Primers regnes suecs - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:25Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.		Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.

	El procés de [[Centralisme\|centralisació]] comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar ~~menudes~~ regions, van a intentar expandir el seu poder a zones llimítrofes i interiors.		El procés de [[Centralisme\|centralisació]] comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar chicotetes regions, van a intentar expandir el seu poder a zones llimítrofes i interiors.

	Durant els [[Sigle X\|sigles X]] i [[Sigle XI\|XI]] es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en Västergötland i Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el [[sigle XIII]], es va anar poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de l'[[Iglésia]] local.		Durant els [[Sigle X\|sigles X]] i [[Sigle XI\|XI]] es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en Västergötland i Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el [[sigle XIII]], es va anar poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de l'[[Iglésia]] local.

Valencian: Text reemplaça - ' limítrofes' a ' llimítrofes'

2023-09-09T19:00:34Z

Text reemplaça - ' limítrofes' a ' llimítrofes'

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 9 set 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.		Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.

	El procés de [[Centralisme\|centralisació]] comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar menudes regions, van a intentar expandir el seu poder a zones ~~limítrofes~~ i interiors.		El procés de [[Centralisme\|centralisació]] comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar menudes regions, van a intentar expandir el seu poder a zones llimítrofes i interiors.

	Durant els [[Sigle X\|sigles X]] i [[Sigle XI\|XI]] es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en Västergötland i Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el [[sigle XIII]], es va anar poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de l'[[Iglésia]] local.		Durant els [[Sigle X\|sigles X]] i [[Sigle XI\|XI]] es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en Västergötland i Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el [[sigle XIII]], es va anar poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de l'[[Iglésia]] local.

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2018-03-25T11:12:33Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 25 març 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	Eixos grans senyors locals es varen caracterisar més per comandar expedicions vikingues que per intentar controlar l'interior del territori. Solament a finals d'eixe sigle, en [[Olaf *Skötkonung]], va aparéixer un personage que es presenta com a rei tant de [[Götaland]] com de [[Svealand]] (les dos regions principals del país en aquella época), i que ademés es va batejar, lo que dona mostres de l'importància que el [[cristianisme]] tenia ya en aquells dies.		Eixos grans senyors locals es varen caracterisar més per comandar expedicions vikingues que per intentar controlar l'interior del territori. Solament a finals d'eixe sigle, en [[Olaf *Skötkonung]], va aparéixer un personage que es presenta com a rei tant de [[Götaland]] com de [[Svealand]] (les dos regions principals del país en aquella época), i que ademés es va batejar, lo que dona mostres de l'importància que el [[cristianisme]] tenia ya en aquells dies.

	Estos són els elements principals que van a caracterisar els següents 300 anys: l'intent d'unificació baix una mateixa corona dels tradicionals territoris dels [[Götar]] i els [[Svear]], aixina com la cristianización d'eixos territoris, dos fenomens que estan molt relacionats. Les expedicions de [[vikings]] i [[varegos]] varen estretir els llaços comercials, polítics i culturals, i varen importar als ~~paisos~~ nòrdics l'idea de poder [[Estat\|estatal]] i una nova religió. Distints [[Misionero\|misionero]], ya fòra des de les [[illes Britàniques]], ya des del nort d'[[Alemanya]], va ser introduït poc a poc el cristianisme en el nort, religió que més tart seria usada pels reis i els grans senyors per a llegitimar i expandir el seu poder.		Estos són els elements principals que van a caracterisar els següents 300 anys: l'intent d'unificació baix una mateixa corona dels tradicionals territoris dels [[Götar]] i els [[Svear]], aixina com la cristianización d'eixos territoris, dos fenomens que estan molt relacionats. Les expedicions de [[vikings]] i [[varegos]] varen estretir els llaços comercials, polítics i culturals, i varen importar als països nòrdics l'idea de poder [[Estat\|estatal]] i una nova religió. Distints [[Misionero\|misionero]], ya fòra des de les [[illes Britàniques]], ya des del nort d'[[Alemanya]], va ser introduït poc a poc el cristianisme en el nort, religió que més tart seria usada pels reis i els grans senyors per a llegitimar i expandir el seu poder.

	Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.		Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.

