Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:07Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Característiques ==		== Característiques ==

	Els piroterios eren robusts [[herbívor]]s de tamany mijà i gran, en una llongitut que variava des d'1,8 [[Metro\|m]] a 2,5 m, en 35 [[centímetro\|cm]] de coa, i una altura en la creu de 70 cm a 2,5 m i un pes estimat de 200 a 350 [[kg]]. La majoria d'espècies presenten membres curts en relació en el cos. El cos era compacte i el cap i coll robusts, en la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullage tropical. Els peus presentaven cinc dits en les pates davanteres i cinc en les atrasseres. Disponien d'un [[~~hocico~~]] allargat en forma de menuda [[#probòscide]], que variava segons l'espècie i que usaven principalment per a arrancar els fulls, herbes i raïls que constituïen el seu aliment. Posseïen uns [[incisiu]]s desenrollats a modo de #pala en abdós mandíbules.		Els piroterios eren robusts [[herbívor]]s de tamany mijà i gran, en una llongitut que variava des d'1,8 [[Metro\|m]] a 2,5 m, en 35 [[centímetro\|cm]] de coa, i una altura en la creu de 70 cm a 2,5 m i un pes estimat de 200 a 350 [[kg]]. La majoria d'espècies presenten membres curts en relació en el cos. El cos era compacte i el cap i coll robusts, en la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullage tropical. Els peus presentaven cinc dits en les pates davanteres i cinc en les atrasseres. Disponien d'un [[morro]] allargat en forma de menuda [[#probòscide]], que variava segons l'espècie i que usaven principalment per a arrancar els fulls, herbes i raïls que constituïen el seu aliment. Posseïen uns [[incisiu]]s desenrollats a modo de #pala en abdós mandíbules.

	Incloïen diverses espècies d'aspecte similar al dels [[elefant]]s primitius com ''[[Palaeomastodon]]'', ''[[Barytherium]]'' o ''[[Moeritherium]]'', o eren [[digitígrat]]s com el [[tapir]] (''[[Pyrotherium]]'') o s'assemblaven a [[artiodàctil]]s com el [[hipopótam]] o el [[javalí]]. Varen evolucionar independentment en complet aïllament en el continent [[suramericà]]. Tan gran és la semblança que en estudiar els restants fòssils, als pirotéridos se'ls va atribuir en el passat un parentesc en els elefants.		Incloïen diverses espècies d'aspecte similar al dels [[elefant]]s primitius com ''[[Palaeomastodon]]'', ''[[Barytherium]]'' o ''[[Moeritherium]]'', o eren [[digitígrat]]s com el [[tapir]] (''[[Pyrotherium]]'') o s'assemblaven a [[artiodàctil]]s com el [[hipopótam]] o el [[javalí]]. Varen evolucionar independentment en complet aïllament en el continent [[suramericà]]. Tan gran és la semblança que en estudiar els restants fòssils, als pirotéridos se'ls va atribuir en el passat un parentesc en els elefants.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:59:01Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Pyrotherium NT small.jpg|miniatura|piroterios (''Pyrotheria'')]]
{{Referències adicionals|t=20130722}}

Els '''piroterios''' ('''Pyrotheria''') o pirotéridos ('''Pyrotheriidae''') són un [[Orde (biologia)|orde]] de [[mamífer]]s [[placentarios]] [[extint]]s, que varen viure en [[Sudamérica]] durant [[Eoceno]] un dels gèneros de la qual va evolucionar en una llínea paralela a la dels [[elefant]]s d'[[Àfrica]] del periodo [[Oligoceno]]. Els piroterios eren semblats a [[mastodont]]s, ''[[Moeritherium]]'' o [[tapir]]és.<ref name=Paula>{{cita lliure|llinage=PaulaCouto|nom=Carlos|títul=Tractat de Paleomastozoología|idioma=portugués|any=1979|editorial=Acadèmia Brasilera de Ciències|ubicació=Ric de Janeiro, Brasil}}</ref><ref name=Billet>{{cita publicació| autor=Billet| any=2010| títul=New Observations on the Skull of Pyrotherium (Pyrotheria, Mammalia) and New Phylogenetic Hypotheses on South American Ungulates| revista=Journal of Mammalian Evolution| volum=17| pàgines=21-59| url=http://www.springerlink.com/content/g05034632487v751/fulltext.pdf}}</ref>

== Característiques ==

Els piroterios eren robusts [[herbívor]]s de tamany mijà i gran, en una llongitut que variava des d'1,8 [[Metro|m]] a 2,5 m, en 35 [[centímetro|cm]] de coa, i una altura en la creu de 70 cm a 2,5 m i un pes estimat de 200 a 350 [[kg]]. La majoria d'espècies presenten membres curts en relació en el cos. El cos era compacte i el cap i coll robusts, en la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullage tropical. Els peus presentaven cinc dits en les pates davanteres i cinc en les atrasseres. Disponien d'un [[hocico]] allargat en forma de menuda [[#probòscide]], que variava segons l'espècie i que usaven principalment per a arrancar els fulls, herbes i raïls que constituïen el seu aliment. Posseïen uns [[incisiu]]s desenrollats a modo de #pala en abdós mandíbules.

