ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:50:29Z

Bot: Creant artícul solicitat

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 7 jul 2026
Llínea 41:		Llínea 41:


	[[Categoria:~~Categories per revisar~~]]		[[Categoria:Jefatura de govern
			]]
			[[Categoria:Primers ministres
			]]

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

2026-07-07T21:50:25Z

Bot: Creant artícul solicitat

Pàgina nova

El '''primer ministre''' ('''primera ministra''', en femení<ref>{{Cita web|url=https://twitter.com/raeinforma/status/410836544623497216?lang=és|títul=https://twitter.com/raeinforma/status/410836544623497216?lang=és|fechaacceso=2022-11-15|sitioweb=Twitter|idioma=és}}</ref>) o ''premier'' (del [[Idioma anglés|anglés]] ‘primer, principal’<ref>{{Cita web|url=https://www.fundeu.es/recomendacion/primer-ministre-o-primera-ministra-millor-que-premier/|títul=«primer ministre» o «primera ministra», millor que «premier» {{!}} FundéuRAE|fechaacceso=2022-11-15|data=2022-09-05|sitioweb=www.fundeu.es|idioma=és}}</ref>) és un polític que servix com a cap del [[poder eixecutiu]] en alguns [[Estat]]s com un càrrec diferenciat del [[cap d'Estat]]. És el cap del [[Gabinet (política)|gabinet]] i el líder dels [[Ministeri|ministres]] en la branca eixecutiva del [[govern]], a sovint en un [[sistema parlamentari|parlamentari]] o [[sistema semipresidencial]]. En estos sistemes, el primer ministre no és el [[cap d'Estat]], sino el [[cap de Govern]], i sol estar a les órdens d'un [[monarca]] en una [[sistema parlamentari|monarquia constitucional democràtica]] o d'un [[president]] en una [[república]].

En els sistemes parlamentaris inspirats en el [[sistema de Westminster]], el primer ministre és el president i verdader [[cap de govern|cap de Govern]]. En estos sistemes, el [[cap d'Estat]] o el seu representant oficial (per eixemple, el [[monarca]], el [[president]] o el [[governador general]]) sol ocupar un càrrec principalment ceremonial, encara que a sovint en poders de reserva.

En alguns [[sistemes presidencials]], com en [[Corea del Sur]] i [[Perú]], el primer ministre lidera el gabinet, pero no ostenta la jefatura del Govern.

En molts sistemes, el primer ministre selecciona i pot destituir a atres membres del gabinet, i assigna llocs als membres del govern. En la majoria dels sistemes, el primer ministre és el membre que presidix el gabinet. En una minoria de sistemes, especialment en els [[Semipresidencialismo|sistemes semipresidenciales]], el primer ministre és el funcionari designat per a gestionar la [[administració pública]] i eixecutar les directrius del [[cap d'Estat]].

En l'actualitat, el primer ministre sol ser, encara que no sempre, membre del poder llegislatiu o del seu [[Cambra baixa|cambra baixa]], i s'espera que, junt en atres ministres, garantise l'aprovació dels proyectes de llei en la [[llegislatura]]. En algunes [[monarquia|monarquies]] el monarca també pot eixercir poders eixecutius (coneguts com [[prerrogativa real]]) sense l'aprovació del parlament.

