Protoevangeli de Jaume - Historial de revisions

Jose2 en 12:20 2 dec 2024

2024-12-02T12:20:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 2 dec 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Influencia posterior ==		== Influencia posterior ==
	Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.		Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]		[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]

Reval en 12:22 1 jun 2024

2024-06-01T12:22:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 1 jun 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Influencia posterior ==		== Influencia posterior ==
	Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.		Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]		[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]

Jose2 en 17:21 23 abr 2024

2024-04-23T17:21:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 23 abr 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Influencia posterior ==		== Influencia posterior ==
	Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.		Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]		[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]

Píntego en 20:44 21 jun 2023

2023-06-21T20:44:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:44 21 jun 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:GaudenzioFerrari JoachimAnna Brera.jpg\|right\|thumb\|200px\|''Joaquim i Anna''.]]		[[Image:GaudenzioFerrari JoachimAnna Brera.jpg\|right\|thumb\|200px\|''Joaquim i Anna''.]]
	El '''protoevangeli de Jaume''' és un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap a l'any [[150]]. A pesar de que mai fon inclós entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)\|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)\|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesucrist\|Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan ~~Batista~~]].		El '''protoevangeli de Jaume''' és un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap a l'any [[150]]. A pesar de que mai fon inclós entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)\|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)\|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesucrist\|Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan Batiste]].

	Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al [[llatí]] i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'[[Evangeli segons Marc]].		Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al [[llatí]] i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'[[Evangeli segons Marc]].

Jose2: /* Influencia posterior */

2022-06-13T12:24:41Z

Influencia posterior

← Revisió anterior		Revisió de 12:24 13 jun 2022
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Influencia posterior ==		== Influencia posterior ==
	Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.		Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]		[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]

Jose2: Text reemplaça - ' açí ' a ' ací '

2019-02-08T19:43:44Z

Text reemplaça - ' açí ' a ' ací '

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 8 feb 2019
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Data i autoria ==		== Data i autoria ==
	El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta història [...]" El personage nomenat ~~açí~~ és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)\|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].		El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta història [...]" El personage nomenat ací és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)\|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].

	Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu\|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc\|Lluc]].		Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu\|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc\|Lluc]].

Jose2: Text reemplaça - ' historia ' a ' història '

2018-08-09T19:58:21Z

Text reemplaça - ' historia ' a ' història '

← Revisió anterior		Revisió de 19:58 9 ago 2018
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Data i autoria ==		== Data i autoria ==
	El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta ~~historia~~ [...]" El personage nomenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)\|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].		El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta història [...]" El personage nomenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)\|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].

	Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu\|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc\|Lluc]].		Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu\|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc\|Lluc]].

Jose2: /* Influencia posterior */

2016-01-27T12:53:28Z

Influencia posterior

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 27 gin 2016
Llínea 19:		Llínea 19:
	Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.		Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.

			[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]		[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]

Jose2: /* Transmissió */

2016-01-27T12:52:41Z

Transmissió

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 27 gin 2016
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Transmissió ==		== Transmissió ==
	El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en [[grec]]. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves\|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del [[~~segle~~ X]] o posteriors.		El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en [[grec]]. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves\|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del [[sigle X]] o posteriors.

	El manuscrit més antic es un papir de finals del [[~~segle~~ III]] o inicis del [[~~segle~~ IV]] trobat en l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]].		El manuscrit més antic es un papir de finals del [[sigle III]] o inicis del [[sigle IV]] trobat en l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]].

	A mijans del [[~~segle~~ XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui ~~utilisa~~ díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes.		A mijans del [[sigle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisà díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes.

	== Influencia posterior ==		== Influencia posterior ==

Jose2: /* Data i autoria */

2016-01-27T12:51:49Z

Data i autoria

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 27 gin 2016
Llínea 7:		Llínea 7:
	El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage nomenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)\|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].		El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage nomenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)\|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]].

	Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[~~segle~~ II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu\|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc\|Lluc]].		Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu\|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc\|Lluc]].

	== Transmissió ==		== Transmissió ==