https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Roy_J._GlauberRoy J. Glauber - Historial de revisions2026-07-08T07:08:02ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Roy_J._Glauber&diff=492470&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul solicitat2026-07-07T22:11:58Z<p>Bot: Creant artícul solicitat</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div><br />
'''Roy Jay Glauber''' ([[Nova York]], 1 de setembre de 1925-[[Newton (Massachusetts)|Newton]], 26 de decembre de 2018)<ref>[https://www.osa.org/en-us/about_orsoa/newsroom/obituaries/roy_j_glauber/ «In Memoriam: Roy J. Glauber, 1925-2018.»]</ref> va ser un físic nortamericà. Va ser guardonat junt en [[John L. Hall]] i [[Theodor W. Hänsch]] en el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] de l'any 2005 per la seua contribució a la teoria quàntica de [[Coherència quàntica|coherència]] òptica.<br />
<br />
En els seus resultats, publicats en 1963, Roy Glauber va establir les bases de l'òptica quàntica mostrant que la teoria quàntica rig el camp de la [[òptica]]. Va poder explicar les diferències fonamentals entre fonts càlides de llum, com les peres elèctriques en una mescla de freqüències i fases, i els [[làser]]és que donen una freqüència i fase concretes.<ref name="Glauber2009">{{cite journal|title=An interview with Nobel laureate Roy Glauber, Physics 2005|last1=Glauber|first1=Roy|journal=Journal of Visualized Experiments|issue=28|pages=1535|issn=1940-087X|doi=10.3791/1535|pmc=3149897|pmid=19561567|year=2009}}</ref><ref>R. J. Glauber, ''Quàntum Theory of Optical Coherence. Selected Papers and Lectures'', Wiley-VCH, Weinheim 2007. (A collection of reprints of Glauber's most important papers from 1963 to 1999, selected by the author.)</ref> En física estadística va ser pioner en l'estudi de la dinàmica de les transicions de fase de primer orde , ya que va definir i va investigar per primera volta la dinàmica estocàstica d'un model de Ising en un artícul publicat en 1963.<ref>Glauber, R.J. (1963). "Clave-dependent statistics of the Ising model". ''Journal of Mathematical Physics''. '''4''' (2): 294–307. Bibcode:1963JMP.....4..294G. doi:10.1063/1.1703954</ref><br />
<br />
==Biografia==<br />
Glauber va nàixer en 1925 en la ciutat de [[Nova York]], fill de Felicia (Fox) i Emanuel B. Glauber.<ref>{{Cita lliure|títul=World Who's who in Science: A Biographical Dictionary of Notable Scientists from Antiquity to the Present|url=https://books.google.és/books?aneu=CZNNAQAAIAAJ&q=%22Emanuel+B.+and+Felicia+(Fox)+G.%22&redir_esc=i|editorial=Marquis-Who's Who, Incorporated|data=1968|fechaacceso=2025-08-30|idioma=en}}</ref> Va ser membre de la promoció de 1941 de l'Escola Secundària de Ciències del Bronx , la primera d'eixa escola. En dotze anys ya havia fabricat el seu propi telescopi, que encara conservava, i un aparat que polarisava la llum. Per alguna cosa relacionat en allò, la teoria sobre cóm contar fotons, va rebre el Nobel casi 70 anys despuix. <br />
<br />
Posteriorment, va realisar els seus estudis de grau en la [[Universitat Harvard|Universitat d'Harvard]]. Despuix del seu segon any, va ser reclutat per a treballar en el [[Proyecte Manhattan]], a on (als 18 anys) va ser un dels científics més jóvens del [[Laboratori Nacional dels Àlbers]]. El seu treball va consistir en calcular la [[massa crítica]] de la [[bomba atòmica]]. Despuix de dos anys en Els Àlbers, va retornar a Harvard, a on va obtindre la seua llicenciatura en 1946 i el seu doctorat en 1949.<ref name="phd">{{cite thesis|oclc=76985581|degree=PhD|first=Roy Jay|last=Glauber|title=The relativistic theory of meson fields|publisher=[[Harvard University]]|dona't=1949|bibcode=1949PhDT.........7G}}</ref> <br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Alumnat de l'Universitat d'Harvard<br />
]]<br />
[[Categoria:Doctores honoraris de l'Universitat de Erlangen-Núremberg<br />
]]<br />
[[Categoria:Doctors honoris causa per l'Universitat de Valéncia<br />
]]</div>ValBOT