Reggae - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

2025-06-14T09:00:33Z

Text reemplaça - ' a poc a poc ' a ' poc a poc '

← Revisió anterior		Revisió de 09:00 14 jun 2025
Llínea 39:		Llínea 39:
	El roots reggae és una part important de la cultura jamaicana. Encara que atres formes de reggae, com el [[dancehall]] l'han substituït en térmens de popularitat en Jamaica, el Roots Reggae ha trobat un chicotet, pero creixent lloc a nivell mundial.		El roots reggae és una part important de la cultura jamaicana. Encara que atres formes de reggae, com el [[dancehall]] l'han substituït en térmens de popularitat en Jamaica, el Roots Reggae ha trobat un chicotet, pero creixent lloc a nivell mundial.

	També es diu en la mateixa Jamaica, que abans quan s'escoltava el blues allà arribava en ones a sovint entretallades, i ells tractant d'imitar el so a poc a poc anaren creant el reggae, açò quant a la base de la rítmica i els patrons que s'usen són molt pareguts als del blues i el jazz.		També es diu en la mateixa Jamaica, que abans quan s'escoltava el blues allà arribava en ones a sovint entretallades, i ells tractant d'imitar el so poc a poc anaren creant el reggae, açò quant a la base de la rítmica i els patrons que s'usen són molt pareguts als del blues i el jazz.

	=== Rockers ===		=== Rockers ===

Lluísm en 15:03 22 jun 2024

2024-06-22T15:03:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 22 jun 2024
Llínea 44:		Llínea 44:
	El ''rockers reggae'' és un subgènero de música del reggae que es feu popular a mijan i finals dels 70, existint simultàneament en el ''roots reggae'' i compartint característiques en el dub. El nom fon tret del sistema de so de rockers, propietat d'Augustus Pablo. També a vegades es coneixen el ''lovers rock'', referint-se a la freqüència de temes romàntics en el treball d'alguns artistes, com [[Gregory Isaacs]], [[Horace Andy]], [[Black Uhuru]], [[Júnior Murwin]], i [[Dennis Brown]], [[Steel Pulse]], [[Aswad]] i [[Matumbi]].		El ''rockers reggae'' és un subgènero de música del reggae que es feu popular a mijan i finals dels 70, existint simultàneament en el ''roots reggae'' i compartint característiques en el dub. El nom fon tret del sistema de so de rockers, propietat d'Augustus Pablo. També a vegades es coneixen el ''lovers rock'', referint-se a la freqüència de temes romàntics en el treball d'alguns artistes, com [[Gregory Isaacs]], [[Horace Andy]], [[Black Uhuru]], [[Júnior Murwin]], i [[Dennis Brown]], [[Steel Pulse]], [[Aswad]] i [[Matumbi]].

