Reacció àcit-base - Historial de revisions

Jose2 en 18:34 22 jun 2023

2023-06-22T18:34:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 22 jun 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	[[Categoria:Equilibri químic]]		[[Categoria:Equilibri químic]]
	[[Categoria:Reaccions químiques]]		[[Categoria:Reaccions químiques]]


	~~{{Traduït de\|es\|Reacción ácido-base}}~~

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T01:59:32Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 01:59 30 nov 2021
Llínea 11:		Llínea 11:

	=== Definició de Lavoisier ===		=== Definició de Lavoisier ===
	Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens ~~de el~~ “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").		Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens del “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").

	La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de l'any [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.		La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de l'any [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:40:53Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 28 set 2019
Llínea 16:		Llínea 16:

	=== Definició de Liebig ===		=== Definició de Liebig ===
	Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en l'any [[1838]],<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, ~~fins i tot~~ sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius		Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en l'any [[1838]],<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, inclús sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Definició de Lavoisier */

2018-07-27T11:04:49Z

Definició de Lavoisier

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 27 jul 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").		Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").

	La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.		La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de l'any [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.

	=== Definició de Liebig ===		=== Definició de Liebig ===

Jose2: /* Definició de Liebig */

2018-07-27T11:04:32Z

Definició de Liebig

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 27 jul 2018
Llínea 16:		Llínea 16:

	=== Definició de Liebig ===		=== Definició de Liebig ===
	Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en l'any 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius		Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en l'any [[1838]],<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius

	== Referències ==		== Referències ==

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:52:17Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:52 23 feb 2018
Llínea 11:		Llínea 11:

	=== Definició de Lavoisier ===		=== Definició de Lavoisier ===
	Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” ~~contengut~~, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").		Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").

	La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.		La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T15:02:05Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 15:02 22 feb 2018
Llínea 11:		Llínea 11:

	=== Definició de Lavoisier ===		=== Definició de Lavoisier ===
	Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” ~~contingut~~, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "~~sostingut~~" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").		Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contengut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostengut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").

	La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.		La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.

Jose2: /* Definició de Liebig */

2017-09-20T08:25:00Z

Definició de Liebig

← Revisió anterior		Revisió de 08:25 20 set 2017
Llínea 16:		Llínea 16:

	=== Definició de Liebig ===		=== Definició de Liebig ===
	Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius		Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en l'any 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:14 13 nov 2016

2016-11-13T18:14:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 13 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)\|base]] produint una sal i aigua. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na<sup>+ </sup>del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl<sup>-</sup> del HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], #lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament.		Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)\|base]] produint una sal i [[aigua]]. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na<sup>+ </sup>del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl<sup>-</sup> del HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament.

	Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles.		Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles.
	La paraula Neutralisació es pot interpretar com a aniquilació o com a eliminació, lo ~~quin~~ no està molt lluntà a la realitat. Quan un àcit es mescla en una base abdós espècies reaccionen en diferents graus que depenen en gran mesura de les concentracions i volums de l'àcit i la base a modo ilustratiu es pot considerar la reacció d'un àcit fort que es mescla en una base dèbil, esta última serà neutralisada completament, mentres que permaneixerà en dissolució una porció de l'àcit fort, depenent de les mols que varen reaccionar en la base.Poden considerar-se 3 alternatives adicionals que sorgixen de la mescla d'un àcit en una base:		La paraula Neutralisació es pot interpretar com a aniquilació o com a eliminació, lo que no està molt lluntà a la realitat. Quan un àcit es mescla en una base abdós espècies reaccionen en diferents graus que depenen en gran mesura de les concentracions i volums de l'àcit i la base a modo ilustratiu es pot considerar la reacció d'un àcit fort que es mescla en una base dèbil, esta última serà neutralisada completament, mentres que permaneixerà en dissolució una porció de l'àcit fort, depenent de les mols que varen reaccionar en la base.Poden considerar-se 3 alternatives adicionals que sorgixen de la mescla d'un àcit en una base:

