ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T14:39:34Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Romerolagus diazi - Zoologico de Chapultepec, Ciudad de México - Cropped.jpg|miniatura|conill dels volcans (''Romerolagus diazi'')]]

El '''conill dels volcans''' ('''''Romerolagus diazi'''''), també conegut com ''' teporingo''', '''zacatuche''',<ref name=":1" /> '''tepolito''', '''tepol''' o '''burrito''',<ref name=":2" /> és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Lagomorpha|lagomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Leporidae]], l'única del [[gènero (biologia)|gènero]] monotípico '''''Romerolagus'''''.<ref name=":1">{{Cita web|url=http://www.enciclovida.mx/especies/8011454|títul=Teporingo (Romerolagus diazi)|fechaacceso=13 de febrer de 2018|enlaceautor=Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat|sitioweb=www.enciclovida.mx|editor=Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat|idioma=és}}</ref> És [[Endemisme|endèmic]] de les montanyes del centre de [[Mèxic]], específicament en el nevat de Toluca. Viu en boscs i [[Zacatonal|zacatonales]] per dalt dels 2800 m. Està en [[Espècie en perill d'extinció|perille d'extinció]] degut principalment a la pèrdua d'[[hàbitat]] i fragmentació.

La paraula ''zacatuche'' es deriva del [[náhuatl]] i significa "conill dels zacatonales", de ''zacatl'', zacate, i ''tochtli'', conill, la qual cosa concorda en el seu hàbitat natural de zacatonales o pastures altes. L'orige i significat de la paraula ''teporingo'' no són tan clars, pero es creu que té relació en la paraula ''tepolito'', que significa "el de les roques", la qual cosa podria referir-se a l'hàbitat d'este menut conill.

Sobre el [[nom científic]], el gènero ''Romerolagus'' es deu a l'embaixador de [[Mèxic]] en [[Washington D. C.|Washington]] [[Matías Romero Avendaño|Matías Romero]], en agraïment a les facilitats que este va otorgar als colectors nortamericans I. W. Nelson i I. A. Goldman per a treballar en Mèxic. Per un atre costat, el nom específic es va adoptar en honor d'Agustín Díaz,director de la Comissió Geogràfic Exploradora a fins de el {{sigle|XIX||s}}.

== Hàbitat i distribució==
Viu en la part central del [[Eix Neovolcánico]] de [[Mèxic]], en els volcans Pelat, [[Volcà Tláloc|Tláloc]], [[Popocatépetl]], i [[Iztaccíhuatl]]<ref name="Sense-nom-p3Qi-1"> Hoth, J., A. Velázquez F. Romero, L. #León, M. Aranda and D. Bell, 1987. The Volcano Rabbit- a Shrinking Distribution and a Threatened Habitat. Oryx. IUCN. 21 (2): 85-91 https://www.researchgate.net/publication/232022237_the_volcano_rabbit_-_A_shrinking_distribution_and_a_threatened_habitat </ref><ref> ''Velázquez, A.''' . 1993. ''Man-made and ecological habitat fragmentation: study case of the Volcano rabbit (Romerolagus diazi)''. ''Z. Säugetierkunde, 58:54-61.''</ref> entre els 2800 i 4200 metros d'altura, en pasturages natius alpins i subalpinos —coneguts també com zacatonales— a on abunden els boscs oberts de pins en una [[coberta vegetal]] densa de pasturages.

== Descripció ==
Medix al voltant de 30 cm de llarc, coa vestigial d'uns 20 o 30 mm i orelles de 40 mm, menudes en comparació a atres conills. El seu pes mig és de 600 g. El seu pèl, curt i uniforme, és de color groc i negre, llevat en la superfície dorsal de les pates i algunes zones de la cara, que són de color ocre, i un triàngul de pèl ros en la nuca.