	==Història==		== Història ==

	L'única manera d'escoltar música era a través dels Sound systems. Originàriament solien ser festes a l'aire lliure en el centre de Kingston. La gent es reunia a escoltar la música i gojar de l'ambient mentres el DJ animava al públic. En la década dels [[anys 50]] els jóvens jamaicans estaven molt interessats per la música que aplegava dels Estats Units, i que per les circumstàncies a soles era possible escoltar-la gràcies a les estacions de música del Sur de Florida i els potents watts dels denominats Sound Systems. Els Sound Systems substituiren a les orquestes dels locals de música dels anys 50. Resultava molt més econòmic llogar un equip per a reproduir música nortamericana. El cost de dispondre d'un tocadiscs o ràdio propis se superava posant els seus altaveus en el carrer per a que tot el món escoltara música. Duke "The Trojan" Reid i Clement "Sir Coxsone" Dodd i Vincent "King" Edwards varen ser personages fonamentals en el desenroll del Sound System jamaicà de [[1950]]. S'encarregaven de gravar sessions per a assegurar-se un suministre de melodies exclusives. També hi ha que destacar l'importància de la comunitat chinenca assentada a [[Jamaica]], a la que pertanyien excelents productors associats als amos dels Sound Systems. Alguns dels més importants varen ser: Lesie Kong, Byron Llig, Charlie Moo i per descontat Vincent "Randy" Chin. Un atre personage important fon Cecil Campbell, conegut despuix com Prince Buster, qui fon el primer a tindre la visió i donar-se conte de la necessitat un nou estil. Va emfatisar el contratemps, és a dir no en el “beat” o colp rítmic, sino despuix d'este. És aixina com naix el Ska. Es diu que el nom ve quan el futur guitarriste dels Skatalites, Jah Jerry Haines, anava creant una cançó com Prince Buster li havia demanat i ell diu que si poguera generar el so en algunes lletres, li sonaria a ska.		L'única manera d'escoltar música era a través dels Sound systems. Originàriament solien ser festes a l'aire lliure en el centre de Kingston. La gent es reunia a escoltar la música i gojar de l'ambient mentres el DJ animava al públic. En la década dels [[anys 50]] els jóvens jamaicans estaven molt interessats per la música que aplegava dels Estats Units, i que per les circumstàncies a soles era possible escoltar-la gràcies a les estacions de música del Sur de Florida i els potents watts dels denominats Sound Systems. Els Sound Systems substituiren a les orquestes dels locals de música dels anys 50. Resultava molt més econòmic llogar un equip per a reproduir música nortamericana. El cost de dispondre d'un tocadiscs o ràdio propis se superava posant els seus altaveus en el carrer per a que tot el món escoltara música. Duke "The Trojan" Reid i Clement "Sir Coxsone" Dodd i Vincent "King" Edwards varen ser personages fonamentals en el desenroll del Sound System jamaicà de [[1950]]. S'encarregaven de gravar sessions per a assegurar-se un suministre de melodies exclusives. També hi ha que destacar l'importància de la comunitat chinenca assentada a [[Jamaica]], a la que pertanyien excelents productors associats als amos dels Sound Systems. Alguns dels més importants varen ser: Lesie Kong, Byron Llig, Charlie Moo i per descontat Vincent "Randy" Chin. Un atre personage important fon Cecil Campbell, conegut despuix com Prince Buster, qui fon el primer a tindre la visió i donar-se conte de la necessitat un nou estil. Va emfatisar el contratemps, és a dir no en el “beat” o colp rítmic, sino despuix d'este. És aixina com naix el Ska. Es diu que el nom ve quan el futur guitarriste dels Skatalites, Jah Jerry Haines, anava creant una cançó com Prince Buster li havia demanat i ell diu que si poguera generar el so en algunes lletres, li sonaria a ska.
Llínea 52:		Llínea 52:
	Actualment els Sounds Systems internacionals a destacar són: David Rodigan, Kilimanjaro, Stonelove, Matterhorn, Base Odyssey...		Actualment els Sounds Systems internacionals a destacar són: David Rodigan, Kilimanjaro, Stonelove, Matterhorn, Base Odyssey...
	Sound Systems		Sound Systems


	En quant al panorama nacional espanyol nomenem algun dels Sounds Systems		En quant al panorama nacional espanyol nomenem algun dels Sounds Systems

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:03:28Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 28 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''reggae''' és un gènero [[musical]] d'orige jamaicà. El terme ''reggae'' algunes voltes s'usa per a referir-se a la majoria dels ritmes típics de [[Jamaica]], incloent [[ska]], [[rocksteady]] i [[dub]]. En ''reggae'' es denomina més a un estil particular que es va originar despuix del desenroll del rocksteady. En este sentit, el reggae inclou tres subgèneros: el [[Skinhead Reggae]], el [[roots reggae]] i el [[dancehall]].		El '''reggae''' és un gènero [[musical]] d'orige jamaicà. El terme ''reggae'' algunes voltes s'usa per a referir-se a la majoria dels ritmes típics de [[Jamaica]], incloent [[ska]], [[rocksteady]] i [[dub]]. En ''reggae'' es denomina més a un estil particular que es va originar despuix del desenroll del rocksteady. En este sentit, el reggae inclou tres subgèneros: el [[Skinhead Reggae]], el [[roots reggae]] i el [[dancehall]].

