Renaixença valenciana - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-09-03T11:03:11Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 3 set 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre [[Constantí Llombart]]:		* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre [[Constantí Llombart]]:

	{{Cita\|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de [[Carles Ros i Hebrera]], [[Lluïs Galiana]] o [[Gaspar Gil Polo]]). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de [[Lo Rat Penat]] (1978).\|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}		{{Cita\|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de [[Carles Ros i Hebrera]], [[Lluís Galiana\|Lluïs Galiana]] o [[Gaspar Gil Polo]]). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de [[Lo Rat Penat]] (1978).\|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Cites */

2025-09-03T11:02:20Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 3 set 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre [[Constantí Llombart]]:		* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre [[Constantí Llombart]]:

	{{Cita\|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de Carles Ros i Hebrera, Lluïs Galiana o Gaspar Gil Polo). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de Lo Rat Penat (1978).\|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}		{{Cita\|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de [[Carles Ros i Hebrera]], [[Lluïs Galiana]] o [[Gaspar Gil Polo]]). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de [[Lo Rat Penat]] (1978).\|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Cites */

2025-09-03T11:00:40Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 3 set 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Cites ==		== Cites ==

	* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre Constantí Llombart:		* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre [[Constantí Llombart]]:

	{{Cita\|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de Carles Ros i Hebrera, Lluïs Galiana o Gaspar Gil Polo). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de Lo Rat Penat (1978).\|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}		{{Cita\|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de Carles Ros i Hebrera, Lluïs Galiana o Gaspar Gil Polo). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de Lo Rat Penat (1978).\|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}

Xavier en 11:00 3 set 2025

2025-09-03T11:00:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 3 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]], estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya\|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909\|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[1909]].		També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]], estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya\|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909\|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[1909]].

			== Cites ==

			* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre Constantí Llombart:

			{{Cita\|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de Carles Ros i Hebrera, Lluïs Galiana o Gaspar Gil Polo). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de Lo Rat Penat (1978).\|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 17:13 22 set 2024

2024-09-22T17:13:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 22 set 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	* [[Constantí Llombart]]		* [[Constantí Llombart]]
	* [[Teodor Llorente]]		* [[Teodor Llorente]]

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Xavier: /* Vore també */

2024-08-14T17:13:48Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 14 ago 2024
Llínea 23:		Llínea 23:
	* [[Teodor Llorente]]		* [[Teodor Llorente]]

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Lliteratura]]
			[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
			[[Categoria:Pintura]]
			[[Categoria:Pintura valenciana]]
			[[Categoria:Música]]
			[[Categoria:Música valenciana]]
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
	~~[[Categoria:Lliteratura valenciana]]~~
	[[Categoria:Renaixença valenciana]]		[[Categoria:Renaixença valenciana]]

Xavier en 17:11 14 ago 2024

2024-08-14T17:11:36Z

Valencian: Text reemplaça - 'Feliu Pizcueta' a 'Fèlix Pizcueta'

2023-08-27T04:19:21Z

Text reemplaça - 'Feliu Pizcueta' a 'Fèlix Pizcueta'

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 27 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.		Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.

	El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[~~Feliu~~ Pizcueta]], que dirigí la rebolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya\|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.		El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la rebolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya\|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

	De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme\|blasquiste]]. [[Realisme\|Realiste]] i [[Naturalisme\|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)\|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)\|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández\|Miquel Hernàndez]].		De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme\|blasquiste]]. [[Realisme\|Realiste]] i [[Naturalisme\|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)\|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)\|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández\|Miquel Hernàndez]].

Chabi en 14:50 3 jun 2021

2021-06-03T14:50:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:50 3 jun 2021
Llínea 23:		Llínea 23:
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
	[[Categoria:Lliteratura ~~Valenciana~~]]		[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Xavier: /* Vore també */

2019-03-12T18:32:38Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 12 març 2019
Llínea 18:		Llínea 18:

	* [[Carles Ros i Hebrera]]		* [[Carles Ros i Hebrera]]
	* [[Constantí ~~Llombar~~]]		* [[Constantí Llombart]]
	* [[Teodor Llorente]]		* [[Teodor Llorente]]

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 14 ago 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Renaixença''' valenciana ~~va ser~~ un moviment lliterari, cultural i social que ~~va sorgir~~ en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].		La '''Renaixença''' valenciana fon un moviment lliterari, cultural i social que sorgí en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].

			== Història ==

	Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.		Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.

	El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart ~~va ser~~ u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la ~~rebolució~~ en Valéncia en els ~~lliverals~~ progresistes contra [[Isabel I d'Espanya\|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs ~~periodistics~~. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.		El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart fon u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari ''[[Las Provincias]]'' i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya\|Isabel I]] pero en la [[Restauració]] tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies, obres de teatre i artículs periodístics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] el Centre de Cultura Valenciana, ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

	De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià ~~dret~~, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme\|blasquiste]]. [[Realisme\|Realiste]] i [[Naturalisme\|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)\|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)\|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon ~~enterrat~~ en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández\|Miquel ~~Hernàndez~~]].		De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià Dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en l'any [[1898]]. També fundà el seu diari, ''[[El Pueblo]]'' ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme\|blasquiste]]. [[Realisme\|Realiste]] i [[Naturalisme\|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan ''[[Arroz y tartana]]'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)\|Cañas y barro]]'' ([[1902]]), ''[[La barraca (novela)\|La barraca]]'' ([[1898]]) o ''[[Entre Naranjos]]'' ([[1900]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: ''[[Mare Nostrum]]'', ''[[El caballero de la Virgen]]'', ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]'' ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o ''[[El Papa del Mar]]'', com també autobiogràfics com ''[[La Maja Desnuda]]'' o ''[[Los Argonautas]]'', i socials com ''[[El Intruso]]'' o ''[[La Catedral]]''. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en l'any [[1928]] i fon soterrat en la ciutat de Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández\|Miquel Hernandez]].

	En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet\|sainetiste]] d'[[Eduart Escalante]].		En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet\|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

	En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.		En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX\|XX]], sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres, foren destacats pintors de l'época.

	En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].		En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].

	També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya\|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana\|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].		També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]], estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya\|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909\|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[1909]].

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 24:		Llínea 26:
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
	[[Categoria:Lliteratura valenciana]]		[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
			[[Categoria:Renaixença valenciana]]