Rosa Chacel - Historial de revisions

Lluísm en 11:51 13 set 2025

2025-09-13T11:51:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 13 set 2025
Llínea 76:		Llínea 76:
	* Per últim va rebre la Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts, en [[1993]].		* Per últim va rebre la Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts, en [[1993]].
	* Ademés, una plaça del barri de les Delícies en Valladolit ha segut batejada en el seu nom.		* Ademés, una plaça del barri de les Delícies en Valladolit ha segut batejada en el seu nom.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'Riu de Janeiro' a 'Rio de Janeiro'

2023-08-23T18:29:51Z

Text reemplaça - 'Riu de Janeiro' a 'Rio de Janeiro'

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 23 ago 2023
Llínea 30:		Llínea 30:
	En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".		En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".

	En finalisar la beca, en [[novembre]] de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a [[maig]] de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a l'any [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[~~Riu~~ de Janeiro]] i la capital espanyola.		En finalisar la beca, en [[novembre]] de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a [[maig]] de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a l'any [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Rio de Janeiro]] i la capital espanyola.

	En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.		En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.

Jose2: /* Biografia */

2022-11-30T11:42:27Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 30 nov 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	Es va casar en l'any [[1921]] en el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]] («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre [[1922]] i [[1927]], va viajar per [[Europa]], primer a [[Itàlia]] acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'[[Acadèmia d'Espanya en Roma\|Acadèmia d'Espanya de Roma]].		Es va casar en l'any [[1921]] en el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]] («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre [[1922]] i [[1927]], va viajar per [[Europa]], primer a [[Itàlia]] acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'[[Acadèmia d'Espanya en Roma\|Acadèmia d'Espanya de Roma]].

	Varen retornar a [[Espanya]] en [[1927]] i es varen instalar en [[Madrit]]. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la ''Revista de Occidente'' (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", [[1928]], i "Joc dels dos cantons", [[1929]]; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en [[1931]]); en la ''La Gaceta Literaria''; i en el segon número de la revista ''Ultra'' publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: ''Estació. Anada i regrés'' ([[1930]]), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de [[José de Espronceda]], per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat ''Teresa'', es va acabar publicant en [[1941]] en [[Buenos Aires]]. En [[1933]] es va traslladar temporalment a [[Berlín]], tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en [[1936]], [[Manuel Altolaguirre]] li va publicar en la colecció ''Héroe'', el seu llibre de sonets ''A la vora d'un pou'', en pròlec escrit per [[Juan Ramón Jiménez]].		Varen retornar a [[Espanya]] en [[1927]] i es varen instalar en [[Madrit]]. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la ''Revista de Occidente'' (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", [[1928]], i "Joc dels dos cantons", [[1929]]; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en l'any [[1931]]); en la ''La Gaceta Literaria''; i en el segon número de la revista ''Ultra'' publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: ''Estació. Anada i regrés'' ([[1930]]), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de [[José de Espronceda]], per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat ''Teresa'', es va acabar publicant en [[1941]] en [[Buenos Aires]]. En [[1933]] es va traslladar temporalment a [[Berlín]], tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en l'any [[1936]], [[Manuel Altolaguirre]] li va publicar en la colecció ''Héroe'', el seu llibre de sonets ''A la vora d'un pou'', en pròlec escrit per [[Juan Ramón Jiménez]].

	En esclatar la [[guerra civil espanyola]], Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera. Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del [[Museu del Prado]] durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a [[Valéncia]], i despuix a [[Catalunya]], i d'allí a [[França]] i posteriorment a [[Suïssa]]. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a [[Barcelona]], [[Valéncia]] i finalment en [[1937]] a [[París]], permaneixent, durant una breu etapa en [[Grècia]] (a on va coincidir en [[Concha Albornoz]] i hostajant-se en casa de l'escritor [[Nikos Kazantzakis]]. En els seus diaris ''Alcancía'', titulats també ''Anada i Regrés'' ([[1982]]) i en el llibre ''Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí'', l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en [[1939]], quan conseguixen reunir-se en l'[[exili]], en [[Brasil]], en un paréntesis en [[Buenos Aires]], en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'[[Castellà\|idioma espanyol o castellà]].		En esclatar la [[guerra civil espanyola]], Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera. Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del [[Museu del Prado]] durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a [[Valéncia]], i despuix a [[Catalunya]], i d'allí a [[França]] i posteriorment a [[Suïssa]]. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a [[Barcelona]], [[Valéncia]] i finalment en [[1937]] a [[París]], permaneixent, durant una breu etapa en [[Grècia]] (a on va coincidir en [[Concha Albornoz]] i hostajant-se en casa de l'escritor [[Nikos Kazantzakis]]. En els seus diaris ''Alcancía'', titulats també ''Anada i Regrés'' ([[1982]]) i en el llibre ''Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí'', l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en l'any [[1939]], quan conseguixen reunir-se en l'[[exili]], en [[Brasil]], en un paréntesis en [[Buenos Aires]], en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'[[Castellà\|idioma espanyol o castellà]].

	Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.		Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.
Llínea 30:		Llínea 30:
	En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".		En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".

	En finalisar la beca, en novembre de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a maig de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Riu de Janeiro]] i la capital espanyola.		En finalisar la beca, en [[novembre]] de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a [[maig]] de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a l'any [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Riu de Janeiro]] i la capital espanyola.

	En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.		En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.

	Va publicar l'ensaig ''La Confessió'' ([[1970]]). A l'any següent va eixir ''Saturnal''. Va publicar els relats de ''Sobre el piélago'' ([[1951]]) i ''Ofrena a una verge loca'', i en un sol volum tres llibres: ''Icada'', ''Nevda'' i ''Díada''. I en [[1976]] va publicar ''Barri de Maravelles'', que en cert modo va supondre la seua consagració.		Va publicar l'ensaig ''La Confessió'' ([[1970]]). A l'any següent va eixir ''Saturnal''. Va publicar els relats de ''Sobre el piélago'' ([[1951]]) i ''Ofrena a una verge loca'', i en un sol volum tres llibres: ''Icada'', ''Nevda'' i ''Díada''. I en l'any [[1976]] va publicar ''Barri de Maravelles'', que en cert modo va supondre la seua consagració.

	En la década dels ~~anys~~ [[~~1980\|~~80]], va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a [[RTVE]] d'una série basada en la seua novela ''Teresa''. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En [[1981]] va publicar l'ensaig ''Els títuls'' i la novela ''Noveles abans d'hora''. En [[1984]] va publicar ''Acrópolis'', a on descriu el [[Círcul Sàfic de Madrit]], al que ella mateixa pertanyia junt en [[Victorina Durán]], [[Elena Fortún]] i [[Matilde Ras]] i ''Ciències Naturals'', que va tancar el cicle de ''Barri de Maravelles''. En [[1986]] es va publicar ''Rebañaduras'' i en [[1989]] ''Balaam'', que és un llibre de contes infantils.		En la década dels [[anys 80]], va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a [[RTVE]] d'una série basada en la seua novela ''Teresa''. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En [[1981]] va publicar l'ensaig ''Els títuls'' i la novela ''Noveles abans d'hora''. En l'any [[1984]] va publicar ''Acrópolis'', a on descriu el [[Círcul Sàfic de Madrit]], al que ella mateixa pertanyia junt en [[Victorina Durán]], [[Elena Fortún]] i [[Matilde Ras]] i ''Ciències Naturals'', que va tancar el cicle de ''Barri de Maravelles''. En [[1986]] es va publicar ''Rebañaduras'' i en [[1989]] ''Balaam'', que és un llibre de contes infantils.

	Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].		Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].

Xavier en 15:40 29 nov 2022

2022-11-29T15:40:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 29 nov 2022
Llínea 39:		Llínea 39:

	Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].		Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].

			== Obra ==

			=== Novela ===

			* ''Estación. Ida y vuelta'', 1930.
			* ''Teresa'', 1941.
			* ''Memorias de Leticia Valle'', 1945.
			* ''La Sinrazón'', 1960.
			* ''Barrio de Maravillas'', 1976.
			* ''Novelas antes de tiempo'', 1981.
			* ''Acrópolis'', 1984.
			* ''Ciencias naturales'', 1988.

