Renaiximent - Historial de revisions

Xavier: /* L'art renaixentista italià */

2026-03-06T19:11:10Z

L'art renaixentista italià

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 6 març 2026
Llínea 60:		Llínea 60:
	En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic\|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].		En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV\|sigles XV]] i [[sigle XVI\|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic\|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].

	== L'art ~~renaixentista~~ italià ==		== L'art renaixentiste italià ==

	[[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval\|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme\|filosofia humanista]].		[[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval\|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme\|filosofia humanista]].

Xavier en 19:47 11 feb 2026

2026-02-11T19:47:32Z

Valencian: Text reemplaça - 'desenrroll' a 'desenroll'

2022-06-30T17:57:29Z

Text reemplaça - 'desenrroll' a 'desenroll'

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 30 jun 2022
Llínea 191:		Llínea 191:

	# [[Motet]]: composició polifònica sobre texts sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els servicis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts atres.		# [[Motet]]: composició polifònica sobre texts sacres de moderada extensió. Interpretat majoritàriament en els servicis religiosos. Fon molt important durant tot el Renaiximent. Destaquen les figures de [[Josquin Des Prés]], [[Giovanni Pierluigi da Palestrina]] i [[Orlando di Lasso]] entre molts atres.
	# [[Missa (música)\|Missa]]: es ~~desenrrolla~~ sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols\|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla pero també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.		# [[Missa (música)\|Missa]]: es desenrolla sobre les parts de l'ordinari: ''kyrie eleison''; [[Gloria in Excelsis Deo]]; [[Credo dels Apòstols\|Credo]]; ''[[Sanctus]]'' i ''[[Agnus Dei]]''. Els compositors es podien basar en del cant pla pero també en la música profana, a excepció de la ''Missae sine nomine'' (missa sens nom) que no estava inspirada en cap tema preexistent.

	=== Teatre ===		=== Teatre ===

Valencian en 17:27 30 jun 2022

2022-06-30T17:27:48Z

Valencian en 17:23 30 jun 2022

2022-06-30T17:23:58Z

Valencian: Text reemplaça - 'capdavantera' a 'puntera'

2022-06-30T17:20:53Z

Text reemplaça - 'capdavantera' a 'puntera'

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 30 jun 2022
Llínea 109:		Llínea 109:
	=== Escultura ===		=== Escultura ===
	{{principal\|Escultura del Renaiximent}}		{{principal\|Escultura del Renaiximent}}
	L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica migeval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat ~~capdavantera~~ en el desenroll del nou estil.		L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica migeval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat puntera en el desenroll del nou estil.

	==== El Quatre-cents (sigle XV) ====		==== El Quatre-cents (sigle XV) ====

Valencian: Text reemplaça - ' culte' a ' cult'

2022-06-23T17:01:41Z

Text reemplaça - ' culte' a ' cult'

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 23 jun 2022
Llínea 164:		Llínea 164:

	==== L'escola veneciana ====		==== L'escola veneciana ====
	[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg\|thumb\|300px\|\|right\|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret ~~culte~~ a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]		[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg\|thumb\|300px\|\|right\|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret cult a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]
	La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.		La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:02:40Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

Valencian: Text reemplaça - 'confluixen ' a 'confluïxen '

2022-06-03T20:06:34Z

Text reemplaça - 'confluixen ' a 'confluïxen '

← Revisió anterior		Revisió de 20:06 3 jun 2022
Llínea 121:		Llínea 121:
	==== El Cinc-cents (sIgle XVI) ====		==== El Cinc-cents (sIgle XVI) ====

	En [[Miquel Àngel]] († [[1564]]) ~~confluixen~~ la bellea i l'expressivitat. la seua personalitat plena d'idealisme és la d'un dels genis màxims de l'història de l'art. Quasi sempre amprà el blanc i compacte [[marbre de Carrara]]. Les seues figures són sempre grandioses, verdaders titans; són l'arquetip de l'home i el tractament de l'anatomia a soles és un pretext per A conseguir l'ideal. En les seues escultures transcendix una vitalitat continguda.		En [[Miquel Àngel]] († [[1564]]) confluïxen la bellea i l'expressivitat. la seua personalitat plena d'idealisme és la d'un dels genis màxims de l'història de l'art. Quasi sempre amprà el blanc i compacte [[marbre de Carrara]]. Les seues figures són sempre grandioses, verdaders titans; són l'arquetip de l'home i el tractament de l'anatomia a soles és un pretext per A conseguir l'ideal. En les seues escultures transcendix una vitalitat continguda.

