Regne d'Anglaterra - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:30Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 4:		Llínea 4:
	El '''Regne d'Anglaterra''' ({{Lang-en\|Kingdom of England}}) va ser un [[Estat sobirà]] ubicat al sur de la [[Gran Bretanya]], el territori de la qual corresponia a les actuals [[Nació constitutiva\|nacions constitutives]] d'[[Anglaterra]] i [[Gales]]. Va tindre existència des de 927, quan es varen unir els regnes de la [[heptarquía anglosaxona]], fins a 1707, any del seu [[Acta d'Unió (1707)\|unió]] en el [[Regne d'Escòcia]] per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]]. Entre 1649 i 1660 va ser una república en el nom de [[Mancomunidad d'Anglaterra]].		El '''Regne d'Anglaterra''' ({{Lang-en\|Kingdom of England}}) va ser un [[Estat sobirà]] ubicat al sur de la [[Gran Bretanya]], el territori de la qual corresponia a les actuals [[Nació constitutiva\|nacions constitutives]] d'[[Anglaterra]] i [[Gales]]. Va tindre existència des de 927, quan es varen unir els regnes de la [[heptarquía anglosaxona]], fins a 1707, any del seu [[Acta d'Unió (1707)\|unió]] en el [[Regne d'Escòcia]] per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]]. Entre 1649 i 1660 va ser una república en el nom de [[Mancomunidad d'Anglaterra]].

	El 12 de juliol de 927, el rei [[Athelstan]] de la [[casa de Wessex]], va unificar als regnes anglosaxons prenent el títul de "rei de tota [[Britania]]" (''Rex Totius Britanniae'').<ref>{{Cita lliure\|llinages=Rory Naismith, Martin Allen, Elina Screen\|nomene=\|enlaceautor=\|títul=Early Medieval Monetary History: Studies in Memory of Mark Blackburn\|url=https://books.google.com.pe/books?aneu=6zgXBgAAQBAJ&pg=PA35&dq=12+july+927&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwimwYnx86DsAhVnI7kGHb2YB4YQ6AEwAXoECAUQAg#v=onepage&q=12%20july%20927&f=false\|fechaacceso=\|any=2014\|editorial=Ashgate Publishing\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=35\|idioma=\|capítul=}}</ref> En 1016, el regne va formar part del cridat [[Imperi de la mar del Nort]], l'unió personal de Noruega, Dinamarca i Anglaterra ~~baixe~~ el sobirà [[Canuto el Gran]]; qui va anar el primer en prendre el títul de "Rei d'Anglaterra" (''Rex Anglie''). Baix [[Canuto Hardeknut\|Hardicanuto]], el seu successor, el regne va tornar al poder de la casa de Wessex, solament per a ser [[Conquista normanda d'Anglaterra\|conquistat, en 1066, pels normandos]] al mando de [[Guillermo el Conquistador]]. Este fet va dur al trasllat de la residència real de [[Winchester]] a [[Westminster]], en la qual cosa la [[City de Londres\|ciutat de Londres]] es va convertir en la [[Capital (política)\|capital]] i principal centre comercial del regne'''.<ref>[https://books.google.com/books?aneu=bkGpFhiPtIEC&lpg=PA430&dq=History%20of%20London&pg=PA363#v=onepage&q&f=false ''London, 800–1216: The Shaping of a City''], "''...rivalry between City and government, between a commercial capital in the City and the political capital of lleve a different empire in Westminster.''", accessed November 2013.</ref>'''		El 12 de juliol de 927, el rei [[Athelstan]] de la [[casa de Wessex]], va unificar als regnes anglosaxons prenent el títul de "rei de tota [[Britania]]" (''Rex Totius Britanniae'').<ref>{{Cita lliure\|llinages=Rory Naismith, Martin Allen, Elina Screen\|nomene=\|enlaceautor=\|títul=Early Medieval Monetary History: Studies in Memory of Mark Blackburn\|url=https://books.google.com.pe/books?aneu=6zgXBgAAQBAJ&pg=PA35&dq=12+july+927&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwimwYnx86DsAhVnI7kGHb2YB4YQ6AEwAXoECAUQAg#v=onepage&q=12%20july%20927&f=false\|fechaacceso=\|any=2014\|editorial=Ashgate Publishing\|isbn=\|editor=\|ubicació=\|pàgina=35\|idioma=\|capítul=}}</ref> En 1016, el regne va formar part del cridat [[Imperi de la mar del Nort]], l'unió personal de Noruega, Dinamarca i Anglaterra baix el sobirà [[Canuto el Gran]]; qui va anar el primer en prendre el títul de "Rei d'Anglaterra" (''Rex Anglie''). Baix [[Canuto Hardeknut\|Hardicanuto]], el seu successor, el regne va tornar al poder de la casa de Wessex, solament per a ser [[Conquista normanda d'Anglaterra\|conquistat, en 1066, pels normandos]] al mando de [[Guillermo el Conquistador]]. Este fet va dur al trasllat de la residència real de [[Winchester]] a [[Westminster]], en la qual cosa la [[City de Londres\|ciutat de Londres]] es va convertir en la [[Capital (política)\|capital]] i principal centre comercial del regne'''.<ref>[https://books.google.com/books?aneu=bkGpFhiPtIEC&lpg=PA430&dq=History%20of%20London&pg=PA363#v=onepage&q&f=false ''London, 800–1216: The Shaping of a City''], "''...rivalry between City and government, between a commercial capital in the City and the political capital of lleve a different empire in Westminster.''", accessed November 2013.</ref>'''