Ademés de ser cap de Govern, el primer ministre pot requerir l'eixercite d'atres funcions o càrrecs: el [[primer ministre del Regne Unit]], per eixemple, és també [[Primer lord del Tesor|primer ministre del Tesor]] i ministre de l'Administració Pública.<ref>Els dos càrrecs són independents i no tenen per qué ser ocupats per la mateixa persona, encara que l'últim primer ministre que no va ser primer ministre del Tesor va ser Lord Salisbury a principis del sigle XX. El número 10 de Downing Street és en realitat la residència del Primer Ministre, no la del Primer Ministre. Com Salisbury no era Primer Lord, va tindre que viure en un atre lloc com a primer ministre.</ref> En alguns casos, els primers ministres poden optar per ocupar càrrecs ministerials adicionals (per eixemple, quan la cartera és fonamental per al mandat d'eixe govern): durant la [[Segona Guerra Mundial]], [[Winston Churchill]] va ser també [[ministre de Defensa]] (encara que llavors no existia el [[Ministeri de Defensa (Regne Unit)|Ministeri de Defensa]]). Un atre eixemple és el [[trigèsim quart govern d'Israel]] (2015-2019), quan [[Rebuig Netanyahu]] va eixercir en un moment donat com [[Primer Ministre d'Israel|primer ministre]] i ministre de Comunicacions, d'Assunts Exteriors, de Cooperació Regional, d'Economia, de Defensa i de l'Interior.

==Història==
===Orige===

Els monarques d'Anglaterra i del Regne Unit tenien ministres en els que depositaven una especial confiança i que eren considerats el cap del govern. Eixemples d'això varen ser [[Thomas Cromwell|Thomas Cromwell, comte de Essex]] baix [[Enrique VIII d'Anglaterra|Enrique VIII]]; [[William Cecil|Guillermo Cecil, lord Burghley]] baix [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]; [[Edward Hyde, primer comte de Clarendon|Edward Hyde, comte de Clarendon]] baix [[Carlos II d'Anglaterra|Carlos II]] i [[Sidney Godolphin]] baixe la [[Ana de Gran Bretanya|regna Ana]]. Estos ministres ocupaven diversos càrrecs formals, pero comunament se'ls coneixia com a «ministre», «ministre principal» i, finalment, «primer ministre».

El poder d'estos ministres depenia totalment del favor personal del monarca. Encara que la gestió del parlament era una de les habilitats necessàries per a ocupar un alt càrrec, no depenien d'una majoria parlamentària per a tindre poder. Encara que existia un [[Gabinet (govern)|gabinet]], este era nomenat íntegrament pel monarca, i este solia presidir les seues reunions.

Quan el monarca es cansava d'un primer ministre, este podia ser destituït, o alguna cosa pijor: Cromwell va ser eixecutat i Clarendon expulsat quan varen perdre el favor. Els reis a voltes dividien el poder a parts iguals entre dos o més ministres per a evitar que un d'ells adquirira massa poder. A finals del regnat d'Ana, per eixemple, els ministres ''[[tories]]'' [[Robert Harley|Robert Harley, comte d'Oxford i Mortimer]] i [[Henry St John, vescomte de Bolingbroke]] compartien el poder.

===Evolució===

A mitan de el {{Sigle|XVII||s}}, despuix de la [[Guerra Civil Anglesa|guerra civil anglesa]] (1642-1651), el Parlament va reforçar la seua posició front al monarca i després va obtindre més poder per mig de la [[Revolució Gloriosa]] de 1688 i l'aprovació de la [[Declaració de Drets de 1689|Declaració de Drets]] en 1689.<ref>{{cite web|title=Constitució no escrita de Gran Bretanya|url=http://www.bl.uk/magna-carta/articles/britains-unwritten-constitution|publisher=British Library|access-dona't=27 de novembre de 2015|quote=La fita clau és la Carta de Drets (1689), que va establir la supremacia del Parlament sobre la Corona.... La Carta de Drets (1689) va establir la primacia del Parlament sobre les prerrogatives del monarca, disponent la reunió periòdica del Parlament, la llibertat d'elecció dels Comuns, la llibertat d'expressió en els debats parlamentaris i alguns drets humans bàsics, el més famós dels quals és la llibertat de "castics cruels o inusuals". |archive-url=https://web.archive.org/web/20151208232341/http://www.bl.uk/magna-carta/articles/britains-unwritten-constitution|archive-dona't=8 de decembre de 2015}}</ref> El monarca ya no podia establir cap llei ni impondre cap impost sense el seu permís, per #lo que la [[Cámara del Regne Unit|Cámara]] va passar a formar part del govern. És en este moment quan comença a sorgir un estil modern de primer ministre.<ref>{{cite web|title=L'Institució del Primer Ministre|url=https://history.blog.gov.uk/2012/01/01/the-institution-of-prime-minister/|publisher=Govern del Regne Unit: Blog d'Història del Govern|access-dona't=15 d'abril de 2016|dona't=1 de giner de 2012|author=Dr Andrew Blick i Professor George Jones - Serie d'historiadors invitats del nº 10, Els primers ministres i el nº 10|archive-url=https://web.archive.org/web/20160310152512/https://history.blog.gov./|archive-dona't=10 de març de 2016|deadurl=no}}</ref><ref>{{cite book|last1=Carter|first1=Byrum I.|title=Office of the Prime Minister|dona't=2015|publisher=Princeton University Press|isbn=9781400878260|url=https://books.google. com/books?aneu=ez7WCgAAQBAJ|chapter=The Historical Development of the Office of Prime Minister|access-dona't=15 d'abril de 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160601045620/https://books.google.co.uk/books?aneu=ez7WCgAAQBAJ&source=gbs_navlinks_s|archive-dona't=1 de juny de 2016}}</ref>

