Pla complex - Historial de revisions

Lluísm en 16:49 14 abr 2025

2025-04-14T16:49:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 14 abr 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Transformada Z]]		* [[Transformada Z]]
	* [[Pla S]]		* [[Pla S]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research		* Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research

Lluísm en 19:40 11 dec 2024

2024-12-11T19:40:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 11 dec 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Transformada Z]]		* [[Transformada Z]]
	* [[Pla S]]		* [[Pla S]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research		* Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research

Lluísm en 18:34 20 oct 2024

2024-10-20T18:34:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 20 oct 2024
Llínea 20:		Llínea 20:
	Ademés, un atre us del pla 's' és el [[criteri d'estabilitat de Nyquist]], que és un principi geomètric que permet determinar l'estabilitat d'un sistema de control per mig de l'inspecció del diagrama de Nyquist de la resposta de fase de la funció de transferència en el pla complex.		Ademés, un atre us del pla 's' és el [[criteri d'estabilitat de Nyquist]], que és un principi geomètric que permet determinar l'estabilitat d'un sistema de control per mig de l'inspecció del diagrama de Nyquist de la resposta de fase de la funció de transferència en el pla complex.

	El pla z és una versió de temps discret del pla s, on s'utilisa la [[transformada Z]] en lloc de la de Laplace.		El pla z és una versió de temps discret del pla s, on s'utilisa la [[transformada Z]] en lloc de la de Laplace.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 14:16 5 ago 2024

2024-08-05T14:16:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:16 5 ago 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Transformada Z]]		* [[Transformada Z]]
	* [[Pla S]]		* [[Pla S]]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research		* Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research

Jose2: /* Enllaços externs */

2024-07-29T18:59:21Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 29 jul 2024
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Complex plane}}		{{Commonscat\|Complex plane}}

	* {{MathWorld\|urlname=ArgandDiagram\|title=Argand Diagram}}

	[[Categoria:Matemàtiques]]		[[Categoria:Matemàtiques]]

Jose2 en 18:59 29 jul 2024

2024-07-29T18:59:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 29 jul 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Transformada Z]]		* [[Transformada Z]]
	* [[Pla S]]		* [[Pla S]]

			== Bibliografia ==
			* Weisstein, Eric W. «Argand Diagram». En Weisstein, Eric W, ed. MathWorld (en [[anglés]]). Wolfram Research

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Complex plane}}		{{Commonscat\|Complex plane}}

	* {{MathWorld\|urlname=ArgandDiagram\|title=Argand Diagram}}		* {{MathWorld\|urlname=ArgandDiagram\|title=Argand Diagram}}

Llínea 39:		Llínea 43:
	[[Categoria:Ciència de 1806]]		[[Categoria:Ciència de 1806]]
	[[Categoria:Ciència i tecnologia de França del sigle XIX]]		[[Categoria:Ciència i tecnologia de França del sigle XIX]]

	~~{{Traduït de\|es\|Plano complejo}}~~

Lluísm en 17:29 15 jul 2024

2024-07-15T17:29:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:29 15 jul 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* [[Transformada Z]]		* [[Transformada Z]]
	* [[Pla S]]		* [[Pla S]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Complex plane}}		{{Commonscat\|Complex plane}}

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:20:26Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 28 ago 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Generalitats ==		== Generalitats ==
	[[Archiu:Complex number illustration.svg\|thumb\|right\|Un número pot ser visualment representat per un parell de números formant un vector en un diagrama ~~cridat~~ [[diagrama de Argand]].]]		[[Archiu:Complex number illustration.svg\|thumb\|right\|Un número pot ser visualment representat per un parell de números formant un vector en un diagrama nomenat [[diagrama de Argand]].]]

	El pla complex a voltes rep el nom de '''pla de Argand''' a causa del seu us en '''diagrames de Argand'''. La seua creació s'atribuïx a [[Jean-Robert Argand]], encara que va anar inicialment descrit per l'enquestador i matemàtic Noruec-danés [[Caspar Wessel]].		El pla complex a voltes rep el nom de '''pla de Argand''' a causa del seu us en '''diagrames de Argand'''. La seua creació s'atribuïx a [[Jean-Robert Argand]], encara que va anar inicialment descrit per l'enquestador i matemàtic Noruec-danés [[Caspar Wessel]].

Jose2 en 18:41 28 set 2016

2016-09-28T18:41:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 28 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Euler's formula.svg\|thumb\|200px\|La [[fòrmula d'Euler]] ilustrada en el pla ~~complexo~~.]]		[[Archiu:Euler's formula.svg\|thumb\|200px\|La [[fòrmula d'Euler]] ilustrada en el pla complex.]]

	En [[matemàtiques]], el '''pla complex''' és una forma de visualisar i ordenar el conjunt dels [[números complexos]]. Pot entendre's com un [[pla cartesià]] modificat, en el que la [[part real]] està representada en l'eix d'abscisses i la [[número imaginari\|partix imaginària]] en l'eix d'ordenades. L'eix d'abscisses també rep el nom d''''eix real''' i l'eix d'ordenades el nom d''''eix imaginari'''. Aixina mateix, qualsevol camp de número complejo es pot representar en la seua forma polar, formant aixina un pla polar, en el que el valor absolut, mòdul o magnitut representa la llongitut d'un vector i el seu argument és equivalent a l'àngul del mencionat vector.		En [[matemàtiques]], el '''pla complex''' és una forma de visualisar i ordenar el conjunt dels [[números complexos]]. Pot entendre's com un [[pla cartesià]] modificat, en el que la [[part real]] està representada en l'eix d'abscisses i la [[número imaginari\|partix imaginària]] en l'eix d'ordenades. L'eix d'abscisses també rep el nom d''''eix real''' i l'eix d'ordenades el nom d''''eix imaginari'''. Aixina mateix, qualsevol camp de número complejo es pot representar en la seua forma polar, formant aixina un pla polar, en el que el valor absolut, mòdul o magnitut representa la llongitut d'un vector i el seu argument és equivalent a l'àngul del mencionat vector.

Jose2 en 18:38 28 set 2016

2016-09-28T18:38:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 28 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Euler's formula.svg\|thumb\|200px\|La [[fòrmula d'Euler]] ilustrada en el pla complexo.]]		[[Archiu:Euler's formula.svg\|thumb\|200px\|La [[fòrmula d'Euler]] ilustrada en el pla complexo.]]

	En [[matemàtiques]], el '''pla complex''' és una forma de visualisar i ordenar el conjunt dels [[números complexos]]. Pot entendre's com un [[pla cartesià]] modificat, en el que la [[part real]] està representada en l'eix d'abscisses i la [[número imaginari\|partix imaginària]] en l'eix d'ordenades. L'eix d'abscisses també rep el nom de '''eix real''' i l'eix d'ordenades el nom de '''eix imaginari'''. Aixina mateix, qualsevol camp de número complejo es pot representar en la seua forma polar, formant aixina un pla polar, en el que el valor absolut, mòdul o magnitut representa la llongitut d'un vector i el seu argument és equivalent a l'àngul del mencionat vector.		En [[matemàtiques]], el '''pla complex''' és una forma de visualisar i ordenar el conjunt dels [[números complexos]]. Pot entendre's com un [[pla cartesià]] modificat, en el que la [[part real]] està representada en l'eix d'abscisses i la [[número imaginari\|partix imaginària]] en l'eix d'ordenades. L'eix d'abscisses també rep el nom d''''eix real''' i l'eix d'ordenades el nom d''''eix imaginari'''. Aixina mateix, qualsevol camp de número complejo es pot representar en la seua forma polar, formant aixina un pla polar, en el que el valor absolut, mòdul o magnitut representa la llongitut d'un vector i el seu argument és equivalent a l'àngul del mencionat vector.

	== Generalitats ==		== Generalitats ==
Llínea 33:		Llínea 33:
	* {{MathWorld\|urlname=ArgandDiagram\|title=Argand Diagram}}		* {{MathWorld\|urlname=ArgandDiagram\|title=Argand Diagram}}

			[[Categoria:Matemàtiques]]
	[[Categoria:Anàlisis complex]]		[[Categoria:Anàlisis complex]]
	[[Categoria:Teoria de control]]		[[Categoria:Teoria de control]]