Samhain - Historial de revisions

Lluísm en 07:32 2 jun 2025

2025-06-02T07:32:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:32 2 jun 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern\|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].		'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern\|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].

	Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.		Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 16:44 8 set 2024

2024-09-08T16:44:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 8 set 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.		Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:29 18 abr 2024

2024-04-18T11:29:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 18 abr 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern\|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].		'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern\|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].

	Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.		Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:03:40Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Neopagan_celebrating_Samhain.jpg\|thumb\|250px\|Celebració del Samhain]]		[[File:Neopagan_celebrating_Samhain.jpg\|thumb\|250px\|Celebració del Samhain]]

	'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern\|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, ~~cridada~~ Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].		'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern\|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, nomenada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].

	Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.		Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Celebració del Samhain '''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'1 de novembre i que mar…»

2023-02-15T17:49:48Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Celebració del Samhain '''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'1 de novembre i que mar…»

Pàgina nova

[[File:Neopagan_celebrating_Samhain.jpg|thumb|250px|Celebració del Samhain]]

'''Samhain''' és una festa gaèlica que se celebra l'[[1 de novembre]] i que marca el final de la temporada de collites i el començ de l'[[Hivern|hivern]] o la «mitat més obscura» de l'any. Les celebracions comencen en la vesprada del [[31 d'octubre]], ya que el dia celta començava i terminava a la vespradeta. Es tracta d'una data a mig camí entre l'equinoccio d'[[autumne]] i el solstici d'hivern. És una de les quatre festes estacionals gaèliques, junt en [[Imbolc]], [[Beltane]] i [[Lughnasa]]. Històricament se celebrava en tota [[Irlanda]], [[Escòcia]] i l'I[[lla de Man]] (a on s'escriu Sauin). Els pobles celtes bretons celebraven una festa similar, cridada Calen Gaeaf en [[Gales]], Kalan Gwav en [[Cornualles]] i Kalan Goañv en [[Bretanya]].

Es creu que el Samhain té orígens pagans celtes i algunes tombes de corredor neolítiques d'[[Irlanda]] estan alineades en l'eixida del sol en l'época del Samhain. Es menciona per primera volta en la lliteratura irlandesa més antiga, del [[sigle IX]], i s'associa en molts acontenyiments importants de la mitologia irlandesa. La primera lliteratura diu que el Samhain es caracterisava per grans reunions i festes i que era el moment en que s'obrien els antics túmuls funeraris, que es consideraven portals a l'Atre Món. Part de la lliteratura també associa Samhain en fogueres i sacrificis.

== Referències ==

* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Hutton, Ronald (1996) Stations of the Sun: A History of the Ritual Year in Britain. Oxford: Oxford University Press ISBN 0-19-288045-4, p. 363
* Rogers, Nicholas. (2002) "Festive Rights:Halloween in the British Isles". Halloween: From Pagan Ritual to Party Night. pp. 43, 48. Oxford University Press

== Bibliografia ==
* Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Samhain}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]