Pyrrhocorax pyrrhocorax - Historial de revisions

Admin: Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

2026-07-07T17:49:46Z

Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades'

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 7 jul 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	La '''chova piquirroja'''<ref>{{Noms aus SEO 14\|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)\|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China\|China]].		La '''chova piquirroja'''<ref>{{Noms aus SEO 14\|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)\|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China\|China]].

	El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència\|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus\|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries\|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia\|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)\|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)\|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en ~~bandadas~~ i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus\|nabius]].		El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència\|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus\|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries\|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia\|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)\|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)\|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en brandades i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus\|nabius]].

	Encara que propensa a la [[depredación]] i el [[parasitisme]], la principal amenaça són els canvis en les pràctiques agrícoles, que conduïxen a la reducció de la població, extincions locals o distribucions fragmentades en Europa; no obstant, l'au no està globalment amenaçada. A la seua volta, la chova va estar associada en la [[piromanía]] i té vínculs en sant [[Tomás Becket]] i el comtat de [[Cornualles]]. Està representat en els sagells postals de varis països, incloent la [[Illa de Man]] i [[Gàmbia]].		Encara que propensa a la [[depredación]] i el [[parasitisme]], la principal amenaça són els canvis en les pràctiques agrícoles, que conduïxen a la reducció de la població, extincions locals o distribucions fragmentades en Europa; no obstant, l'au no està globalment amenaçada. A la seua volta, la chova va estar associada en la [[piromanía]] i té vínculs en sant [[Tomás Becket]] i el comtat de [[Cornualles]]. Està representat en els sagells postals de varis països, incloent la [[Illa de Man]] i [[Gàmbia]].

ValBOT: Bot: Corregint nom de la plantilla SEO

2026-07-07T11:43:38Z

Bot: Corregint nom de la plantilla SEO

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 7 jul 2026
Llínea 3:		Llínea 3:


	La '''chova piquirroja'''<ref>{{~~Nomenes~~ aus ~~SÈU~~ 14\|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)\|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China\|China]].		La '''chova piquirroja'''<ref>{{Noms aus SEO 14\|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)\|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China\|China]].

	El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència\|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus\|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries\|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia\|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)\|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)\|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus\|nabius]].		El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència\|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus\|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries\|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia\|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)\|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)\|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus\|nabius]].

ValBOT: Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços

2026-07-07T11:28:08Z

Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 7 jul 2026
Llínea 3:		Llínea 3:


	La '''chova piquirroja'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 14\|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] de [[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)\|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China\|China]].		La '''chova piquirroja'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 14\|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Passeriformes\|paseriforme]] de la [[família (biologia)\|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)\|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China\|China]].

	El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència\|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus\|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries\|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia\|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)\|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)\|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus\|nabius]].		El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència\|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus\|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries\|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia\|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)\|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)\|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus\|nabius]].

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T11:00:47Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Bran goesgoch Pyrrhocorax pyrrhocorax.jpg|miniatura|chova piquirroja (''Pyrrhocorax pyrrhocorax'')]]

La '''chova piquirroja'''<ref>{{Nomenes aus SÈU 14|fechaacceso=24 d'octubre de 2015}}</ref> o '''chova de pico roig'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=18D2C42A9AD30CD8 Chova Piquirroja ''Sterna hirundo'' (Linnaeus, 1758)] en Avibase.</ref> ('''''Pyrrhocorax pyrrhocorax''''') és una [[espècie]] de [[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Corvidae]]. Les huit subespecies viuen en [[Espanya]], [[Irlanda (illa)|Irlanda]] i [[Gran Bretanya]] fins a [[Àsia Central]], la [[Índia]] i [[República Popular China|China]].

El seu plomall és negre en reflexos [[iridiscència|iridiscents]], el pico és llarc i les pates són curves i de color roig lluent. El seu [[vocalisació de les aus|anomenada]] és sonora i resonante. El vol és de llarc alcanç, acrobàtic i manté obertes les [[ploma de vol#Primàries|plomes primàries]] per llarc temps. És [[monogàmia|monógama]] i permaneix fidel a la seua parella en el lloc de reproducció, que per lo general és una cova o en el clavill d'un penya-segat. Construïx un niu de llana i raïls fines, a on la femella [[posada (ous)|posa]] de tres a cinc [[ou (biologia)|ous]]. Particularment sociable entre les temporades de reproducció, vola en bandadas i busca menjada en les praderies. Consumix principalment invertebrats, pero també frutes, com [[cirera]]s i [[Vaccinium myrtillus|nabius]].

Encara que propensa a la [[depredación]] i el [[parasitisme]], la principal amenaça són els canvis en les pràctiques agrícoles, que conduïxen a la reducció de la població, extincions locals o distribucions fragmentades en Europa; no obstant, l'au no està globalment amenaçada. A la seua volta, la chova va estar associada en la [[piromanía]] i té vínculs en sant [[Tomás Becket]] i el comtat de [[Cornualles]]. Està representat en els sagells postals de varis països, incloent la [[Illa de Man]] i [[Gàmbia]].



[[Categoria:Aus d'Europa]]