Rudyard Kipling - Historial de revisions

Lluísm en 17:05 22 set 2024

2024-09-22T17:05:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 22 set 2024
Llínea 200:		Llínea 200:
	\|''Alguna cosa de mi mateix'' (Obra [[pòstum\|pòstuma]])\|\|1937\|\|Autobiografia		\|''Alguna cosa de mi mateix'' (Obra [[pòstum\|pòstuma]])\|\|1937\|\|Autobiografia
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:03:31Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 28 ago 2023
Llínea 74:		Llínea 74:
	En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)\|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." />		En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)\|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." />

	Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela ~~cridada~~ ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." />		Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela nomenada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." />

	En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref>		En febrer de [[1896]], naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.<ref>Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife''. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:24:13Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 28 ago 2023
Llínea 97:		Llínea 97:
	{{cita\|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}}		{{cita\|L'Acadèmia Sueca, a l'otorgar el Premi Nobel de Lliteratura enguany a Rudyard Kipling, desija rendir homenage a la lliteratura d'Anglaterra, tan rica en glòries poètiques, i al major geni en el regne de la narrativa que eixe país ha produit en nostres temps.}}

	En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre ~~cridat~~ ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.		En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre nomenat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.
	En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.		En els inicis de la primera década del [[sigle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
	[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg\|thumb\|250px\|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]		[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg\|thumb\|250px\|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de setembre de 1926)]]

Lluísm en 16:10 6 ago 2023

2023-08-06T16:10:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:10 6 ago 2023
Llínea 203:		Llínea 203:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			== Bibliografia ==
			* Kipling, Rudyard (2006). El himno de McAndrew y otros poemas (antología poética). Edición de Juan Manuel Benítez Ariza. Sevilla: Ed. Renacimiento. ISBN 978-84-8472-223-6
			* Kipling, Rudyard (2008). Relatos. Traducción de Catalina Martínez, selección y postfacio de Alberto Manguel. Barcelona: El Acantilado. ISBN 978-84-96834-38-5
			* Kipling, Rudyard (2019). Si/If (edición bilingüe). Traducción de Luis Cremades e ilustraciones de Scott Pennor's. Madrid, Errata Naturae. ISBN 978-84-17800-38-3

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Rudyard Kipling}}		{{Commonscat\|Rudyard Kipling}}

	* [http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1907/kipling-bio.html#/ Biografia de Kipling en la pàgina web dels Premis Nobel]		* [http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/1907/kipling-bio.html#/ Biografia de Kipling en la pàgina web dels Premis Nobel]

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T21:50:26Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 20 març 2023
Llínea 214:		Llínea 214:
	\|periodo=[[1907]]		\|periodo=[[1907]]
	}}		}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 15:21 7 gin 2023

2023-01-07T15:21:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 7 gin 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	\| notes a peu =		\| notes a peu =
	}}		}}
	'''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]]-[[Londres]], [[18 de giner]] de [[1936]]) fon un [[escritor]] i [[poeta]] [[Imperi britànic\|britànic]] naixcut en l'[[Índia]]. [[Autor]] de [[relat]]s, [[conte]]s infantils, [[Novela\|noveliste]] i [[poeta]]. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del [[imperialisme]] [[occidental]], aixina com pels seus contes infantils.		'''Joseph Rudyard Kipling''' ([[Bombai]], [[30 de decembre]] de [[1865]] - † [[Londres]], [[18 de giner]] de [[1936]]) fon un [[escritor]] i [[poeta]] [[Imperi britànic\|britànic]] naixcut en l'[[Índia]]. [[Autor]] de [[relat]]s, [[conte]]s infantils, [[Novela\|noveliste]] i [[poeta]]. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del [[imperialisme]] [[occidental]], aixina com pels seus contes infantils.

	Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés vàries de les seues obres han segut portades al cine.		Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats ''The Jungle Book'' (''El llibre de la selva'', [[1894]]), la novela d'espionage ''Kim'' ([[1901]]), el relat curt ''The Man Who Would Be King'' (''L'home que pogué ser rei'', [[1888]]), publicat originalment en el volum ''The Phantom Rickshaw'', o els poemes ''Gunga Din'' ([[1892]]) i ''If—'' (''Si...'', [[1895]]). Ademés vàries de les seues obres han segut portades al cine.