	El terme [[reggae]] és una derivació de ''[[ragga]] '', que a la seua vegada és una abreviació de ''[[raggamuffin]] '', que en anglés significa lliteralment ''esgarrat''. Este topònim es va usar per a designar als pobres de Jamaica, i també als [[Rasta\|rastes]] i als moviments culturals dels barris pobres. Actualment se nomena generalment [[ragga]] o [[raggamuffin]] a alguns subestils del reggae. Atres fonts senyalen que el terme [[reggae]] prové d'una cançó de [[The Maytals]], ~~cridada~~ "[[Do the reggay]]", en la que la paraula "reggay" significaria "regular", és dir, gent comuna i corrent. Actualment està molt difòs per tot el món i inclús habitants d'unes quantes illes veïnes com l'illa de [[San Andrés]] i la de [[Providencia]], en [[Colòmbia]], l'interpreten com a música pròpia.		El terme [[reggae]] és una derivació de ''[[ragga]] '', que a la seua vegada és una abreviació de ''[[raggamuffin]] '', que en anglés significa lliteralment ''esgarrat''. Este topònim es va usar per a designar als pobres de Jamaica, i també als [[Rasta\|rastes]] i als moviments culturals dels barris pobres. Actualment se nomena generalment [[ragga]] o [[raggamuffin]] a alguns subestils del reggae. Atres fonts senyalen que el terme [[reggae]] prové d'una cançó de [[The Maytals]], nomenada "[[Do the reggay]]", en la que la paraula "reggay" significaria "regular", és dir, gent comuna i corrent. Actualment està molt difòs per tot el món i inclús habitants d'unes quantes illes veïnes com l'illa de [[San Andrés]] i la de [[Providencia]], en [[Colòmbia]], l'interpreten com a música pròpia.

	El reggae es basa en un estil rítmic caracterisat per talls regulars sobre una [[música]] de fondo tocada per la [[Bateria (instrument musical)\|bateria]] rítmica, coneguda com "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada [[compàs (música)\|compàs]]. Este ritme és més lent que el d'atres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.		El reggae es basa en un estil rítmic caracterisat per talls regulars sobre una [[música]] de fondo tocada per la [[Bateria (instrument musical)\|bateria]] rítmica, coneguda com "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada [[compàs (música)\|compàs]]. Este ritme és més lent que el d'atres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.
Llínea 26:		Llínea 26:
	En Jamaica, nous estils s'han fet populars, entre ells, el [[Dancehall]] i el [[Raggamuffin\|Ragga]] (també conegut com raggamuffin) consistent en un reggae en bases electròniques, provablement influenciades pel [[Hip-Hop]], Drum & Bass – I atres estils.		En Jamaica, nous estils s'han fet populars, entre ells, el [[Dancehall]] i el [[Raggamuffin\|Ragga]] (també conegut com raggamuffin) consistent en un reggae en bases electròniques, provablement influenciades pel [[Hip-Hop]], Drum & Bass – I atres estils.

