Ruanda - Historial de revisions

Jose2 en 17:02 6 jun 2024

2024-06-06T17:02:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 6 jun 2024
Llínea 144:		Llínea 144:

	La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme\|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme\|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme\|adventistes]], un 4,6% de [[Islam\|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref>		La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme\|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme\|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme\|adventistes]], un 4,6% de [[Islam\|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T17:18:12Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 25 set 2023
Llínea 155:		Llínea 155:
	{{commonscat\|Rwanda}}		{{commonscat\|Rwanda}}
	*[https://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)		*[https://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)
	*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]
	*[http://www.assist.st-concordia.de/ ASSIST a.S.b.L.] (en alemà i anglés)

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T17:17:46Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 25 set 2023
Llínea 154:		Llínea 154:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Rwanda}}		{{commonscat\|Rwanda}}
	*[~~http~~://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)		*[https://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)
	*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]		*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]
	*[http://www.assist.st-concordia.de/ ASSIST a.S.b.L.] (en alemà i anglés)		*[http://www.assist.st-concordia.de/ ASSIST a.S.b.L.] (en alemà i anglés)

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T17:17:19Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:17 25 set 2023
Llínea 153:		Llínea 153:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Ruanda~~}}		{{commonscat\|Rwanda}}
	*[http://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)		*[http://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)
	*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]		*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T17:16:44Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:16 25 set 2023
Llínea 153:		Llínea 153:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Ruanda}}
	*[http://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)		*[http://www.gov.rw/ Pàgina web oficial del govern de Ruanda] (en anglés)
	*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]		*[http://www.dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Pa%C3%ADses/%C3%81frica/Rwanda/ Directori]

Lluísm en 12:05 24 oct 2022

2022-10-24T12:05:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 24 oct 2022
Llínea 55:		Llínea 55:
	La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu païsage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés\|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà.		La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu païsage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés\|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà.

	La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país a on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la varen assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones.		La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país a on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la varen assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en l'any [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones.

	== Història ==		== Història ==
	En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys varen conquistar el país. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi.		En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys varen conquistar el país. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi.

	El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi varen perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.		El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en l'any [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi varen perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.

	L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] varen conseguir formalment la seua independència.		L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] varen conseguir formalment la seua independència.
Llínea 68:		Llínea 68:
	Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]].		Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]].

	En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]].		En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en l'any [[1991]].

	Pero des de l'any [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.		Pero des de l'any [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi.
Llínea 80:		Llínea 80:
	El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.		El govern va crear ademés llistes de persones que haurien de ser assessinades, identificant en elles als partidaris de la transició política, als adversaris polítics, ad aquells involucrats en el moviment de Drets Humans, etc. Inclús alguns hutu proclius a la reforma varen ser condenats a mort. En eixes llistes s'incloïa a la totalitat de la població tutsi.

	En abril de [[1992]] es va integrar un gabinet de transició multipartidista per a governar el país. Les medides preses propiciaren la firma d'un acort de pau entre el govern d'Habyarimana i els rebels del FPR en Arusha, en [[agost]] de [[1993]].		En [[abril]] de [[1992]] es va integrar un gabinet de transició multipartidista per a governar el país. Les medides preses propiciaren la firma d'un acort de pau entre el govern d'Habyarimana i els rebels del FPR en Arusha, en [[agost]] de [[1993]].

	Poc més tart, en [[1994]], va escomençar el [[Genocidi de Ruanda]].		Poc més tart, en [[1994]], va escomençar el [[Genocidi de Ruanda]].
Llínea 88:		Llínea 88:
	Despuix de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit.		Despuix de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit.

	Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a [[2003]].		Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a l'any [[2003]].

	En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de la [[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).		En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de la [[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).
Llínea 159:		Llínea 159:

	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

	~~{{Traduït de\|es\|Ruanda}}~~

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
			[[Categoria:Ruanda]]

Valencian: Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

2022-07-05T21:50:22Z

Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc'

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 5 jul 2022
Llínea 32:		Llínea 32:
	\| PIB_nominal_lloc =		\| PIB_nominal_lloc =
	\| PIB_nominal_per_càpita=		\| PIB_nominal_per_càpita=
	\| PIB = [[Dólar ~~estadounidenc~~\|USD]] 10.462 millons		\| PIB = [[Dólar estatunidenc\|USD]] 10.462 millons
	\| PIB_any = 2003		\| PIB_any = 2003
	\| PIB_lloc = 123		\| PIB_lloc = 123

Valencian: Text reemplaça - 'de l'ONU' a 'de la ONU'

2022-06-15T19:17:13Z

Text reemplaça - 'de l'ONU' a 'de la ONU'

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 15 jun 2022
Llínea 90:		Llínea 90:
	Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a [[2003]].		Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a [[2003]].

	En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).		En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de la [[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%).

	== Organisació polític-administrativa ==		== Organisació polític-administrativa ==

Jose2: /* Demografia */

2021-07-18T10:08:24Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:08 18 jul 2021
Llínea 135:		Llínea 135:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	[[File:Rwanda-demography.~~png~~\|250px\|thumb\|<center>Evolució demogràfica de Ruanda</center>]]		[[File:Rwanda-demography.jpg\|250px\|thumb\|<center>Evolució demogràfica de Ruanda</center>]]

	La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda\|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm.		La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda\|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm.

Jose2 en 21:46 17 jul 2021

2021-07-17T21:46:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:46 17 jul 2021
Llínea 135:		Llínea 135:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	[[~~Image~~:Rwanda-demography.png\|250px\|thumb\|<center>Evolució demogràfica de Ruanda</center>]]		[[File:Rwanda-demography.png\|250px\|thumb\|<center>Evolució demogràfica de Ruanda</center>]]

	La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda\|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm.		La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda\|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm.