Propietat intelectual - Historial de revisions

Jose2 en 10:03 11 maig 2025

2025-05-11T10:03:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 11 maig 2025
Llínea 85:		Llínea 85:

	Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per a promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.		Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per a promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.juandemariana.org/tema/61/propiedad/intelectual/ Propietat intelectual], selecció d'artículs de l'Institut Juan de Mariana		* [http://www.juandemariana.org/tema/61/propiedad/intelectual/ Propietat intelectual], selecció d'artículs de l'Institut Juan de Mariana

Reval en 16:46 27 oct 2024

2024-10-27T16:46:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 27 oct 2024
Llínea 84:		Llínea 84:
	== Crítiques a la propietat intelectual ==		== Crítiques a la propietat intelectual ==

	Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per a promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.		Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per a promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Propietat intelectual en el sigle XX */

2018-09-15T09:06:09Z

Propietat intelectual en el sigle XX

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 15 set 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Propietat intelectual en el sigle XX ==		== Propietat intelectual en el sigle XX ==

	El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i les patents. Despuix de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] se va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]] (Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates varen aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.		El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i les patents. Despuix de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en l'any [[1886]], en [[1893]] se va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]] (Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates varen aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
	En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i l'universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], se va dur a terme l'homologació internacional de la propietat intelectual.		En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i l'universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], se va dur a terme l'homologació internacional de la propietat intelectual.

Jose2: /* Història */

2018-09-15T09:05:41Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:05 15 set 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], al [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, se va estendre al restant de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de l'invenció de l'[[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc.		L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], en el [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, se va estendre al restant de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de l'invenció de l'[[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc.

	L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor\|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.		L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor\|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.

Teniente en 19:20 2 ago 2018

2018-08-02T19:20:57Z

Jose2: Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

2018-08-01T19:38:19Z

Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 1 ago 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.		El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.

	La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en l'any [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la ~~industria~~ de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.		La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en l'any [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la indústria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.

	Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.		Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.

Jose2: /* El sigle XIX */

2018-06-28T20:08:04Z

El sigle XIX

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 28 jun 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.		El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.

	La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.		La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en l'any [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.

	Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.		Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.

	Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.		Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en l'any [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.


	== Propietat intelectual en el sigle XX ==		== Propietat intelectual en el sigle XX ==

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T09:54:00Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 09:54 23 feb 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.		La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.

	Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als ~~contenguts~~ abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.		Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.

	Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.		Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:45:09Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:45 22 feb 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.		La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.

	Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als ~~continguts~~ abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.		Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als contenguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.

	Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.		Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:27:07Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 20 feb 2018
Llínea 17:		Llínea 17:
	Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.		Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.

	Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment ~~només~~ mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.		Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 2 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Propietat intelectual''' es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la inteligència; ya siguen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, ~~ya que~~ a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.		'''Propietat intelectual''' se pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i l'inteligència; ya siguen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, puix a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.

	Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre l'idea en si mateixa. També és important resaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, métodos, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de [[propietat intelectual]]. Només queda protegida la seua expressió lliterària o científica, pero no l'idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.		Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre l'idea en sí mateixa. També és important resaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És dir, que les idees, métodos, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de [[propietat intelectual]]. Només queda protegida la seua expressió lliterària o científica, pero no l'idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.

	== Història ==		== Història ==

	L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], al [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, es va estendre al restant de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de la invenció de la [[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc.		L'història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en l'història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], al [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, se va estendre al restant de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de l'invenció de l'[[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc.

	L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor\|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.		L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor\|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.
Llínea 11:		Llínea 11:
	==El sigle XIX==		==El sigle XIX==

	El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.		El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per a mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.

	La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de ~~coto~~ en l'any [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de ~~las~~ naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la indústria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.		La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de cotó en l'any [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació. La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de les naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a l'indústria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.

	Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments ~~a els~~ autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre ~~mes~~ pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. ~~Sembla~~ que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.		Un atre aspecte destacable va ser l'internacionalisació espontànea dels pagaments als autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre més pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Pareix que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per a accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.

	Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en l'any [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.		Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en l'any [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no es sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

	== Propietat intelectual en el sigle XX ==		== Propietat intelectual en el sigle XX ==

	El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i ~~las~~ patents. ~~Després~~ de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates varen aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.		El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i les patents. Despuix de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] se va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]] (Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates varen aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
	En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.		En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i l'universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], se va dur a terme l'homologació internacional de la propietat intelectual.

	== Objectius ==		== Objectius ==
Llínea 46:		Llínea 46:
	El Registre de la propietat intelectual és un organisme previst en la [[llei social\|Llei]] de Propietat Intelectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intelectual, a través de la prova i la [[publicitat]] dels drets que s'inscriuen.		El Registre de la propietat intelectual és un organisme previst en la [[llei social\|Llei]] de Propietat Intelectual, concebut com un dels sistemes de protecció dels drets de Propietat Intelectual, a través de la prova i la [[publicitat]] dels drets que s'inscriuen.

	En els Registres de la Propietat Intelectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Estes obres són, segons la [[llegislació]]:		En els Registres de la Propietat Intelectual se registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Estes obres són, segons la [[llegislació]]:

	* Obres científiques i lliteràries		* Obres científiques i lliteràries
Llínea 60:		Llínea 60:
	* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials		* Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials

	L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu; per tant, la inscripció en el Registre de la Propietat Intelectual és sempre un tràmit voluntari. A la vegada, la inscripció servix com mig de prova que acredita ~~qui~~ és l'autor i a ~~qui~~ corresponen els drets d'explotació. Es considera que el [[dret]] existix tal com es declara en el Registre, llevat que es prove lo contrari.		L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu; per tant, l'inscripció en el Registre de la Propietat Intelectual és sempre un tràmit voluntari. A la vegada, l'inscripció servix com a mig de prova que acredita quí és l'autor i a quí corresponen els drets d'explotació. Se considera que el [[dret]] existix tal com se declara en el Registre, llevat de que es prove lo contrari.

	== Drets sobre la propietat intelectual ==		== Drets sobre la propietat intelectual ==
	Es poden distinguir dos tipos de [[dret]]s sobre la propietat intelectual:		Se poden distinguir dos tipos de [[dret]]s sobre la propietat intelectual:
	# Els drets extra-patrimonials, o [[Dret moral\|drets morals]], són els drets que l'autor te com a autor de l'obra intelectual. És el cas del dret a publicar l'obra o mantindre-la inèdita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers.		# Els drets extra-patrimonials, o [[Dret moral\|drets morals]], són els drets que l'autor te com a autor de l'obra intelectual. És el cas del dret a publicar l'obra o mantindre-la inèdita; i el dret a ser reconegut com a l'autor de l'obra per part de tercers.

	# Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És a dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra.		# Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra.

	Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen a lo llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els [[dret]]s d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més despuix de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria e integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, ~~varen~~ vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria e integritat de l'obra poden ser eixercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.		Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual se pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen a lo llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els [[dret]]s d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més despuix de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria i integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, van vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria i integritat de l'obra poden ser eixercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.

	Tot i que els autors de les obres gogen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interés social més ampli de promoció i desenroll de la cultura. Estes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com:		Tot i que els autors de les obres gogen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interés social més ampli de promoció i desenroll de la cultura. Estes restriccions se concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com:

	* Per donar constància en un procediment judicial o administratiu.		* Per a donar constància en un procediment judicial o administratiu.
	* Per us privat del ~~copista~~.		* Per us privat del copiste.
	* Per us privat d'invidents.		* Per us privat d'invidents.
	* En [[Dret de citació\|cites i resenyes]], en finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor.		* En [[Dret de citació\|cites i resenyes]], en finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor.
Llínea 84:		Llínea 84:
	== Crítiques a la propietat intelectual ==		== Crítiques a la propietat intelectual ==

	Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.		Autors com Stephan Kinsella, Juliol Cole, Alfredo Bullard o Enrique Pasquel sostenen que els drets de propietat intelectual no són necessaris per a promoure la creativitat i l'alvanç científic i imponen costs molt alts per a la societat. Per eixemple, incentiven costosos litigis judicials i desincentiven la creació de més coneiximent una volta que el creador té el monopoli del dret de propietat intelectual.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==