	=== Pintura ===		=== Pintura ===
Llínea 165:		Llínea 165:
	==== L'escola veneciana ====		==== L'escola veneciana ====
	[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg\|thumb\|300px\|\|right\|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]		[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg\|thumb\|300px\|\|right\|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]
	La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies ~~confluixen~~ per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.		La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

	Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>		Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

Valencian: Text reemplaça - 's'imposa' a 's'impon'

2022-06-03T19:28:22Z

Text reemplaça - 's'imposa' a 's'impon'

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 3 jun 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	El motiu del ''carpe diem'' procedix de l'oda XI del llibre I d'Horaci i s'associa en el renaiximent a la brevetat de la vida de la rosa. Es considera un motiu lliterari de llarga duració, ya que el podem trobar en poetes de totes les époques, des dels clàssics, fins a [[Garcilaso de la Vega]], [[Pierre de Ronsard]] o [[Francisco Brines]]. S'incrementa especialment en el barroc, quan el sentit del pas del temps es viu en més intensitat.		El motiu del ''carpe diem'' procedix de l'oda XI del llibre I d'Horaci i s'associa en el renaiximent a la brevetat de la vida de la rosa. Es considera un motiu lliterari de llarga duració, ya que el podem trobar en poetes de totes les époques, des dels clàssics, fins a [[Garcilaso de la Vega]], [[Pierre de Ronsard]] o [[Francisco Brines]]. S'incrementa especialment en el barroc, quan el sentit del pas del temps es viu en més intensitat.

	El terme vol dir estrictament ''aprofita la vida'' i és una invitació al goig i a l'amor, amenaçats sempre per la fugacitat de l'existència i la ràpida degradació de la bellea. A l'idea creada per Horaci, el [[sigle XVI]] hi suma un motiu paralel, provinent de la poesia del llatí Ausoni, el nomenat ''[[collige, virgo, rosas]]'' que es traduïx en la sugerència d'aprofitar la joventut abans la vellea no s'~~imposa~~ sobre el cos de les chiquetes.		El terme vol dir estrictament ''aprofita la vida'' i és una invitació al goig i a l'amor, amenaçats sempre per la fugacitat de l'existència i la ràpida degradació de la bellea. A l'idea creada per Horaci, el [[sigle XVI]] hi suma un motiu paralel, provinent de la poesia del llatí Ausoni, el nomenat ''[[collige, virgo, rosas]]'' que es traduïx en la sugerència d'aprofitar la joventut abans la vellea no s'impon sobre el cos de les chiquetes.

	=== Beatus ille ===		=== Beatus ille ===

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 11 feb 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.		El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[Humanisme\|humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.

	El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme migeval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.		El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el [[teocentrisme]] migeval i substituint-lo per un cert [[antropocentrisme]].

	== Entorn històric ==		== Entorn històric ==
	{{història universal}}		{{història universal}}
	Des del [[sigle XIII]] es produïx en [[Europa]] ~~un seguit~~ de transformacions que anuncien el final de l'~~[[edat mija]]~~ i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat a lo llarc del [[sigle XV]]. El pas de l'edat mija a la modernitat s'anuncia per:		Des del [[sigle XIII]] es produïx en [[Europa]] una série de transformacions que anuncien el final de l'Edat Mija i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat a lo llarc del [[sigle XV]]. El pas de l'edat mija a la [[Época moderna\|modernitat]] s'anuncia per:

	* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat\|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic.		* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat\|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic.
	* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent.		* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent.
Llínea 38:		Llínea 39:
	El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada.		El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada.

	== El pensament ~~humanista~~ ==		== El pensament humaniste ==
	El pensament ~~humanista~~ és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, l'individualitat i la llibertat de l'home per a interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per a esta reflexió. L'humanisme és un estil de vida a on l'~~humanista~~ és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. A sovint, ell mateix és poeta, científic i ~~artista~~.		El pensament humaniste és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, l'individualitat i la llibertat de l'home per a interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per ad esta reflexió.

			L'humanisme és un estil de vida a on l'humaniste és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. A sovint, ell mateix és poeta, científic i artiste.

	Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen buscar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses.		Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen buscar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses.
Llínea 65:		Llínea 68:
	Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent:		Diferents etapes històriques marquen el desenroll del Renaiximent:

	* La primera té com a espai cronològic tot el [[sigle XV]], és el nomenat [[Quattrocento]] o Primer Renaiximent, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla en [[Itàlia]].		* La primera té com a espai cronològic tot el [[sigle XV]], és el nomenat ''[[Quattrocento]]'' o Primer Renaiximent, i comprén el Renaiximent primerenc que es desenrolla en [[Itàlia]].
	* La segona, afecta el [[sigle XVI]], el [[Cinquecento]] o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del sigle.		* La segona, afecta el [[sigle XVI]], el ''[[Cinquecento]]'' o Alt Renaiximent, i el seu domini artístic queda referit a l'[[Alt Renaiximent]], que se centra en el primer quart del sigle.
	* Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-1530 en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]].		* Esta etapa desemboca cap a [[1520]]-[[1530]] en una reacció anticlàssica que conforma el [[Manierisme]].

	=== Els Estats italians com a breçol del Renaiximent ===		=== Els Estats italians com a breçol del Renaiximent ===

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 30 jun 2022
Llínea 79:		Llínea 79:
	De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:		De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

	:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[~~ordes~~ clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no a soles les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.		:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordens clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no a soles les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.
	:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató\|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.		:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató\|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.
	:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.		:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.
Llínea 112:		Llínea 112:

	==== El Quatre-cents (sigle XV) ====		==== El Quatre-cents (sigle XV) ====
	[[Archiu:Ghiberti-porta.jpg\|thumb\|left\|200px\|Detall de la ''Porta del ~~Paradís~~'', del [[Baptisteri de Sant Joan (Florència)]], obra de [[Lorenzo Ghiberti]].]]		[[Archiu:Ghiberti-porta.jpg\|thumb\|left\|200px\|Detall de la ''Porta del Paraís'', del [[Baptisteri de Sant Joan (Florència)]], obra de [[Lorenzo Ghiberti]].]]
	[[Lorenzo Ghiberti]] († [[1455]]) és l'autor de les dos portes que mancaven al Baptisteri de la [[catedral de Florència]]. la porta, de [[bronze]] fos, recull escenes evangèliques, i supon una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més evident en la segona porta que se li encarregà, la nomenada ''porta del paraís''. Hi desenrolla una concepció pictòrica del relleu.		[[Lorenzo Ghiberti]] († [[1455]]) és l'autor de les dos portes que mancaven al Baptisteri de la [[catedral de Florència]]. la porta, de [[bronze]] fos, recull escenes evangèliques, i supon una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més evident en la segona porta que se li encarregà, la nomenada ''porta del paraís''. Hi desenrolla una concepció pictòrica del relleu.

Llínea 165:		Llínea 165:
	==== L'escola veneciana ====		==== L'escola veneciana ====
	[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg\|thumb\|300px\|\|right\|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret cult a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]		[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg\|thumb\|300px\|\|right\|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret cult a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]
	La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o ~~sea~~, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.		La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o siga, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

	Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del païsage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>		Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del païsage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>
Llínea 181:		Llínea 181:
	Les característiques principals foren:		Les característiques principals foren:

	* ~~Apropament~~ entre la [[música religiosa]] i la [[Música profana\|profana]].		* Acostament entre la [[música religiosa]] i la [[Música profana\|profana]].
	* Més equilibri entre les [[veu]]s.		* Més equilibri entre les [[veu]]s.
	* Major sentit imitatiu al [[contrapunt]].		* Major sentit imitatiu al [[contrapunt]].
	* ~~Desenrrolament~~ progressiu dels [[Instrument musical\|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).		* Desenroll progressiu dels [[Instrument musical\|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).
	* S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, pero també salons, corts, etc.		* S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, pero també salons, corts, etc.
	* El músic adquirix una major importància social.		* El músic adquirix una major importància social.
Llínea 213:		Llínea 213:
	El Renaiximent artístic no fon en [[Alemanya]] una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]].		El Renaiximent artístic no fon en [[Alemanya]] una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]].

	[[Albrecht Dürer]] ([[1471]]-[[1528]]) és l'artista més universal del Renaiximent alemà per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seua obra ya fon reconeguda i admirada en tots [[Europa]] en vida i impostà l'imprenta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica en la transició decisiva entre la pràctica migeval i l'idealisme renaixentista. Eixercí una profunda influència en els artistes del [[sigle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneiximent racional de la producció artística.		[[Albrecht Dürer]] ([[1471]]-[[1528]]) és l'artista més universal del Renaiximent alemà per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seua obra ya fon reconeguda i admirada en tots [[Europa]] en vida i impostà l'imprenta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica en la transició decisiva entre la pràctica migeval i l'idealisme renaixentista. Eixercí una profunda influència en els artistes del [[sigle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre l'imperiositat d'adquirir un coneiximent racional de la producció artística.

	Posteriorment a la [[Reforma protestant\|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Aixina a mijans del [[sigle XVI]] s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].		Posteriorment a la [[Reforma protestant\|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Aixina a mijans del [[sigle XVI]] s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].

