Revista El Guarda - Historial de revisions

Caro de Segeda en 10:44 30 jul 2025

2025-07-30T10:44:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 30 jul 2025
Llínea 34:		Llínea 34:
	[[Categoria:Publicacions valencianes]]		[[Categoria:Publicacions valencianes]]
	[[Categoria:Publicacions valencianistes]]		[[Categoria:Publicacions valencianistes]]
	~~[[Categoria:Valencianisme]]~~

Xavier: /* Cites */

2023-04-12T06:22:15Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 06:22 12 abr 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, dicen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.\|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ~~‘Alabances~~ de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i ~~valenciana’~~ de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}		{{Cita\|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, dicen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.\|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana'' de [[Rafael Martí de Viciana\|Martí de Viciana]]. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Referències */

2022-12-17T12:52:36Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 17 dec 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Referències ==		== Referències ==

	* ''El Guarda se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]] (nº 183, Decembre 2021). Editat pel [[Rogle ~~Constantí~~ Llombart de Cultura Valenciana]].		* ''El Guarda se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]] (nº 183, Decembre 2021). Editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 12:51 17 dec 2022

2022-12-17T12:51:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 17 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Elguarda.jpg\|thumb\|300px\|Revista El Guarda]]		[[Archiu:Elguarda.jpg\|thumb\|300px\|Revista El Guarda]]

	'''El Guarda. Informacions en llengua valenciana''' fon el títul d'una revista o bolletí editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]], entitat cultural valenciana de la població d'[[Albalat dels Sorells]]. Editada en [[llengua valenciana]] durant dihuit anys.		'''El Guarda. Informacions en llengua valenciana''' fon el títul d'una revista o bolletí editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]], entitat cultural valenciana de la població d'[[Albalat dels Sorells]]. Editada en [[llengua valenciana]] durant dihuit anys.

Llínea 12:		Llínea 11:

	Naixqué en una vocació local, pels seus continguts, pero sobrepassà est àmbit i formà part del conjunt d'iniciatives [[valencianisme\|valencianistes]] dedicades a la promoció de la llengua i cultura valencianes.		Naixqué en una vocació local, pels seus continguts, pero sobrepassà est àmbit i formà part del conjunt d'iniciatives [[valencianisme\|valencianistes]] dedicades a la promoció de la llengua i cultura valencianes.

			== Cites ==

			{{Cita\|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, dicen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.\|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ‘Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana’ de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Associació Cultural Castell dels Sorells]]		* [[Associació Cultural Castell dels Sorells]]
	* [[Francesc Blasco i Úrios]]		* [[Francesc Blasco i Úrios]]

	== Referències ==		== Referències ==

	* ''El Guarda se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]] (nº 183, Decembre 2021). Editat pel [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]].		* ''El Guarda se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]] (nº 183, Decembre 2021). Editat pel [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]].

Alacanti: Text reemplaça - '(archivat)' a '{{Archivat}}'

2022-09-27T20:07:48Z

Text reemplaça - '(archivat)' a '{{Archivat}}'

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 27 set 2022
Llínea 21:		Llínea 21:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [https://web.archive.org/web/20090519144844/http://www.diarielguarda.es/ Revista "El Guarda"] ~~(archivat)~~		* [https://web.archive.org/web/20090519144844/http://www.diarielguarda.es/ Revista "El Guarda"] {{Archivat}}

	[[Categoria:Valencià]]		[[Categoria:Valencià]]

Valencian: /* Referències */

2022-09-21T19:01:44Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 21 set 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	* ''El Guarda se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]] (nº 183, Decembre 2021). Editat pel [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]].		* ''El Guarda se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]] (nº 183, Decembre 2021). Editat pel [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]].

			== Enllaços externs ==
	* [https://web.archive.org/web/20090519144844/http://www.diarielguarda.es/ Revista "El Guarda"] (archivat)		* [https://web.archive.org/web/20090519144844/http://www.diarielguarda.es/ Revista "El Guarda"] (archivat)

Valencian: /* Referències */

2022-09-21T19:01:13Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 21 set 2022
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Referències ==		== Referències ==
			* ''El Guarda se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]] (nº 183, Decembre 2021). Editat pel [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]].

	* ''El Guarda ~~se despedix en el numero 200''. [[Revista Rogle\|Revista o Bolletí Rogle]~~] (~~nº 183, Decembre 2021~~)~~. Editat pel [[Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana]].~~		* [https://web.archive.org/web/20090519144844/http://www.diarielguarda.es/ Revista "El Guarda"] (archivat)

	[[Categoria:Valencià]]		[[Categoria:Valencià]]

Valencian: /* Vore també */

2022-09-21T19:00:39Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 21 set 2022
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[Associació Cultural Castell dels Sorells]]		* [[Associació Cultural Castell dels Sorells]]
	* [[Francesc Blasco i Úrios]]		* [[Francesc Blasco i Úrios]]

Jose2 en 16:30 15 set 2022

2022-09-15T16:30:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 15 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Elguarda.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Revista El Guarda]]		[[Archiu:Elguarda.jpg\|thumb\|300px\|Revista El Guarda]]

	'''El Guarda. Informacions en llengua valenciana''' fon el títul d'una revista o bolletí editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]], entitat cultural valenciana de la població d'[[Albalat dels Sorells]]. Editada en [[llengua valenciana]] durant dihuit anys.		'''El Guarda. Informacions en llengua valenciana''' fon el títul d'una revista o bolletí editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]], entitat cultural valenciana de la població d'[[Albalat dels Sorells]]. Editada en [[llengua valenciana]] durant dihuit anys.

Jose2 en 16:30 15 set 2022

2022-09-15T16:30:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:30 15 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Elguarda.jpg\|thumb\|250px\|Revista El Guarda]]

	'''El Guarda. Informacions en llengua valenciana''' fon el títul d'una revista o bolletí editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]], entitat cultural valenciana de la població d'[[Albalat dels Sorells]]. Editada en [[llengua valenciana]] durant dihuit anys.		'''El Guarda. Informacions en llengua valenciana''' fon el títul d'una revista o bolletí editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]], entitat cultural valenciana de la població d'[[Albalat dels Sorells]]. Editada en [[llengua valenciana]] durant dihuit anys.