Revolució francesa - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'austriac' a 'austríac'

2022-07-06T00:39:56Z

Text reemplaça - 'austriac' a 'austríac'

← Revisió anterior		Revisió de 00:39 6 jul 2022
Llínea 13:		Llínea 13:

	== Segona fase ==		== Segona fase ==
	La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir ~~austriac~~.		La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austríac.
	Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Maximilien Robespierre\|Robespierre]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.		Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Maximilien Robespierre\|Robespierre]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.

Jose2: /* Primera fase */

2022-05-18T10:14:38Z

Primera fase

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 18 maig 2022
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Primera fase ==		== Primera fase ==
	La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en [[1791]], aprovà la primera constitució francesa.		La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en l'any [[1791]], aprovà la primera constitució francesa.

	== Segona fase ==		== Segona fase ==

Jose2 en 21:44 8 jul 2021

2021-07-08T21:44:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:44 8 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Le Serment du Jeu~~ de ~~paume~~.jpg\|300px\|~~right~~]]		[[File:Prise de la Bastille.jpg\|thumb\|300px\|La Bastilla]]

	La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]		La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]

	== Context ==		== Context ==

Jose2: /* Tercera fase */

2020-01-25T13:00:44Z

Tercera fase

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 25 gin 2020
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Tercera fase ==		== Tercera fase ==
	L'última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari.		L'última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en l'any [[1799]], en el que finalisà el periodo revolucionari.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Europa]]		[[Categoria:Història d'Europa]]
	[[Categoria: Història de França]]		[[Categoria: Història de França]]

Jose2: /* Causes */

2015-09-15T10:44:29Z

Causes

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 15 set 2015
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Causes ==		== Causes ==
	França patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] a on crearen l'Asamblea Nacional.		[[França]] patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] a on crearen l'Asamblea Nacional.

	== Primera fase ==		== Primera fase ==

Posmo: /* Segona fase */

2015-03-08T23:41:24Z

Segona fase

← Revisió anterior		Revisió de 23:41 8 març 2015
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Segona fase ==		== Segona fase ==
	La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austriac.		La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austriac.
	Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[~~Rovespiere~~]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a ~~iglesia~~ i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.		Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Maximilien Robespierre\|Robespierre]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.

	== Tercera fase ==		== Tercera fase ==

Jose2 en 18:37 8 març 2015

2015-03-08T18:37:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 8 març 2015
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Tercera fase ==		== Tercera fase ==
	La última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari.		L'última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Europa]]		[[Categoria:Història d'Europa]]
	[[Categoria: Història de França]]		[[Categoria: Història de França]]

Jose2 en 18:37 8 març 2015

2015-03-08T18:37:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 8 març 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg\|300px\|right]]		[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg\|300px\|right]]

	La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]		La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]

	== Context ==		== Context ==

Jose2 en 19:28 26 oct 2014

2014-10-26T19:28:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 26 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg\|300px\|right]]		[[Image:Le Serment du Jeu de paume.jpg\|300px\|right]]

	La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà ~~la fi~~ de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]		La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) és considerada el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]]

	== Context ==		== Context ==
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Causes ==		== Causes ==
	França patia una crisis de facenda degut a que havia ~~apollat~~ a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els ~~impostos~~ als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els ~~impostos~~. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] on crearen l'Asamblea Nacional.		França patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] a on crearen l'Asamblea Nacional.

	== Primera fase ==		== Primera fase ==
	La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en [[1791]], aprovà la primera constitució francesa.		La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en [[1791]], aprovà la primera constitució francesa.

	== Segona fase ==		== Segona fase ==
	La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a Àustria sense èxit on volien trovar-se en l'eixècir austriac.		La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austriac.
	Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Rovespiere]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglesia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.		Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Rovespiere]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglesia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.

	== Tercera fase ==		== Tercera fase ==
	La última etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, Napoleó Bonaparte que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari.		La última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en ([[1799]]) en el que finalisà el periodo revolucionari.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Europa]]		[[Categoria:Història d'Europa]]
	[[Categoria: Història de França]]		[[Categoria: Història de França]]

Llana: /* Inicis */

2014-10-26T09:59:52Z

Inicis

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 26 oct 2014
Llínea 6:		Llínea 6:
	A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.		A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.

	== ~~Inicis~~ ==		== Causes ==
	França patia una crisis de facenda ~~segut~~ a que havia apollat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els impostos als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els impostos. Per això els representants del poble anaren ~~a el~~ [[trinquet de pilota]] de [[París]] on crearen l'Asamblea Nacional.		França patia una crisis de facenda degut a que havia apollat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els impostos als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els impostos. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] on crearen l'Asamblea Nacional.

	== Primera fase ==		== Primera fase ==