Població - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

2023-09-05T11:33:24Z

Text reemplaça - 'Sidney' a 'Sydney'

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 5 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Teories de població ==		== Teories de població ==
	Estes són teories per a explicar els [[patró (geografia)\|patrones]] del creiximent de la població en diversos països del món. Segons ~~Sidney~~ H. Coontz<ref>~~Sidney~~ H. Coontz. ''Teories de la població i la seua interpretació econòmica''. Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, [[1960]]</ref> les teories de la població poden classificar-se en tres grups:		Estes són teories per a explicar els [[patró (geografia)\|patrones]] del creiximent de la població en diversos països del món. Segons Sydney H. Coontz<ref>Sydney H. Coontz. ''Teories de la població i la seua interpretació econòmica''. Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, [[1960]]</ref> les teories de la població poden classificar-se en tres grups:

	* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.		* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.

Alacanti: Text reemplaça - 'Bangladesh' a 'Bangla Desh'

2023-09-04T01:06:19Z

Text reemplaça - 'Bangladesh' a 'Bangla Desh'

← Revisió anterior		Revisió de 01:06 4 set 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	La [[densitat de població]] es calcula dividint el número d'individus entre l'àrea de la regió a on viuen.		La [[densitat de població]] es calcula dividint el número d'individus entre l'àrea de la regió a on viuen.

	Els països en la [[Llista de països per densitat de població\|densitat de població més gran]] són [[microestat]]s: [[Mónaco]], [[Singapur]], la [[Ciutat del Vaticà]], i [[Malta]]. Entre els països més grans, [[~~Bangladesh~~]] és el que te major densitat de població.		Els països en la [[Llista de països per densitat de població\|densitat de població més gran]] són [[microestat]]s: [[Mónaco]], [[Singapur]], la [[Ciutat del Vaticà]], i [[Malta]]. Entre els països més grans, [[Bangla Desh]] és el que te major densitat de població.

	== Piràmide de població ==		== Piràmide de població ==

Valencian: Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

2022-08-31T00:07:02Z

Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo'

← Revisió anterior		Revisió de 00:07 31 ago 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Teories de població ==		== Teories de població ==
	Estes són teories per a explicar els [[patró (geografia)\|patrones]] del creiximent de la població en diversos països del món. Segons Sidney H. Coontz<ref>Sidney H. Coontz. ''Teories de la població i la seua interpretació econòmica''. Mèxic: ~~Fons~~ de Cultura Econòmica, [[1960]]</ref> les teories de la població poden classificar-se en tres grups:		Estes són teories per a explicar els [[patró (geografia)\|patrones]] del creiximent de la població en diversos països del món. Segons Sidney H. Coontz<ref>Sidney H. Coontz. ''Teories de la població i la seua interpretació econòmica''. Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, [[1960]]</ref> les teories de la població poden classificar-se en tres grups:

	* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.		* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.

Valencian en 01:56 18 ago 2022

2022-08-18T01:56:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:56 18 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:World population.png\|thumb\|350px\|<center>Mapa de països per població absoluta.</center>]]		[[Image:World population density 1994.png\|thumb\|350px\|<center>Mapa de països per població absoluta.</center>]]

	En [[sociologia]] i [[biologia]], una '''població''' és un grup de [[Humà\|persones]], o [[organisme]]s d'una [[espècie]] particular, que viuen en un [[àrea biogeográfica\|àrea]] [[geografia\|geogràfica]], o [[espai]], i el número d'habitants del qual es determina normalment per un [[Cens de població\|cens]].		En [[sociologia]] i [[biologia]], una '''població''' és un grup de [[Humà\|persones]], o [[organisme]]s d'una [[espècie]] particular, que viuen en un [[àrea biogeográfica\|àrea]] [[geografia\|geogràfica]], o [[espai]], i el número d'habitants del qual es determina normalment per un [[Cens de població\|cens]].

Jose2: Text reemplaça - 'e on ' a 'e a on '

2021-05-27T09:20:32Z

Text reemplaça - 'e on ' a 'e a on '

← Revisió anterior		Revisió de 09:20 27 maig 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, lo que determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vengut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països a on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.		:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, lo que determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vengut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països a on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.
	* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.		* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.
	* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.		* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble a on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.

	== Densitat de població ==		== Densitat de població ==

Jose2: Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

2021-05-24T19:11:25Z

Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 24 maig 2021
Llínea 9:		Llínea 9:

	* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.		* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.
	:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, lo que determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vengut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.		:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, lo que determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vengut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països a on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.
	* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.		* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.
	* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.		* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:08:08Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 30 gin 2019
Llínea 9:		Llínea 9:

	* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.		* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.
	:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, ~~la qual cosa~~ determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vengut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.		:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, lo que determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vengut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.
	* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.		* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.
	* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.		* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.

Jose2: Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

2018-02-22T14:59:21Z

Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:59 22 feb 2018
Llínea 9:		Llínea 9:

	* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.		* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.
	:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, la qual cosa determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja ~~vingut~~ creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.		:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, la qual cosa determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vengut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.
	* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.		* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.
	* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.		* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T11:02:22Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 21 feb 2018
Llínea 9:		Llínea 9:

	* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.		* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.
	:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per ~~davall~~ del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, la qual cosa determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vingut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.		:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per devall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, la qual cosa determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vingut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.
	* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.		* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.
	* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.		* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:06:06Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 20 feb 2018
Llínea 9:		Llínea 9:

	* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.		* '''Teories biològiques''': Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.
	:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per davall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, la qual cosa determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vingut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme ~~quantitat~~ d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.		:La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per davall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, la qual cosa determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de [[Malthus]]<ref>Thomas Robert Malthus. ''Ensaig sobre el principi de la població''. Londres, [[1798]]</ref> i les de [[Josué de Castro]].<ref>Josué de Castro. ''Geografia de la fam'', [[1946]]. ''Geopolítica de la fam'', [[1951]]</ref> Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a qué el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments a soles aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles [[sigle XIX\|XIX]] i [[sigle XX\|XX]] han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el [[fam]] en el món haja vingut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme cantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es varen produir els dits aliments, perix per la [[mortalitat]] i [[morbilitat]] derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.
	* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.		* '''Teories culturals''': Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, l'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.
	* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.		* '''Teories econòmiques''': Basades en les teories de [[Karl Marx\|Marx]]-[[Lenin]], que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mida que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del [[sigle XIX]]. La película ''[[Quin vert era la meua vall!]] '' nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.