== Comportament ==

Si be és possible trobar-los actius en el dia o la nit, les seues hores de màxima activitat es donen pels matins i ben entrada la vesprada. És provable que entre les 10 i les 14 hores estiguen fòra dels seus refugis.<ref name=":0">Gómez-Nísino, A. & Rivera-Téllez, I. 2008. Ficha tècnica de Romerolagus diazi. En: Medellín, R. A. (compilador). Els mamífers mexicans inclosos en la Norma Oficial Mexicana-059-SEMARNAT-2001 i aquells continguts en els Apèndixs I i II de la CITES. Laboratori d'Ecologia i Conservació de Vertebrats Terrestres, Institut d'Ecologia, UNAM. Bases de senyes SNIB-CONABIO. Proyecte No. DK001. Mèxic, D.F.</ref> Viuen en caus, amagades entre la pasturages natius, en grups de 2 a 5 individus. No permeten l'entrada d'individus estranys en la conejera i, de la mateixa manera que les [[Ochotonidae|pikas]], usen cridades estridents i agudes per a alertar als demés membres del cau d'un possible perill. Els caus poden aplegar a medir 5 metros de llarc i alcançar 40 cm baix la superfície del sol. En semi-captiveri, no obstant, no usen els caus per a parir a les seues criatures, sino que formen nius en els pasturages,<ref name="Sense-nom-p3Qi-2"> Hoth, J. and H. Granados, 1987. A Preliminary Report on the Breeding of the Volcano Rabbit (Romerolagus diazi) at the Chapultepec Zoo, Mexico City. International Zoo Yearbook. 26:261-265. https://www.researchgate.net/publication/229843031_a_preliminary_report_on_the_breeding_of_the_volcano_rabbit_romerolagus_diazi_at_the_chapultepec_zoo_mexico_city </ref> –observat també en condicions selvades. Es mouen habitualment entre àrees en zacate, encara que ixen de dites àrees en busca d'aliment cap a cultius propencs.<ref name=":0" />

Els seus principals depredadors són la [[Mustela nivalis|comadreja]], les [[Macroscelidea|musarañas]], el [[Lynx (animal)|gat cerval]], el [[Canis latrans|coyot]], el [[Lycalopex griseus|rabosot gris]], la [[Crotalus durissus|escurçó de cascabel]], el [[Bassariscus astutus|cacomixtle norteny]], aixina com gossos i gats domèstics i el ser humà.<ref name=":2">{{Cita lliure|llinages=Velázquez|nomene=Alejandro|enlaceautor=|títul=El conill zacatuche: tan llunt de deu i tan prop de la Ciutat de Mèxic|url=http://dunza.com.mx/zacatuche/pdf/612libros/6121libros%20en%20Autoria/61211Nacionals/61211-1.pdf|fechaacceso=|any=1996|editorial=Consell Nacional de la Fauna / Institut d'Ecologia UNAM|isbn=|editor=|ubicació=Mèxic|pàgina=|idioma=és|capítul=|llinages2=Romer|nomene2=Francisco J.}}</ref>

=== Reproducció ===
El conill zacatuche crío durant tot l'any, encara que són més actius sexualment durant l'estiu. Els nius, menudes #depressió amagades en els pasturages i recobertes en els seus pèls i trossos de plantes, solament són construïts d'abril a setembre. El periodo de gestació dura 39 dies i poden tindre fins a 3 crío per ventrada. Els recent naixcuts naixen en pèl pero en els ulls tancats, i no podran moure's ni alimentar-se per sí mateixos fins a passades 3 semanes, encara que en el niu només estaran fins a passats 14 dies.<ref name="Sense-nom-p3Qi-2"/>

== Conservació i amenaces ==
És una espècie endèmica mexicana considerada en [[Espècie en perill d'extinció|perille d'extinció]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea|UICN]]. Entre les principals causes que posen en perill a l'espècie es troba en l'alvanç de l'agricultura i la "aforestación" (sembra d'arbres a on no corresponen) —encara en àrees protegides—, mal maneig del fòc i del pastoreig, aixina com l'alvanç de l'urbanisació, tot això causant la fragmentació del seu hàbitat, de pasturages natius i per lo tant contínua la disminució de la seua àrea de distribució; i el creiximent de la població humana propenca al seu hàbitat.<ref name="Sense-nom-p3Qi-1"/>

<ref> Hoth, j. 2015. A cegues entre reis tòrts: comentaris a la conservació de sol i ecosistemes templats en Mèxic.” Any Internacional del sol. 5a Semana de la Diversitat Biològica de CONABIO http://www.youtube.com/watch?v=IhkCHtJOD5s&feature=youtu.be</ref> Encara que la llista del teporingo en Apèndix 1 de [[CITES]], un tractat que delimite l'usa d'animals en comerç, va anar en perill a causa de la caça en 2005.<ref>{{Cita llibre |url=http://www.cites.org/eng/app/appendices.php |títul=Appendices I, II and III of CITES |editorial=Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora |year=1973 |chapter=Interpretation |idioma=en}}</ref><ref>{{Cita llibre |nomene1=R.S.|llinage1=Hoffmann |nomene2=A.T.|llinage2=Smith |any=2005 |títul=Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference|editor-last1=Wilson|editor-last2=Reeder|editor-first1=D.I.|editor-first2=D.M. |edició=3ra|editorial=Johns Hopkins University Press |idioma=en |isbn=978-0-8018-8221-0 |pàgina = 207 | chapter-url=http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?aneu=13500280 |url=http://www.google.com/books?aneu=JgAMbNSt8ikC&pg=PA207 | chapter = ''Romerolagus diazi'' }}</ref>

Ya des de 1987 investigacions realisades per Hoth, et al., en relació en la distribució del teporingo no varen trobar registres d'esta espècie en el Nevat de Toluca, incloent el lloc a on Tikul Álvarez (IPN) colectó un espècimen en 1975 (Nevat de Toluca, 4 km S, 2 km W Raïls, 3350 {{esd|m s. n. m.}}; vore Ceballos, et al., 1989 i CONANP, 2018). A pesar de que històricament no s'ha reportat de manera científica l'existència d'una colónia permanent en el Nevat de Toluca, recentment, segons la [[Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic]] (UAEM), l'espècie es troba extinta en el [[Nevat de Toluca]].<ref>{{Cita web |url=http://www.unamglobal.unam.mx/?p=49152 |títul=Extint el teporingo en el Nevat de Toluca ¿qué implica? |fechaacceso=28 de setembre de 2018 |sitioweb=UNAM Global |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180928200913/http://www.unamglobal.unam.mx/?p=49152 |fechaarchivo=28 de setembre de 2018 }}</ref> No obstant, la [[Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals]] (SEMARNAT), la [[Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat]] (CONABIO) i la Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides (CONANP),<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/ciencia-i-salut/mig ambient/teporingo-no-es-extinguio-de-nevat-de-toluca-semarnat |títul=Teporingo no es va extinguir de Nevat de Toluca: Semarnat |fechaacceso=29 de setembre de 2018 |obra=Mileni}}</ref> davant diversos mijos que varen informar en setembre de 2018 que l'espècie estava extinta basant-se en l'informe de la UAEM,<ref>{{Cita web |url=https://www.elsoldemexico.com.mx/doble-via/ecologia/que-és-un-teporingo-extint-nevat-de-toluca-unam-cicba-espècie-extincion-2031691.html |títul=Absència del Teporingo en Nevat de Toluca capciona alertes d'extinció |fechaacceso=29 de setembre de 2018 |sitioweb=El Sol de Mèxic}}</ref> varen senyalar que el teporingo no pot declarar-se extint, ya que es requerixen més de cinquanta anys sense albiraments per a fer-ho formalment;<ref>{{Cita web |url=https://www.gob.mx/semarnat/es/articulos/sin-confirmar-presència-de-teporingo-en-nevat-de-toluca-no-es-pot-declarar-extint-en-eixe-lloc?idiom=és |títul=El teporingo no està extint! Cuidem-ho |fechaacceso=29 de setembre de 2018 |llinage=Naturals |nomene=Secretaria de Mig ambient i Recursos |sitioweb=gob.mx }}</ref> aixina mateix, tampoc pot ser declarada extinta en el Nevat de Toluca, ya que ni tan sols s'ha confirmat la seua presència en esta zona.<ref>{{Cita web |url=https://www.gob.mx/conanp/prensa/sin-confirmar-presència-de-teporingo-en-el-nevat-de-toluca-no-es-pot-declarar-extint-en-este-lloc?state=published |títul=Sense confirmar, presència de teporingo en el Nevat de Toluca; no es pot declarar extint en este lloc |fechaacceso=29 de setembre de 2018 |llinage=Protegides |nomene=Comissió Nacional d'Àrees Naturals |sitioweb=gob.mx }}</ref> Per lo anterior, el Llibre Rojo de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN, 2019), ya no menciona al Nevat de Toluca com a lloc actual ni potencial per a la distribució d'esta espècie.<ref>{{Cita web|url=https://www.iucnredlist.org/en|títul=The IUCN Ret List of Threatened Species|fechaacceso=1 d'octubre de 2019|sitioweb=IUCN Ret List of Threatened Species}}</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* {{Enllaç trencat|1=[http://www.supositorio.com/teporingo/ La pàgina del teporingo.] |2=http://www.supositorio.com/teporingo/ }}
* [http://www.uaeh.edu.mx/campus/icbi/investigacion/biologia/archivo_herreriana/herreriana06.pdf "L'història d'un nom (''Romerolagus diazi'' Ferrari Pérez) i el poder de la ciència".] {{Wayback|url=http://www.uaeh.edu.mx/campus/icbi/investigacion/biologia/archivo_herreriana/herreriana06.pdf |dona't=20220204084731 }} Artícul en la pàgina 27 de la revista en llínea ''Herreriana''.

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Romerolagus diazi - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer