[sigle XII\|XII]] al [[sigle XVI\|XVI]].

	=== [[Ucrània]] ===		=== [[Ucrània]] ===
Llínea 191:		Llínea 191:
	Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc.		Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc.

	És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat ~~Mijana~~]] d'este estament. En [[Rússia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. En Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].		És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mija]] d'este estament. En [[Rússia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. En Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].

	Diverses [[Orde militar\|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.		Diverses [[Orde militar\|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.

Valencian: Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

2023-08-27T01:24:06Z

Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 01:24 27 ago 2023
Llínea 191:		Llínea 191:
	Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc.		Sant Jordi és o fon [[sant patró]] i protector de diversos països, regions i ciutats: la [[Corona d'Aragó]], [[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Geòrgia]], [[Lituània]], [[Gènova]], [[Calàbria]], [[Moscou]], [[Càceres]], etc.

	És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[~~Rúsia~~]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. En Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].		És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rússia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. En Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].

	Diverses [[Orde militar\|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.		Diverses [[Orde militar\|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.

Valencian: Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat'

2023-08-27T00:45:37Z

Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat'

← Revisió anterior		Revisió de 00:45 27 ago 2023
Llínea 80:		Llínea 80:
	No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— varen arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'iglésia de Sant Jordi.		No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— varen arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'iglésia de Sant Jordi.

	Esta iglésia, declarada en el [[sigle XX]] [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret\|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].		Esta iglésia, declarada en el [[sigle XX]] [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret\|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].

	=== [[França]] ===		=== [[França]] ===