Regne de Lleó - Historial de revisions

Valencian en 16:23 20 ago 2022

2022-08-20T16:23:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:23 20 ago 2022
Llínea 102:		Llínea 102:

	== Antecedents ==		== Antecedents ==
	Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de ~~LLeó~~ i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).		Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de Lleó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt de temps els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur d'Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).

	[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]		[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

Valencian: /* Antecedents */

2022-08-20T16:22:02Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 20 ago 2022
Llínea 102:		Llínea 102:

	== Antecedents ==		== Antecedents ==
	Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de LLeó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de ~~LLeó~~ i la de Castella,~~{{demostrar}}~~ i les Lleis de Bou ([[1505]]).		Els seus orígens es troben en l'antic [[regne de León]], sorgit al principi del [[sigle X]] en el noroest de la península ibèrica com a successor del primitiu [[regne d'Astúries]]. Despuix de l'anexió del Regne de LLeó i la Corona de Castella (escissió del Regne de Lleó), el seu estatut jurídic va ser assimilat al castellà, el qual descendia del Lleonés (Corts de [[1188]]). Durant molt els regnes singulars i les ciutats varen conservar els seus drets particulars (entre els quals es trobaven els Furs de Lleó, el Fur Vell de Castella o els diferents furs municipals de Castella, Extremadura i Andalusia, els consells de Lleó, el fur de Oteruelo otorgat en [[1417]]), mentres s'anava articulant un dret territorial comú entorn a les Partides (h. [[1265]]), l'Ordenament d'Alcalà ([[1348]]) que encara manté al [[Pisuerga]] com a ralla tradicional entre la Regió de Lleó i la de Castella, i les Lleis de Bou ([[1505]]).

	[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]		[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

Valencian: /* Vore també */

2022-08-20T16:20:20Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 20 ago 2022
Llínea 111:		Llínea 111:
	*[[País Lleonés]]		*[[País Lleonés]]
	*[[Idioma lleonés]]		*[[Idioma lleonés]]
	*[[Lleonesisme]]
	*[[Província de Lleó]]		*[[Província de Lleó]]
	*[[Zamora]]		*[[Província de Zamora]]
	*[[Salamanca]]		*[[Província de Salamanca]]
	*[[Castella i Lleó]]		*[[Castella i Lleó]]

Valencian: Text reemplaça - 'imatge' a 'image'

2022-06-23T17:56:41Z

Text reemplaça - 'imatge' a 'image'

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 23 jun 2022
Llínea 25:		Llínea 25:
	\| s6 =		\| s6 =
	\| bandera_s6 =		\| bandera_s6 =
	\| ~~imatge_bandera~~ = Banner of arms kingdom of Leon.svg		\| image_bandera = Banner of arms kingdom of Leon.svg
	\| bandera =		\| bandera =
	\| ~~imatge_escut~~ = Kingdom of Leon Arms.svg		\| image_escut = Kingdom of Leon Arms.svg
	\| símbol =		\| símbol =
	\| map = Kingdom of Leon 1037.svg		\| map = Kingdom of Leon 1037.svg

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:46:52Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:46 29 nov 2021
Llínea 106:		Llínea 106:
	[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]		[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

	El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla\|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes\|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda\|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, ~~a els~~ que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.		El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla\|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes\|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda\|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, als que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'Sucesió' a 'Successió'

2021-11-25T16:05:33Z

Text reemplaça - 'Sucesió' a 'Successió'

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 25 nov 2021
Llínea 39:		Llínea 39:
	\| moneda =		\| moneda =
	\| era =		\| era =
	\| esdeveniment_inici = [[~~Sucesió~~ del Regne de Asturies]]		\| esdeveniment_inici = [[Successió del Regne de Asturies]]
	\| data_inici =		\| data_inici =
	\| any_inici = 910		\| any_inici = 910

Jose2 en 12:12 18 oct 2019

2019-10-18T12:12:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 18 oct 2019
Llínea 122:		Llínea 122:
	{{Traduït de\|es\|Región de León}}		{{Traduït de\|es\|Región de León}}

			[[Categoria:Regnes d'Espanya]]
	[[Categoria:Regne de Lleó\| ]]		[[Categoria:Regne de Lleó\| ]]
	[[Categoria:Castella i Lleó]]		[[Categoria:Castella i Lleó]]

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:25:33Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 20 feb 2018
Llínea 106:		Llínea 106:
	[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]		[[Archiu:Prefecturas Napoleonicas 1810.svg\|thumb\|200px\|Map de la divisió en prefectures de 1810.]]

	El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla\|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes\|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda\|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, a els que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial ~~només~~ es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.		El primer intent modern de crear una estructura territorial homogénea té lloc en [[1810]], per mig d'un decret dictat pel rei [[José Bonaparte]] dividint el territori espanyol en 38 prefectures i 74 subprefectures. Les [[prefectura de Esla\|prefectures de Esla]] (en capital en [[Astorga]]), [[prefectura de Tormes\|Tormes]] (en capital en [[Salamanca]]) i [[prefectura de Águeda\|Águeda]] (en capital en [[Ciutat Rodrigo]]) comprendran un territori similar al que posteriorment tindrien les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (si be la prefectura de Águeda comprenia el nort de l'actual [[província de Càceres]]). El propòsit de l'administració josefina era acabar en els particularismes, a els que s'atribuïa l'orige de la resistència a la nova administració. Esta divisió territorial a soles es va portar a terme en les zones baix control de les tropes franceses.

	== Vore també ==		== Vore també ==

EirVal en 17:01 29 abr 2017

2017-04-29T17:01:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 29 abr 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| empire =		\| empire =
	\| forma_de_govern = [[Monarquia]]		\| forma_de_govern = [[Monarquia]]
	\| p1 = [[Regne d'Astúries]]		\| p1 = Regne d'Astúries
	\| bandera_p1 = Royal_flag_of_Ramiro_I_of_Asturies.svg		\| bandera_p1 = Royal_flag_of_Ramiro_I_of_Asturies.svg
	\| p2 =		\| p2 =

EirVal en 16:52 29 abr 2017

2017-04-29T16:52:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 29 abr 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| empire =		\| empire =
	\| forma_de_govern = [[Monarquia]]		\| forma_de_govern = [[Monarquia]]
	\| p1 =		\| p1 = [[Regne d'Astúries]]
	\| bandera_p1 =		\| bandera_p1 = Royal_flag_of_Ramiro_I_of_Asturies.svg
	\| p2 =		\| p2 =
	\| bandera_p2 =		\| bandera_p2 =