Pluja àcida - Historial de revisions

Lluísm en 17:56 19 set 2025

2025-09-19T17:56:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 19 set 2025
Llínea 60:		Llínea 60:
	* Adició d'un [[Alcalí\|compost alcalí]] en llacs i rius per a neutralisar el pH.		* Adició d'un [[Alcalí\|compost alcalí]] en llacs i rius per a neutralisar el pH.
	* Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.).		* Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.).

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}

Jose2 en 18:08 20 abr 2025

2025-04-20T18:08:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 20 abr 2025
Llínea 60:		Llínea 60:
	* Adició d'un [[Alcalí\|compost alcalí]] en llacs i rius per a neutralisar el pH.		* Adició d'un [[Alcalí\|compost alcalí]] en llacs i rius per a neutralisar el pH.
	* Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.).		* Control de les condicions de combustió (temperatura, oxigen, etc.).

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}

Valencian: Text reemplaça - 'construides' a 'construïdes'

2022-07-05T21:24:33Z

Text reemplaça - 'construides' a 'construïdes'

← Revisió anterior		Revisió de 21:24 5 jul 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	El terme "pluja àcida" comprén la [[sedimentació]] tant húmida com seca de contaminants àcits que poden produir el deteriorament de la superfície dels materials. Estos contaminants que escapen a l'atmòsfera al cremar-se carbó i atres components fòssils reaccionen en l'aigua i els oxidants de l'atmòsfera i es transformen químicament en àcit sulfúric i nítric. Els compostos àcits es precipiten llavors a la terra en forma de pluja, neu o boira, o poden unir-se a partícules seques i caure en forma de sedimentació seca.		El terme "pluja àcida" comprén la [[sedimentació]] tant húmida com seca de contaminants àcits que poden produir el deteriorament de la superfície dels materials. Estos contaminants que escapen a l'atmòsfera al cremar-se carbó i atres components fòssils reaccionen en l'aigua i els oxidants de l'atmòsfera i es transformen químicament en àcit sulfúric i nítric. Els compostos àcits es precipiten llavors a la terra en forma de pluja, neu o boira, o poden unir-se a partícules seques i caure en forma de sedimentació seca.

	La pluja àcida, pel seu caràcter corrosiu, es menja les construccions i les infraestructures. Pot dissoldre, per eixemple, el [[carbonat de calci]], CaCO<sub>3</sub>, i afectar d'esta forma als monuments i edificacions ~~construides~~ en [[marbre]] o [[calcàrea]].		La pluja àcida, pel seu caràcter corrosiu, es menja les construccions i les infraestructures. Pot dissoldre, per eixemple, el [[carbonat de calci]], CaCO<sub>3</sub>, i afectar d'esta forma als monuments i edificacions construïdes en [[marbre]] o [[calcàrea]].

	Un efect indirecte molt important és que els [[protons]], H<sup>+</sup>, procedents de la pluja àcida arrosseguen determinats [[ion]]s del terra. Per eixemple, [[catió\|cations]] de [[ferro]], [[calci]], [[alumini]], [[plom]] o [[zinc]]. Com a conseqüència, es produïx un empobriment en nutrients essencials i el denominat ''estrés en les plantes'', que les fa més vulnerables a les [[plaga\|plagues]].		Un efect indirecte molt important és que els [[protons]], H<sup>+</sup>, procedents de la pluja àcida arrosseguen determinats [[ion]]s del terra. Per eixemple, [[catió\|cations]] de [[ferro]], [[calci]], [[alumini]], [[plom]] o [[zinc]]. Com a conseqüència, es produïx un empobriment en nutrients essencials i el denominat ''estrés en les plantes'', que les fa més vulnerables a les [[plaga\|plagues]].

Jose2 en 22:31 14 maig 2021

2021-05-14T22:31:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:31 14 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~800px-Acid_rain_woods1~~.JPG\|thumb\|right\|311px\|Efecte de la pluja àcida en un bosc de la República Checa.]]		[[File:Acid rain woods1.JPG\|thumb\|right\|311px\|Efecte de la pluja àcida en un bosc de la República Checa.]]
	La '''pluja àcida''' es forma quan l'[[humitat]] en l'[[aire]] es combina en els [[òxits de nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]]. En interacció en el [[vapor d'aigua]], estos gasos formen [[àcit sulfúric]] i [[àcido nítric\|àcits nítrics]]. Finalment, estes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les [[Precipitació (meteorologia)\|precipitacions]], constituint la pluja àcida.		La '''pluja àcida''' es forma quan l'[[humitat]] en l'[[aire]] es combina en els [[òxits de nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]]. En interacció en el [[vapor d'aigua]], estos gasos formen [[àcit sulfúric]] i [[àcido nítric\|àcits nítrics]]. Finalment, estes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les [[Precipitació (meteorologia)\|precipitacions]], constituint la pluja àcida.

Jose2: Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

2018-08-13T08:40:16Z

Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 13 ago 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:800px-Acid_rain_woods1.JPG\|thumb\|right\|311px\|Efecte de la pluja àcida en un bosc de la República Checa.]]		[[Image:800px-Acid_rain_woods1.JPG\|thumb\|right\|311px\|Efecte de la pluja àcida en un bosc de la República Checa.]]
	La '''pluja àcida''' es forma quan l'[[humitat]] en l'[[aire]] es combina en els [[òxits de nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]]. En interacció en el [[vapor d'aigua]], estos ~~gassos~~ formen [[àcit sulfúric]] i [[àcido nítric\|àcits nítrics]]. Finalment, estes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les [[Precipitació (meteorologia)\|precipitacions]], constituint la pluja àcida.		La '''pluja àcida''' es forma quan l'[[humitat]] en l'[[aire]] es combina en els [[òxits de nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]]. En interacció en el [[vapor d'aigua]], estos gasos formen [[àcit sulfúric]] i [[àcido nítric\|àcits nítrics]]. Finalment, estes substàncies químiques cauen a la terra acompanyant a les [[Precipitació (meteorologia)\|precipitacions]], constituint la pluja àcida.

	Els contaminants atmosfèrics primaris que donen orige a la pluja àcida poden recórrer grans distàncies, sent traslladats pels vents centenars o mils de quilómetros abans de precipitar en forma de rosada, pluja, purneig, graniç, neu, boira o boira terrera. Quan la precipitació es produïx, pot provocar importants deterioraments en l'ambient.		Els contaminants atmosfèrics primaris que donen orige a la pluja àcida poden recórrer grans distàncies, sent traslladats pels vents centenars o mils de quilómetros abans de precipitar en forma de rosada, pluja, purneig, graniç, neu, boira o boira terrera. Quan la precipitació es produïx, pot provocar importants deterioraments en l'ambient.

Jose2: Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

2018-08-01T19:34:21Z

Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria '

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 1 ago 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>'''		::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>'''

	:Els processos industrials en els que es genera SO<sub>2</sub>, per eixemple, són els de l'~~industria~~ metalúrgica. En la fase [[gas]]eossa el diòxit de sofre s'oxida per reacció en el radical hidroxil per una reacció intermolecular.		:Els processos industrials en els que es genera SO<sub>2</sub>, per eixemple, són els de l'indústria metalúrgica. En la fase [[gas]]eossa el diòxit de sofre s'oxida per reacció en el radical hidroxil per una reacció intermolecular.

	::'''SO<sub>2</sub> + OH· → HOSO<sub>2</sub>·''' seguida per '''HOSO<sub>2</sub>· + O<sub>2</sub> → HO<sub>2</sub>· + SO <sub> 3</sub>'''		::'''SO<sub>2</sub> + OH· → HOSO<sub>2</sub>·''' seguida per '''HOSO<sub>2</sub>· + O<sub>2</sub> → HO<sub>2</sub>· + SO <sub> 3</sub>'''

Jose2: /* Solucions */

2018-08-01T19:29:49Z

Solucions

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 1 ago 2018
Llínea 51:		Llínea 51:

	* Reduir el nivell màxim de sofre en diferents combustibles.		* Reduir el nivell màxim de sofre en diferents combustibles.
	* Treballar en conjunt en les fonts fixes de l'~~industria~~ per a establir disminucions en l'emissió de SOx i NOx, utilisant tecnologies per a control d'emissió d'estos òxits.		* Treballar en conjunt en les fonts fixes de l'indústria per a establir disminucions en l'emissió de SOx i NOx, utilisant tecnologies per a control d'emissió d'estos òxits.
	* Impulsar l'us de [[gas natural]] en diverses industries.		* Impulsar l'us de [[gas natural]] en diverses industries.
	* Introduir el [[convertidor catalític]] de tres vies.		* Introduir el [[convertidor catalític]] de tres vies.

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:20:12Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 20 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:
	La pluja normalment presenta un [[pH]] d'aproximadament 5.65 (llaugerament àcit), degut a la presència del CO<sub>2</sub> atmosfèric, que forma [[àcid carbònic]], H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>. Es considera pluja àcida si presenta un pH de manco de 5 i pot alcançar el pH del [[vinagre]] (pH 3). Estos valors de pH s'alcancen per la presència d'àcits com l'[[àcit sulfúric]], H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>, l'[[àcit nítric]], HNO<sub>3</sub>. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO<sub>2</sub>, i el monòxit de nitrogen que es convertixen en àcits.		La pluja normalment presenta un [[pH]] d'aproximadament 5.65 (llaugerament àcit), degut a la presència del CO<sub>2</sub> atmosfèric, que forma [[àcid carbònic]], H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>. Es considera pluja àcida si presenta un pH de manco de 5 i pot alcançar el pH del [[vinagre]] (pH 3). Estos valors de pH s'alcancen per la presència d'àcits com l'[[àcit sulfúric]], H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>, l'[[àcit nítric]], HNO<sub>3</sub>. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO<sub>2</sub>, i el monòxit de nitrogen que es convertixen en àcits.

	Els hidrocarburs i el carbó utilisats com a font d'energia, en grans ~~quantitats~~, poden també produir òxits de [[sofre]] i [[nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]].		Els hidrocarburs i el carbó utilisats com a font d'energia, en grans cantitats, poden també produir òxits de [[sofre]] i [[nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]].

	== Formació de la pluja àcida ==		== Formació de la pluja àcida ==
	* Una gran part del '''SO<sub>2</sub>''' (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les [[Volcà\|erupcions volcàniques]], que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO<sub>2</sub> és l'[[Metalurgia\|indústria metalúrgica]]. El SO<sub>2</sub> pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH<sub>3</sub>)<sub>2</sub>S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H<sub>2</sub>S. Estos compostos s'[[Oxidació\|oxiden]] en l'oxigen atmosfèric donant SO<sub>2</sub>. Finalment el SO<sub>2</sub> s'oxida a SO<sub>3</sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO<sub>2</sub> en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes ~~quantitats~~ variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.		* Una gran part del '''SO<sub>2</sub>''' (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les [[Volcà\|erupcions volcàniques]], que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO<sub>2</sub> és l'[[Metalurgia\|indústria metalúrgica]]. El SO<sub>2</sub> pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH<sub>3</sub>)<sub>2</sub>S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H<sub>2</sub>S. Estos compostos s'[[Oxidació\|oxiden]] en l'oxigen atmosfèric donant SO<sub>2</sub>. Finalment el SO<sub>2</sub> s'oxida a SO<sub>3</sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO<sub>2</sub> en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes cantitats variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.

	::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>'''		::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>'''
Llínea 45:		Llínea 45:
	Els [[nitrat]]s i [[sulfat]]s, sumats als cations [[lixiviació\|lixiviats]] del terra, contribuïxen a l'[[eutrofisació]] de rius i llacs, embassaments i regions costeres, fet que deteriora les seues condicions ambientals naturals i afecta negativament al seu aprofitament.		Els [[nitrat]]s i [[sulfat]]s, sumats als cations [[lixiviació\|lixiviats]] del terra, contribuïxen a l'[[eutrofisació]] de rius i llacs, embassaments i regions costeres, fet que deteriora les seues condicions ambientals naturals i afecta negativament al seu aprofitament.