	Gràcies a la llabor de [[DJ Kool Herc]], va sorgir en els carrers de Nova York una nova cultura ~~cridada~~ [[Hip-Hop]] que inclou, entre les seues expressions sonores, la música [[Rap]] que en el seu orige consistia en un [[Disc jockey\|DJ]] (Disc Joquey) que s'encarregava de posar bases musicals en vinil sobre les quals un "[[MC]]" (Mestre de Cerimònies) recitava rimes al ritme de la música. Els térmens [[Jaying]], [[Toasting]] o [[Chating]] són gastats en [[Jamaica]]. Generalment el terme [[rapper]] s'usa en tot el món encara que es relaciona directament en el [[Hip-Hop]] i en el [[Rap]] i no en el reggae.		Gràcies a la llabor de [[DJ Kool Herc]], va sorgir en els carrers de Nova York una nova cultura nomenada [[Hip-Hop]] que inclou, entre les seues expressions sonores, la música [[Rap]] que en el seu orige consistia en un [[Disc jockey\|DJ]] (Disc Joquey) que s'encarregava de posar bases musicals en vinil sobre les quals un "[[MC]]" (Mestre de Cerimònies) recitava rimes al ritme de la música. Els térmens [[Jaying]], [[Toasting]] o [[Chating]] són gastats en [[Jamaica]]. Generalment el terme [[rapper]] s'usa en tot el món encara que es relaciona directament en el [[Hip-Hop]] i en el [[Rap]] i no en el reggae.

	=== Skinhead Reggae ===		=== Skinhead Reggae ===

Valencian en 01:20 18 ago 2023

2023-08-18T01:20:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:20 18 ago 2023
Llínea 67:		Llínea 67:
	[[Categoria:Gèneros musicals]]		[[Categoria:Gèneros musicals]]
	[[Categoria:Reggae]]		[[Categoria:Reggae]]
	~~[[Categoria:Jamaica]]~~

Valencian en 01:19 18 ago 2023

2023-08-18T01:19:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:19 18 ago 2023
Llínea 67:		Llínea 67:
	[[Categoria:Gèneros musicals]]		[[Categoria:Gèneros musicals]]
	[[Categoria:Reggae]]		[[Categoria:Reggae]]
			[[Categoria:Jamaica]]

Valencian en 01:18 18 ago 2023

2023-08-18T01:18:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:18 18 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Bob-Marley.jpg\|thumb\|300px\|<center>[[Bob Marley]]</center>]]		[[File:Bob-Marley.jpg\|thumb\|300px\|<center>[[Bob Marley]]</center>]]

	El '''reggae''' és un gènero [[musical]] d'orige jamaicà. El terme ''reggae'' algunes ~~vegades~~ s'usa per a referir-se a la majoria dels ritmes típics de [[Jamaica]], incloent [[ska]], [[rocksteady]] i [[dub]]. En ''reggae'' es denomina més a un estil particular que es va originar despuix del desenroll del rocksteady. En este sentit, el reggae inclou tres subgèneros: el [[Skinhead Reggae]], el [[roots reggae]] i el [[dancehall]].		El '''reggae''' és un gènero [[musical]] d'orige jamaicà. El terme ''reggae'' algunes voltes s'usa per a referir-se a la majoria dels ritmes típics de [[Jamaica]], incloent [[ska]], [[rocksteady]] i [[dub]]. En ''reggae'' es denomina més a un estil particular que es va originar despuix del desenroll del rocksteady. En este sentit, el reggae inclou tres subgèneros: el [[Skinhead Reggae]], el [[roots reggae]] i el [[dancehall]].

	El terme [[reggae]] és una derivació de ''[[ragga]] '', que a la seua vegada és una abreviació de ''[[raggamuffin]] '', que en anglés significa lliteralment ''esgarrat''. Este topònim es va usar per a designar als pobres de Jamaica, i també als [[Rasta\|rastes]] i als moviments culturals dels barris pobres. Actualment se nomena generalment [[ragga]] o [[raggamuffin]] a alguns subestils del reggae. Atres fonts senyalen que el terme [[reggae]] prové d'una cançó de [[The Maytals]], cridada "[[Do the reggay]]", en la que la paraula "reggay" significaria "regular", és dir, gent comuna i corrent. Actualment està molt difòs per tot el món i inclús habitants d'unes quantes illes veïnes com l'illa de [[San Andrés]] i la de [[Providencia]], en [[Colòmbia]], l'interpreten com a música pròpia.		El terme [[reggae]] és una derivació de ''[[ragga]] '', que a la seua vegada és una abreviació de ''[[raggamuffin]] '', que en anglés significa lliteralment ''esgarrat''. Este topònim es va usar per a designar als pobres de Jamaica, i també als [[Rasta\|rastes]] i als moviments culturals dels barris pobres. Actualment se nomena generalment [[ragga]] o [[raggamuffin]] a alguns subestils del reggae. Atres fonts senyalen que el terme [[reggae]] prové d'una cançó de [[The Maytals]], cridada "[[Do the reggay]]", en la que la paraula "reggay" significaria "regular", és dir, gent comuna i corrent. Actualment està molt difòs per tot el món i inclús habitants d'unes quantes illes veïnes com l'illa de [[San Andrés]] i la de [[Providencia]], en [[Colòmbia]], l'interpreten com a música pròpia.

