S - Historial de revisions

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T21:21:11Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:21 28 set 2022
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{DGLV\|S}}
	{{Commonscat\|S}}		{{Commonscat\|S}}

Valencian en 18:58 28 set 2022

2022-09-28T18:58:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 28 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Latin S.png\|150px\|miniaturadeimagen\|Lletra S]]
	La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castellanisme també se la coneix com a '''esse'''.		La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castellanisme també se la coneix com a '''esse'''.

Valencian: /* Vore també */

2022-09-28T18:08:43Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 28 set 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	*[[Alfabet valencià]]		*[[Alfabet valencià]]
	*[[Dígraf]]		*[[Dígraf]]

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|S}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Teniente: /* Ortografia */

2018-09-25T14:45:41Z

Ortografia

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 25 set 2018
Llínea 19:		Llínea 19:
	# En derivats de gentilicis: andalús, andalusos; francés, francesos.		# En derivats de gentilicis: andalús, andalusos; francés, francesos.
	# En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec: abat, abadesa; duc, duquesa; príncip, princesa.		# En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec: abat, abadesa; duc, duquesa; príncip, princesa.
			# En final de paraula si la que va despuix escomença per vocal o consonant sonora: el''s'' hòmens, mé''s'' o manco, le''s'' yayes...

	== Vore també==		== Vore també==

Teniente en 18:38 2 ago 2018

2018-08-02T18:38:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 2 ago 2018
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Fonètica ==		== Fonètica ==
	En [[valencià]] la lletra es quan va sola entre dos vocals se pronuncia com a es sonora, igual que la lletra [[Z\|zeta]] en totes les posicions. En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també sorda, se gastarà es dígraf [[Ss (dígraf)\|doble es]].		En [[valencià]] la lletra es quan va sola entre dos vocals se pronuncia com a es sonora, igual que la lletra [[Z\|zeta]] en totes les posicions. També es pronuncia sonora quan és l'última lletra d'una paraula i la que va despuix escomença en vocal o consonant sonora, com per eixemple en ''el'''s''' hòmens'', ''me'''s''' o manco'', ''le'''s''' yayes''... En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també sorda, se gastarà el dígraf [[Ss (dígraf)\|doble es]].

	És molt comú en l'[[Horta de Valéncia]] la pronunciació sorda de la es entre vocals, açò és un vulgarisme nomenat apichament, inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre farà distinció entre es sorda i es sonora.		És molt comú en l'[[Horta de Valéncia]] la pronunciació sorda de la es entre vocals, açò és un vulgarisme nomenat apichament, inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre farà distinció entre es sorda i es sonora.

Jose2 en 19:38 18 jul 2018

2018-07-18T19:38:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 18 jul 2018
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Fonètica ==		== Fonètica ==
	En valencià la lletra es quan va sola entre dos vocals se pronuncia com a es sonora, igual que la lletra [[Z\|zeta]] en totes les posicions. En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també sorda, se gastarà es dígraf [[Ss (dígraf)\|doble es]].		En [[valencià]] la lletra es quan va sola entre dos vocals se pronuncia com a es sonora, igual que la lletra [[Z\|zeta]] en totes les posicions. En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també sorda, se gastarà es dígraf [[Ss (dígraf)\|doble es]].

	És molt comú en l'Horta de ~~València~~ la pronunciació sorda de la es entre vocals, açò és un vulgarisme nomenat apichament, inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre farà distinció entre es sorda i es sonora.		És molt comú en l'[[Horta de Valéncia]] la pronunciació sorda de la es entre vocals, açò és un vulgarisme nomenat apichament, inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre farà distinció entre es sorda i es sonora.

	== Ortografia ==		== Ortografia ==

Teniente en 15:11 18 jul 2018

2018-07-18T15:11:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:11 18 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castellanisme també se la coneix com a '''esse''.		La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castellanisme també se la coneix com a '''esse'''.

	== Fonètica ==		== Fonètica ==

Teniente: Pàgina nova, en el contingut: «La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena lletra de l'alfabet valencià i dècima quinta de les consonants. El seu nom en valencià...»

2018-07-18T15:10:49Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena lletra de l'alfabet valencià i dècima quinta de les consonants. El seu nom en valencià...»

Pàgina nova

La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castellanisme també se la coneix com a '''esse''.

== Fonètica ==
En valencià la lletra es quan va sola entre dos vocals se pronuncia com a es sonora, igual que la lletra [[Z|zeta]] en totes les posicions. En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també sorda, se gastarà es dígraf [[Ss (dígraf)|doble es]].

És molt comú en l'Horta de València la pronunciació sorda de la es entre vocals, açò és un vulgarisme nomenat apichament, inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre farà distinció entre es sorda i es sonora.

== Ortografia ==
=== S'escriu es ===
* En sò de [s] (es sorda) (sap):
# En inicial de paraula: solt, sabut.
# Darrere de consonant: ansa, dacsa.
# Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la a- en valor negatiu: asilàbic.
# En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o es duplique per continuar sorda: mes, mesos; nas, nassos.
* En sò de [z] (es sonora) (cosa):
# En posició intervocàlica: casa, promesa.
# En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure.
# En els participis: d’entés, entesa, entesos, enteses; d’imprés, impresa, impresos, impreses.
# En derivats de gentilicis: andalús, andalusos; francés, francesos.
# En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec: abat, abadesa; duc, duquesa; príncip, princesa.

== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]