	Un estudi realisat en [[2005]] per [[Vincent Gauci]]<ref>[http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/ Dr Vincent Gauci] (en anglés), Centre for Earth, Planetary, Space & Astronomical Research, Open University, Reino Unido</ref> de ''[[Open University]] '', sugerix que ~~quantitats~~ relativament chicotetes de [[sulfat]] presents en la pluja àcida tenen una forta influència en la reducció de gas [[metà]] produït per [[metanogen]]s en àrees pantanosses, lo qual podria tidre un impacte, encara que siga lleu, en l'[[efecte hivernàcul]].<ref>Gauci, Vincent; Dise, Nancy; Blake, Stephen (2005), [http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/pics/d43291.pdf Long-term suppression of wetland methane flux following a pulse of simulated acid rain] (en ànglés), en ''Geophysical research letters'', Department of Earth Sciences, Open University, Milton Keynes, Reino Unido, vol. 32, L12804, doi:10.1029/2005GL022544</ref>		Un estudi realisat en [[2005]] per [[Vincent Gauci]]<ref>[http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/ Dr Vincent Gauci] (en anglés), Centre for Earth, Planetary, Space & Astronomical Research, Open University, Reino Unido</ref> de ''[[Open University]] '', sugerix que cantitats relativament chicotetes de [[sulfat]] presents en la pluja àcida tenen una forta influència en la reducció de gas [[metà]] produït per [[metanogen]]s en àrees pantanosses, lo qual podria tidre un impacte, encara que siga lleu, en l'[[efecte hivernàcul]].<ref>Gauci, Vincent; Dise, Nancy; Blake, Stephen (2005), [http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/pics/d43291.pdf Long-term suppression of wetland methane flux following a pulse of simulated acid rain] (en ànglés), en ''Geophysical research letters'', Department of Earth Sciences, Open University, Milton Keynes, Reino Unido, vol. 32, L12804, doi:10.1029/2005GL022544</ref>

	== Solucions ==		== Solucions ==

EirVal en 09:49 12 nov 2016

2016-11-12T09:49:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 12 nov 2016
Llínea 72:		Llínea 72:
	[[Categoria: Precipitacions]]		[[Categoria: Precipitacions]]
	[[Categoria: Mig ambient]]		[[Categoria: Mig ambient]]


			{{Traduït de\|es\|Lluvia ácida}}

EirVal en 09:46 12 nov 2016

2016-11-12T09:46:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:46 12 nov 2016
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Formació de la pluja àcida ==		== Formació de la pluja àcida ==
	* Una gran part del '''SO<sub>2</sub>''' (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les [[Volcà\|erupcions volcàniques]], que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO<sub>2</sub> és l'[[Metalurgia\|~~industria~~ metalúrgica]]. El SO<sub>2</sub> pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH<sub>3</sub>)<sub>2</sub>S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H<sub>2</sub>S. Estos compostos s'[[Oxidació\|oxiden]] en l'oxigen atmosfèric donant SO<sub>2</sub>. Finalment el SO<sub>2</sub> s'oxida a SO<sub>3</sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO<sub>2</sub> en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes quantitats variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.		* Una gran part del '''SO<sub>2</sub>''' (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les [[Volcà\|erupcions volcàniques]], que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO<sub>2</sub> és l'[[Metalurgia\|indústria metalúrgica]]. El SO<sub>2</sub> pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH<sub>3</sub>)<sub>2</sub>S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H<sub>2</sub>S. Estos compostos s'[[Oxidació\|oxiden]] en l'oxigen atmosfèric donant SO<sub>2</sub>. Finalment el SO<sub>2</sub> s'oxida a SO<sub>3</sub> (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO<sub>3</sub> pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO<sub>2</sub> en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes quantitats variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.

	::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>'''		::'''S + O<sub>2</sub> → SO<sub>2</sub>'''