Valencian: Text reemplaça - 'Caripeny' a 'Caribeny'

2022-08-30T23:52:24Z

Text reemplaça - 'Caripeny' a 'Caribeny'

← Revisió anterior		Revisió de 23:52 30 ago 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	La primera aparició de la música ''reggae'' és atribuïda a la cançó "[[Fat Man]]" del cantant [[Derrick Morgan]]. Encara que hi ha els que sostenen que "[[Do the reggay]]" del grup [[The Maytals]] liderat per [[Toots Hibbert]], fon el primer tema.		La primera aparició de la música ''reggae'' és atribuïda a la cançó "[[Fat Man]]" del cantant [[Derrick Morgan]]. Encara que hi ha els que sostenen que "[[Do the reggay]]" del grup [[The Maytals]] liderat per [[Toots Hibbert]], fon el primer tema.
	[[Imagen:Toots hibbert.JPG\|thumb\|[[Toots Hibbert]], cantant de [[The Maytals]].]]		[[Imagen:Toots hibbert.JPG\|thumb\|[[Toots Hibbert]], cantant de [[The Maytals]].]]
	El reggae, com els seus antecessors, el [[rocksteady]] i el [[ska]], es desenrollà influït per atres estils que s'escoltaven en Jamaica, basant-se en sons Afro-Nortamericans com el [[Rhythm & Blues\|rhythm & blues]], o d'orige Afro-~~Caripeny~~ com el [[Calipso (música)\|Calipso]], ska i atres ritmes antillans.		El reggae, com els seus antecessors, el [[rocksteady]] i el [[ska]], es desenrollà influït per atres estils que s'escoltaven en Jamaica, basant-se en sons Afro-Nortamericans com el [[Rhythm & Blues\|rhythm & blues]], o d'orige Afro-Caribeny com el [[Calipso (música)\|Calipso]], ska i atres ritmes antillans.

	* La tradició cultivada en Jamaica per descendents d'esclaus.		* La tradició cultivada en Jamaica per descendents d'esclaus.

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:25:58Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:25 30 ago 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	La primera aparició de la música ''reggae'' és atribuïda a la cançó "[[Fat Man]]" del cantant [[Derrick Morgan]]. Encara que hi ha els que sostenen que "[[Do the reggay]]" del grup [[The Maytals]] liderat per [[Toots Hibbert]], fon el primer tema.		La primera aparició de la música ''reggae'' és atribuïda a la cançó "[[Fat Man]]" del cantant [[Derrick Morgan]]. Encara que hi ha els que sostenen que "[[Do the reggay]]" del grup [[The Maytals]] liderat per [[Toots Hibbert]], fon el primer tema.
	[[Imagen:Toots hibbert.JPG\|thumb\|[[Toots Hibbert]], cantant de [[The Maytals]].]]		[[Imagen:Toots hibbert.JPG\|thumb\|[[Toots Hibbert]], cantant de [[The Maytals]].]]
	El reggae, com els seus antecessors, el [[rocksteady]] i el [[ska]], es desenrollà influït per atres estils que s'escoltaven en Jamaica, basant-se en sons Afro-Nortamericans com el [[Rhythm & Blues\|rhythm & blues]], o d'orige Afro-~~Caribeny~~ com el [[Calipso (música)\|Calipso]], ska i atres ritmes antillans.		El reggae, com els seus antecessors, el [[rocksteady]] i el [[ska]], es desenrollà influït per atres estils que s'escoltaven en Jamaica, basant-se en sons Afro-Nortamericans com el [[Rhythm & Blues\|rhythm & blues]], o d'orige Afro-Caripeny com el [[Calipso (música)\|Calipso]], ska i atres ritmes antillans.

	* La tradició cultivada en Jamaica per descendents d'esclaus.		* La tradició cultivada en Jamaica per descendents d'esclaus.

Jose2: /* Història */

2021-05-31T14:53:31Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 14:53 31 maig 2021
Llínea 47:		Llínea 47:

	L'única manera d'escoltar música era a través dels Sound systems. Originàriament solien ser festes a l'aire lliure en el centre de Kingston. La gent es reunia a escoltar la música i gojar de l'ambient mentres el DJ animava al públic. En la década dels [[anys 50]] els jóvens jamaicans estaven molt interessats per la música que aplegava dels Estats Units, i que per les circumstàncies a soles era possible escoltar-la gràcies a les estacions de música del Sur de Florida i els potents watts dels denominats Sound Systems. Els Sound Systems substituiren a les orquestes dels locals de música dels anys 50. Resultava molt més econòmic llogar un equip per a reproduir música nortamericana. El cost de dispondre d'un tocadiscs o ràdio propis se superava posant els seus altaveus en el carrer per a que tot el món escoltara música. Duke "The Trojan" Reid i Clement "Sir Coxsone" Dodd i Vincent "King" Edwards varen ser personages fonamentals en el desenroll del Sound System jamaicà de [[1950]]. S'encarregaven de gravar sessions per a assegurar-se un suministre de melodies exclusives. També hi ha que destacar l'importància de la comunitat chinenca assentada a [[Jamaica]], a la que pertanyien excelents productors associats als amos dels Sound Systems. Alguns dels més importants varen ser: Lesie Kong, Byron Llig, Charlie Moo i per descontat Vincent "Randy" Chin. Un atre personage important fon Cecil Campbell, conegut despuix com Prince Buster, qui fon el primer a tindre la visió i donar-se conte de la necessitat un nou estil. Va emfatisar el contratemps, és a dir no en el “beat” o colp rítmic, sino despuix d'este. És aixina com naix el Ska. Es diu que el nom ve quan el futur guitarriste dels Skatalites, Jah Jerry Haines, anava creant una cançó com Prince Buster li havia demanat i ell diu que si poguera generar el so en algunes lletres, li sonaria a ska.		L'única manera d'escoltar música era a través dels Sound systems. Originàriament solien ser festes a l'aire lliure en el centre de Kingston. La gent es reunia a escoltar la música i gojar de l'ambient mentres el DJ animava al públic. En la década dels [[anys 50]] els jóvens jamaicans estaven molt interessats per la música que aplegava dels Estats Units, i que per les circumstàncies a soles era possible escoltar-la gràcies a les estacions de música del Sur de Florida i els potents watts dels denominats Sound Systems. Els Sound Systems substituiren a les orquestes dels locals de música dels anys 50. Resultava molt més econòmic llogar un equip per a reproduir música nortamericana. El cost de dispondre d'un tocadiscs o ràdio propis se superava posant els seus altaveus en el carrer per a que tot el món escoltara música. Duke "The Trojan" Reid i Clement "Sir Coxsone" Dodd i Vincent "King" Edwards varen ser personages fonamentals en el desenroll del Sound System jamaicà de [[1950]]. S'encarregaven de gravar sessions per a assegurar-se un suministre de melodies exclusives. També hi ha que destacar l'importància de la comunitat chinenca assentada a [[Jamaica]], a la que pertanyien excelents productors associats als amos dels Sound Systems. Alguns dels més importants varen ser: Lesie Kong, Byron Llig, Charlie Moo i per descontat Vincent "Randy" Chin. Un atre personage important fon Cecil Campbell, conegut despuix com Prince Buster, qui fon el primer a tindre la visió i donar-se conte de la necessitat un nou estil. Va emfatisar el contratemps, és a dir no en el “beat” o colp rítmic, sino despuix d'este. És aixina com naix el Ska. Es diu que el nom ve quan el futur guitarriste dels Skatalites, Jah Jerry Haines, anava creant una cançó com Prince Buster li havia demanat i ell diu que si poguera generar el so en algunes lletres, li sonaria a ska.
