Quilat - Historial de revisions

Lluísm en 18:56 6 oct 2024

2024-10-06T18:56:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 6 oct 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[Llei (purea)]]		* [[Llei (purea)]]
	* [[Metal preciós]]		* [[Metal preciós]]

	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

Jose2 en 10:56 21 abr 2017

2017-04-21T10:56:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 21 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:		El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:

	* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa\|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema\|gemes]] i [[perla/perles]] i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web\|título=Definición de quilate\|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE\|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en l'implantanció del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web\|título=¿Qué es un quilate?\|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>		* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa\|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema\|gemes]] i [[perla\|perles]] i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web\|título=Definición de quilate\|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE\|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en l'implantanció del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web\|título=¿Qué es un quilate?\|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>

	* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)\|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en [[or]] és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.		* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)\|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en [[or]] és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.

Jose2 en 10:55 21 abr 2017

2017-04-21T10:55:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 21 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:		El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:

	* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa\|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema]]s i [[perla]]s i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web\|título=Definición de quilate\|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE\|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en ~~la *implantanción~~ del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web\|título=¿Qué es un quilate?\|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>		* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa\|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema\|gemes]] i [[perla/perles]] i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web\|título=Definición de quilate\|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE\|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en l'implantanció del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web\|título=¿Qué es un quilate?\|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>

	* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)\|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en or és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.		* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)\|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en [[or]] és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.

	El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].		El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].

Posmo en 17:06 14 set 2016

2016-09-14T17:06:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 14 set 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].		El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].

	En l'any 309 a.d. el [[~~Emperador Romà~~]] [[~~Constantino~~ I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}~~</ref>~~		En l'any 309 a.d. l'[[emperador romà]] [[Constantí I]] va ordenar falcar el primer [[solidus\|''solidus'']], una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

	L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==

Posmo en 17:04 14 set 2016

2016-09-14T17:04:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 14 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:


	El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:		El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:

Llínea 12:		Llínea 10:

	L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>		L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>


	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 19:		Llínea 16:

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{*listaref}}~~		<references />

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 09:13 12 set 2016

2016-09-12T09:13:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 12 set 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].		El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].

	En l'any 309~~&nbsp;~~ a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>		En l'any 309 a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

	L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>		L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>

Jose2 en 09:13 12 set 2016

2016-09-12T09:13:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 12 set 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].		El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].

	En l'any 309 a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>		En l'any 309&nbsp; a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

	L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>		L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>

Jose2 en 09:11 12 set 2016

2016-09-12T09:11:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 12 set 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa\|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema]]s i [[perla]]s i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web\|título=Definición de quilate\|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE\|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en la *implantanción del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web\|título=¿Qué es un quilate?\|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>		* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa\|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema]]s i [[perla]]s i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web\|título=Definición de quilate\|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE\|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en la *implantanción del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web\|título=¿Qué es un quilate?\|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>

	* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)\|purea]] ~~del~~ [[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en [[or]] és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.		* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)\|purea]] de l'[[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en or és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.

	El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'espanyol.

	En l'any 309&nbsp;a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una moneda de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el sigle XII, i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

	L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la Real Acadèmia Espanyola, al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>

			El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec\|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap\|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'[[espanyol]].

			En l'any 309 a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una [[moneda]] de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac\|72}} de lliura,<ref>{{cita libro\|apellido=Vagi\|nombre=David L.\|título=Coinage and History of the Roman Empire\|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=II: Coinage\|año=1999\|editorial=Fitzroy Dearborn\|ubicación=Chicago\|isbn=1-57958-316-4\|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac\|1728}} de libra.<ref>{{cita libro\|apellido=Grierson\|nombre=Philip\|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection\|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8\|fechaacceso=18 de noviembre de 2011\|volumen=2: pt. 1\|año=1968\|editorial=Dumbarton Oaks\|ubicación=Washington, DC\|isbn=0-88402-024-X\|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el [[sigle XII]], i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD\|carat\|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

			L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la [[Real Acadèmia Espanyola]], al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>


Llínea 28:		Llínea 25:

	[[Categoria:Orfebreria]]		[[Categoria:Orfebreria]]
			[[Categoria:Joyeria]]
	[[Categoria:Unitats de massa]]		[[Categoria:Unitats de massa]]
	[[Categoria:Unitats de mesura]]		[[Categoria:Unitats de mesura]]

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: « El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos: * ''Quilat de gem...»

2016-09-11T21:45:11Z

Pàgina nova, en el contingut: « El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos: * ''Quilat de gem...»

