Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:20:49Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 8 jul 2026
Llínea 14:		Llínea 14:


	Un gat lleopart és aproximadament del tamany d'un gat domèstic, pero més prim en pates més llargues. El seu menut cap està marcada en dos ralles obscures prominents i un curt i estret ~~hocico~~ blanc. Té dos ralles obscures que van des dels ulls fins a les orelles i ralles blanques menudes que van des dels ulls fins al nas. Els respals dels seus moderadament llargues i redonejades orelles són de color negre en taques blanques centrals. El seu cos i extremitats estan marcats en punts negres de diferent tamany i color, i a lo llarc de l'esquena corren de dos a quatre rencs de taques allargades. La coa és aproximadament la mitat del tamany de la seua llongitut cap-cos i està esguitada d'alguns anells de color negre. És de color marró anaranjado en un pit i pancha blanca, encara que pàlit gris argent en atres zones. En els tròpics, els gats lleopart pesen 0,55 a 3,8 kg, tenen llongituts de cap-cos de 38,8 a 66 cm, en coes de fins a 17,2-31 cm. En el nort de [[China]] i [[Siberia]], poden pesar fins a 7,1 kg, i tenen llongituts de cap-cos de fins a 75 cm; en general, engordixen abans de l'hivern i aprimen fins a la primavera.<ref name=Sunquist&Sunquist>{{cita lliure\|llinages1=Sunquist\|nomene1=Mel\|llinages2=Sunquist\|nomene2=Fiona\|títul=Wild cats of the world\|data=\|any=2002\|editorial=[[University of Chicago Press]]\|ubicació=Chicago\|isbn=0-226-77999-8\|pàgines=[https://archive.org/details/wildcatsofworld00sunq/page/225 225-232]\|url=https://archive.org/details/wildcatsofworld00sunq/page/225}}</ref>		Un gat lleopart és aproximadament del tamany d'un gat domèstic, pero més prim en pates més llargues. El seu menut cap està marcada en dos ralles obscures prominents i un curt i estret morro blanc. Té dos ralles obscures que van des dels ulls fins a les orelles i ralles blanques menudes que van des dels ulls fins al nas. Els respals dels seus moderadament llargues i redonejades orelles són de color negre en taques blanques centrals. El seu cos i extremitats estan marcats en punts negres de diferent tamany i color, i a lo llarc de l'esquena corren de dos a quatre rencs de taques allargades. La coa és aproximadament la mitat del tamany de la seua llongitut cap-cos i està esguitada d'alguns anells de color negre. És de color marró anaranjado en un pit i pancha blanca, encara que pàlit gris argent en atres zones. En els tròpics, els gats lleopart pesen 0,55 a 3,8 kg, tenen llongituts de cap-cos de 38,8 a 66 cm, en coes de fins a 17,2-31 cm. En el nort de [[China]] i [[Siberia]], poden pesar fins a 7,1 kg, i tenen llongituts de cap-cos de fins a 75 cm; en general, engordixen abans de l'hivern i aprimen fins a la primavera.<ref name=Sunquist&Sunquist>{{cita lliure\|llinages1=Sunquist\|nomene1=Mel\|llinages2=Sunquist\|nomene2=Fiona\|títul=Wild cats of the world\|data=\|any=2002\|editorial=[[University of Chicago Press]]\|ubicació=Chicago\|isbn=0-226-77999-8\|pàgines=[https://archive.org/details/wildcatsofworld00sunq/page/225 225-232]\|url=https://archive.org/details/wildcatsofworld00sunq/page/225}}</ref>

	== Distribució i hàbitat ==		== Distribució i hàbitat ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T15:20:00Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Close-up of a Leopard Cat in Sundarban.jpg|miniatura|gat de Bengala (''Prionailurus bengalensis'')]]

El '''gat de Bengala''' o '''gat lleopart''' ('''''Prionailurus bengalensis''''') és un [[felino]] [[asiàtic]] l'àrea del qual de distribució s'estén de [[Pakistan]] a [[Filipines]] i de [[Sumatra]] fins a [[Mongòlia]].

== Resumixen ==
Les femelles apleguen a tindre entre dos i quatre cadells per ventrada, després d'una gestació d'uns sesenta y cinco dies. El pare pot ajudar a criar als cadells. S'estima que la mija de vida siga de dotze a quinze anys.

Medixen uns 60 [[centímetro|cm]] de llongitut, encara que alguns autors indiquen que poden aplegar a medir fins a un metro, més la coa que alcança els 45 cm. El seu pes oscila entre els 3 i 8 [[quilogram|kg]].

La dieta d'este felino consta de mamífers mijans i menuts, aus, reptils i peixos. És d'hàbits nocturns, es manté actiu des de la vespradeta fins a l'amanecer, encara que no és rar vore-ho durant el dia. Res en gran agilitat.

== Característiques ==

Un gat lleopart és aproximadament del tamany d'un gat domèstic, pero més prim en pates més llargues. El seu menut cap està marcada en dos ralles obscures prominents i un curt i estret hocico blanc. Té dos ralles obscures que van des dels ulls fins a les orelles i ralles blanques menudes que van des dels ulls fins al nas. Els respals dels seus moderadament llargues i redonejades orelles són de color negre en taques blanques centrals. El seu cos i extremitats estan marcats en punts negres de diferent tamany i color, i a lo llarc de l'esquena corren de dos a quatre rencs de taques allargades. La coa és aproximadament la mitat del tamany de la seua llongitut cap-cos i està esguitada d'alguns anells de color negre. És de color marró anaranjado en un pit i pancha blanca, encara que pàlit gris argent en atres zones. En els tròpics, els gats lleopart pesen 0,55 a 3,8 kg, tenen llongituts de cap-cos de 38,8 a 66 cm, en coes de fins a 17,2-31 cm. En el nort de [[China]] i [[Siberia]], poden pesar fins a 7,1 kg, i tenen llongituts de cap-cos de fins a 75 cm; en general, engordixen abans de l'hivern i aprimen fins a la primavera.<ref name=Sunquist&Sunquist>{{cita lliure|llinages1=Sunquist|nomene1=Mel|llinages2=Sunquist|nomene2=Fiona|títul=Wild cats of the world|data=|any=2002|editorial=[[University of Chicago Press]]|ubicació=Chicago|isbn=0-226-77999-8|pàgines=[https://archive.org/details/wildcatsofworld00sunq/page/225 225-232]|url=https://archive.org/details/wildcatsofworld00sunq/page/225}}</ref>

== Distribució i hàbitat ==

Els gats lleopart són els gats asiàtics més àmpliament distribuïts. La seua gama s'estén des de la regió d'[[Amur]], en l'extrem orient de [[Rússia]] sobre la península de [[Coreja]], [[China]], [[Indochina]], el subcontinent indi, a l'oest en el nort de [[Pakistan]], i al sur de les [[Filipines]] i les illes d'[[Indonèsia]]. Es troben en les àrees utilisades per a l'agricultura, pero preferixen hàbitats boscosos. Viuen en les selves tropicals de full perenne i plantacions a nivell de la mar, en boscs caducifolios subtropicales i boscs de coníferes en les estribaciones de la cordillera del [[Himalaya]] a altituts superiors a 1000 [[m s. n. m.]]<ref name=Sunquist&Sunquist />

== Dieta ==

Els gats lleopart són carnívors i s'alimenten d'una gran varietat de menuts assuts incloent mamífers, menudes serps, fardachos, amfibis, aus i insectes. En la major part de la seua àrea de distribució, menuts rosegadors com les rates i rates constituïxen la major part de la seua dieta, que a sovint es complementa en herbes, ous, aus i assuts aquàtics. En Tailàndia, en Khao Nang Rum Station es varen analisar 52 heces, la seua dieta estava constituïda per la rata espinosa roja (19), la [[Rattus rattus|rata negra]] (1), rattus sp. (14), [[Cannomys badius|rata del bambú menor]] (4), callosciurus sp. (3), [[Petaurista petaurista|farda voladora jaganta comuna]] (1), farda de terra de Berdmore (3), [[tupaya comuna|Tupaia glis]] (3), [[Hylomys suillus|gimnuro de coa curta]] (1), reptils (8), el [[Els seus scrofa|javalí]] (1) i el [[Arctonyx collaris|teixó porcí]] (1). Són caçadors actius, que sorprén al seu assut en un atac repentí i un ràpit mòs. A diferència de molts atres gats menuts, ells no "juguen" en el seu menjar, mantenint un estricte control en les seues garres fins que l'animal està mort. Açò pot estar relacionat en la proporció relativament alta d'aus en la seua dieta, que quan es lliberen són més propenses a escapar que els rosegadors.<ref name=Sunquist&Sunquist />