	[[~~Image~~:~~BushDoctor1978~~.jpg\|thumb\|220px\|Peter Tosh tocant ~~en la seua banda~~ en l'any [[1978]]]]		[[File:PeterToshWithRobbieShakespeare1978.jpg\|thumb\|220px\|Peter Tosh tocant en l'any [[1978]]]]
	Els Sound Systems comencen a gravar les seues pròpies cançons per a guanyar ventages competitives entre ells. La guerra entre Sound Systems escala al punt de l'enviament de sabotejadors per part de la competència per a arruïnar les festes. Estos sabotejadors eren coneguts com Danse Hall Crashers. A pesar de la baixa calitat de les gravacions de Ska d'este temps, els entusiastes del dit ritme el porten a un punt de popularitat altíssim. El Ska és reconegut com a ball i música nacional de Jamaica. Com els balls dels Sound Systems eren una de les poques coses que la gent del ghetto podia denominar com alguna cosa pròpia, es convertiren en un dels eixos principals de la vida del centre de la ciutat, inclús en baròmetro per a medir els gusts de la gent. De sobte els productors varen escomençar a realisar gravacions per a la venda; provaven els nous estils en els seus Sound Systems i casi tot el desenroll de la música jamaicana (Ska, Rock Steady, Reggae, Dancehall, Ragga...) ha segut com a conseqüència de la competició entre els Sound Systems per trobar alguna cosa nova per a atraure a les multituts. La competició que existia per aquells temps per demostrar qui tenia el millor equip i la música més plantadora, era feroç, i els Sound Clashes (concurs pels quals 2 Sound Systems alternaven cançons i eren puntuats segons la reacció de la gent que assistia a l'acontenyiment) en algunes ocasions derramaven violència. Els Sound Clashes són encara part de la cultura del Reggae Alguns dubplates (discs de vinil) tenen talls exalçant el nom del Deejay i el seu Sound System. Són cançons realisades exclusivament per algun artiste per a un Sound System en concret, donant-li un gran valor afegit.		Els Sound Systems comencen a gravar les seues pròpies cançons per a guanyar ventages competitives entre ells. La guerra entre Sound Systems escala al punt de l'enviament de sabotejadors per part de la competència per a arruïnar les festes. Estos sabotejadors eren coneguts com Danse Hall Crashers. A pesar de la baixa calitat de les gravacions de Ska d'este temps, els entusiastes del dit ritme el porten a un punt de popularitat altíssim. El Ska és reconegut com a ball i música nacional de Jamaica. Com els balls dels Sound Systems eren una de les poques coses que la gent del ghetto podia denominar com alguna cosa pròpia, es convertiren en un dels eixos principals de la vida del centre de la ciutat, inclús en baròmetro per a medir els gusts de la gent. De sobte els productors varen escomençar a realisar gravacions per a la venda; provaven els nous estils en els seus Sound Systems i casi tot el desenroll de la música jamaicana (Ska, Rock Steady, Reggae, Dancehall, Ragga...) ha segut com a conseqüència de la competició entre els Sound Systems per trobar alguna cosa nova per a atraure a les multituts. La competició que existia per aquells temps per demostrar qui tenia el millor equip i la música més plantadora, era feroç, i els Sound Clashes (concurs pels quals 2 Sound Systems alternaven cançons i eren puntuats segons la reacció de la gent que assistia a l'acontenyiment) en algunes ocasions derramaven violència. Els Sound Clashes són encara part de la cultura del Reggae Alguns dubplates (discs de vinil) tenen talls exalçant el nom del Deejay i el seu Sound System. Són cançons realisades exclusivament per algun artiste per a un Sound System en concret, donant-li un gran valor afegit.