Un punt d'inflexió en l'evolució del càrrec de primer ministre es va produir en la mort de la reina Ana en 1714 i l'ascens al tro de [[Jorge I de Gran Bretanya|Jorge I]]. Jorge no parlava anglés, passava gran part del seu temps en la seua casa d'[[Hannover|Hanóver]] i no tenia ni coneiximent ni interés en els detalls del govern anglés. En estes circumstàncies era inevitable que el primer ministre del rei es convertira en el cap de Govern ''[[de facto]]''.

A partir de 1721, va anar el polític ''[[whig]]'' [[Robert Walpole|Robert Walpole, comte de Orfold]], que va ocupar el càrrec durant vintiun anys. Walpole presidia les reunions del gabinet, nomenava a tots els demés ministres, dispensava el patrocini real i omplia la [[Cámara del Regne Unit|Cámara]] en els seus partidaris. En Walpole es va desenrollar la doctrina de la solidaritat en el gabinet. Walpole exigia que cap ministre, llevat ell mateixa, tinguera tractes privats en el rei, i també que quan el gabinet haguera acordat una política, tots els ministres devien defendre-la en públic o dimitir. Com va dir un primer ministre posterior, [[William Lamb|William Lamb, lI vescomte de Melbourne]]: «No importa lo que digam, cavallers, mentres tots digam lo mateix».

Walpole sempre va negar que anara primer ministre, i a lo llarc de el {{Sigle|XVIII||s}} els parlamentaris i juristes varen seguir negant que tal carregue fora conegut per la constitució. [[Jorge II de Gran Bretanya|Jorge II]] i [[Jorge III de Gran Bretanya|Jorge III]] varen fer denodados esforços per recuperar el poder personal del monarca, pero la creixent complexitat i la despesa del govern feyen cada volta més necessari un ministre que poguera contar en la llealtat dels Comuns. El llarc mandat del primer ministre en temps de guerra [[William Pitt (el Jove)|William Pitt el Jove]] (1783-1801), combinat en la malaltia mental de Jorge III, va consolidar el poder del càrrec. El títul es va mencionar per primera volta en els documents governamentals durant l'administració de [[Benjamin Disraeli]], pero no va aparéixer en la [[orde de precedència]] formal britànic fins a 1905.

El prestigi de les institucions britàniques en el {{Sigle|XIX||s}} i el creiximent del [[Imperi Britànic|Imperi britànic]] varen fer que el model britànic de govern de gabinet, encapçalat per un primer ministre, fòra àmpliament copiat, tant en atres països europeus com en els territoris colonials britànics a mida que desenrollaven l'autogovern.<ref>{{cite book|last1=Seidle|first1=F. Leslie|last2=Docherty|first2=David C.|title=Reforming parliamentary democracy|dona't=2003|publisher=McGill-Queen's University Press|isbn=9780773525085|page=3|url=https://books.google.com/books?aneu=i6je60BF-3sC&pg=PA3|access-dona't=2016-04-23|archive-url=https://web.archive. org/web/20160623171013/https://books.google.co.uk/books?aneu=i6je60BF-3sC&pg=PA3&&hl=en&sa=X&vejau=0ahUKEwi0uK-cq6XMAhXGC8AKHaq8B-EQ6AEIMDAE#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false|archive-dona't=23 de juny de 2016}}</ref><ref>{{cite book|last1=Johnston|first1=Douglas M.|last2=Reisman|first2=W. Michael|title=Els fonaments històrics de l'orde mundial|dona't=2008|publisher=Martinus Nijhoff Publishers|location=Leiden|isbn=978-9047423935|page=571|url=https://books.google.com/books?aneu=dVuwCQAAQBAJ&pg=PA571|access-dona't=27 de febrer de 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160303222248/https://books.google.co.uk/books|archive-dona't=3 de març de 2016|deadurl=no}}</ref><ref>{{cite book|last1=Fieldhouse|first1=David|last2=Madden|first2=Frederick|title=Settler self-government, 1840-1900 : el desenroll del govern representatiu i responsable|data=1990|editorial=Greenwood Press|ubicació=Nova York|isbn=9780313273261|pàgina=xxi|edició=1. publ.|url=https://books.google.com/books?aneu=nZHdAZDr-kYC&pg=PR21|fechaacceso=27 de febrer de 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160304015800/https://books.google.co.uk/books?aneu=nZHdAZDr-kYC&lpg=PR20&ots=B0fgbjHVp4&pg=PR21#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false|fechaarchivo=4 de març de 2016}}</ref> En alguns llocs es varen adoptar títuls alternatius com a «primer ministre», «ministre principal», «primer ministre d'Estat», «president del consell» o «canceller», pero lo essencial del càrrec era lo mateix.

===Us modern===

A finals de el {{Sigle|XX||s}},<ref>{{cite book|editor1-last=Arjomand|editor1-first=Saïd Amir|title=Constitucionalisme i reconstrucció política|dona't=2007|publisher=Brill|isbn=978-9004151741|pages=92-94|url=https://books.google.com/books?aneu=kYmmnYKEvE0C&pg=PA94|author1=Julian Go|chapter=¿? Views from the Postcolony, 1945-2000|access-dona't=27 de febrer de 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160306121536/https://books.google.co.uk/books?aneu=kYmmnYKEvE0C&lpg=PA93&ots=nOUN11pmfK&pg=PA94#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false|archive-dona't=6 de març de 2016}}</ref><ref>{{cite web|title=Cóm el sistema parlamentari de Westminster es va exportar a tot lo món|url=http://www.cam.ac. uk/research/features/how-the-westminster-parliamentary-system-was-exported-around-the-world|publisher=University of Cambridge|access-dona't=16 de decembre de 2013|dona't=2 de decembre de 2013|archive-url=https://web.archive.org/web/20131216190945/http://www.cam.ac.uk/research/features/how-the-westminster-parliamentary-system-was-exported-around-the-world|archive-dona't=16 de decembre de 2013}}</ref> la majoria dels països del món tenien un primer ministre o ministre equivalent, que ocupava el càrrec baix una [[monarquia constitucional]] o un president ceremonial. Les principals excepcions a este sistema han segut [[Estats Units]] i les repúbliques presidencials de [[Amèrica Llatina|Llatinoamèrica]] que seguixen el model del sistema nortamericà, en les que el president eixercix directament el poder eixecutiu.

L'ex primer ministre de [[Baréin]], el [[xeic]] [[Jalifa bin Salman Al Jalifa]] va ocupar el càrrec des de 1970 fins a novembre de 2020, #lo que li convertix en el primer ministre no elegit que més temps ha estat en el càrrec.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Primer ministre - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat

ValBOT: Bot: Creant artícul solicitat