	A partir de llavors, el regne va ser regit per les cases [[Casa de Normandia\|normanda]] (1066–1154), [[Casa de Plantagenet\|Plantagenet]] (1154–1485), [[Casa de Tudor\|Tudor]] (1485–1603) i [[Casa de Estuardo\|Estuardo]] (1603–1707) en un [[Interregne anglés\|interregne republicà]], ~~baixe~~ el govern d'un [[Lord Protector]], entre 1649 i 1660. A partir del regnat de [[Juan I d'Anglaterra\|Juan sense Terra]] (1199–1216) el títul del monarca va passar a ser "Rei d'Anglaterra" (''Rex'' o en el cas de ser dòna ''Regina Anglie'') i des de 1604 el rei [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia\|Jacobo I]] va usar el títul en anglés de "Rei de Gran Bretanya" (''King of Great Britain'') encara que el mateix no va ser reconegut pels parlaments d'abdós regnes.		A partir de llavors, el regne va ser regit per les cases [[Casa de Normandia\|normanda]] (1066–1154), [[Casa de Plantagenet\|Plantagenet]] (1154–1485), [[Casa de Tudor\|Tudor]] (1485–1603) i [[Casa de Estuardo\|Estuardo]] (1603–1707) en un [[Interregne anglés\|interregne republicà]], baix el govern d'un [[Lord Protector]], entre 1649 i 1660. A partir del regnat de [[Juan I d'Anglaterra\|Juan sense Terra]] (1199–1216) el títul del monarca va passar a ser "Rei d'Anglaterra" (''Rex'' o en el cas de ser dòna ''Regina Anglie'') i des de 1604 el rei [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia\|Jacobo I]] va usar el títul en anglés de "Rei de Gran Bretanya" (''King of Great Britain'') encara que el mateix no va ser reconegut pels parlaments d'abdós regnes.