Valencian: Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

2022-07-05T21:50:44Z

Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 5 jul 2022
Llínea 66:		Llínea 66:

	==== Matrimoni i lluna de mel ====		==== Matrimoni i lluna de mel ====
	El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els recent casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una chicoteta [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar ~~estadounidenc~~\|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.		El [[18 de giner]] de [[1892]], a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els recent casats planejaren la seua [[lluna de mel]], en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de [[Brattleboro]], ([[Vermont]]) i [[Japó]].<ref name="Gilmour, David. 2002."/> No obstant, quan la parella aplegà a [[Yokohama]], Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una chicoteta [[casa]] de camp prop de Brattleboro per dèu [[Dólar estatunidenc\|dólars]] al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.

	==== Estats Units ====		==== Estats Units ====

Valencian: Text reemplaça - 'articuls' a 'artículs'

2022-06-01T21:16:54Z

Text reemplaça - 'articuls' a 'artículs'

← Revisió anterior		Revisió de 21:16 1 jun 2022
Llínea 102:		Llínea 102:

	[[Image:My Boy Jack John Kipling.jpg\|thumb\|left\|200px\|John Kipling en 1915]]		[[Image:My Boy Jack John Kipling.jpg\|thumb\|left\|200px\|John Kipling en 1915]]
	Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, [[John Kipling]], tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua pròpia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera\|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la pèrdua del seu fill, publicà ~~articuls~~ de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].		Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, [[John Kipling]], tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua pròpia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera\|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la pèrdua del seu fill, publicà artículs de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].

	En l'any [[1917]], i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra [[Jordi V]]. El mateix any publica ''Una diversitat de criatures'' (''A Diversity of Creatures''), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, ''Mary Postgate'', considerat també com un dels millors contes de Kipling.		En l'any [[1917]], i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra [[Jordi V]]. El mateix any publica ''Una diversitat de criatures'' (''A Diversity of Creatures''), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, ''Mary Postgate'', considerat també com un dels millors contes de Kipling.

Valencian: Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

2022-06-01T08:59:17Z

Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

← Revisió anterior		Revisió de 08:59 1 jun 2022
Llínea 72:		Llínea 72:
	En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el [[29 de decembre]] de [[1892]] —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on ''El llibre de la selva'' veu el seu primer dia.		En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el [[29 de decembre]] de [[1892]] —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on ''El llibre de la selva'' veu el seu primer dia.

	En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)\|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua ~~propia~~ casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." />		En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu [[Acre (unitat de superfície)\|acres]] en una costera rocosa sobre el [[riu Connecticut]], a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa ''Naulakha'' en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.<ref name="Gilmour, David. 2002." />

	Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela cridada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." />		Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els ''Llibres de la selva'', també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: ''Els dies de treball'', i una novela cridada ''Capitans intrepits'' ([[1897]]). Les seues creacions poètiques foren ''Set mars'' i les ''Balades del barracó'', ademés de ''Mandalay'' i ''Gunda Din''. Gojà escrivint els dos ''Llibres de la selva'' —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.<ref name="Gilmour, David. 2002." />
Llínea 102:		Llínea 102:

	[[Image:My Boy Jack John Kipling.jpg\|thumb\|left\|200px\|John Kipling en 1915]]		[[Image:My Boy Jack John Kipling.jpg\|thumb\|left\|200px\|John Kipling en 1915]]
	Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, [[John Kipling]], tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua ~~propia~~ mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera\|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la pèrdua del seu fill, publicà articuls de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].		Pero la [[Primera Guerra Mundial]] esclatà, i el seu únic fill varó, [[John Kipling]], tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la [[Batalla de Loos]], en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua pròpia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una [[Úlcera\|úlcera gàstrica]]. En la rabia en la sanc per la pèrdua del seu fill, publicà articuls de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de ''El nou eixercit en formacio'' (''The New Army in Training'') i ''França en guerra'' (''France at War''). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la [[Triple Entente]].

	En l'any [[1917]], i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra [[Jordi V]]. El mateix any publica ''Una diversitat de criatures'' (''A Diversity of Creatures''), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, ''Mary Postgate'', considerat també com un dels millors contes de Kipling.		En l'any [[1917]], i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra [[Jordi V]]. El mateix any publica ''Una diversitat de criatures'' (''A Diversity of Creatures''), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, ''Mary Postgate'', considerat també com un dels millors contes de Kipling.

