Reforma protestant - Historial de revisions

Lluísm en 11:47 1 oct 2024

2024-10-01T11:47:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 1 oct 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.		La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.

	L’[[humanisme]] de l'época del [[Renaiximent]] estimulà efervescència acadèmica d’una forma sense precedents, i portà a una preocupació per la llibertat acadèmica. Es començaren a portar a terme debats d’alt nivell teòrics a les [[universitat]]s sobre la naturalea de l'iglésia, i la font i l'abast de l'autoritat del [[Papa\|papat]], dels concilis, i dels príncips.		L'[[humanisme]] de l'época del [[Renaiximent]] estimulà efervescència acadèmica d’una forma sense precedents, i portà a una preocupació per la llibertat acadèmica. Es començaren a portar a terme debats d’alt nivell teòrics a les [[universitat]]s sobre la naturalea de l'iglésia, i la font i l'abast de l'autoritat del [[Papa\|papat]], dels concilis, i dels príncips.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:14 2 set 2024

2024-09-02T19:14:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 2 set 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.		La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.

	L’[[humanisme]] de l'época del [[Renaiximent]] estimulà efervescència acadèmica d’una forma sense precedents, i portà a una preocupació per la llibertat acadèmica. Es començaren a portar a terme debats d’alt nivell teòrics a les [[universitat]]s sobre la naturalea de l'iglésia, i la font i l'abast de l'autoritat del [[Papa\|papat]], dels concilis, i dels príncips.		L’[[humanisme]] de l'época del [[Renaiximent]] estimulà efervescència acadèmica d’una forma sense precedents, i portà a una preocupació per la llibertat acadèmica. Es començaren a portar a terme debats d’alt nivell teòrics a les [[universitat]]s sobre la naturalea de l'iglésia, i la font i l'abast de l'autoritat del [[Papa\|papat]], dels concilis, i dels príncips.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:11:04Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 3 jul 2021
Llínea 19:		Llínea 19:
	El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció migeval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].		El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció migeval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].

	Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. ~~Després~~ de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.		Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Despuix de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.

	Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o inclús en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que varen contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.		Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o inclús en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que varen contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.
Llínea 25:		Llínea 25:
	El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV\|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.		El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV\|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.

	~~Després~~ de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital en les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil\|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", varen tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[sigle XIII]] es va dur a bon port.		Despuix de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital en les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil\|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", varen tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[sigle XIII]] es va dur a bon port.

	La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.		La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:13:49Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 19 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg\|200px\|thumb\|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme\|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]		[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg\|200px\|thumb\|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme\|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]
	La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una ~~serie~~ de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].		La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una série de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].

	El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, inclús arribant a la posició del [[Papa]].		El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, inclús arribant a la posició del [[Papa]].
Llínea 13:		Llínea 13:
	=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===		=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===

	El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija\|migeval]]. S’iniciaren una ~~serie~~ de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].		El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Iglésia foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mija\|migeval]]. S’iniciaren una série de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i despuix de [[Jan Hus]] en l'[[Universitat de Praga]].

	L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.		L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:54:15Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 28 set 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].		La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].

	El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, ~~fins i tot~~ arribant a la posició del [[Papa]].		El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, inclús arribant a la posició del [[Papa]].

	Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Iglésia de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Iglésia i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte varen unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].		Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Iglésia de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Iglésia i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte varen unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].
Llínea 21:		Llínea 21:
	Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.		Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.

	Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o ~~fins i tot~~ en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que varen contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.		Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o inclús en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que varen contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.

	El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV\|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.		El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV\|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:23:02Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:23 25 ago 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].		El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].

	Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Iglésia de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Iglésia i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte ~~van~~ unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].		Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Iglésia de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Iglésia i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte varen unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].

	El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les iglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Iglésia Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.		El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les iglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Iglésia Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.
Llínea 21:		Llínea 21:
	Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.		Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.

	Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que ~~van~~ contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.		Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que varen contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.

	El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV\|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.		El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV\|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.

