Rata penada - Historial de revisions

Xavier en 17:31 18 jul 2025

2025-07-18T17:31:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 18 jul 2025
Llínea 15:		Llínea 15:
	\| llegenda_mapa = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]).		\| llegenda_mapa = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]).
	}}		}}
	La '''rata penada'''<ref>{{DGLV\|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV\|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV\|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV\|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)\|orde]] de [[mamífer\|mamífers]] [[vivípar\|vivípars]] [[ala\|alats]]. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit\|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra\|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor\|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor\|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació\|ecolocalisació]] produint [[Sò\|sons]] que els retornen com a [[Resò\|eco o resò]], una espècie de [[Sónar\|sónar]] biològic.		La '''rata penada'''<ref>{{DGLV\|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV\|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV\|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV\|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)\|orde]] de [[mamífer\|mamífers]] [[vivípar\|vivípars]] [[ala\|alats]]. També se li sol dir '''rata penà''' o '''rata panà'''. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit\|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra\|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor\|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor\|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació\|ecolocalisació]] produint [[Sò\|sons]] que els retornen com a [[Resò\|eco o resò]], una espècie de [[Sónar\|sónar]] biològic.

	En [[heràldica]] ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]].		En [[heràldica]] ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de [[Regne de Valéncia\|Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]].

Lluísm: /* El rat penat en el Regne de Valéncia */

2025-04-19T17:39:06Z

El rat penat en el Regne de Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 17:39 19 abr 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	===Llegenda del Rat Penat===		===Llegenda del Rat Penat===
	~~[[Archiu:RatPenate.jpg\|thumb\|250px\|Rat Penat]]~~

	Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.		Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.
Llínea 45:		Llínea 44:

	Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:		Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:

			[[Archiu:RatPenate.jpg\|thumb\|250px\|Rat Penat]]

	«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat		«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat

Lluísm: /* El rat penat en el Regne de Valéncia */

2025-04-19T17:38:32Z

El rat penat en el Regne de Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 19 abr 2025
Llínea 27:		Llínea 27:

	===Heràldica===		===Heràldica===
	[[Archiu:Escut de València.svg\|~~miniatura~~\|~~100px\|derecha~~\|[[Escut de Valéncia]]]]		[[Archiu:Escut de València.svg\|thumb\|250px\|[[Escut de Valéncia]]]]

	El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó\|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].		El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó\|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].

Lluísm: /* Llegenda del Rat Penat */

2025-04-19T17:38:02Z

Llegenda del Rat Penat

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 19 abr 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	===Llegenda del Rat Penat===		===Llegenda del Rat Penat===
			[[Archiu:RatPenate.jpg\|thumb\|250px\|Rat Penat]]

	Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.		Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.

Xavier en 18:09 17 abr 2025

2025-04-17T18:09:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 17 abr 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.		Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.

	==Heràldica==		== El rat penat en el Regne de Valéncia ==

			===Heràldica===
	[[Archiu:Escut de València.svg\|miniatura\|100px\|derecha\|[[Escut de Valéncia]]]]		[[Archiu:Escut de València.svg\|miniatura\|100px\|derecha\|[[Escut de Valéncia]]]]

	El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó\|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].		El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó\|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].

	==Llegenda del Rat Penat==		===Llegenda del Rat Penat===

	Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.		Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.

Xavier: /* Llegenda del Rat Penat */

2025-04-08T11:18:10Z

Llegenda del Rat Penat

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 8 abr 2025
Llínea 44:		Llínea 44:
	«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat		«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat

	Si ha mudat l'Escut possant per divisa		si ha mudat l'Escut possant per divisa

	barres d'Aragó en pavés cuadrat.		barres d'Aragó en pavés cuadrat.

Xavier: /* Llegenda del Rat Penat */

2025-04-08T11:17:38Z

Llegenda del Rat Penat

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 8 abr 2025
Llínea 46:		Llínea 46:
	Si ha mudat l'Escut possant per divisa		Si ha mudat l'Escut possant per divisa

	~~Barres~~ d'Aragó en pavés cuadrat		barres d'Aragó en pavés cuadrat.