Valencian: Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

2022-06-01T08:38:32Z

Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies'

← Revisió anterior		Revisió de 08:38 1 jun 2022
Llínea 84:		Llínea 84:
	De regrés a Anglaterra, en setembre d'eixe any, Kipling s'establí en la ciutat de [[Torquay]] en la costa de [[Devon (Anglaterra)\|Devon]]. En esta etapa de la seua vida ya era un home famós, i en els dos o tres anys anteriors havia estat fent cada volta més declaracions polítiques en els seus escrits. També havia començat a treballar en dos poemes, ''Recessional'' en [[1897]], i la seua obra ''La càrrega de l'home blanc'' ([[1899]]) que crearia gran controvèrsia al publicar-se; sent considerada propaganda a favor del [[imperialisme]] i de l'Imperi britànic. A l'any següent, la família se traslladà a Rottingdean, [[Sussex]], a on naixqué el seu primer fill varó, [[John Kipling]].		De regrés a Anglaterra, en setembre d'eixe any, Kipling s'establí en la ciutat de [[Torquay]] en la costa de [[Devon (Anglaterra)\|Devon]]. En esta etapa de la seua vida ya era un home famós, i en els dos o tres anys anteriors havia estat fent cada volta més declaracions polítiques en els seus escrits. També havia començat a treballar en dos poemes, ''Recessional'' en [[1897]], i la seua obra ''La càrrega de l'home blanc'' ([[1899]]) que crearia gran controvèrsia al publicar-se; sent considerada propaganda a favor del [[imperialisme]] i de l'Imperi britànic. A l'any següent, la família se traslladà a Rottingdean, [[Sussex]], a on naixqué el seu primer fill varó, [[John Kipling]].

	Kipling fon un prolífic escritor —mai fon fàcil catalogar el seu treball—. Durant la seua estància en Torquay, també escrigué ''Stalky i Co''., una colecció d'històries en les que relata les seues experiències colegials. Segons la seua família, Kipling gojava llegint en veu alta les històries de ''Stalky i Co''. i ell mateix se ria a riallades de les seues ~~propies~~ bromes.		Kipling fon un prolífic escritor —mai fon fàcil catalogar el seu treball—. Durant la seua estància en Torquay, també escrigué ''Stalky i Co''., una colecció d'històries en les que relata les seues experiències colegials. Segons la seua família, Kipling gojava llegint en veu alta les històries de ''Stalky i Co''. i ell mateix se ria a riallades de les seues pròpies bromes.

	A començaments de [[1898]] ell i la seua família viajaren a [[Suràfrica]] per a passar les vacacions hivernals. En la seua reputació com ''El poeta de l'imperi'' fon rebut en gust per alguns dels polítics més poderosos en la [[Colònia de El Cap]], incloent [[Cecil Rhodes]], [[Alfred Milner]] i [[Leander Starr Jameson]]. A la seua volta, Kipling cultivà la seua amistat i naixqué la seua admiració cap a estos hòmens i la seua política. De volta a Anglaterra, Kipling escrigué poesies en soport de la causa britànica en la [[guerra dels Bòers]], i en la seua següent visita a Suràfrica, a principis de [[1900]], colaborà en la creació del periòdic militar ''The Friend'' (''L'amic'') per a les tropes britàniques en [[Bloemfontein]].		A començaments de [[1898]] ell i la seua família viajaren a [[Suràfrica]] per a passar les vacacions hivernals. En la seua reputació com ''El poeta de l'imperi'' fon rebut en gust per alguns dels polítics més poderosos en la [[Colònia de El Cap]], incloent [[Cecil Rhodes]], [[Alfred Milner]] i [[Leander Starr Jameson]]. A la seua volta, Kipling cultivà la seua amistat i naixqué la seua admiració cap a estos hòmens i la seua política. De volta a Anglaterra, Kipling escrigué poesies en soport de la causa britànica en la [[guerra dels Bòers]], i en la seua següent visita a Suràfrica, a principis de [[1900]], colaborà en la creació del periòdic militar ''The Friend'' (''L'amic'') per a les tropes britàniques en [[Bloemfontein]].