Jose2: /* Roots (Raïls) */

2021-05-31T14:49:22Z

Roots (Raïls)

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 31 maig 2021
Llínea 33:		Llínea 33:

	=== Roots (Raïls) ===		=== Roots (Raïls) ===
	[[~~Image~~:~~250px~~-Tiken Jah Fakoly.jpg\|thumb\|250px\|right\|<center>Tiken Jah Fakoly en l'any [[ ~~2005~~]]</center>]]		[[File:20080726-IMG 0172-Tiken Jah Fakoly.jpg\|thumb\|250px\|right\|<center>Tiken Jah Fakoly en l'any [[2008]]</center>]]
	Se diu ''roots reggae'' ("reggae raïl") a una varietat de reggae sobre la qual es varen desenrollar les distintes variacions d'estils.		Se diu ''roots reggae'' ("reggae raïl") a una varietat de reggae sobre la qual es varen desenrollar les distintes variacions d'estils.
	Els temes recurrents en les lletres són la pobrea, la resistència a l'opressió del govern i la menció a la ''ganja'' o [[marihuana]]. En alguns cassos, les seues lletres mencionen l'alabança a Deu o [[Jah]] (sovint s'exclama ''[[Rastafari]] '' volent dir "príncep Tafarí" (Ras és príncep en amàric), que aludix al nom de naiximent, Tafari Makonnen, de [[Haile Selassie I]] Rei d'[[Etiopia]] ([[1892]]-[[1975]]), reconegut com a Deu en el seu caràcter de Rei pels rastafaris. Hi ha qui considera que el ''roots reggae'' va tindre el seu cim a finals dels anys [[1970]], en cantants com [[Johnny Clarke]], [[Horace Andy]] i [[Lincoln Thompson]] treballant en productors d'estudis com [[Llig Perry\|Lee "Scratch" Perry]], [[King Tubby]] i [[Coxsone Dodd]]. L'investigació experimental de tals productors dins de paràmetros tecnològics a sovint llimitats donaren pas al [[dub]], i és vist per alguns historiadors de música com una de les primeres contribucions al desenroll del tecno en [[Costa Rica]] (encara que en so analògic).		Els temes recurrents en les lletres són la pobrea, la resistència a l'opressió del govern i la menció a la ''ganja'' o [[marihuana]]. En alguns cassos, les seues lletres mencionen l'alabança a Deu o [[Jah]] (sovint s'exclama ''[[Rastafari]] '' volent dir "príncep Tafarí" (Ras és príncep en amàric), que aludix al nom de naiximent, Tafari Makonnen, de [[Haile Selassie I]] Rei d'[[Etiopia]] ([[1892]]-[[1975]]), reconegut com a Deu en el seu caràcter de Rei pels rastafaris. Hi ha qui considera que el ''roots reggae'' va tindre el seu cim a finals dels anys [[1970]], en cantants com [[Johnny Clarke]], [[Horace Andy]] i [[Lincoln Thompson]] treballant en productors d'estudis com [[Llig Perry\|Lee "Scratch" Perry]], [[King Tubby]] i [[Coxsone Dodd]]. L'investigació experimental de tals productors dins de paràmetros tecnològics a sovint llimitats donaren pas al [[dub]], i és vist per alguns historiadors de música com una de les primeres contribucions al desenroll del tecno en [[Costa Rica]] (encara que en so analògic).