Jose2 en 00:55 8 gin 2017

2017-01-08T00:55:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:55 8 gin 2017
Llínea 21:		Llínea 21:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Regnes vikings de Suècia]]		* [[Regnes vikings de Suècia]]


	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Jose2 en 18:34 2 oct 2016

2016-10-02T18:34:27Z

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La Alta Edat Mija va supondre para Suècia l'entrada en l'Història. Despuix del fi de l'época vikinga (que en Suècia és coneguda com a E...»

2016-10-02T13:39:55Z

Pàgina nova, en el contingut: «La Alta Edat Mija va supondre para Suècia l'entrada en l'Història. Despuix del fi de l'época vikinga (que en Suècia és coneguda com a E...»

Pàgina nova

La [[Alta Edat Mija]] va supondre para [[Suècia]] l'entrada en l'Història. Despuix del fi de l'época [[Vikings|vikinga]] (que en Suècia és coneguda com a Edat del Ferro tardana), i que va ser un periodo durant el qual es varen intensificar els contactes en el restant d'Europa, va començar un procés de centralisació política i lluita pel poder que va a durar més de 300 anys.

La situació fins a eixos moments s'havia caracterisat per la falta d'unitat política i la presència de numerosos senyors locals en un poder restringit a territoris molt llimitats. Això no vol dir que no hi haguera hagut caps locals que solicitaren para si el títul de rei, pero el significat que donaven a eixe títul és difícil de constatar hui en dia; lo que sí es pot afirmar és que no hi ha vestigis que indiquen que abans de finals del sigle X hi haguera @siquiera hagut intents d'unificació política en el territori que hui es coneix com Suècia.

Eixos grans senyors locals es varen caracterisar més per comandar expedicions vikingues que per intentar controlar l'interior del territori. Solament a finals d'eixe sigle, en [[*Olaf *Skötkonung]], va aparéixer un personage que es presenta com a rei tant de [[*Götaland]] com de [[*Svealand]] (les dos regions principals del país en aquella época), i que ademés es va batejar, #lo que dona mostres de l'importància que el [[cristianisme]] tenia ya en aquells dies.

Estos són els elements principals que van a caracterisar els següents 300 anys: l'intent d'unificació baix una mateixa corona dels tradicionals territoris dels [[*Götar]] i els [[*Svear]], aixina com la @cristianización d'eixos territoris, dos fenomens que estan molt relacionats. Les expedicions de [[vikings]] i [[*varegos]] varen estretir els llaços comercials, polítics i culturals, i varen importar als paisos nòrdics l'idea de poder [[Estat|estatal]] i una nova religió. Distints [[@Misionero|@misionero]], ya fòra des de les [[illes Britàniques]], ya des del nort d'Alemània, varen ser introduint a poc a poc el cristianisme en el nort, religió que més tart seria usada pels reis i els grans senyors per a llegitimar i expandir el seu poder.

Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la @cristianización són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.

El procés de [[Centralisme|centralisació]] comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar menudes regions, van a intentar expandir el seu poder a zones limítrofes i interiors.

Durant els sigles X i XI es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en *Västergötland i *Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el sigle XIII, es va anar a poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de la [[Iglésia]] local.

La tradició de la figura del rei com a persona de major ranc i dignitat ya existia, sent una institució electiva, no hereditària.
Durant casi tres sigles, Suècia va assistir a la lluita entre les distintes famílies més importants per ostentar eixa dignitat real, i d'eixa forma obtindre la corona i la subordinació del reste senyors locals, més que una lluita per crear un regne únic i unificat.

Es podria dir que no va ser fins al regnat de [[Canut I de Suècia]] (1167-1195/6) on existixen senyes i indicis que mostren un alvanç clar de l'organisació estatal: durant el seu regnat, que va anar excepcionalment llarc para lo habitual de l'época, es va estretir la relació entre l'administració del rei i la de l'Iglésia (la corona va fer us sobretot del coneiximent de l'escritura dels monges); es poden constatar els primers contactes diplomàtics; es va produir el primer acunyament massiu de moneda, i es pot dir que *Knut *Eriksson va mantindre el control sobre tant *Götaland com *Svealand.