Pàgina nova

El '''quilat''' és un terme que s'utilisa per a descriure la massa de perles i pedres precioses, o el grau de purea dels metals preciosos:

* ''Quilat de gemología (massa):'' [[Unitats de massa|Unitat de massa]] usada, fonamentalment, per a pesar [[gema]]s i [[perla]]s i abreviada '''CD'''. En este sentit, un ''quilat'' va representar històricament una cientocuarentaava (1/140) part d'una onça (205 [[miligram]]s).<ref>{{cita web|título=Definición de quilate|url=http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=621hfQD9QDXX24vHdyrE|obra=DRAE}}</ref>Des de 1907, en la *implantanción del [[Sistema Mètric Decimal]], s'utilisa el quilat decimal, el qual representa un pes de 200 miligrams (0,2 grams).<ref name="que-es">{{cita web|título=¿Qué es un quilate?|url=http://enroquedeciencia.blogspot.com.es/2011/06/que-es-un-quilate.html}}</ref>

* ''Quilat d'orfebreria (purea):'' Designa la [[Llei (purea)|purea]] del [[or]] utilisat en les joyes. En este sentit, un quilat (abreviat '''K''' o '''kt''') representa una veinticuatroava (1/24) part de la massa total de l'aleació que compon el metal (aproximadament el 4,167%).<ref name="que-és" /> Per eixemple, si una joya feta en [[or]] és de 18 quilats, la seua aleació està feta de 18/24 (o 3/4) parts d'or i té una purea del 75%, mentres que una peça de 24 quilats està feta de 24/24 parts d'or i per lo tant és d'or pur.

El terme prové de l'antiga paraula [[Idioma grec|grega]] ''keration'' (κεράτιον), que significa [[garrofa]], perque les llavors d'este frut eren utilisades en l'antiguetat per a pesar joyes i gemes per la suposta uniformitat del pes entre llavors. Quan els [[Poble àrap|àraps]] varen adoptar esta unitat de massa el nom es va deformar a ''quirat'' i esta es va deformar a ''quilat'' en botar a l'espanyol.

En l'any 309&*nbsp;a.d. el [[Emperador Romà]] [[Constantino I]] va ordenar falcar el primer ''[[solidus]]'', una moneda de 24 quilats (massa) d'or (uns 4,5 grams), integrada en el [[sistema duodecimal]] romà de pesos i mesures com a {{frac|72}} de lliura,<ref>{{cita libro|apellido=Vagi|nombre=David L.|título=Coinage and History of the Roman Empire|url=http://books.google.com/books?id=pH9Ok9czKsMC&pg=PA100|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=II: Coinage|año=1999|editorial=Fitzroy Dearborn|ubicación=Chicago|isbn=1-57958-316-4|página=100}}</ref> siendo cada quilate o ''[[siliqua]]'' {{frac|1728}} de libra.<ref>{{cita libro|apellido=Grierson|nombre=Philip|título=Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection|url=http://books.google.com/books?id=l97WJwbuAWsC&pg=PA8|fechaacceso=18 de noviembre de 2011|volumen=2: pt. 1|año=1968|editorial=Dumbarton Oaks|ubicación=Washington, DC|isbn=0-88402-024-X|página=8}}</ref>El ''[[*solidus]]'' (d'on procedix la paraula castellana ''[[sòu]]''), i el seu equivalent àrap ''[[dinar]]'' (d'on procedix ''[[diners]]''), varen ser la referència del pes de l'or fins a a lo manco el sigle XII, i la seua purea es va convertir en la ''llei'' de l'or, és dir, quants quilats-massa (dels 24 totals de la moneda) són or pur: 24 quilats significa una purea del 100%, 18 quilats significa que l'aleació conté un 75%, etc<ref>{{OEtymD|carat|accessdate=10 de abril de 2016}}</ref>

L'ortografia «kilate» és incorrecta i no acceptada per la Real Acadèmia Espanyola, al no estar relacionada la paraula en el prefix ''quilo-''. <ref>[http://lema.rae.es/dpd/?key=quilate ''Quilate'' en el Diccionario Panhispánico de Dudas]</ref>

== Vore també ==
* [[Llei (purea)]]
* [[Metal preciós]]

== Referències ==
{{*listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.ige.org/gemologia/calculadora-peso-gemas/ Calculadora de pes en quilats per a gemes montades en objectes de joyeria]

[[Categoria:Orfebreria]]
[[Categoria:Unitats de massa]]
[[Categoria:Unitats de mesura]]
[[Categoria:Gemologia]]

{{Traduït de|es|Quilate}}