SEPECAT Jaguar - Historial de revisions

Jose2 en 18:56 13 nov 2025

2025-11-13T18:56:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 13 nov 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Desenrroll ==		== Desenrroll ==
	El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.		El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.

	[[Categoria: Tecnologia]]		[[Categoria: Tecnologia]]
	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]

Jose2 en 09:47 3 jul 2025

2025-07-03T09:47:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:47 3 jul 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Desenrroll ==		== Desenrroll ==
	El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.		El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.

	[[Categoria: Tecnologia]]		[[Categoria: Tecnologia]]
	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]

Jose2 en 19:34 28 dec 2024

2024-12-28T19:34:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 28 dec 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Desenrroll ==		== Desenrroll ==
	El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.		El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.

	[[Categoria: Tecnologia]]		[[Categoria: Tecnologia]]
	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]

Lluísm en 16:39 31 jul 2024

2024-07-31T16:39:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 31 jul 2024
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Desenrroll ==		== Desenrroll ==
	El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.		El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.

	[[Categoria: Tecnologia]]		[[Categoria: Tecnologia]]
	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]

Jose2 en 08:11 21 jun 2024

2024-06-21T08:11:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:11 21 jun 2024
Llínea 6:		Llínea 6:
	El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de més llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avió que reunira els requeriments d'abdós nacions.		El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de més llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avió que reunira els requeriments d'abdós nacions.

	==Desenrroll==		== Desenrroll ==
	El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.		El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.

	[[Categoria: Tecnologia]]		[[Categoria: Tecnologia]]
	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]

Xavi Dengra: Desfeta la revisió 254603 de 79.116.22.202 (disc.)

2023-01-14T22:11:19Z

Desfeta la revisió 254603 de 79.116.22.202 (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 22:11 14 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Jaguar DF-SD-05-05511.JPEG\|right\|thumb\|350px\|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]		[[File:Jaguar DF-SD-05-05511.JPEG\|right\|thumb\|350px\|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]
	A principis dels [[anys xixanta]] les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].		A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].

	Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superfície AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.		Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superfície AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.

79.116.22.202 en 22:09 14 gin 2023

2023-01-14T22:09:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:09 14 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Jaguar DF-SD-05-05511.JPEG\|right\|thumb\|350px\|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]		[[File:Jaguar DF-SD-05-05511.JPEG\|right\|thumb\|350px\|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]
	A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].		A principis dels [[anys xixanta]] les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].

	Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superfície AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.		Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superfície AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.

Valencian: Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

2022-07-05T21:42:14Z

Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

← Revisió anterior		Revisió de 21:42 5 jul 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].		A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].

	Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-~~superficie~~ AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.		Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superfície AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.

	El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de més llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avió que reunira els requeriments d'abdós nacions.		El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de més llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avió que reunira els requeriments d'abdós nacions.

Jose2 en 17:13 11 jul 2021

2021-07-11T17:13:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 11 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Jaguarfrances~~.~~jpg~~\|right\|thumb\|350px\|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]		[[File:Jaguar DF-SD-05-05511.JPEG\|right\|thumb\|350px\|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]
	A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].		A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].

Jose2 en 07:53 25 feb 2019

2019-02-25T07:53:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:53 25 feb 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].		A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].

	Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per ~~aser~~ comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superficie AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.		Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superficie AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.

	El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de ~~mes~~ llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avió que reunira els requeriments d'abdós nacions.		El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de més llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avió que reunira els requeriments d'abdós nacions.

	==Desenrroll==		==Desenrroll==
	El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'~~avio~~ entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.		El Breguet Br.121 fon seleccionat com el punt d'arrancada per al tipo colaboratiu, i els encarregats del disseny foren els francesos, a través de la companyia Breguet i BAC, que formaren baix lleis franceses la Societe Europrenne de Production de l'avion d'ECAT (SEPECAT), o Companyia Europea per a la produccio de l'avió entrenador de combat i d'atac tactic. Un consorci similar s'establí entre Rolls-Royce i Turbomeca, baix lleis britaniques, com Rolls-Royce Turbomeca Ltd, per a dissenyar i construir el turbofan RT.172 Adour seleccionat per al nou aparat, que pronte rebe el nom de Jaguar.

	[[Categoria: Tecnologia]]		[[Categoria: Tecnologia]]
	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]