Incloïen diverses espècies d'aspecte similar al dels [[elefant]]s primitius com ''[[Palaeomastodon]]'', ''[[Barytherium]]'' o ''[[Moeritherium]]'', o eren [[digitígrat]]s com el [[tapir]] (''[[Pyrotherium]]'') o s'assemblaven a [[artiodàctil]]s com el [[hipopótam]] o el [[javalí]]. Varen evolucionar independentment en complet aïllament en el continent [[suramericà]]. Tan gran és la semblança que en estudiar els restants fòssils, als pirotéridos se'ls va atribuir en el passat un parentesc en els elefants.

Les característiques que els fa confondre en els [[proboscidea]] primitius com ''Moeritherium'', en els que no estan relacionats, són:

* Una forta [[musculatura]] del coll i els [[molar]]és [[bilofodonto]]s, excepcionalment llarcs. El [[paladar]], estranyament, és estret.

* Els ossos nassals i el forat del nas, apareix arrere, entre els ulls, #lo que fa pensar en la presència d'una [[#probòscide]], com en els antílops [[saiga]] i elefants actuals o ''[[Macrauchenia]]'' i [[mastodont]]s [[fòssil]]és.

* Els [[esquelet]]s es coneixen imperfectamente, les espècies més comunes trobades mostren un cos allargat i baix.

== Biologia i ecologia ==

Es tractava d'animals prou primitius a on s'observen algunes característiques que estan presents també en la majoria d'animals que varen ocupar el seu [[caseta ecològica]]. El cos era compacte i el cap i coll robusts, en la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullage tropical.

Eren herbívors que arrancaven fulls, herbes i raïls en la seua [[#probòscide]]. Esta trompa resultava especialment útil per a recolectar plantes aquàtiques en els pantans a on se supon passaven bona part del temps. S'ajudaven dels incisius desenrollats a modo de #pala, en abdós mandíbules.

Habitaven en regions [[Selva|selváticas]] humides fa 30 millons d'anys, i varen desaparéixer completament molt abans que, fa 3 millons, els [[tapir]]és aplegaren a Sudamérica i ocuparen la seua caseta ecològica.

== Marque evolutiu ==
En Sudamérica, que en aquella época era un continent-illa, es varen produir numerosos casos de [[convergència evolutiva]] com va ocórrer en atres continents-illa ([[Nova Zelanda]], [[Antàrtida]] i [[Austràlia]]), aïllats durant molt temps de l'Era Terciaria del Continent Mundial, Àfrica-Eurasia-Norteamérica.

En Sudamérica, els piroterios, els [[litopterna|litopternos]] i els [[Notoungulata|notungulados]] varen emergir en el [[Eoceno]], pero, mentres que els piroterios sembla que no varen sobreviure més allà del principi del [[Oligoceno]], els atres dos grups varen viure en Sudamérica durant tot el [[Cenozoico]]. Varen perir despuix d'haver-se restablit la conexió de les terres en [[Norteamérica]], ya que varen estar exposts a la competència de les contrapartides més alvançades del nort.

== Registre fòssil ==

Els gèneros, ''[[Griphodon]]'', ''[[Propyrotherium]]'' i ''[[Proticia]]'', són coneguts per restants molt incomplets. ''[[Pyrotherium]]'' inclou un esquelet casi complet les parts del qual estan distribuïdes per varis museus d'Europa i Estats Units.<ref name=Paula/>

L'únic gènero ben conegut, ''[[Pyrotherium]]'', va anar ademés, l'últim en aparéixer en el [[Oligoceno Inferior]] fa 30 millons d'anys. Els seus restants, trobats en Sudamérica, en [[Brasil]], [[Argentina]] i [[Perú]].

== Història de la denominació ==

A fins de el {{sigle|XIX||s}}, [[Florentino Ameghino]] va falcar el nom Pyrotheria (del [[Idioma grec antic|grec]] ''pyros'', fòc, i ''thêrion'', béstia) per a designar a este grup, en referència a [[fòssil]]és que va descobrir en roques de [[cendra volcànica]] en la [[Patagonia argentina]].

== Classificació ==

Els pirotéridos inclouen dos famílies i varis [[gènero (biologia)|gèneros]]:
* [[Colombitheriidae]]
** ''[[Colombitherium]]''
** ''[[Proticia]]''
* [[Pyrotheriidae]]
** ''[[Baguatherium]]''
** ''[[Carolozittelia]]''
** ''[[Griphodon]]''
** ''[[Propyrotherium]]''
** ''[[Pyrotherium]]''

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* {{Enllaç trencat|1=[http://eng.prehistoric-fauna.com/publ/main/bestiary/pyrotherium/2-1-0-112 Reconstrucció de ''Pyrotherium'' per Roman Uchytel] |2=http://eng.prehistoric-fauna.com/publ/main/bestiary/pyrotherium/2-1-0-112 |bot=InternetArchiveBot }}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Pyrotheria - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer