Ruperto Chapí - Historial de revisions

Reval en 07:53 10 jul 2024

2024-07-10T07:53:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:53 10 jul 2024
Llínea 41:		Llínea 41:

	* [[Societat General d'Autors i Editors\|Societat General d'Autors i Editors (SGAE)]]		* [[Societat General d'Autors i Editors\|Societat General d'Autors i Editors (SGAE)]]

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Referències */

2023-10-19T15:53:33Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:53 19 oct 2023
Llínea 44:		Llínea 44:
	== Referències ==		== Referències ==

	* [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html El Mundo. Cultura]
	* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)		* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)
			* [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html La ópera perdida de Chapí. El Mundo. Cultura]
	* [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003]		* [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003]

Jose2: /* Referències */

2023-10-19T15:52:55Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 19 oct 2023
Llínea 43:		Llínea 43:

	== Referències ==		== Referències ==

			* [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html El Mundo. Cultura]
	* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)		* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)
	* [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html El Mundo. Cultura]
	* [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003]		* [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003]

Jose2 en 15:52 19 oct 2023

2023-10-19T15:52:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 19 oct 2023
Llínea 41:		Llínea 41:

	* [[Societat General d'Autors i Editors\|Societat General d'Autors i Editors (SGAE)]]		* [[Societat General d'Autors i Editors\|Societat General d'Autors i Editors (SGAE)]]

			== Referències ==
			* [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)
			* [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html El Mundo. Cultura]
			* [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003]

			== Bibliografia ==
			* Sagardía, Ángel. Chapí. Ed. Espasa-Calpe. Madrid, 1979. ISBN 84-239-5340-8
			* Gómez Amat,Carlos. Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
			* del Moral Ruiz, Carmen «Ruperto Chapí, músico entre dos siglos». Scherzo, Any XXIV, núm. 237, gener 2009, pàg. 110-112
			* Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 13:17 22 nov 2022

2022-11-22T13:17:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:17 22 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana\|valencià]] de [[Sarsuela\|sarsueles]].		'''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - † [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana\|valencià]] de [[Sarsuela\|sarsueles]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Jose2 en 11:57 8 jul 2021

2021-07-08T11:57:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 8 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Ruperto Chapí Lorente		\| nom = Ruperto Chapí Lorente
	\| image =		\| image = [[File:Ruperto chapi300.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Retrat de Ruperto Chapí
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Músic i compositor.		\| ocupació = Músic i compositor.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:38:20Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 29 jun 2020
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen ~~començar~~ a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.		El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen escomençar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

	En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.		En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.

Jose2: /* Biografia */

2020-02-02T15:42:39Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:42 2 feb 2020
Llínea 16:		Llínea 16:
	El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.		El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

	En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en ~~lany~~ [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.		En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.

	Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).		Es va casar en [[Madrit]] en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).

	En tornar a Espanya, en l'any [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).		En tornar a Espanya, en l'any [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).

Jose2 en 23:51 26 gin 2020

2020-01-26T23:51:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:51 26 gin 2020
Llínea 16:		Llínea 16:
	El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.		El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen començar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.

	En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.		En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en lany [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real.

	Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).		Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]).

	En tornar a Espanya, en [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).		En tornar a Espanya, en l'any [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]).

	Atres obres del gènero chicotet són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])...		Atres obres del gènero chicotet són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])...
Llínea 32:		Llínea 32:
	Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor [[Manuel de Falla]].		Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor [[Manuel de Falla]].

	Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].		Va morir en Madrit, en l'any 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].

	== Societat General d'Autors i Editors ==		== Societat General d'Autors i Editors ==

	Cal destacar també, que fon el fundador de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra.		Cal destacar també, que fon el fundador de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (S.G.A.E.), en l'any [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Biografia */

2019-11-01T16:12:43Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 1 nov 2019
Llínea 30:		Llínea 30:
	Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).		Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).

	Ruperto Chapí també fon mestre de [[Manuel de Falla]].		Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor [[Manuel de Falla]].

	Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].		Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].