== Vejau també ==
* [[Regnes vikings de Suècia]]

[[Categoria:Antics regnes d'Europa en l'Edat Mija]]
[[Categoria:Estats de la península escandinava en l'Edat Mija]]
[[Categoria:Història de Suècia]]

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 2 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La [[Alta Edat Mija]] va supondre para [[Suècia]] l'entrada en l'~~Història~~. Despuix del fi de l'época [[Vikings\|vikinga]] (que en Suècia és coneguda com a Edat del Ferro tardana), i que va ser un periodo durant el qual es varen intensificar els contactes en el ~~restant~~ d'Europa, va començar un procés de centralisació política i lluita pel poder que va a durar més de 300 anys.		L'[[Alta Edat Mija]] va supondre para [[Suècia]] l'entrada en l'història. Despuix del fi de l'época [[Vikings\|vikinga]] (que en Suècia és coneguda com a Edat del Ferro tardana), i que va ser un periodo durant el qual es varen intensificar els contactes en el resto d'[[Europa]], va començar un procés de centralisació política i lluita pel poder que va a durar més de 300 anys.

	La situació fins a eixos moments s'havia caracterisat per la falta d'unitat política i la presència de numerosos senyors locals en un poder restringit a territoris molt llimitats. Això no vol dir que no hi haguera hagut caps locals que solicitaren para si el títul de rei, pero el significat que donaven a eixe títul és difícil de constatar hui en dia; lo que sí es pot afirmar és que no hi ha vestigis que indiquen que abans de finals del sigle X hi haguera ~~@siquiera~~ hagut intents d'unificació política en el territori que hui es coneix com Suècia.		La situació fins a eixos moments s'havia caracterisat per la falta d'unitat política i la presència de numerosos senyors locals en un poder restringit a territoris molt llimitats. Això no vol dir que no hi haguera hagut caps locals que solicitaren para si el títul de rei, pero el significat que donaven a eixe títul és difícil de constatar hui en dia; lo que sí es pot afirmar és que no hi ha vestigis que indiquen que abans de finals del [[sigle X]] hi haguera tansevol hagut intents d'unificació política en el territori que hui es coneix com Suècia.

	Eixos grans senyors locals es varen caracterisar més per comandar expedicions vikingues que per intentar controlar l'interior del territori. Solament a finals d'eixe sigle, en [[Olaf Skötkonung]], va aparéixer un personage que es presenta com a rei tant de [[Götaland]] com de [[Svealand]] (les dos regions principals del país en aquella época), i que ademés es va batejar, #lo que dona mostres de l'importància que el [[cristianisme]] tenia ya en aquells dies.		Eixos grans senyors locals es varen caracterisar més per comandar expedicions vikingues que per intentar controlar l'interior del territori. Solament a finals d'eixe sigle, en [[Olaf *Skötkonung]], va aparéixer un personage que es presenta com a rei tant de [[Götaland]] com de [[Svealand]] (les dos regions principals del país en aquella época), i que ademés es va batejar, lo que dona mostres de l'importància que el [[cristianisme]] tenia ya en aquells dies.

	Estos són els elements principals que van a caracterisar els següents 300 anys: l'intent d'unificació baix una mateixa corona dels tradicionals territoris dels [[Götar]] i els [[Svear]], aixina com la @cristianización d'eixos territoris, dos fenomens que estan molt relacionats. Les expedicions de [[vikings]] i [[*varegos]] varen estretir els llaços comercials, polítics i culturals, i varen importar als paisos nòrdics l'idea de poder [[Estat\|estatal]] i una nova religió. Distints [[@Misionero\|@misionero]], ya fòra des de les [[illes Britàniques]], ya des del nort d'~~Alemània~~, ~~varen~~ ser ~~introduint a~~ poc a poc el cristianisme en el nort, religió que més tart seria usada pels reis i els grans senyors per a llegitimar i expandir el seu poder.		Estos són els elements principals que van a caracterisar els següents 300 anys: l'intent d'unificació baix una mateixa corona dels tradicionals territoris dels [[Götar]] i els [[Svear]], aixina com la cristianización d'eixos territoris, dos fenomens que estan molt relacionats. Les expedicions de [[vikings]] i [[varegos]] varen estretir els llaços comercials, polítics i culturals, i varen importar als paisos nòrdics l'idea de poder [[Estat\|estatal]] i una nova religió. Distints [[Misionero\|misionero]], ya fòra des de les [[illes Britàniques]], ya des del nort d'[[Alemanya]], va ser introduït poc a poc el cristianisme en el nort, religió que més tart seria usada pels reis i els grans senyors per a llegitimar i expandir el seu poder.

	Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la ~~@cristianización~~ són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.		Eixos dos processos mencionats, l'expansió del poder real i la cristianizació són dos processos paralels. Encara que encara no es pot parlar d'estat, en referir-se a unes institucions incipients i poc assentades, sí es van consolidant certes pràctiques que es poden considerar com a estatals: la busca del control de la societat, l'organisació del territori, la clara delimitació del mateix, la creació d'una ideologia al seu servici i, sobretot, el control sobre el monopoli de la força.

	El procés de [[Centralisme\|centralisació]] comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar menudes regions, van a intentar expandir el seu poder a zones limítrofes i interiors.		El procés de [[Centralisme\|centralisació]] comença quan els grans senyors locals, líders de famílies concretes, decidixen que no solament van a dirigir als seus pobles en la guerra, alguna cosa considerat com un dret (expedicions vikingues), sino que ara, fòra de controlar menudes regions, van a intentar expandir el seu poder a zones limítrofes i interiors.

	Durant els sigles X i XI es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en Västergötland i Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el sigle XIII, es va anar a poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de la [[Iglésia]] local.		Durant els [[Sigle X\|sigles X]] i [[Sigle XI\|XI]] es va produir un procés de tímits intents @centralizador en base en Västergötland i Östergötland. Des de llavors, i fins a mijan el [[sigle XIII]], es va anar poc a poc estabilisant el poder de la corona i es va produir una primerenca organisació de l'[[Iglésia]] local.

	La tradició de la figura del rei com a persona de major ranc i dignitat ya existia, sent una institució electiva, no hereditària.		La tradició de la figura del rei com a persona de major ranc i dignitat ya existia, sent una institució electiva, no hereditària.
	Durant casi tres sigles, Suècia va assistir a la lluita entre les distintes famílies més importants per ostentar eixa dignitat real, i d'eixa forma obtindre la corona i la subordinació del reste senyors locals, més que una lluita per crear un regne únic i unificat.		Durant casi tres sigles, Suècia va assistir a la lluita entre les distintes famílies més importants per ostentar eixa dignitat real, i d'eixa forma obtindre la corona i la subordinació del reste senyors locals, més que una lluita per crear un regne únic i unificat.

	Es podria dir que no va ser fins al regnat de [[Canut I de Suècia]] (1167-1195/6) on existixen senyes i indicis que mostren un alvanç clar de l'organisació estatal: durant el seu regnat, que va anar excepcionalment llarc para lo habitual de l'época, es va estretir la relació entre l'administració del rei i la de l'Iglésia (la corona va fer us sobretot del coneiximent de l'escritura dels monges); es poden constatar els primers contactes diplomàtics; es va produir el primer acunyament massiu de moneda, i es pot dir que Knut Eriksson va mantindre el control sobre tant Götaland com Svealand.		Es podria dir que no va ser fins al regnat de [[Canut I de Suècia]] (1167-1195/6) on existixen senyes i indicis que mostren un alvanç clar de l'organisació estatal: durant el seu regnat, que va anar excepcionalment llarc para lo habitual de l'época, es va estretir la relació entre l'administració del rei i la de l'Iglésia (la corona va fer us sobretot del coneiximent de l'escritura dels monges); es poden constatar els primers contactes diplomàtics; es va produir el primer acunyament massiu de moneda, i es pot dir que Knut Eriksson va mantindre el control sobre tant Götaland com Svealand.


	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Regnes vikings de Suècia]]		* [[Regnes vikings de Suècia]]

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Antics regnes d'Europa en l'Edat Mija]]		[[Categoria:Antics regnes d'Europa en l'Edat Mija]]
	[[Categoria:Estats de la península escandinava en l'Edat Mija]]		[[Categoria:Estats de la península escandinava en l'Edat Mija]]
	[[Categoria:Història de Suècia]]		[[Categoria:Història de Suècia]]