	Després de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital en les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil\|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", ~~van~~ tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[sigle XIII]] es va dur a bon port.		Després de la Pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, pestilència i contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital en les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creiximent urbà en àmbits tan diversos com la banca, els textils, l’armament, especialment estimulat per la [[Guerra dels Cent Anys]], i la mineria de mineral de ferro, degut, en gran part, a la gràcies al sector armamentístic. L’acumulació d'excedents, l’excés de competència i major competitivitat per aumentar al màxim el benefici econòmic, varen contribuït a [[Guerra civil\|guerres civils]], al militarisme agressiu, i a la centralisació. Com a resultat directe de la transició cap a la centralisació, líders com [[Lluís XI]] de França ([[1461]]-[[1483]]), el "rei d'aranya", varen tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'eixercici de la seua autoritat. A [[Anglaterra]], [[França]], [[Espanya]] el moviment cap a la centralisació iniciat en el [[sigle XIII]] es va dur a bon port.

	La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.		La invenció de la [[tipografia]] portaria als protestants a una nova traducció celosa de la [[Bíblia]] i fer-la accessible als llaics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetisació bíblica.

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:24:12Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:24 18 feb 2018
Llínea 17:		Llínea 17:
	L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.		L'Iglésia Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.

	El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció ~~medieval~~ de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].		El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció migeval de l'Iglésia i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el sigle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].

	Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa ~~medieval~~, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.		Les reformes històriques a sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa migeval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[sigle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.

	Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.		Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'iglésia.

Jose2: Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia'

2016-02-20T12:54:56Z

Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia'

← Revisió anterior		Revisió de 12:54 20 feb 2016
Llínea 4:		Llínea 4:
	El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].		El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].

	Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de ~~l’Església~~ de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'~~Església~~ i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].		Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Iglésia de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Iglésia i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].

	El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les iglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Iglésia Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.		El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les iglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Iglésia Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.

Jose2: Text reemplaça - 'esglésies' a 'iglésies'

2016-02-19T19:13:44Z

Text reemplaça - 'esglésies' a 'iglésies'

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 19 feb 2016
Llínea 6:		Llínea 6:
	Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].		Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].

	El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les ~~esglésies~~ protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Iglésia Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.		El moviment de reforma pronte es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les iglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el periodo és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Iglésia Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.

	== Història i Orígens ==		== Història i Orígens ==
	Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'Iglésia Catòlica al voltant del [[sigle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no fruïx de cap patrocini estatal). Les més grans ~~esglésies~~ protestants, com l'Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[sigle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà\|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels acontenyiments dels últims dos sigles en Europa i especialment en [[Bohèmia]].		Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'Iglésia Catòlica al voltant del [[sigle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no fruïx de cap patrocini estatal). Les més grans iglésies protestants, com l'Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[sigle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà\|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels acontenyiments dels últims dos sigles en Europa i especialment en [[Bohèmia]].

	=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===		=== Inicis i precursors: Sigles XIV i XV ===

Jose2: Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'

2016-02-19T18:48:59Z

Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 19 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg\|200px\|thumb\|La ''vidriera de la Reforma'' en una ~~església~~ [[Luteranisme\|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]		[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg\|200px\|thumb\|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme\|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]
	La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].		La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].

	El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'~~església~~, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].		El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].

	Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].		Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 19 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg\|200px\|thumb\|La ''vidriera de la Reforma'' en una ~~església~~ [[Luteranisme\|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]		[[Archiu:ReformantionWindowSMLC.jpg\|200px\|thumb\|La ''vidriera de la Reforma'' en una iglésia [[Luteranisme\|luterana]] en [[Carolina del Sur]] mostra escenes claus de la Reforma Protestant.]]
	La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].		La '''Reforma protestant''' fon un moviment de reforma [[cristianisme\|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], en l'any [[1517]], encara que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este acontenyiment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] en l'any [[1648]]; moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].

	El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'~~església~~, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].		El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Iglésia Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'iglésia, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència\|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'iglésia, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].

	Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].		Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'iglésia seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero\|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants<ref>{{ref-llibre \|cognom=Kuiper \|nom=B. K. \|títol=The Church in History \|url=http://books.google.es/books?id=wiMn496AIDMC&pg=PA165&lpg=PA165&dq=Wittenberg's+Schlosskirche+october+1517&source=bl&ots=JARCBqyzC4&sig=OLo-ksWrWHUtO7jj0V05JOz0LW4&hl=ca&sa=X&ei=_6QzUJ-XDcaIhQeb94H4DA&ved=0CEoQ6AEwBTgU#v=onepage&q=Wittenberg's%20Schlosskirche%20october%201517&f=false \|editorial=Wm. B. Eerdmans Publishing \|data=1988 \|pàgines=p.165 \|isbn=0802817777 }}</ref>, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en l'universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Isglésia sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], pronte van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’iglésia sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria\|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant\|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].