	Com usen les dones, puix esta Ciutat		Com usen les dones, puix esta Ciutat

	Té el nom femeni, e aixi d'esta guisa		té el nom femeni, e aixi d'esta guisa

			sobre camp de roig e corona d'or.

	~~Sobre camp de roig e corona d'or~~

	Les ha concedides ab lo Rat-Penat		Les ha concedides ab lo Rat-Penat

	~~Que~~ crià en sa tenda son fills sens paor		que crià en sa tenda son fills sens paor

	~~Mentres~~ durá el siti, com sabeu Senyor.»		mentres durá el siti, com sabeu Senyor.»

	==Vore també==		==Vore també==

Xavier: /* Heràldica */

2025-04-08T11:15:30Z

Heràldica

@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 [[Archiu:Escut de València.svg|miniatura|100px|derecha|[[Escut de Valéncia]]]]
 El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].
 ==Vore també==

Llana: /* Característiques */

2023-07-25T22:05:23Z

Característiques

← Revisió anterior		Revisió de 22:05 25 jul 2023
Llínea 20:		Llínea 20:

	==Característiques==		==Característiques==
	Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la [[~~fardeta~~ voladora]] tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com [[polinisador]]s, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de [[llavor]]s; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.<ref name="dispersion">http://www.redalyc.org/pdf/575/57507304.pdf</ref>[[Archiu:Ecolocacion murcielagos.jpg\|miniatura\|left\|220px\|Esquema de l'ecolocalisació.]] El seu tamany varia segons l'[[espècie]], els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la [[Acerodon jubatus\|rabosa voladora filipina]]. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del [[dit gros]], que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'[[ecolocalisació]] i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en [[Dent\|dents]] i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'[[insecte]]s, atres de fruites, chicotets vertebrats o els [[Desmodontinae]] de sanc.		Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la [[farda\|farda voladora]] tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com [[polinisador]]s, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de [[llavor]]s; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.<ref name="dispersion">http://www.redalyc.org/pdf/575/57507304.pdf</ref>[[Archiu:Ecolocacion murcielagos.jpg\|miniatura\|left\|220px\|Esquema de l'ecolocalisació.]] El seu tamany varia segons l'[[espècie]], els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la [[Acerodon jubatus\|rabosa voladora filipina]]. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del [[dit gros]], que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'[[ecolocalisació]] i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en [[Dent\|dents]] i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'[[insecte]]s, atres de fruites, chicotets vertebrats o els [[Desmodontinae]] de sanc.

	Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.		Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.

Llana: /* Característiques */

2023-04-19T20:38:36Z

Característiques

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 19 abr 2023
Llínea 20:		Llínea 20:

	==Característiques==		==Característiques==
	Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la [[fardeta voladora]] tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com [[polinisador]]s, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de [[llavor]]s; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.<ref name="dispersion">http://www.redalyc.org/pdf/575/57507304.pdf</ref>[[Archiu:Ecolocacion murcielagos.jpg\|miniatura\|left\|220px\|Esquema de l'~~ecolocalizació~~.]] El seu tamany varia segons l'[[espècie]], els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la [[Acerodon jubatus\|rabosa voladora filipina]]. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del [[dit gros]], que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'[[ecolocalisació]] i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en [[Dent\|dents]] i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'[[insecte]]s, atres de fruites, chicotets vertebrats o els [[Desmodontinae]] de sanc.		Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la [[fardeta voladora]] tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com [[polinisador]]s, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de [[llavor]]s; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.<ref name="dispersion">http://www.redalyc.org/pdf/575/57507304.pdf</ref>[[Archiu:Ecolocacion murcielagos.jpg\|miniatura\|left\|220px\|Esquema de l'ecolocalisació.]] El seu tamany varia segons l'[[espècie]], els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la [[Acerodon jubatus\|rabosa voladora filipina]]. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del [[dit gros]], que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'[[ecolocalisació]] i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en [[Dent\|dents]] i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'[[insecte]]s, atres de fruites, chicotets vertebrats o els [[Desmodontinae]] de sanc.

	Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.		Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.