ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:17:12Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:17 7 jul 2026
Llínea 1:		Llínea 1:

	Els '''proceláridos''' ('''Procellariidae''') són una [[família (biologia)\|família]] d'[[aus]] [[Au marina\|marines]] [[piélago\|pelágicas]] del [[orde (biologia)\|orde]] de les [[Procellariiformes]] que agrupa als '''petreles''' (o '''patins'''), '''pardelas''', '''fardelas''', '''abatros marins''', '''fulmares''', '''rurus''' i '''ànets petreles'''. Formen un grup d'aus pròpies de les mars fredes, estretament emparentades en els [[Diomedeidae\|albatros]], [[Hydrobatidae\|paíños]] i [[Pelecanoides\|potoyuncos]]. La distribució natural dels petreles, i sobretot del [[Macronectes giganteus\|petrel jagant antàrtic]] (''Macronectes giganteus''), és ben extensa, comprenent totes les mars del [[hemisferi sur]], des de les costes de la [[Antàrtida]] fins al [[tròpic de #Capricorn]].		Els '''proceláridos''' ('''Procellariidae''') són una [[família (biologia)\|família]] d'[[aus]] [[Au marina\|marines]] [[piélago\|pelágicas]] del [[orde (biologia)\|orde]] de les [[Procellariiformes]] que agrupa als '''petreles''' (o '''patins'''), '''pardelas''', '''fardelas''', '''abatros marins''', '''fulmares''', '''rurus''' i '''ànets petreles'''. Formen un grup d'aus pròpies de les mars fredes, estretament emparentades en els [[Diomedeidae\|albatros]], [[Hydrobatidae\|paíños]] i [[Pelecanoides\|potoyuncos]]. La distribució natural dels petreles, i sobretot del [[Macronectes giganteus\|petrel jagant antàrtic]] (''Macronectes giganteus''), és ben extensa, comprenent totes les mars del [[hemisferi sur]], des de les costes de la [[Antàrtida]] fins al [[tròpic de #Capricorn]].

Llínea 6:		Llínea 5:
	Moltes espècies d'esta família, en época d'crío, formen poblacions que alcancen varis millons de parelles; en canvi unes atres no junten a més de 200 aus. Tradicionalment els humans han explotat moltes espècies de [[Fulmarus\|fulmares]] i [[Puffinus\|pardelas]] per a obtindre menjar, combustible i esc, una pràctica que hui continua en una manera controlada. Moltes espècies es veuen amenaçades per [[Espècie introduïda\|espècies introduïdes]] que ataquen els adults i als pollets en les colónies d'crío, aixina com per la [[peixca en palangre]], ya que els adults acodixen a menjar els escs i queden atrapats.		Moltes espècies d'esta família, en época d'crío, formen poblacions que alcancen varis millons de parelles; en canvi unes atres no junten a més de 200 aus. Tradicionalment els humans han explotat moltes espècies de [[Fulmarus\|fulmares]] i [[Puffinus\|pardelas]] per a obtindre menjar, combustible i esc, una pràctica que hui continua en una manera controlada. Moltes espècies es veuen amenaçades per [[Espècie introduïda\|espècies introduïdes]] que ataquen els adults i als pollets en les colónies d'crío, aixina com per la [[peixca en palangre]], ya que els adults acodixen a menjar els escs i queden atrapats.

			[[Categoria:Famílies d'aus]]
			[[Categoria:Procellariidae]]
	[[Categoria:~~Categories~~ per ~~revisar~~]]		[[Categoria:Tàxons descrits per William Elford Leach]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:41:08Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

Els '''proceláridos''' ('''Procellariidae''') són una [[família (biologia)|família]] d'[[aus]] [[Au marina|marines]] [[piélago|pelágicas]] del [[orde (biologia)|orde]] de les [[Procellariiformes]] que agrupa als '''petreles''' (o '''patins'''), '''pardelas''', '''fardelas''', '''abatros marins''', '''fulmares''', '''rurus''' i '''ànets petreles'''. Formen un grup d'aus pròpies de les mars fredes, estretament emparentades en els [[Diomedeidae|albatros]], [[Hydrobatidae|paíños]] i [[Pelecanoides|potoyuncos]]. La distribució natural dels petreles, i sobretot del [[Macronectes giganteus|petrel jagant antàrtic]] (''Macronectes giganteus''), és ben extensa, comprenent totes les mars del [[hemisferi sur]], des de les costes de la [[Antàrtida]] fins al [[tròpic de #Capricorn]].

És la família més numerosa dins del [[orde (biologia)|orde]] de les [[Procellariiformes]], cridades antigament ''tubinares''. El ranc de tamanys va, des del [[Macronectes giganteus|abanto marí antàrtic]], que és casi tan gran com un [[Diomedeidae|albatros]] (aproximadament 3,50 [[Metro|m]] d'envergadura), fins al [[Pachyptila turtur|petrel coloma chic]], tan menut com el més gran dels [[Hydrobatidae|paíños]]. S'alimenten de [[Pisces|peixos]], [[Teuthida|calamars]] i [[Crustacea|crustacis]], a els qui cacen volant a molt baixa altura de l'aigua, casi roçant-la, en la finalitat de llançar-se en més facilitat sobre el seu assut. Totes les espècies d'esta família són aus que viagen llargues distàncies; moltes d'elles mamprenen [[migració animal|migracions]] [[Equador terrestre|trans-equatorials]]. Crían en colónies, formant parelles [[monogàmia|monógamas]] i anidando any rere any en el mateix lloc. Totes les espècies posen un sol [[Ou (biologia)|ou]] per época d'crío. El seu periodo d'incubació i de creiximent de la crío fins que pot mamprendre el vol és excepcionalment llarc, comparat en atres aus.

Moltes espècies d'esta família, en época d'crío, formen poblacions que alcancen varis millons de parelles; en canvi unes atres no junten a més de 200 aus. Tradicionalment els humans han explotat moltes espècies de [[Fulmarus|fulmares]] i [[Puffinus|pardelas]] per a obtindre menjar, combustible i esc, una pràctica que hui continua en una manera controlada. Moltes espècies es veuen amenaçades per [[Espècie introduïda|espècies introduïdes]] que ataquen els adults i als pollets en les colónies d'crío, aixina com per la [[peixca en palangre]], ya que els adults acodixen a menjar els escs i queden atrapats.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Procellariidae - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat