Provincialisme - Historial de revisions

Reval en 10:51 12 maig 2025

2025-05-12T10:51:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 12 maig 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento.		L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento.


	[[Categoria:Política de Galícia]]		[[Categoria:Política de Galícia]]
	[[Categoria:Història de Galícia]]		[[Categoria:Història de Galícia]]

Lluísm en 08:18 7 jun 2024

2024-06-07T08:18:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:18 7 jun 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una [[Territori autònom\|autonomia]] llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta [[federalisme\|federaliste]], aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de [[1846]] lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, [[Miguel Solís]], contra el govern de [[Narváez]], no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar.		Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una [[Territori autònom\|autonomia]] llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta [[federalisme\|federaliste]], aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de [[1846]] lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, [[Miguel Solís]], contra el govern de [[Narváez]], no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar.

	L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento.		L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento.

	[[Categoria:Política de Galícia]]		[[Categoria:Política de Galícia]]
	[[Categoria:Història de Galícia]]		[[Categoria:Història de Galícia]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:59:17Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''provincialisme''' fon un moviment polític que va sorgir en [[Galícia]] ([[Espanya]]) al voltant de [[1840]] i va constituir un dels primers antecedents del [[galleguisme (política)\|galleguisme]] i del [[nacionalisme gallec]].		El '''provincialisme''' fon un moviment polític que va sorgir en [[Galícia]] ([[Espanya]]) al voltant de [[1840]] i va constituir un dels primers antecedents del [[galleguisme (política)\|galleguisme]] i del [[nacionalisme gallec]].

	El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833\|divisió provincial de 1833]], que havia terminat formalment en el que s'hi havia ~~cridat~~ [[regne de Galícia]]. Políticament va tindre el seu moment central en els [[Màrtirs de Carral\|successos d'abril de 1846]]. Lliterariament va donar lloc al [[Rexurdimento]].		El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833\|divisió provincial de 1833]], que havia terminat formalment en el que s'hi havia nomenat [[regne de Galícia]]. Políticament va tindre el seu moment central en els [[Màrtirs de Carral\|successos d'abril de 1846]]. Lliterariament va donar lloc al [[Rexurdimento]].

	El provincialisme es va gestar al voltant de la [[Sociedade Patriótica]] i [[Acción Literaria]], un grup de jóvens [[fidalc]]s apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en [[Santiago de Compostela]] periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la [[pena de mort]], el [[socialisme]] de [[Charles Fourier\|Fourier]] o la [[emancipació de la dòna]]. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com ''El Iris de Galicia'', ''El Centinela de Galicia'', ''El Idólatra de Galicia'', ''El Emancipador Gallego'', ''La Situación de Galicia'', ''La Aurora de Galicia'', etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.		El provincialisme es va gestar al voltant de la [[Sociedade Patriótica]] i [[Acción Literaria]], un grup de jóvens [[fidalc]]s apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en [[Santiago de Compostela]] periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la [[pena de mort]], el [[socialisme]] de [[Charles Fourier\|Fourier]] o la [[emancipació de la dòna]]. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com ''El Iris de Galicia'', ''El Centinela de Galicia'', ''El Idólatra de Galicia'', ''El Emancipador Gallego'', ''La Situación de Galicia'', ''La Aurora de Galicia'', etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.

Jose2: Text reemplaça - ' jòvens ' a ' jóvens '

2018-08-17T08:07:23Z

Text reemplaça - ' jòvens ' a ' jóvens '

← Revisió anterior		Revisió de 08:07 17 ago 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833\|divisió provincial de 1833]], que havia terminat formalment en el que s'hi havia cridat [[regne de Galícia]]. Políticament va tindre el seu moment central en els [[Màrtirs de Carral\|successos d'abril de 1846]]. Lliterariament va donar lloc al [[Rexurdimento]].		El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833\|divisió provincial de 1833]], que havia terminat formalment en el que s'hi havia cridat [[regne de Galícia]]. Políticament va tindre el seu moment central en els [[Màrtirs de Carral\|successos d'abril de 1846]]. Lliterariament va donar lloc al [[Rexurdimento]].

	El provincialisme es va gestar al voltant de la [[Sociedade Patriótica]] i [[Acción Literaria]], un grup de ~~jòvens~~ [[fidalc]]s apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en [[Santiago de Compostela]] periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la [[pena de mort]], el [[socialisme]] de [[Charles Fourier\|Fourier]] o la [[emancipació de la dòna]]. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com ''El Iris de Galicia'', ''El Centinela de Galicia'', ''El Idólatra de Galicia'', ''El Emancipador Gallego'', ''La Situación de Galicia'', ''La Aurora de Galicia'', etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.		El provincialisme es va gestar al voltant de la [[Sociedade Patriótica]] i [[Acción Literaria]], un grup de jóvens [[fidalc]]s apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en [[Santiago de Compostela]] periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la [[pena de mort]], el [[socialisme]] de [[Charles Fourier\|Fourier]] o la [[emancipació de la dòna]]. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com ''El Iris de Galicia'', ''El Centinela de Galicia'', ''El Idólatra de Galicia'', ''El Emancipador Gallego'', ''La Situación de Galicia'', ''La Aurora de Galicia'', etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.

	El seu líder més destacat va ser el periodiste [[Antolín Faraldo]], que denominava a la seua activitat "La Gran Obra". Junt a ell, [[Romero Ortiz]], [[Neira de Mosquera]] o [[Pío Rodríguez Terrazo]].		El seu líder més destacat va ser el periodiste [[Antolín Faraldo]], que denominava a la seua activitat "La Gran Obra". Junt a ell, [[Romero Ortiz]], [[Neira de Mosquera]] o [[Pío Rodríguez Terrazo]].

Katxis: Pàgina nova, en el contingut: «El '''provincialisme''' fon un moviment polític que va sorgir en Galícia (Espanya) al voltant de 1840 i va constituir un dels primers antecedents...»

2015-11-14T16:59:11Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''provincialisme''' fon un moviment polític que va sorgir en Galícia (Espanya) al voltant de 1840 i va constituir un dels primers antecedents...»

Pàgina nova

El '''provincialisme''' fon un moviment polític que va sorgir en [[Galícia]] ([[Espanya]]) al voltant de [[1840]] i va constituir un dels primers antecedents del [[galleguisme (política)|galleguisme]] i del [[nacionalisme gallec]].

El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de 1833]], que havia terminat formalment en el que s'hi havia cridat [[regne de Galícia]]. Políticament va tindre el seu moment central en els [[Màrtirs de Carral|successos d'abril de 1846]]. Lliterariament va donar lloc al [[Rexurdimento]].

El provincialisme es va gestar al voltant de la [[Sociedade Patriótica]] i [[Acción Literaria]], un grup de jòvens [[fidalc]]s apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en [[Santiago de Compostela]] periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la [[pena de mort]], el [[socialisme]] de [[Charles Fourier|Fourier]] o la [[emancipació de la dòna]]. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com ''El Iris de Galicia'', ''El Centinela de Galicia'', ''El Idólatra de Galicia'', ''El Emancipador Gallego'', ''La Situación de Galicia'', ''La Aurora de Galicia'', etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.

El seu líder més destacat va ser el periodiste [[Antolín Faraldo]], que denominava a la seua activitat "La Gran Obra". Junt a ell, [[Romero Ortiz]], [[Neira de Mosquera]] o [[Pío Rodríguez Terrazo]].

Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una [[Territori autònom|autonomia]] llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta [[federalisme|federaliste]], aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de [[1846]] lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, [[Miguel Solís]], contra el govern de [[Narváez]], no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar.

L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento.

[[Categoria:Política de Galícia]]
[[Categoria:Història de Galícia]]