Puchero - Historial de revisions

Xavier: /* Olla valenciana */

2025-12-24T17:39:48Z

Olla valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 17:39 24 dec 2025
Llínea 31:		Llínea 31:
	Algunes de les seues varietats:		Algunes de les seues varietats:

	* [[Olla en pilotes]]		* [[Olla en pilotes]] o Olla de Nadal
	* [[Olla de cigrons i carts]]		* [[Olla de cigrons i carts]]
	* [[Olla de La Plana]]		* [[Olla de La Plana]]

Jose2 en 12:16 27 dec 2022

2022-12-27T12:16:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 27 dec 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[Archiu:Cocido.jpg\|thumb\|250px\|right\|Varietat d'olla madrilenya en [[cigró\|cigrons]] , creïlla, verdura, vedella, pollet i [[choriç]].]]		[[Archiu:Cocido.jpg\|thumb\|250px\|right\|Varietat d'olla madrilenya en [[cigró\|cigrons]] , creïlla, verdura, vedella, pollet i [[choriç]].]]

	Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus\|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[~~Brassica napus\|~~nap]], la [[~~Pastinaca sativa\|~~chirivia]]), creïlles o carlotes, llegums ([[cigró\|cigrons]], [[fesol]]s) i atres aditaments, als quals a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir ([[ou\|ous]], etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.)		Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus\|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[nap]], la [[chirivia]]), [[Creïlla\|creïlles]] o [[Carlota\|carlotes]], llegums ([[cigró\|cigrons]], [[fesol]]s) i atres aditaments, als quals a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir ([[ou\|ous]], etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.)

	== Història ==		== Història ==

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:26:58Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 1 dec 2021
Llínea 60:		Llínea 60:
	=== Olla montanyesa ===		=== Olla montanyesa ===
	{{AP\|Olla montanyesa}}		{{AP\|Olla montanyesa}}
	L'[[Olla montanyesa]] és el plat [[Gastronomia\|gastronòmic]] típic de [[Cantàbria]] que, a diferència d'atres tipos de olla típiques del país, no porta [[cigró\|cigrons]] com a element principal del plat. És un guis d'interior els components essencials del qual són el [[fesol]] blanc i la [[col]] a les que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc\|matacíu]] del [[porc\|chon]]'' ([[choriç]], [[costella]], [[botifarra]] i [[Tocino de porc\|cansalada]]) i [[replé (gastronomia)\|replé]] de [[molla]]s, ou i carn.		L'[[Olla montanyesa]] és el plat [[Gastronomia\|gastronòmic]] típic de [[Cantàbria]] que, a diferència d'atres tipos d'olla típiques del país, no porta [[cigró\|cigrons]] com a element principal del plat. És un guis d'interior els components essencials del qual són el [[fesol]] blanc i la [[col]] a les que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc\|matacíu]] del [[porc\|chon]]'' ([[choriç]], [[costella]], [[botifarra]] i [[Tocino de porc\|cansalada]]) i [[replé (gastronomia)\|replé]] de [[molla]]s, ou i carn.

	===Olla andalusa ===		===Olla andalusa ===

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:49:53Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:49 29 nov 2021
Llínea 45:		Llínea 45:
	=== Olla lebaniega ===		=== Olla lebaniega ===
	{{AP\|Olla lebaniego}}		{{AP\|Olla lebaniego}}
	L'[[olla lebaniega]] és el plat [[Gastronomia\|gastronòmic]] típic de la vall de [[Liébana]] en [[Cantàbria]]. És un guis d'interior els components essencials del qual són els [[cigró\|cigrons]] de [[Potes]], les [[creïlles]] i el [[cop]] ~~a els~~ que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc\|matacíu]] del [[porc\|chon]]'' ([[choriç]], [[botifarra]], [[Tocino de porc\|cansalada]], [[os de cuixot]]), ademés de carn de [[vedella]] ([[cecina]], os de [[genoll]] i [[zancarró]]) i [[replé (gastronomia)\|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. Sempre es menja com a plat únic, degustant-se primer la sopa, despuix les cigroneres i de tercer les carns, també la farcidura, o be tot junt.		L'[[olla lebaniega]] és el plat [[Gastronomia\|gastronòmic]] típic de la vall de [[Liébana]] en [[Cantàbria]]. És un guis d'interior els components essencials del qual són els [[cigró\|cigrons]] de [[Potes]], les [[creïlles]] i el [[cop]] als que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc\|matacíu]] del [[porc\|chon]]'' ([[choriç]], [[botifarra]], [[Tocino de porc\|cansalada]], [[os de cuixot]]), ademés de carn de [[vedella]] ([[cecina]], os de [[genoll]] i [[zancarró]]) i [[replé (gastronomia)\|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. Sempre es menja com a plat únic, degustant-se primer la sopa, despuix les cigroneres i de tercer les carns, també la farcidura, o be tot junt.