	# Es mescla un àcit Fort en una base forta: Quan açò succeïx, l'espècie que quedarà en dissolució serà la que estiga en major cantitat respecte de l'atra.		# Es mescla un àcit Fort en una base forta: Quan açò succeïx, l'espècie que quedarà en dissolució serà la que estiga en major cantitat respecte de l'atra.
Llínea 13:		Llínea 13:
	Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostingut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").		Ya que el coneiximent de [[Antoine Lavoisier\|Lavoisier]] dels [[àcit fort\|àcits forts]] estava restringit principalment als [[oxàcit]]s, que tendixen a contindre àtoms centrals en un alt [[estat d'oxidació]] rodejats d'àtoms d'oxigen, tals com el [[àcit nítric\|HNO<sub>3</sub>]] i el [[àcit sulfúric\|H<sub>2</sub>BAIX<sub>4</sub>]], i lloc que no era conscient de la verdadera composició dels [[àcit hidràcit\|àcits hidràcits]] ([[fluorur d'hidrogen\|HF]], [[clorur d'hidrogen\|HCl]], [[bromur d'hidrogen\|HBr]], [[yodur d'hidrogen\|HI]] i uns atres), va definir els àcits en térmens de el “[[oxigen]]” contingut, que ell va cridar d'esta forma a partir de les paraules gregues que signifiquen "formador d'àcit" (del [[Idioma grec\|grec]] οξυς (oxys) que significa "àcit" o "sostingut" i γεινομαι (*geinomai) que significa "engendrar").

	La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de 1810 i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.		La definició de Lavoisier es va celebrar com una veritat absoluta durant més de 30 anys, fins a l'artícul de [[1810]] i posteriors conferències a càrrec de [[Humphry Davy\|Sir Humphry Davy]] en les que va demostrar la carència d'oxigen en el [[sulfur d'hidrogen\|H<sub>2</sub>S]], [[Telururo d'hidrogen\|H<sub>2</sub>Te]] i els hidràcits.

	=== Definició de Liebig ===		=== Definició de Liebig ===
Llínea 21:		Llínea 21:
	<references />		<references />

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Química àcit-base]]		[[Categoria:Química àcit-base]]
	[[Categoria:Equilibri químic]]		[[Categoria:Equilibri químic]]

Posmo en 17:02 13 nov 2016

2016-11-13T17:02:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 13 nov 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)\|base]] produint una sal i aigua. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na<sup>+ </sup>del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl<sup>-</sup> del *HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], #lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament.		Una '''reacció àcit-base''' o '''reacció de neutralisació''' és una [[reacció química]] que ocorre entre un [[àcit]] i una [[base (química)\|base]] produint una sal i aigua. La paraula "sal" descriu qualsevol compost iònic el catió del qual provinga d'una base (Na<sup>+ </sup>del NaOH) i l'anió del qual provinga d'un àcit (Cl<sup>-</sup> del HCl). Les reaccions de neutralisació són generalment [[exotèrmiques]], #lo que significa que desprenen energia en forma de [[calor]]. Se'ls sol cridar de neutralisació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament.

	Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles.		Existixen varis conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes en [[dissolució]] relacionats en elles.
Llínea 18:		Llínea 18:
	Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius		Esta definició va ser proposta per [[Justus von Liebig\|Liebig]], aproximadament en 1838,<ref name="liebig_1">Miessler, L. M., Tar, D. A., (1991) p166 - la taula de descobriments atribuïx a Justus von Liebig com a data de publicació 1838</ref> sobre la base de la seua extensa obra sobre la composició química dels [[àcit orgànic\|àcits orgànics]]. Açò va acabar en la distinció doctrinal entre àcits basats en l'oxigen i àcits basats en hidrogen, iniciada per Davy. Segons Liebig, un àcit és una substància que conté hidrogen que pot ser reemplaçat per un [[metal]].<ref name=meyers_156>Meyers, R. (2003) p156</ref> La definició de Liebig, fins i tot sent completament empírica, es va mantindre en us durant casi 50 anys, fins a l'adopció de la definició de Arrhenius

			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Química àcit-base]]		[[Categoria:Química àcit-base]]