República d'Irlanda - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:10Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	Els primers [[celta\|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.\|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)\|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda\|Gran Rei]].		Els primers [[celta\|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.\|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)\|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda\|Gran Rei]].

	La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda\|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.\|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit\|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa\|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament ~~menudes~~ i autònomes.		La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda\|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.\|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit\|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa\|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament chicotetes i autònomes.

	Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.\|2242 a.C.]] i el [[1616\|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.\|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].		Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.\|2242 a.C.]] i el [[1616\|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.\|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].

Reval en 10:28 13 ago 2024

2024-08-13T10:28:22Z

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-08-29T17:29:01Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 29 ago 2023
Llínea 84:		Llínea 84:
	{{UE}}		{{UE}}

			[[Categoria:Països]]
			[[Categoria:Països d'Europa]]
	[[Categoria:Irlanda]]		[[Categoria:Irlanda]]
	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]
	[[Categoria:Membres de l'ONU]]		[[Categoria:Membres de l'ONU]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-13T18:14:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 13 jun 2022
Llínea 71:		Llínea 71:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Republic of Ireland}}
	*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]		*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]
	*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]		*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]

Chabi en 07:55 4 jun 2021

2021-06-04T07:55:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:55 4 jun 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]		\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]
	\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]		\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]
	\|image_situacio = EU-Ireland.svg		\|image_situacio = [[File:EU-Ireland.svg\|250px]]
	\|capital = Dublin		\|capital = Dublin
	\|població = 4.062.235 hab.		\|població = 4.062.235 hab.

Chabi en 07:54 4 jun 2021

2021-06-04T07:54:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:54 4 jun 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]		\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]
	\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]		\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]
	\|image_situacio = ~~[[File:~~EU-Ireland.svg]]		\|image_situacio = EU-Ireland.svg
	\|capital = Dublin		\|capital = Dublin
	\|població = 4.062.235 hab.		\|població = 4.062.235 hab.

Jose2 en 21:34 22 maig 2021

2021-05-22T21:34:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:34 22 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]		\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]
	\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]		\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]
	\|image_situacio = [[EU-Ireland.svg]]		\|image_situacio = [[File:EU-Ireland.svg]]
	\|capital = Dublin		\|capital = Dublin
	\|població = 4.062.235 hab.		\|població = 4.062.235 hab.

Jose2 en 21:33 22 maig 2021

2021-05-22T21:33:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:33 22 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]		\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]
	\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]		\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]
	\|image_situacio = [[~~Image:Irlanda~~-~~Mapa~~.~~png~~]]		\|image_situacio = [[EU-Ireland.svg]]
	\|capital = Dublin		\|capital = Dublin
	\|població = 4.062.235 hab.		\|població = 4.062.235 hab.

Jose2: /* Enllaços externs */

2021-05-22T21:15:17Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:15 22 maig 2021
Llínea 80:		Llínea 80:
	*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]		*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]

			{{Països Europa}}
	{{UE}}		{{UE}}

Jose2 en 19:29 22 maig 2021

2021-05-22T19:29:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 22 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	\|nom = Éire Ireland		\|nom = Éire Ireland
	''República d'Irlanda''		''República d'Irlanda''
	\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|~~100px~~\|Senyera]]		\|image_Senyera = [[File:Ireland flag.gif\|110px\|Senyera]]
	\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|Escut]]		\|image_escut = [[File:Coat of Arms of Ireland.jpg\|110px\|Escut]]
	\|image_situacio = [[Image:Irlanda-Mapa.png]]		\|image_situacio = [[Image:Irlanda-Mapa.png]]
	\|capital = Dublin		\|capital = Dublin

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	Els primers [[celta\|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.\|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)\|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda\|Gran Rei]].		Els primers [[celta\|celtes]] varen aplegar al voltant de [[sigle XVII a.C.\|1600 a.C.]] fundant l'[[Irlanda celta]]. Políticament els celtes varen dividir Irlanda en quatre províncies: [[Leinster]], [[Munster (Irlanda)\|Munster]], [[Ulster]] i [[Connacht]]. Abans de la seua arribada, les unitats bàsiques de la societat irlandesa eren les [[Tuatha]], o chicotets regnes, cadascun dels quals era prou chicotet, aproximadament 150 tuatha per a una població de menys de 500.000 persones. El territori complet estava governat per un [[monarca]] denominat [[Gran Rei d'Irlanda\|Gran Rei]].

	La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda\|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.\|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit\|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa\|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament ~~menudes~~ i autònomes.		La llista tradicional dels nomenats en el títul de «[[Gran rei d'Irlanda\|Rei Suprem d'Irlanda]]» se remonta a mils d'anys, a mitan [[II mileni a. C.\|II mileni a.C.]], encara que les primeres parts de la llista són prou [[Mit\|mítiques]]. No es té certea d'en quín punt de la llista comença a referir-se a individus històrics i tampoc en quín punt se pot nomenar ad estos individus «Rei Suprem», en el posterior sentit de la paraula. Esta estructura social s'adaptava a l'[[Torre irlandesa\|estil de vida dels celtes]], des de sempre predisposts a organisar-se en unitats tribals relativament chicotetes i autònomes.

	Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.\|2242 a.C.]] i el [[1616\|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.\|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].		Els ''[[Anals dels quatre mestres]]'' (en irlandés, ''Annala Rioghachta Éireann'') o els ''Anals del regne d'Irlanda pels quatre mestres'' són una [[crònica]] de l'història d'Irlanda. Les entrades comprenen les dates entre el [[sigle XXIII a. C.\|2242 a.C.]] i el [[1616\|1616 d. de C.]], encara que es creu que les primeres entrades se referixen a dates al voltant del [[sigle VI a. C.\|550 a.C.]] Són una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Se varen recopilar entre els anys [[1632]] i [[1636]] en el [[monasteri]] [[franciscà]] del [[Comtat de Donegal]].

← Revisió anterior		Revisió de 10:28 13 ago 2024
Llínea 65:		Llínea 65:
	Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur\|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina\|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra\|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].		Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur\|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d'Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que és filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina\|regina mare]]. És un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]] '' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra\|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]].

	Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>		Una atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu [[or]] per a que li deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref>

	== Referències==		== Referències==
Llínea 72:		Llínea 72:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Republic of Ireland}}		{{commonscat\|Republic of Ireland}}
	*[http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]		* [http://www.irlgov.ie Govern d' Irlanda]
	*[http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]		* [http://foreignaffairs.gov.ie/ Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda]
	*[http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]		* [http://www.mae.es/Embajadas/Dublin/es/home Embaixada d'Espanya en Irlanda]
	*[http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]		* [http://www.eu2004.ie/templates/homepage.asp?sNavlocator=1 Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004]
	*[http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]		* [http://www.who.int/countries/irl/es/ Informació de la OMS sobre Irlanda]
	*[http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]		* [http://www.irlanda-u2.com/ Un viage per Irlanda]
	*[http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]		* [http://www.browseireland.com Browse Ireland - Directori]
	*[http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]		* [http://www.traveldir.org/ireland/ Guia de viages d' Irlanda]

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}