Regne Unit - Historial de revisions

Valencian en 01:05 21 set 2023

2023-09-21T01:05:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:05 21 set 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	\|població = 61.284.806 hab.		\|població = 61.284.806 hab.
	\|ciutat més poblada = [[Londres]]		\|ciutat més poblada = [[Londres]]
	\|forma de Govern = [[Monarquia ~~constitucional~~]]		\|forma de Govern = [[Monarquia]] constitucional
	\|president = [[David Cameron]]		\|president = [[David Cameron]]
	\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]], [[idioma irlandés\|irlandés]], [[idioma galés\|galés]], [[idioma gaèlic escocés\|gaèlic escocés]], [[idioma escocés\|escocés]] i [[idioma manés\|manés]].		\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]], [[idioma irlandés\|irlandés]], [[idioma galés\|galés]], [[idioma gaèlic escocés\|gaèlic escocés]], [[idioma escocés\|escocés]] i [[idioma manés\|manés]].

Valencian en 01:04 21 set 2023

2023-09-21T01:04:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:04 21 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	\|forma de Govern = [[Monarquia constitucional]]		\|forma de Govern = [[Monarquia constitucional]]
	\|president = [[David Cameron]]		\|president = [[David Cameron]]
	\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]], [[idioma irlandés\|irlandés]], [[idioma galés\|galés]], [[idioma gaèlic escocés\|gaèlic escocés]] i [[idioma escocés\|escocés]].		\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]], [[idioma irlandés\|irlandés]], [[idioma galés\|galés]], [[idioma gaèlic escocés\|gaèlic escocés]], [[idioma escocés\|escocés]] i [[idioma manés\|manés]].
	\|coor =		\|coor =
	\|altitut =		\|altitut =

Valencian en 01:04 21 set 2023

2023-09-21T01:04:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:04 21 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	\|forma de Govern = [[Monarquia constitucional]]		\|forma de Govern = [[Monarquia constitucional]]
	\|president = [[David Cameron]]		\|president = [[David Cameron]]
	\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]], [[idioma ~~gaelic~~\|irlandés]], [[idioma galés\|galés]], [[idioma escocés\|escocés]].		\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]], [[idioma irlandés\|irlandés]], [[idioma galés\|galés]], [[idioma gaèlic escocés\|gaèlic escocés]] i [[idioma escocés\|escocés]].
	\|coor =		\|coor =
	\|altitut =		\|altitut =

Valencian en 00:48 21 set 2023

2023-09-21T00:48:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:48 21 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	\|forma de Govern = [[Monarquia constitucional]]		\|forma de Govern = [[Monarquia constitucional]]
	\|president = [[David Cameron]]		\|president = [[David Cameron]]
	\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]].		\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]], [[idioma gaelic\|irlandés]], [[idioma galés\|galés]], [[idioma escocés\|escocés]].
	\|coor =		\|coor =
	\|altitut =		\|altitut =

Valencian en 00:46 21 set 2023

2023-09-21T00:46:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:46 21 set 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg\|70px]]		\|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg\|70px]]
	\|image_situacio = [[Image:Europe-UK.svg\|300px]]		\|image_situacio = [[Image:Europe-UK.svg\|300px]]
	\|capital = Londres		\|capital = [[Londres]]
	\|població = 61.284.806 hab.		\|població = 61.284.806 hab.
	\|ciutat més poblada = Londres		\|ciutat més poblada = [[Londres]]
	\|forma de Govern = Monarquia constitucional		\|forma de Govern = [[Monarquia constitucional]]
	\|president = David Cameron		\|president = [[David Cameron]]
	\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]].		\|llengües = [[Llengua anglesa\|anglés]].
	\|coor =		\|coor =

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:15:02Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:15 28 ago 2023
Llínea 30:		Llínea 30:
	Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó\|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica\|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes\|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta\|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània\|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)\|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija\|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona\|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el [[sigle XX]]. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada\|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el [[sigle V]]— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el [[sigle IX]].		Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó\|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica\|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes\|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta\|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània\|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)\|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija\|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona\|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el [[sigle XX]]. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada\|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el [[sigle V]]— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el [[sigle IX]].

	En [[1066]], els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra\|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana\|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants\|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet\|reis ~~medievals~~ anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia\|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi\|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance\|va aliar en França]] i va finalisar en [[1453]], en la retirada anglesa de terres franceses.		En [[1066]], els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra\|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana\|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants\|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet\|reis migevals anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia\|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi\|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance\|va aliar en França]] i va finalisar en [[1453]], en la retirada anglesa de terres franceses.

	L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.		L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-08-18T12:34:00Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 18 ago 2023
Llínea 38:		Llínea 38:

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}
	~~{{UE}}~~

	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]

Valencian: /* Abans de 1707 */

2022-06-13T18:07:00Z

Abans de 1707

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 13 jun 2022
Llínea 33:		Llínea 33:

	L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.		L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|United Kingdom}}

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Jose2 en 23:36 22 maig 2021

2021-05-22T23:36:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:36 22 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Infobox països		{{Infobox països
	\|nom = Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort		\|nom = Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
	\|image_Senyera = [[Image:Flag of the United Kingdom.~~png~~\|126px]]		\|image_Senyera = [[Image:Flag of the United Kingdom.svg\|126px]]
	\|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg\|70px]]		\|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg\|70px]]
	\|image_situacio = [[Image:EU-~~United Kingdom~~.~~png~~\|300px]]		\|image_situacio = [[Image:Europe-UK.svg\|300px]]
	\|capital = Londres		\|capital = Londres
	\|població = 61.284.806 hab.		\|població = 61.284.806 hab.

Jose2: /* Abans de 1707 */

2021-05-22T21:25:28Z

Abans de 1707

← Revisió anterior		Revisió de 21:25 22 maig 2021
Llínea 34:		Llínea 34:
	L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.		L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.

			{{Països Europa}}
	{{UE}}		{{UE}}