== Reproducció ==
No hi ha periodo de reproducció fixa en la partix sur de la seua distribució; en la zona nort a on més fret fa, tendixen a reproduir-se al voltant de març o abril, quan el clima és lo suficientment lleu com per a cuidar i mantindre gatets recent naixcuts. El periodo de celosia dura entre cinc i nou dies. Si els gatets no sobreviuen, la femella pot entrar en calor una atra volta i tindre una atra ventrada d'eixe any.

Despuix d'un periodo de gestació de xixanta a setanta dies, solen nàixer entre dos i quatre gatets que resguardats en guaridas, permaneixen fins que alcancen el més d'edat. Les cries pesen entre 75 a 130 [[grams|g]] en nàixer i per lo general dupliquen el seu pes per edat de dos semanes; a les cinc semanes, són quatre voltes el seu pes respecte al naiximent. Els ulls s'òbrin als dèu dies, i els gatets comencen a ingerir aliments sòlits als vintitrés dies. A l'edat de quatre semanes, apareixen els caninos permanents, i els gatets comencen a menjar aliments sòlits. Els gats lleopart viuen durant un màxim de tretze anys en captiveri.<ref name=Sunquist&Sunquist />

Els gats lleopart generalment s'emparellen per a tota la vida i crían als seus gatets junts durant sèt a dèu mesos. La madurea completa s'alcança als díhuit mesos, pero en captivitat el macho pot aplegar estar llest per a criar als sèt mesos, i la femella als dèu mesos.<ref>{{cita web|llinages1=Garcia|nomene1=Fran|llinages2=Rodriguez|nomene2=Victor|títul=Bengali: El preciós lleopart asiàtic|url=http://gatosmiau.com/gatos-americans/pèl-curt-am/bengali/|idioma=espanyol|fechaacceso=2 de maig de 2018}}</ref>

== Subespecies ==
* ''[[Prionailurus bengalensis alleni]]''
* ''[[Prionailurus bengalensis bengalensis]]'', [[Índia]], [[Bangladés]], [[suroest d'Àsia]], [[Yunnan]].
* ''[[Prionailurus bengalensis borneoensis]]'', [[Borneo]].
* ''[[Prionailurus bengalensis chinensis]]'', [[China]], [[Taiwan]], [[Filipines]].
* ''[[Prionailurus bengalensis euptailurus]]'', extrem est de [[Siberia]], [[Mongòlia]], [[Manchuria]].
* ''[[Prionailurus bengalensis heaneyi]]''
* ''[[Prionailurus bengalensis horsfieldi]]'', [[Himalaya]].
* ''[[Prionailurus bengalensis javanensis]]'', [[Java (illa)|Java]].
* ''[[Prionailurus bengalensis rabori]]''
* ''[[Prionailurus bengalensis sumatranus]]'', [[Sumatra]].
* ''[[Prionailurus bengalensis trevelyani]]'', extrem est de [[Pakistan]].

El [[Prionailurus iriomotensis|gat de Iriomote]] va ser considerat una subespecie del gat de Bengala (''[[Prionailurus bengalensis iriomotensis]]'') i viu exclusivament en la menuda illa d'[[Iriomote]], en les [[illes Yaeyama]] ([[Japó]]). Des de 2017 és considerat una varietat autòctona de ''Prionailurus bengalensis euptailurus''.

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Prionailurus bengalensis - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer