Psittacara holochlorus - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

2026-07-08T16:40:22Z

Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix '

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 8 jul 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''perico mexicà''' o '''aratinga vert'''<ref>{{Noms aus SEO 4\|fechaacceso=19 d'agost de 2016}}</ref> ('''''Psittacara holochlorus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Psittaciformes\|psitaciforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Psittacidae]]. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del [[Gènero (biologia)\|gènero]], el seu [[anell ocular]] és molt atenuat. Habita des de [[Mèxic]] fins al nort de [[Nicaragua]]. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de [[Texas]]; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic.		El '''perico mexicà''' o '''aratinga vert'''<ref>{{Noms aus SEO 4\|fechaacceso=19 d'agost de 2016}}</ref> ('''''Psittacara holochlorus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Psittaciformes\|psitaciforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Psittacidae]]. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del [[Gènero (biologia)\|gènero]], el seu [[anell ocular]] és molt atenuat. Habita des de [[Mèxic]] fins al nort de [[Nicaragua]]. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de [[Texas]]; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic.

	En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://enciclovida.mx/especies/37299-psittacara-holochlorus\|títul=Enciclovida - Psittacara holochlorus (consultat el 3 de març del 2020).}}</ref> Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.<ref name=":0" /><ref name=":0" /> Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com [[Frut\|fruts]], [[Llavor\|llavors]], dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una [[plaga]] i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació de cria acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel [[tràfic de mascotes]] i la [[pèrdua d'hàbitat]], encara que estiga catalogat com [[espècie ~~baixe~~ preocupació menor]].		En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://enciclovida.mx/especies/37299-psittacara-holochlorus\|títul=Enciclovida - Psittacara holochlorus (consultat el 3 de març del 2020).}}</ref> Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.<ref name=":0" /><ref name=":0" /> Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com [[Frut\|fruts]], [[Llavor\|llavors]], dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una [[plaga]] i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació de cria acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel [[tràfic de mascotes]] i la [[pèrdua d'hàbitat]], encara que estiga catalogat com [[espècie baix preocupació menor]].



	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Admin: Text reemplaça - 'd'crío' a 'de cria'

2026-07-07T17:46:44Z

Text reemplaça - 'd'crío' a 'de cria'

← Revisió anterior		Revisió de 17:46 7 jul 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''perico mexicà''' o '''aratinga vert'''<ref>{{Noms aus SEO 4\|fechaacceso=19 d'agost de 2016}}</ref> ('''''Psittacara holochlorus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Psittaciformes\|psitaciforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Psittacidae]]. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del [[Gènero (biologia)\|gènero]], el seu [[anell ocular]] és molt atenuat. Habita des de [[Mèxic]] fins al nort de [[Nicaragua]]. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de [[Texas]]; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic.		El '''perico mexicà''' o '''aratinga vert'''<ref>{{Noms aus SEO 4\|fechaacceso=19 d'agost de 2016}}</ref> ('''''Psittacara holochlorus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus\|au]] [[Psittaciformes\|psitaciforme]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Psittacidae]]. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del [[Gènero (biologia)\|gènero]], el seu [[anell ocular]] és molt atenuat. Habita des de [[Mèxic]] fins al nort de [[Nicaragua]]. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de [[Texas]]; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic.

	En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://enciclovida.mx/especies/37299-psittacara-holochlorus\|títul=Enciclovida - Psittacara holochlorus (consultat el 3 de març del 2020).}}</ref> Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.<ref name=":0" /><ref name=":0" /> Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com [[Frut\|fruts]], [[Llavor\|llavors]], dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una [[plaga]] i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació ~~d'crío~~ acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel [[tràfic de mascotes]] i la [[pèrdua d'hàbitat]], encara que estiga catalogat com [[espècie baixe preocupació menor]].		En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://enciclovida.mx/especies/37299-psittacara-holochlorus\|títul=Enciclovida - Psittacara holochlorus (consultat el 3 de març del 2020).}}</ref> Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.<ref name=":0" /><ref name=":0" /> Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com [[Frut\|fruts]], [[Llavor\|llavors]], dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una [[plaga]] i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació de cria acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel [[tràfic de mascotes]] i la [[pèrdua d'hàbitat]], encara que estiga catalogat com [[espècie baixe preocupació menor]].



	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T17:09:15Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Aratinga holochlora (P.L.Sclater, 1859) 3109240524.jpg|miniatura|perico mexicà (''Psittacara holochlorus'')]]

El '''perico mexicà''' o '''aratinga vert'''<ref>{{Noms aus SEO 4|fechaacceso=19 d'agost de 2016}}</ref> ('''''Psittacara holochlorus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Psittaciformes|psitaciforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Psittacidae]]. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del [[Gènero (biologia)|gènero]], el seu [[anell ocular]] és molt atenuat. Habita des de [[Mèxic]] fins al nort de [[Nicaragua]]. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de [[Texas]]; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic.

En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.<ref name=":0">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/37299-psittacara-holochlorus|títul=Enciclovida - Psittacara holochlorus (consultat el 3 de març del 2020).}}</ref> Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.<ref name=":0" /><ref name=":0" /> Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com [[Frut|fruts]], [[Llavor|llavors]], dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una [[plaga]] i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació d'crío acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel [[tràfic de mascotes]] i la [[pèrdua d'hàbitat]], encara que estiga catalogat com [[espècie baixe preocupació menor]].

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]