			=== Contes ===

			* ''Sobre el piélago'', 1952, Buenos Aires, Imán. 1992: Madrid, Ediciones Torremozas, introducció d'Ana Rodríguez Fischer.
			* ''Ofrenda a una virgen loca'', 1961, Méjico, Universidad de Veracruz.
			* ''Icada, Nevda, Diada'', 1971, Barcelona, Seix Barral. Incluix els relats dels dos volums anteriors. 1982: Barcelona, Seix Barral.
			* ''Balaam y otros cuentos'', 1989, Relatos infantiles, Barcelona, Mondadori. 1993: Valladolid, Diputación de Valladolid, en ilustracions de Mª José P. Celinos.
			* ''Narrativa Breve'', 2003, edició de Carlos Pérez Chacel i Antonio piedra, Valladolid, Fundación Jorge Guillén (Obra Completa; 7).

			=== Poesia ===

			* ''A la orilla de un pozo'', 1936, Madrid, Héroe. Pròlec de [[Juan Ramón Jiménez]]. 1985: Valéncia, Editorial Pre-textos.
			* ''Versos prohibidos'', 1978, Madrid, Caballo Griego para la Poesía.
			* ''Poesía (1931-1991)'', 1992, Barcelona, Tusquets.

	== Premis i reconeiximents ==		== Premis i reconeiximents ==

Xavier en 19:28 24 nov 2022

2022-11-24T19:28:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 24 nov 2022
Llínea 39:		Llínea 39:

	Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].		Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].

			== Premis i reconeiximents ==

			Rosa Chacel va començar a tindre reconeiximent oficial poc despuix de la seua tornada definitiva a Espanya. Es pot considerar que en rebre el Premi de la Crítica en [[1976]] per la seua obra ''Barri de Maravelles'', és quan es produïx el reconeiximent ampli de la seua obra.

			* L'Universitat de Valladolit natal la va nomenar Doctora Honoris causa en [[1989]].
			* En [[1987]] se li otorga el Premi Nacional de les Lletres.
			* En [[1990]] va rebre el Premi Castella i Lleó de les Lletres.
			* Per últim va rebre la Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts, en [[1993]].
			* Ademés, una plaça del barri de les Delícies en Valladolit ha segut batejada en el seu nom.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2022-11-24T19:23:57Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 24 nov 2022
Llínea 27:		Llínea 27:

	Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.		Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.

			En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".

			En finalisar la beca, en novembre de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a maig de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Riu de Janeiro]] i la capital espanyola.

			En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.

			Va publicar l'ensaig ''La Confessió'' ([[1970]]). A l'any següent va eixir ''Saturnal''. Va publicar els relats de ''Sobre el piélago'' ([[1951]]) i ''Ofrena a una verge loca'', i en un sol volum tres llibres: ''Icada'', ''Nevda'' i ''Díada''. I en [[1976]] va publicar ''Barri de Maravelles'', que en cert modo va supondre la seua consagració.

			En la década dels anys [[1980\|80]], va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a [[RTVE]] d'una série basada en la seua novela ''Teresa''. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En [[1981]] va publicar l'ensaig ''Els títuls'' i la novela ''Noveles abans d'hora''. En [[1984]] va publicar ''Acrópolis'', a on descriu el [[Círcul Sàfic de Madrit]], al que ella mateixa pertanyia junt en [[Victorina Durán]], [[Elena Fortún]] i [[Matilde Ras]] i ''Ciències Naturals'', que va tancar el cicle de ''Barri de Maravelles''. En [[1986]] es va publicar ''Rebañaduras'' i en [[1989]] ''Balaam'', que és un llibre de contes infantils.

			Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2022-11-24T19:11:08Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 24 nov 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].		En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].

	(~~Secció~~ per ~~completar~~)		Des del seu ingrés en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando va escomençar a freqüentar la tertúlies del ''café Granja El Henar'' i l'Ateneu de Madrit (en est últim donà la seua primera conferència titulada “La dòna i les seues possibilitats”). En eixa época ([[1918]]-[[1922]]) va començar a colaborar en la revista vanguardista ''Ultra'', i travar amistat en personages com [[José Ortega i Gasset]], [[Miguel de Unamuno]], [[Ramón Gómez de la Serna]] o [[Juan Ramón Jiménez]], entre uns atres.

			Es va casar en l'any [[1921]] en el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]] («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre [[1922]] i [[1927]], va viajar per [[Europa]], primer a [[Itàlia]] acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'[[Acadèmia d'Espanya en Roma\|Acadèmia d'Espanya de Roma]].

			Varen retornar a [[Espanya]] en [[1927]] i es varen instalar en [[Madrit]]. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la ''Revista de Occidente'' (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", [[1928]], i "Joc dels dos cantons", [[1929]]; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en [[1931]]); en la ''La Gaceta Literaria''; i en el segon número de la revista ''Ultra'' publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: ''Estació. Anada i regrés'' ([[1930]]), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de [[José de Espronceda]], per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat ''Teresa'', es va acabar publicant en [[1941]] en [[Buenos Aires]]. En [[1933]] es va traslladar temporalment a [[Berlín]], tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en [[1936]], [[Manuel Altolaguirre]] li va publicar en la colecció ''Héroe'', el seu llibre de sonets ''A la vora d'un pou'', en pròlec escrit per [[Juan Ramón Jiménez]].

			En esclatar la [[guerra civil espanyola]], Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera. Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del [[Museu del Prado]] durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a [[Valéncia]], i despuix a [[Catalunya]], i d'allí a [[França]] i posteriorment a [[Suïssa]]. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a [[Barcelona]], [[Valéncia]] i finalment en [[1937]] a [[París]], permaneixent, durant una breu etapa en [[Grècia]] (a on va coincidir en [[Concha Albornoz]] i hostajant-se en casa de l'escritor [[Nikos Kazantzakis]]. En els seus diaris ''Alcancía'', titulats també ''Anada i Regrés'' ([[1982]]) i en el llibre ''Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí'', l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en [[1939]], quan conseguixen reunir-se en l'[[exili]], en [[Brasil]], en un paréntesis en [[Buenos Aires]], en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'[[Castellà\|idioma espanyol o castellà]].

			Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavi Dengra en 11:00 23 nov 2022

2022-11-23T11:00:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 23 nov 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
	\| ocupació = Escritora.		\| ocupació = Escritora
	\| data_naix = [[3 de juny]] de [[1898]]		\| data_naix = [[3 de juny]] de [[1898]]
	\| lloc_naix = [[Valladolit]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Valladolit]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]

Xavi Dengra en 10:59 23 nov 2022

2022-11-23T10:59:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 23 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Rosa Clotilde Chacel Arimón		\| nom = Rosa Clotilde Chacel Arimón
	\| image =		\| image = [[Image:Busto Rosa Chacel CG.JPG\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2 en 20:43 22 nov 2022

2022-11-22T20:43:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 22 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Rosa Clotilde Chacel Arimón''' ([[Valladolit]], [[3 de juny]] de [[1898]] - [[Madrit]], [[27 de juliol]] de [[1994]]) fon una escritora [[Espanya\|espanyola]] de la [[Generació del 27]].		'''Rosa Clotilde Chacel Arimón''' ([[Valladolit]], [[3 de juny]] de [[1898]] - † [[Madrit]], [[27 de juliol]] de [[1994]]) fon una escritora [[Espanya\|espanyola]] de la [[Generació del 27]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	Naixcuda en una família lliberal, va créixer en un ambient que li va permetre desenrollar una personalitat de gran independència, àmplia cultura lliterària (no deu perdres de vista que era neboda neta de [[José Zorrilla]]) i una autonomia de pensament poc freqüents en una chiqueta educada sense assistir a colege algun durant la seua chiquea a causa de la seua delicada salut. Va rebre educació directament de la seua mare, Rosa-Cruz Arimón, que era mestra, i li va donar formació elemental en la seua pròpia casa.		Naixcuda en una família lliberal, va créixer en un ambient que li va permetre desenrollar una personalitat de gran independència, àmplia cultura lliterària (no deu perdres de vista que era neboda neta de [[José Zorrilla]]) i una autonomia de pensament poc freqüents en una chiqueta educada sense assistir a colege algun durant la seua chiquea a causa de la seua delicada salut. Va rebre educació directament de la seua mare, Rosa-Cruz Arimón, que era mestra, i li va donar formació elemental en la seua pròpia casa.

	En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].		En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].

	(Secció per completar)		(Secció per completar)