← Revisió anterior		Revisió de 17:23 30 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	* L'aparició de poders monàrquics forts.		* L'aparició de poders monàrquics forts.
	* Els [[era dels descobriments\|grans descobriments geogràfics]] favorixen una visió unitària del món.		* Els [[era dels descobriments\|grans descobriments geogràfics]] favorixen una visió unitària del món.
	* La difusió de la [[filosofia clàssica]] rescatada a través dels filòsofs [[Al-Àndalus\|andalusis]]. Es tendix a una separació clara entre [[religió]] i [[filosofia]], entre [[raó]] i [[fe]]. [[Humanisme]] enfront [[teocentrisme]]. Es ~~desenrrolla~~ l'[[humanisme]] com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses.		* La difusió de la [[filosofia clàssica]] rescatada a través dels filòsofs [[Al-Àndalus\|andalusis]]. Es tendix a una separació clara entre [[religió]] i [[filosofia]], entre [[raó]] i [[fe]]. [[Humanisme]] enfront [[teocentrisme]]. Es desenrolla l'[[humanisme]] com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses.
	* A una llibertat de pensament major, alluntada del dogmatisme migeval, correspon un impuls considerable dels coneiximents científics. El desenroll de les [[universitat]]s i, sobretot, l'aparició de la [[imprenta]] favorixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels [[monasteri]]s als carrers de les [[ciutat]]s.		* A una llibertat de pensament major, alluntada del dogmatisme migeval, correspon un impuls considerable dels coneiximents científics. El desenroll de les [[universitat]]s i, sobretot, l'aparició de la [[imprenta]] favorixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels [[monasteri]]s als carrers de les [[ciutat]]s.

Llínea 24:		Llínea 24:
	En la poètica clàssica el tòpic és reconegut com a lloc comú, és dir, un element mnemotècnic, l'espai a on s'organisen els arguments. L'escritor hi pot recórrer per ampliar i embellir el seu text o la seua peça oratòria. El conjunt de tots estos motius se nomena ''tòpica''.		En la poètica clàssica el tòpic és reconegut com a lloc comú, és dir, un element mnemotècnic, l'espai a on s'organisen els arguments. L'escritor hi pot recórrer per ampliar i embellir el seu text o la seua peça oratòria. El conjunt de tots estos motius se nomena ''tòpica''.

	Roland Barthes va reunir tots estos còdics convinguts enumerant-los: falsa modèstia, el chiquet sabi o ''puer senilis'', el ''locus amoenus'' i els ''adunata'', eixemples de contraris com el ''món ~~a l'inrevés~~''.		Roland Barthes va reunir tots estos còdics convinguts enumerant-los: falsa modèstia, el chiquet sabi o ''puer senilis'', el ''locus amoenus'' i els ''adunata'', eixemples de contraris com el ''món al revés''.

	El renaiximent, influït per la visió epicúrea de l'existència, pren com a motius renovats alguns elements de la tradició grecollatina. En la poesia renaixentista, els temes de l'amor i la naturalea són de filiació clàssica. Hi ha un retorn a la valoració del ser humà, a la idea del goig i a l'apreciació del món que prové dels sentits. En el desenroll temàtic d'estes idees, hi concorren alguns tòpics.		El renaiximent, influït per la visió epicúrea de l'existència, pren com a motius renovats alguns elements de la tradició grecollatina. En la poesia renaixentista, els temes de l'amor i la naturalea són de filiació clàssica. Hi ha un retorn a la valoració del ser humà, a la idea del goig i a l'apreciació del món que prové dels sentits. En el desenroll temàtic d'estes idees, hi concorren alguns tòpics.
Llínea 97:		Llínea 97:

	Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.		Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.
	En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, en els capitells clàssics (en preferència el corinti, encara que substituint els ~~caulicles~~ per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de [[fusta]] en cassetons.		En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, en els capitells clàssics (en preferència el corinti, encara que substituint els caulículs per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de [[fusta]] en cassetons.