	En 1284, [[Eduardo I d'Anglaterra\|Eduardo I]] va conquistar [[Gales]] i ho va incorporar al regne. A partir de la década de 1340, els reis d'Anglaterra varen reivindicar el seu re dret a la [[Anex:Monarques de França\|corona de França]], #lo que va conduir a la [[guerra dels Cent Anys]]; en 1455, els anglesos ya no posseïen territoris en França, llevat [[Calais]], pero varen mantindre el títul de reis de França fins a 1801. Despuix dels disturbis de la [[guerra de les Dos Roses]], la dinastia Tudor es va afirmar en el poder. En [[Enrique VIII d'Anglaterra\|Enrique VIII]] es va crear una [[Anglicanismo\|iglésia nacional]], independent de Roma i baix la seua filla [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]] (1558–1603) el regne va viure una época de prosperitat i esplendor cultural coneguda com "[[Época isabelina]]".		En 1284, [[Eduardo I d'Anglaterra\|Eduardo I]] va conquistar [[Gales]] i ho va incorporar al regne. A partir de la década de 1340, els reis d'Anglaterra varen reivindicar el seu re dret a la [[Anex:Monarques de França\|corona de França]], #lo que va conduir a la [[guerra dels Cent Anys]]; en 1455, els anglesos ya no posseïen territoris en França, llevat [[Calais]], pero varen mantindre el títul de reis de França fins a 1801. Despuix dels disturbis de la [[guerra de les Dos Roses]], la dinastia Tudor es va afirmar en el poder. En [[Enrique VIII d'Anglaterra\|Enrique VIII]] es va crear una [[Anglicanismo\|iglésia nacional]], independent de Roma i baix la seua filla [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]] (1558–1603) el regne va viure una época de prosperitat i esplendor cultural coneguda com "[[Época isabelina]]".

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:50:56Z

Bot: Creant artícul solicitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 7 jul 2026
Llínea 15:		Llínea 15:


	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Regne d'Anglaterra
			]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:50:55Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

{{atres usos|Anglaterra|el territori actual}}

El '''Regne d'Anglaterra''' ({{Lang-en|Kingdom of England}}) va ser un [[Estat sobirà]] ubicat al sur de la [[Gran Bretanya]], el territori de la qual corresponia a les actuals [[Nació constitutiva|nacions constitutives]] d'[[Anglaterra]] i [[Gales]]. Va tindre existència des de 927, quan es varen unir els regnes de la [[heptarquía anglosaxona]], fins a 1707, any del seu [[Acta d'Unió (1707)|unió]] en el [[Regne d'Escòcia]] per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]]. Entre 1649 i 1660 va ser una república en el nom de [[Mancomunidad d'Anglaterra]].

El 12 de juliol de 927, el rei [[Athelstan]] de la [[casa de Wessex]], va unificar als regnes anglosaxons prenent el títul de "rei de tota [[Britania]]" (''Rex Totius Britanniae'').<ref>{{Cita lliure|llinages=Rory Naismith, Martin Allen, Elina Screen|nomene=|enlaceautor=|títul=Early Medieval Monetary History: Studies in Memory of Mark Blackburn|url=https://books.google.com.pe/books?aneu=6zgXBgAAQBAJ&pg=PA35&dq=12+july+927&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwimwYnx86DsAhVnI7kGHb2YB4YQ6AEwAXoECAUQAg#v=onepage&q=12%20july%20927&f=false|fechaacceso=|any=2014|editorial=Ashgate Publishing|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=35|idioma=|capítul=}}</ref> En 1016, el regne va formar part del cridat [[Imperi de la mar del Nort]], l'unió personal de Noruega, Dinamarca i Anglaterra baixe el sobirà [[Canuto el Gran]]; qui va anar el primer en prendre el títul de "Rei d'Anglaterra" (''Rex Anglie''). Baix [[Canuto Hardeknut|Hardicanuto]], el seu successor, el regne va tornar al poder de la casa de Wessex, solament per a ser [[Conquista normanda d'Anglaterra|conquistat, en 1066, pels normandos]] al mando de [[Guillermo el Conquistador]]. Este fet va dur al trasllat de la residència real de [[Winchester]] a [[Westminster]], en la qual cosa la [[City de Londres|ciutat de Londres]] es va convertir en la [[Capital (política)|capital]] i principal centre comercial del regne'''.<ref>[https://books.google.com/books?aneu=bkGpFhiPtIEC&lpg=PA430&dq=History%20of%20London&pg=PA363#v=onepage&q&f=false ''London, 800–1216: The Shaping of a City''], "''...rivalry between City and government, between a commercial capital in the City and the political capital of lleve a different empire in Westminster.''", accessed November 2013.</ref>'''

A partir de llavors, el regne va ser regit per les cases [[Casa de Normandia|normanda]] (1066–1154), [[Casa de Plantagenet|Plantagenet]] (1154–1485), [[Casa de Tudor|Tudor]] (1485–1603) i [[Casa de Estuardo|Estuardo]] (1603–1707) en un [[Interregne anglés|interregne republicà]], baixe el govern d'un [[Lord Protector]], entre 1649 i 1660. A partir del regnat de [[Juan I d'Anglaterra|Juan sense Terra]] (1199–1216) el títul del monarca va passar a ser "Rei d'Anglaterra" (''Rex'' o en el cas de ser dòna ''Regina Anglie'') i des de 1604 el rei [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo I]] va usar el títul en anglés de "Rei de Gran Bretanya" (''King of Great Britain'') encara que el mateix no va ser reconegut pels parlaments d'abdós regnes.

En 1284, [[Eduardo I d'Anglaterra|Eduardo I]] va conquistar [[Gales]] i ho va incorporar al regne. A partir de la década de 1340, els reis d'Anglaterra varen reivindicar el seu re dret a la [[Anex:Monarques de França|corona de França]], #lo que va conduir a la [[guerra dels Cent Anys]]; en 1455, els anglesos ya no posseïen territoris en França, llevat [[Calais]], pero varen mantindre el títul de reis de França fins a 1801. Despuix dels disturbis de la [[guerra de les Dos Roses]], la dinastia Tudor es va afirmar en el poder. En [[Enrique VIII d'Anglaterra|Enrique VIII]] es va crear una [[Anglicanismo|iglésia nacional]], independent de Roma i baix la seua filla [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]] (1558–1603) el regne va viure una época de prosperitat i esplendor cultural coneguda com "[[Época isabelina]]".

Des del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo I]] en 1603, la dinastia Estuardo va governar Anglaterra en unió personal en Escòcia i Irlanda. Baixe els Estuardo, el regne es va sumir en la [[Revolució anglesa|guerra civil]], que va culminar en l'eixecució de [[Carlos I d'Anglaterra|Carlos I]] en 1649 i l'instauració d'un govern republicà. La monarquia va ser restaurada en 1660, pero la [[Revolució anglesa|Guerra Civil]] havia assentat el precedent de que un monarca anglés no podia governar sense el consentiment del [[Parlament d'Anglaterra|Parlament]]. Este concepte es va establir llegalment com a part de la [[Revolució Gloriosa|Gloriosa Revolució]] de 1688, la qual va sancionar la [[Declaració de Drets de 1689|Declaració de Drets,]] que establix certs [[Drets civils i polítics|drets civils]] bàsics i a partir de la qual molts consideren que apareix el primer [[país lliure]] modern.<ref>Steven Pincus (2009). 1688: The First Modern Revolution. Yale University Press. <nowiki>ISBN 978-0-300-15605-8</nowiki></ref> A partir d'este moment, el regne d'Anglaterra, aixina com el seu estat successor, el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda|Regne Unit]], va funcionar de fet com una [[monarquia parlamentària]]. L'1 de maig de 1707, segons els térmens de les Actes d'Unió de 1707, els regnes d'Anglaterra i [[Regne d'Escòcia|Escòcia]] es varen unir per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]].<ref>[http://www.parliament.uk/about/living-heritage/evolutionofparliament/legislativescrutiny/ Acts of Union 1707] parliament.uk, accessed 27 January 2011</ref><ref>[http://www.scottish.parliament.uk/vli/visitingholyrood/union_exhibition.pdf Making the Act of Union 1707] scottish.parliament.uk, accessed 27 January 2011 {{Wayback|url=http://www.scottish.parliament.uk/vli/visitingholyrood/union_exhibition.pdf |dona't=20110511140052 }}</ref>

[[Categoria:Categories per revisar]]