	=== Olla madrilenya ===		=== Olla madrilenya ===

Xavier: /* Olla andalusa */

2021-10-30T16:34:06Z

Olla andalusa

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 30 oct 2021
Llínea 63:		Llínea 63:

	===Olla andalusa ===		===Olla andalusa ===
	~~{{@AP\|~~Olla andalusa}}
	~~Plat~~ típic de [[Andalusia]], és un tipo d'olla que s'elabora principalment en [[carabassa]] i [[fesols verts]] (que els andalusos nomenen ''habichuelillas''), ademés d'en [[cigró\|cigrons]] i atres verdures ([[creïlla]], [[carlota]]) i carns de [[vedella]]. Se sol batre part de la verdura en combinació en algunes espècies, per a elaborar una salsa espessa que es posa per damunt del plat.		L'Olla andalusa és el plat típic d'[[Andalusia]], és un tipo d'olla que s'elabora principalment en [[carabassa]] i [[fesols verts]] (que els andalusos nomenen ''habichuelillas''), ademés d'en [[cigró\|cigrons]] i atres verdures ([[creïlla]], [[carlota]]) i carns de [[vedella]]. Se sol batre part de la verdura en combinació en algunes espècies, per a elaborar una salsa espessa que es posa per damunt del plat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:37:45Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 24 maig 2021
Llínea 56:		Llínea 56:
	{{AP\|Olla maragata}}		{{AP\|Olla maragata}}

	L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León\|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en les tres vegades que se servix es fa 'al revés', sent primer les carns de l'olla, ~~després~~ les verdures, per a acabar en la [[sopa]].		L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León\|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en les tres vegades que se servix es fa 'al revés', sent primer les carns de l'olla, despuix les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

	=== Olla montanyesa ===		=== Olla montanyesa ===

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Olla (menjar) a Puchero

2021-05-09T14:15:43Z

Jose2 pàgina traslladada Olla (menjar) a Puchero

← Revisió anterior	Revisió de 14:15 9 maig 2021
(Sense diferències)

Loís: Explicació del concepte "vuelco" castellà, sense traduir literalment

2020-02-06T09:13:14Z

Explicació del concepte "vuelco" castellà, sense traduir literalment

← Revisió anterior		Revisió de 09:13 6 feb 2020
Llínea 11:		Llínea 11:
	És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i cop de col) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.		És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i cop de col) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.

	Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o ~~bolcades, del gorc~~) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.		Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (en castellà ''vuelcos'', en referència a cada volta que s'abocava o escudellava contingut en un plat) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.

	En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen ~~olla~~ de fins a 14 ~~bolcades~~, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orellanes i panses)...		En antics receptaris castellans (generalment de convents) es descriuen olles de fins a 14 ''vuelcos'' o plats, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orellanes i panses)...

	És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega\|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa\|montanyesa]], [[olla lebaniega\|lebaniega]], [[olla maragata\|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.		És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega\|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa\|montanyesa]], [[olla lebaniega\|lebaniega]], [[olla maragata\|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.
Llínea 51:		Llínea 51:
	{{AP\|Olla madrilenya}}		{{AP\|Olla madrilenya}}

	L'[[olla madrilenya]] es diu que és de [[tres ~~bolcades]]~~. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera ~~bolcada està format per~~ les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya.		L'[[olla madrilenya]] es diu que és de ''tres vuelcos'' perque s'escudellen tres plats per comensal. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera volta que s'escudella es posen les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya.
	=== Olla maragata ===		=== Olla maragata ===

	{{AP\|Olla maragata}}		{{AP\|Olla maragata}}

	L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León\|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en ~~els [[~~tres ~~bolcades]]~~ se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].		L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León\|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en les tres vegades que se servix es fa 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].

	=== Olla montanyesa ===		=== Olla montanyesa ===

Loís: /* Característiques */ repollo > cop de col

2020-02-06T08:56:20Z

Característiques: repollo > cop de col

← Revisió anterior		Revisió de 08:56 6 feb 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Característiques ==		== Característiques ==
	[[Archiu:Cocidomontanes.JPG\|thumb\|250px\|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]]		[[Archiu:Cocidomontanes.JPG\|thumb\|250px\|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]]
	És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i ~~repoll~~) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.		És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i cop de col) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.

	Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.		Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.

Loís: /* Característiques */ invern > hivern

2020-02-06T08:53:54Z

Característiques: invern > hivern

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 6 feb 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Característiques ==		== Característiques ==
	[[Archiu:Cocidomontanes.JPG\|thumb\|250px\|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]]		[[Archiu:Cocidomontanes.JPG\|thumb\|250px\|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]]
	És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en ~~invern~~, quan en cases en calefacció ~~medianeja~~, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i repoll) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.		És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i repoll) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.

	Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.		Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.