	==== Els arquitectes del Quatrocentto (sigle XV) ====		==== Els arquitectes del Quatrocentto (sigle XV) ====
Llínea 105:		Llínea 105:

	==== La madurea del Cinquecento (sigle XVI) ====		==== La madurea del Cinquecento (sigle XVI) ====
	L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: En l'any [[[1506]]] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalisava el seu célebre proyecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valiosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exentes (Biblioteca de Sant Marc, [[1537]]-[[1550]], [[Venècia]], obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del [[Papa]] [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà\|basílica]]. S'accepten les seues condicions de modificar el proyecte i hi desapareixen les torres i torretes. El proyecte ya està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipo de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[sigle XIX]], seran una imitació. També proyectà una sola entrada, a la qual ~~anteposa~~ un pòritc en llinda i en doble filera de columnes exentes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no els espais interiors.<ref name="art"/>		L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: En l'any [[[1506]]] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalisava el seu célebre proyecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valiosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exentes (Biblioteca de Sant Marc, [[1537]]-[[1550]], [[Venècia]], obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del [[Papa]] [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà\|basílica]]. S'accepten les seues condicions de modificar el proyecte i hi desapareixen les torres i torretes. El proyecte ya està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipo de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[sigle XIX]], seran una imitació. També proyectà una sola entrada, a la qual antepon un pòritc en llinda i en doble filera de columnes exentes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no els espais interiors.<ref name="art"/>

	=== Escultura ===		=== Escultura ===
	{{principal\|Escultura del Renaiximent}}		{{principal\|Escultura del Renaiximent}}
	L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica migeval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més ~~preuats~~ tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat puntera en el desenroll del nou estil.		L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica migeval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat puntera en el desenroll del nou estil.

	==== El Quatre-cents (sigle XV) ====		==== El Quatre-cents (sigle XV) ====

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 23 jun 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	Alguns dels grans humanistes italians varen ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. En [[Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), a on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.		Alguns dels grans humanistes italians varen ser [[Marsilio Ficino]] ([[1433]]-[[1499]]), [[Pico della Mirandola]] (1463-1494). Fora d'[[Itàlia]], el valencià [[Joan Lluís Vives]] ([[1492]]-[[1549]]) va ser pioner en l'estudi de la [[sicologia]] i la teoria de l'[[educació]]. En [[Anglaterra]], [[Thomas More]] va escriure'' Utopia'' ([[1516]]), a on descriu un Estat ideal basat en una organisació comunitària, sense propietat privada. [[Erasme de Rotterdam]] ([[1476]]-[[1536]]) va ser el més representatiu dels humanistes europeus, i en el seu ''Elogi de la follia'' ([[1508]]) va atacar durament les institucions eclesiàstiques.

	En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mesura de l'home: si l'edifici [[art gòtic\|gòtic]] domina i transcendix l'home en buscar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes en les arts plàstiques: mitologia, retrat, ~~paisage~~, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a firmar les seues obres, a buscar un estil personal i a fer-se autorretratos.		En l'humanisme, el llenguage artístic es fa a la mesura de l'home: si l'edifici [[art gòtic\|gòtic]] domina i transcendix l'home en buscar una mesura divina i còsmica, en el Renaiximent l'home domina l'edifici, ya que tot el sistema de proporcions pren com a base la mesura de l'home. Apareixen nous temes en les arts plàstiques: mitologia, retrat, païsage, que responen a les preocupacions dels humanistes. L'obra d'art és analisada des del punt de vista de l'espectador; les troballes tècniques es justifiquen de manera teòrica; els sistemes de proporcions es calculen matemàticament. A l'hora, la clientela de l'art es diversifica: prínceps, cardenals, nobles, gremis, ajuntaments, etc. La consideració social de l'artista evoluciona; ya no és considerat un artesà dins la rígida estructura gremial, sino un treballador intelectual lliure i l'artista pren consciència de la seua individualitat: comença a firmar les seues obres, a buscar un estil personal i a fer-se autorretratos.

	== La ciència moderna ==		== La ciència moderna ==
Llínea 130:		Llínea 130:
	* La perspectiva llineal com a sistema per a representat les tres dimensions.		* La perspectiva llineal com a sistema per a representat les tres dimensions.
	* Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç.		* Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també en el tractament del cos. Ademés de la visió frontal i del perfil pur, es domina l'esforç.
	* Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els ~~paisages~~ o els marcs arquitectònics.		* Les composicions són coherents, creibles. Els personages apareixen integrats entre si i en els païsages o els marcs arquitectònics.
	* La pintura religiosa contínua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el païsage i els temes mitològics són els principals.		* La pintura religiosa contínua tenint gran importància, en la introducció de nous temes: el retrat, les alegories, el païsage i els temes mitològics són els principals.
	Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís\|vernissos]].		Les tècniques també evolucionen tant per lo que fa als soports (el llenç pren cada vegada més importància enfront dels soports tradicionals: fusta i paret) com a les pintures (introducció de la [[pintura a l'oli]], barreges de [[tremp]] i oli, [[vernís\|vernissos]].
Llínea 167:		Llínea 167:
	La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.		La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

	Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del ~~paisage~~, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>		Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del païsage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

	[[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i redones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenins i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or'').		[[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i redones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenins i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or'').