Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:59Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Característiques ==		== Característiques ==
	El seu cos medix de 16 a 22 [[Centímetro\|cm]] de llongitut, i la coa, sense pèls i coberta de escamas en anell, de 17 a 24 cm. El seu pes és d'entre 150 i 250 [[gram\|g]]. El ~~hocico~~ té forma de punta. El mant és negre o gris. Viuen de dos a tres anys.		El seu cos medix de 16 a 22 [[Centímetro\|cm]] de llongitut, i la coa, sense pèls i coberta de escamas en anell, de 17 a 24 cm. El seu pes és d'entre 150 i 250 [[gram\|g]]. El morro té forma de punta. El mant és negre o gris. Viuen de dos a tres anys.

	== Història natural ==		== Història natural ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T16:23:40Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:20191212 Szczury w Świątyni Karni Maty w Deśnok 1038 8111 DxO.jpg|miniatura|rata negra (''Rattus rattus'')]]

La '''rata negra''' ('''''Rattus rattus'''''), també coneguda com a '''rata de barco''', '''rata de la teulada''', '''rata comuna''', o '''pericote''',<ref>{{Cita web |url=http://www.biologiachile.cl/sbch/documto01comedamb01.php |títul=Copia archivada |fechaacceso=16 de febrer de 2007 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070216085702/http://www.biologiachile.cl/sbch/documto01comedamb01.php |fechaarchivo=16 de febrer de 2007 }}</ref> és una [[espècie]] de [[rosegador]] [[miomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Muridae]].

Esta espècie és originària d'[[Àsia]] tropical, pero va colonisar [[Europa]] en el {{sigle|VIII||s}}, i des d'allí es va dispersar pel restant del món, adaptant-se a casi tots els [[hàbitat]]s, encara que predomina en els ambients càlits.

Està inclosa en la llista de les ''[[Anex:100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món|100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món]]'',<ref>Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). [http://www.issg.org/database/species/reference_files/100spanish.pdf ''100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database'']. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: novembre 2004.</ref> confeccionada per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]].

== Característiques ==
El seu cos medix de 16 a 22 [[Centímetro|cm]] de llongitut, i la coa, sense pèls i coberta de escamas en anell, de 17 a 24 cm. El seu pes és d'entre 150 i 250 [[gram|g]]. El hocico té forma de punta. El mant és negre o gris. Viuen de dos a tres anys.

== Història natural ==

Es troba en els assentaments humans i preferix viure baix sostre. A diferència de la rata grisa (''[[Rattus norvegicus]]'') és especialista en trepar. Les femelles tenen cinc o sis ventrades a l'any; el temps de gestació és de vintiun a trenta dies i paren cada volta de cinc a díhuit crío, que en nàixer són cegues i sense pèl.

Ocasiona problemes econòmics i sanitaris. Ademés de consumir o danyar els aliments, la rata ha estat associada a moltes malalties com la [[pesta bubónica]], transmesa per la [[puça]] que la [[Parasitisme|parasita]]. No obstant, investigacions recents han demostrat que les rates no varen ser les principals responsables de la transmissió, sino els propis humans portadors de puces o polls en la bactèria ''[[Yersinia pestis]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.1715640115 |títul=Ectoparásitos en animals i humans i l'expansió de la pesta medieval }}</ref> Les rates es troben entre els animals més àmpliament demonizados i estigmatizados a lo llarc de l'història, per prejuïns culturals i fòbies atávicas, a sovint basades en el desconeiximent i la superstició.

== Impacte ecològic ==

En les [[Illes Canàries]], pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el [[Anex:Espècies del Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras|Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras]], regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en [[Espanya]] la seua introducció en el [[mig natural]], possessió, transport, tràfic i comerç.<ref name=rd2013>{{Cita web|url=https://www.boe.es/buscar/act.php?aneu=BOE-A-2013-8565 |títul=Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras. |publicació=[[Bolletí Oficial de l'Estat]]}}</ref>

== Mascota ==
Les rates negres a voltes són mantingudes com [[Animal de companyia|mascota]].<ref>{{Cita web|url=http://www.waza.org/es/zoo/visitar-el-zoologico/els-rosegadors-i-llebres-1263477671/rattus-rattus|títul=Rata negra, Rata de barco, Rata de la teulada|fechaacceso=25 de setembre de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180915202127/http://www.waza.org/es/zoo/visitar-el-zoologico/els-rosegadors-i-llebres-1263477671/rattus-rattus|fechaarchivo=15 de setembre de 2018}}</ref> No obstant, la majoria de les rates de companyia són eixemplars domesticats de ''[[Rattus norvegicus]]''.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.archive.org/stream/faunaibricamam00cabr#page/244/mode/2up ''Rattus r.''] (com ''Epimys r.'') en [http://www.archive.org/details/faunaibricamam00cabr "Fauna ibèrica; mamífers"]. [[Ángel Cabrera Latorre]]. 1914. [[Facsímil]] electrònic.

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Rattus rattus - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer