Proyecte Manhattan - Historial de revisions

Jose2 en 17:33 9 gin 2025

2025-01-09T17:33:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 9 gin 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de l'any [[1947]].		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de l'any [[1947]].

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Segona Guerra Mundial]]		[[Categoria:Segona Guerra Mundial]]

Jose2 en 13:57 10 gin 2023

2023-01-10T13:57:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:57 10 gin 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de l'any [[1947]].

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Segona Guerra Mundial]]		[[Categoria:Segona Guerra Mundial]]

Coca antoñina: Segons la Real Acadèmia és "método": https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/m%C3%A9todo

2022-05-26T19:00:47Z

Segons la Real Acadèmia és "método": https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/m%C3%A9todo

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 26 maig 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres ~~mètodos~~ per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].

Valencian en 16:46 26 maig 2022

2022-05-26T16:46:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 26 maig 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres ~~métodos~~ per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres mètodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].

Valencian en 16:45 26 maig 2022

2022-05-26T16:45:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 26 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]		[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

Jose2 en 19:50 25 maig 2022

2022-05-25T19:50:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 25 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]		[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en giner de 1947.		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Segona Guerra Mundial]]

Coca antoñina en 18:29 25 maig 2022

2022-05-25T18:29:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 25 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen]]		[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.

Coca antoñina en 18:27 25 maig 2022

2022-05-25T18:27:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 25 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen]]
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'~~Arenes Blanques~~\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en giner de 1947.		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en giner de 1947.

Coca antoñina en 18:26 25 maig 2022

2022-05-25T18:26:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 25 maig 2022
Llínea 2:		Llínea 2:

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

			El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenes Blanques\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en giner de 1947.

Coca antoñina en 18:22 25 maig 2022

2022-05-25T18:22:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 25 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.

			Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 26 maig 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres ~~mètodos~~ per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 26 maig 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres ~~métodos~~ per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres mètodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 26 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]		[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte d'investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

← Revisió anterior		Revisió de 19:50 25 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]		[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen\|La prova Trinity, desenrollada en el marc del Proyecte Manhattan, va ser la primera detonació d'un arma nuclear de l'història]]
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de l'any [[1942]] fins a l'any [[1946]], el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de [[Dólar\|dólars]]. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, [[Regne Unit]] i [[Canadà]].

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en giner de 1947.		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el [[16 de juliol]] de [[1945]]. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en [[giner]] de [[1947]].

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Segona Guerra Mundial]]

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 25 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Trinity shot color.jpg\|miniaturadeimagen]]
	El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.		El '''Proyecte Manhattan''' (en [[idioma anglés\|anglés]]: ''Manhattan Project'') fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la [[Segona Guerra Mundial]] que va produir les primeres [[arma nuclear\|armes nuclears]], liderat pels [[Estats Units]] en el respal del [[Regne Unit]] i de [[Canadà]]. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del [[general\|general major]] [[Leslie Groves]], del [[Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units]], mentres que el [[física nuclear\|físic nuclear]] [[Robert Oppenheimer]] va ser el director del [[Laboratori de los Alamos\|Laboratori Nacional de Los Alamos]], en el que es varen dissenyar les pròpies [[bomba nuclear\|bombes nuclears]]. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de '''Districte Manhattan''' (en anglés: ''Manhattan District''), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, '''Desenroll de Materials Substituts''' (en anglés: ''Development of Substitute Materials''). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte [[Tube Alloys]]. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials [[Isòtop fisible\|fisibles]], en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.

	Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).		Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un [[arma de fissió de tipo balístic]], relativament senzilla, i un [[arma nuclear d'implosió]], de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba ''[[Thin Man]]'' va resultar ser poc pràctic per al seu us en [[plutoni]], per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada ''[[Little Boy]]'' que utilisava [[urani-235]], un [[isòtop]] que constituïx solament el 0,7 % del [[urani]] en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del [[urani-238]] a causa de les seues semblances químiques i de [[massa atòmica\|massa]]. Es varen amprar tres métodos per al [[enriquiment d'urani]]: l'us de [[calutró\|calutrons]], la [[difusió gaseosa]] i la [[termoforesis]]. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions [[Clinton Engineer Works]], en [[Oak Ridge (Tennessee)\|Oak Ridge]] ([[Tennessee]]).

	El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'~~Arenes Blanques~~\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en giner de 1947.		El primer artefacte nuclear detonat va ser una bomba d'implosió en la [[prova Trinity]], realisada en el [[Camp de Missils d'Arenas Blancas\|camp de tir i bombardeig de Alamogordo]] el 16 de juliol de 1945. Atres dos bombes de tipo ''Little Boy'' i ''Fat Man'' es varen utilisar respectivament un més despuix en els [[bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki]]. En els anys immediatament posteriors a la guerra, el Proyecte Manhattan va portar a terme vàries proves d'armament en l'[[atoló Bikini]] com a part de la [[operació Crossroads]], va desenrollar noves armes, va promocionar el desenroll de la ret de laboratoris nacionals, va recolzar l'investigació mèdica sobre la [[radiologia]] i va cimentar les bases de la [[armada nuclear]]. El proyecte va mantindre el control sobre l'investigació i producció d'armes nuclears nortamericanes fins a la formació de la [[Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units]] en giner de 1947.