Sèt maravelles del món antic - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'set maravelles' a 'sèt maravelles'

2023-09-10T02:21:09Z

Text reemplaça - 'set maravelles' a 'sèt maravelles'

← Revisió anterior		Revisió de 02:21 10 set 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar cert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o parage natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.		S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar cert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o parage natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.

	Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'elles, els [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, el [[Colós de Rodes]], no se coneix la seua forma. Del restant se conserven descripcions, plans, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea d'arreplegar ~~set~~ maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.		Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'elles, els [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, el [[Colós de Rodes]], no se coneix la seua forma. Del restant se conserven descripcions, plans, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea d'arreplegar sèt maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.

	==La llista definitiva==		==La llista definitiva==

Valencian en 02:16 10 set 2023

2023-09-10T02:16:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 02:16 10 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Maravillas.jpg\|thumb\|right\|200px\|Reconstrucció aproximada de les ~~set~~ maravelles]]		[[File:Maravillas.jpg\|thumb\|right\|200px\|Reconstrucció aproximada de les sèt maravelles]]
	Les '''~~Set~~ maravelles del Món''', usualment nomenades les '''~~Set~~ maravelles''' o les '''~~Set~~ maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia\|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.		Les '''Sèt maravelles del Món''', usualment nomenades les '''Sèt maravelles''' o les '''Sèt maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia\|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.

	A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya\|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.		A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya\|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.

Valencian: Valencian pàgina traslladada Set maravelles del món antic a Sèt maravelles del món antic: Si "sèt" és un número va accentuat.

2023-09-10T02:15:45Z

Valencian pàgina traslladada Set maravelles del món antic a Sèt maravelles del món antic: Si "sèt" és un número va accentuat.

← Revisió anterior		Revisió de 02:15 10 set 2023
(Sense diferències)

Valencian en 16:28 22 ago 2023

2023-08-22T16:28:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 22 ago 2023
Llínea 15:		Llínea 15:
	*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.		*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.
	*[[El Colós de Rodes]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodes]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].		*[[El Colós de Rodes]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodes]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].
	*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.		*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a l'entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.

	==Referències==		==Referències==

Valencian: /* La llista definitiva */

2023-08-22T16:19:19Z

La llista definitiva

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 22 ago 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.		*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.
	*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.		*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.
	*[[El Colós de ~~Rodas~~]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[~~Rodas~~]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].		*[[El Colós de Rodes]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodes]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].
	*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.		*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.

Valencian: /* La llista definitiva */

2023-08-22T16:11:22Z

La llista definitiva

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 22 ago 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	==La llista definitiva==		==La llista definitiva==
	*[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construïda per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi última encara és discutida.		*[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construïda per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi última encara és discutida.
	*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de [[126 a. C.]], ~~cuan~~ la ciutat fon destruida definitivament ~~pols~~ [[Imperi persa\|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.		*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de l'any [[126 a. C.]], quan la ciutat fon destruida definitivament pels [[Imperi persa\|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
	*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins [[550 a. C.]] i destruit per un ~~incent~~ intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència.		*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins a l'any [[550 a. C.]] i destruit per un incendi intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava l'obra més impresionant de la seua llista en diferència.
	*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.		*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.
	*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia la entrada des de la mar.		*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.
	*[[El Colós de Rodas]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodas]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].		*[[El Colós de Rodas]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodas]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].
	*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ~~puerts~~ en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els ~~grands~~ monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.		*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.

	==Referències==		==Referències==

Valencian en 16:07 22 ago 2023

2023-08-22T16:07:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 22 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Maravillas.jpg\|thumb\|right\|200px\|Reconstrucció aproximada de les set maravelles]]		[[File:Maravillas.jpg\|thumb\|right\|200px\|Reconstrucció aproximada de les set maravelles]]
	Les '''Set maravelles del Món''', usualment ~~dites~~ les '''Set maravelles''' o les '''Set maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia\|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitadas. A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya\|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.		Les '''Set maravelles del Món''', usualment nomenades les '''Set maravelles''' o les '''Set maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia\|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.

	~~S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen~~, pero ~~també~~ se ~~senyala~~ que ~~soles una estava en~~ [[~~Grècia~~]] ~~i l'~~[[~~Acrópolis de Atenes~~]] ~~quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen~~ construccions que ~~se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren~~.		A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya\|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.

	Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'~~ellas~~, ~~los~~ [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, lo [[Colós de ~~Rodas~~]], no se coneix la seua forma. ~~De les demás~~ se conserven descripcions, ~~planos~~, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea ~~de replegar~~ set maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.		S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar cert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o parage natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.

			Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'elles, els [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, el [[Colós de Rodes]], no se coneix la seua forma. Del restant se conserven descripcions, plans, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea d'arreplegar set maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.

	==La llista definitiva==		==La llista definitiva==

Valencian: Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

2022-10-19T16:06:54Z

Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 19 oct 2022
Llínea 8:		Llínea 8:
	==La llista definitiva==		==La llista definitiva==
	*[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construïda per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi última encara és discutida.		*[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construïda per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi última encara és discutida.
	*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[~~Iraq~~]]. Perduraren fins no més allà de [[126 a. C.]], cuan la ciutat fon destruida definitivament pols [[Imperi persa\|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.		*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de [[126 a. C.]], cuan la ciutat fon destruida definitivament pols [[Imperi persa\|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
	*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins [[550 a. C.]] i destruit per un incent intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència.		*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins [[550 a. C.]] i destruit per un incent intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència.
	*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.		*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.

Valencian: Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

2022-07-06T01:31:08Z

Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

← Revisió anterior		Revisió de 01:31 6 jul 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.		S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.

	Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'ellas, los [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, lo [[Colós de Rodas]], no se coneix la seua forma. De les demás se conserven descripcions, planos, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea de replegar set maravelles en una llista ha perdurat i ~~constituix~~ un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.		Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'ellas, los [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, lo [[Colós de Rodas]], no se coneix la seua forma. De les demás se conserven descripcions, planos, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea de replegar set maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.

	==La llista definitiva==		==La llista definitiva==

Valencian: Text reemplaça - 'construit' a 'construït'

2022-07-05T21:23:25Z

Text reemplaça - 'construit' a 'construït'

← Revisió anterior		Revisió de 21:23 5 jul 2022
Llínea 13:		Llínea 13:
	*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia la entrada des de la mar.		*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia la entrada des de la mar.
	*[[El Colós de Rodas]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodas]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].		*[[El Colós de Rodas]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodas]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].
	*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos puerts en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grands monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis ~~construits~~ per a ajudar a la navegació.		*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos puerts en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grands monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.

	==Referències==		==Referències==

← Revisió anterior		Revisió de 02:16 10 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Maravillas.jpg\|thumb\|right\|200px\|Reconstrucció aproximada de les ~~set~~ maravelles]]		[[File:Maravillas.jpg\|thumb\|right\|200px\|Reconstrucció aproximada de les sèt maravelles]]
	Les '''~~Set~~ maravelles del Món''', usualment nomenades les '''~~Set~~ maravelles''' o les '''~~Set~~ maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia\|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.		Les '''Sèt maravelles del Món''', usualment nomenades les '''Sèt maravelles''' o les '''Sèt maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia\|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.

	A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya\|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.		A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya\|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.